L’auge de l’extrema dreta ja no es manifesta només a través de resultats electorals. Ja la notem en les tertúlies televisives, en espais humorístics, en sobretaules incòmodes, en grups de WhatsApp i, fins i tot, en reunions i assemblees vinculades a l’escola dels fills. La sèrie Salvador, a Netflix, arriba en un moment òptim per reflexionar sobre com els tentacles del feixisme s’han infiltrat en la nostra quotidianitat. L’actor Luis Tosar interpreta el Salvador, un professional sanitari que descobreix que la seva filla forma part d’un grup neonazi. L’home, decebut, voldrà entendre les raons que han portat la noia fins aquest extrem tan oposat a les seves conviccions.

Amb l'excusa de donar més suport a les dones que volen avortar, l'Ajuntament de Madrid obligarà els professionals dels seus centres de salut i dels serveis socials a informar sobre un suposat "trauma postavortament" que no té cap validesa científica i que respon a una proposta de Vox, amb el suport del grup municipal del PP. La iniciativa, que aquest dimecres també ha avalat la cúpula dels populars, va en la línia del que dicta l'agenda dels grups internacionals més ultraconservadors, de reduir els drets sexuals i reproductius de les dones, com, per exemple, ho va ser el fracassat intent de Castella i Lleó de fer escoltar a les dones el batec del fetus abans de sotmetre's a la interrupció voluntària de l'embaràs.

Volen ser d’algun lloc, tenir una identitat, però no els deixen. Ni allà ni aquí. No són espanyols, tampoc marroquins. Alguns van marxar fa molts anys del seu país. O bé els seus pares van decidir creuar l’estret de Gibraltar, i ja van néixer a Espanya, o bé ells mateixos quan ja eren adolescents van aterrar a la basta esplanada murciana. Per això han de reivindicar sempre els seus orígens i les seves arrels, perquè senten que no els han permès abraçar la identitat del país que els ha acollit.

"El que hem vist a Torre Pacheco és la cristal·lització de tot allò que s’ha anat gestant a les xarxes els últims vuit anys en matèria de discurs d’odi. És, a petita escala, com l’assalt al Capitoli, el pas de l’online a l’offline". Així s’expressa la periodista i consultora en xarxes socials Carmela Ríos, que considera que a Torre Pacheco s’ha produït un punt d’inflexió pel que fa a l’actuació de l’extrema dreta, que ha demostrat tant una elevada capacitat de convocatòria com de marcar l'agenda a partir d'un incident aïllat.

Uns quinze homes amb passamuntanyes de color negre, estètica neonazi, braços creuats sobre el pit i en formació darrere d'un portaveu protagonitzen el vídeo que la Guàrdia Civil investiga des d'aquest dimarts com a delicte d'odi. El va difondre diumenge al vespre a X l'organització ultra Núcleo Nacional, a qui el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha posat en el punt de mira vuit mesos després de permetre que es registressin com a associació legal. Al vídeo, el portaveu encaputxat de Núcleo Nacional fa una crida a la "defensa activa" dels carrers de l'Estat "contra la invasió estrangera", tal com ha denunciat Marlaska en una atenció als mitjans aquest dimecres al matí, tot criticant l'existència "innecessària" d'aquests "salvapàtries" que "posen en risc la convivència" quan Espanya és "un país segur".

Una manifestació contra les retallades de les pensions a l'Argentina ha desembocat aquest dimecres en l'episodi de repressió policial més gran que ha protagonitzat fins ara el govern de Javier Milei. El que va començar com una protesta contra les mesures d'austeritat del president argentí a Buenos Aires va derivar en una batalla campal entre manifestants i policia, amb un balanç de 124 detinguts i 46 manifestants ferits. Un d'ells, el fotògraf Pablo Grillo, es troba molt greu, després de patir una fractura de crani per l'impacte d'una càpsula de gas lacrimogen.

La convivència amb la ultradreta és perillosa. Un cop més, el PP ho està experimentant. No li pot venir de nou, però sembla que no escarmenta. Després de donar ales a Vox als governs autonòmics i municipals, i d'activar els últims dies totes les alarmes patriòtiques a partir del crit d'ordre de José María Aznar, Alberto Núñez Feijóo està veient com qui treu rèdit al carrer de l'estratègia de criminalització dels acords de Pedro Sánchez amb l'independentisme són Vox i el franquisme nostàlgic que l'envolta. La imatge que els manifestants estan projectant resulta fins i tot incòmoda per a un PP que aspira un dia a governar i que, en l'àmbit europeu, no vol perdre el pedigrí de partit conservador tradicional. Veure's contaminat per la cridòria feixista fa lleig. Tot i que a Feijóo li ha costat desmarcar-se'n, i quan per fi ho ha fet ha sigut encara a mitges, posant la càrrega de culpa en el PSOE. Al final fins i tot ha estat més clara l'hàbil Isabel Díaz Ayuso, que es pot permetre agafar distàncies amb els aldarulls perquè entre els propis ningú no dubta del seu exaltat nacionalpopulisme més actualitzat i ultraliberal que nostàlgic.

Condemna de presó per una de les agressions més violentes durant les manifestacions posteriors a la sentència del Procés. El 17 d’octubre del 2019 cinc ultres que sortien d’una concentració antiindependentista a la plaça Artós de Barcelona van apallissar un noi que venia d’una mobilització contra el veredicte del Tribunal Suprem als Jardinets de Gràcia. Els extremistes violents el van tombar a cops de pal i quan era a terra s’hi van acarnissar amb puntades de peu al cos i al cap, fins a rebentar-li el timpà d’una orella. Un jutjat de menors ja va condemnar un dels agressors –que encara no tenia els 18 anys– a deu mesos de llibertat vigilada. Ara un altre jutge ha imposat tres anys i mig de presó als altres quatre atacants, segons una sentència a què ha tingut accés l'ARA.

Els seus orígens són a les graderies del Camp Nou i el seu nom respon a una moda. Es diuen Casuals perquè van deixar enrere l'estètica skin per roba còmoda i desenfadada. Ho feien perquè la policia no els detectés i poguessin enfrontar-se lliurement amb altres aficions. Els anys 80 i 90, uns quants ho van importar del Regne Unit i ho van introduir als Boixos Nois. Però els Casuals no són els Boixos Nois. Els més veterans venen d'allà, dels ultres més violents del Barça, però van crear una marca pròpia que ha anat molt més enllà del futbol. No només es pegaven amb altres ultres abans d'un partit, sinó que també es van fer un lloc en el panorama de la delinqüència a Catalunya. Tràfic de drogues, extorsions, segrestos i fins i tot assassinats. De facció ultra a grup criminal.

El derbi entre l'Espanyol i el Barça se li està fent llarg al PP. El segon candidat municipal que va saltar al camp del RCDE Stadium amb els ultres per protestar contra la celebració del títol dels blaugranes també ha renunciat a formar part de la candidatura com li ha reclamat la direcció de la formació. Segons va avançar aquest dilluns l'ARA, Carlos Ferrer-Calbetó Barnils, que no és militant i va de número 11 a la llista dels populars a Cerdanyola, on actualment tenen un regidor després de perdre’n dos el 2019, es va unir a la invasió del camp i es va encarar amb els Mossos, que el van colpejar dos cops amb la porra per apartar-lo, tal com es pot veure a les imatges.

“Hi ha hagut una certa pèrdua en el consens internacional sobre què són els drets humans”. “En cinc anys hem vist una explosió de la repressió de la paraula lliure”. Les dues frases són de Carles Torner, fins fa poc director executiu del PEN Club Internacional, i corresponen a l’entrevista que obre la secció de Cultura. Torner pot aportar la panoràmica mundial que li concedeix el càrrec que ha ocupat durant set anys, especialment sobre la llibertat d’expressió i els greus problemes que tenen molts escriptors. Però no només. S’ha trobat amb un esclat generalitzat que fa retrocedir drets fonamentals, el moment zero del qual ell situa en el triomf electoral de Donald Trump el 2016. 

En la setmana de les protestes contra la sentència de l’1-O, l’octubre del 2019, una de les imatges més impactants va ser la pallissa d’un grup d’extrema dreta a un jove de 23 anys a l’Eixample de Barcelona, entre els carrers Rosselló i Balmes. En els dies següents els Mossos d’Esquadra van detenir alguns dels ultres per l’agressió, dos dels quals van entrar a la presó preventivament però van quedar en llibertat dos mesos després. Ara la Fiscalia ha presentat la seva qualificació dels fets i demana cinc anys de presó per a quatre dels autors de la pallissa –un cinquè és menor d’edat i per això no forma part del mateix procediment–. Creu que veien la víctima com "un enemic a abatre" pel fet de ser independentista.

Enlluernador escriptor pop en els seus inicis, Kiko Amat ha anat creant històries cada vegada més agres. La tendència s'entén per la fascinació de l'escriptor de Sant Boi per la literatura nord-americana de tics criminals i escenaris de violència sistèmica. Autors com Edward Bunker, Harry Crews o Donald Ray Pollock, de qui Amat beu amb abundància i encert, descriuen una violència que no sempre és física, però sí moral i contextual.

El magistrat Vicente Ríos, titular del jutjat d'instrucció número 15 de València, ha dictat el processament de 28 investigats en la causa per les presumptes agressions que van dur a terme militants d'extrema dreta durant la manifestació del Nou d'Octubre del 2017 a València. La decisió obre la porta a celebrar el judici oral, només a l'espera de les peticions del ministeri fiscal i les acusacions que s'hi han personat.

El 17 d'octubre de l'any passat, durant les protestes postsentència, es va fer al vespre una manifestació ultra a la plaça Artós de Barcelona, a Sarrià, que va acabar coincidint amb una altra dels CDR als Jardinets de Gràcia, en contra de la sentència del Procés. Tot i que hi havia una distància notable entre la concentració del grup d'extrema dreta i la dels CDR, els ultres van poder baixar des de Sarrià fins al centre de Barcelona. A la cruïlla entre els carrers Rosselló i Balmes, a l'Eixample, un grup d'ultres va fer caure a terra i va atacar, a cops de puny i puntades de peu, un jove antifeixista. Però aquell vespre també hi va haver una pallissa al metro en què cinc ultres van agredir un altre jove.

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest matí, cap a les 10.30 hores, un dels ultres que van agredir brutalment un jove antifeixista en les protestes per la sentència a Barcelona el 17 d'octubre. Es tracta de la quarta detenció relacionada amb aquests fets i és fruit de la investigació policial que encara continua oberta, perquè en l'agressió hi van participar una desena d'espanyolistes. El jove agredit va requerir atenció mèdica després que tot un grup el fes caure a terra i després l'ataqués amb cops de puny i puntades de peu.

Els Mossos d'Esquadra han detingut un tercer ultra per la pallissa a un jove antifeixista dijous de la setmana passada a Barcelona. La policia ha fet aquesta detenció a la regió metropolitana nord, on divendres també va arrestar dos altres nois per aquesta agressió. El jove apallissat va necessitar atenció mèdica després que un grup d'extrema dreta, format per una desena de membres, el fes caure a terra i l'ataqués amb cops de puny i puntades de peu. Tots tres formen part dels agressors que van actuar dijous a la nit entre els carrers Rosselló i Balmés, a l'Eixample. Els Mossos diuen que la investigació continua oberta.

Dos dels ultres que van apallissar un jove antifeixista dijous a la nit a Barcelona han ingressat a la presó preventivament. Segons ha pogut saber l'ARA, els nois, de 20 i 24 anys, hi van entrar aquest diumenge. Tots dos havien quedat detinguts divendres pels Mossos d'Esquadra i són part dels agressors que van actuar dijous a la nit entre els carrers Rosselló i Balmes, a l'Eixample. El jove agredit va requerir atenció mèdica després que tot un grup d'extrema dreta –format per una desena de membres– el fes caure a terra i l'ataqués amb cops de puny i puntades de peu. Als dos empresonats, que són de Premià de Mar i Badalona, se'ls atribueix un delicte de lesions greus, un de desordres públics i un d'odi, segons fonts policials.

Els Mossos d'Esquadra han detingut dos dels ultres que van apallissar un jove antifeixista ahir a la nit a Barcelona. La policia ha arrestat part dels agressors, que van actuar entre els carrers Rosselló i Balmes, a l'Eixample. El conseller d'Interior, Miquel Buch, havia explicat aquest matí que ja s'havien identificat alguns dels responsables de l'atac i els Mossos diuen que la investigació continua oberta. El jove agredit va requerir atenció mèdica després que tot un grup d'extrema dreta el fes caure a terra i l'ataqués, amb cops de puny i puntades de peu.