Més enllà de la vergonya, la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) s'exposa a una sanció per part de la FIFA després dels càntics islamòfobs en el partit amistós disputat contra Egipte a Cornellà-El Prat. El càstig va des d'un partit de la selecció absoluta "amb un nombre limitat d'espectadors" i "una multa d'almenys 20.000 francs suïssos (21.600 euros), segons recull la normativa en casos de càntics discriminatoris a la graderia. I podria fins i tot suposar la prohibició que la roja tornés a jugar al camp de l'Espanyol.

Que la Federació Espanyola de Futbol renyi el Barça per haver començat un tractament mèdic a Lamine Yamal és el món al revés. Si Espanya ha pintat alguna cosa en el panorama futbolístic europeu i mundial de les últimes dues dècades ha estat gràcies als jugadors i a les jugadores formats al Barça, capaços de practicar un futbol tècnic, brillant i guanyador, que va acabar amb tots aquells anys de desarrollismo futbolístic tan ben resumits en l’expressió “la fúria espanyola”, invocada amb una copa de Soberano a la mà, que “es cosa de hombres”. Un club que ha aportat una llista de jugadors que podríem començar amb Puyol, Xavi i Iniesta, i acabar amb Pedri (el Madrid no el voler) i Lamine, mereix un agraïment i no una coça. Però veient que la Federació ha arribat a tenir presidents com Luis Rubiales, s’entén la coça.

Potser podria passar a qualsevol país del món, però el cas és que això ha passat a Espanya. L’assemblea de la Federació Espanyola de Futbol havia d’escollir un nou president i el guanyador va ser un candidat que està condemnat pel Tribunal Suprem pel delicte de prevaricació, perquè quan era president de la Diputació de Pontevedra va pagar dues vegades pel mateix camp de gespa artificial. Rafael Louzán, que és com es diu aquest vell conegut de Fraga i d’Alberto Núñez Feijóo, va arrasar amb 90 vots contra 43. Potser no s’estarà ni dos mesos al càrrec perquè el 5 de febrer el tribunal ha de ratificar o no aquesta primera condemna. Si s'hi veuen amb cor, passin al següent paràgraf.

L’Audiencia Nacional ha admès a tràmit la demanda interposada per l’exàrbitre internacional Xavi Estrada Fernández contra l'antiga cúpula de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i els dirigents del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA). Denuncia un presumpte ús incorrecte de fons privats i apunta a Luis Rubiales (expresident de la RFEF), Andreu Camps (exsecretari general de la RFEF), Carlos Velasco Carballo (expresident CTA) i Luis Medina Cantalejo (actual president del CTA).

Les eleccions a la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) arrien enmig d'un clima molt tens. La Guàrdia Civil investiga a fons la implicació d'alguns membres de la RFEF en casos de corrupció i blanqueig de capitals, entre els quals l'expresident Luis Rubiales. Tot i així, els comicis segueixen endavant i el pròxim 6 de maig és la data marcada al calendari per escollir nou president a l'assemblea. Encara que no fa falta esperar tant. Amb un mes de marge ja es pot afirmar que Pedro Rocha, el que havia estat president interí des de la dimissió de Rubiales, continuarà al càrrec. Aquest dijous es tanca el termini per presentar els avals i és l'únic que ha aconseguit els 21 necessaris.

Van demanar no anar convocades amb la selecció fins que no hi hagués canvis de debò a la Federació. Però quan Montse Tomé va anunciar la llista hi eren pràcticament totes. La seleccionadora va assegurar que hi havia parlat, però les imatges que hem vist després demostren que assistim a un nou pols de la direcció del futbol amb les campiones del món. En parlem avui a l'ARA amb els periodistes Toni Padilla i Sergi Escudero.

Poca cosa es pot afegir sobre el cas Rubiales, que ha evidenciat el masclisme ranci del món del futbol però també el sistema clientelista de la Federació Espanyola. L'ona expansiva ha arribat també a la Federació Catalana, el president de la qual ha estat qüestionat. Avui a l'ARA posem el focus en la Federació Catalana. Com funciona? Qui n'és el president? Està protegit per un sistema clientelista com Rubiales? En parlem amb el cap d'Esports, Xavi Hernández, i el periodista Sergi Escudero.

Potser el nom de Pau Porta Bussoms (1923-2009) no els sona de res. Però si tenen més de 40 anys, dic "Pablo Porta" i l'associo al periodista José María García, llavors és molt probable que els vinguin reminiscències de fa quasi mig segle. Porta, falangista convençut, va ser president de la Federació Espanyola de Futbol entre el 1975 i el 1984, fins que Felipe González el va defenestrar amb un decret ad hominem convenientment camuflat de decret normal i corrent. Així van acabar les picabaralles entre dirigent i periodista, sovint pujadíssimes de to i amb rèplica judicial. Les estridents homilies nocturnes de García van marcar l'estil agre, histèric i desproporcionadament agressiu que al cap d'uns anys recuperarien personatges com Federico Jiménez Losantos i altres. Tot això m'ha vingut al cap, òbviament, per l'afer Rubiales. En aquest cas, i per raons físiques evidents, no podem parlar literalment de caspa, però sí de caspa simbòlica. Val a dir que l'estil de Rubiales s'assembla més al d'un incontinent verbal com José María García que no pas al del murri Porta, que solia dosificar homeopàticament les seves declaracions. El que no podem oblidar –i aquests dies s'ha fet– és que estem parlant de futbol. El futbol és un noble esport, sí, però també és un inframon de bitllets en bosses d'escombraries, mariscades brutes amb final feliç, cotxes massa lluents i cunyats que subjecten la copa de cava aixecant el dit petit. M'agradaria pensar que les futbolistes –les veig molt més assenyades– no es deixaran arrossegar per aquesta inèrcia, que té un component ètic i un altre d'estètic.

La campiones del món han admès en les últimes hores que, malgrat que encara hi ha molt camí per recórrer, "s'han acostat posicions" amb la RFEF, tal com ho va resumir Amanda Gutiérrez des de FutPro, el sindicat majoritari del futbol femení espanyol. Hi té a veure la comissió mixta que s'ha creat a tres bandes (CSD, RFEF i jugadores) per al seguiment dels acords, però també els canvis en l'organigrama exigits per les futbolistes. L'últim d'ells, el cessament d'Andreu Camps, fins ara secretari general de la Federació i mà dreta del ja expresident Luis Rubiales.

L'obertura d'un expedient disciplinari per part de la FIFA a Luis Rubiales ha precipitat els esdeveniments pel seu petó no consentit a Jennifer Hermoso i la seva actitud masclista durant la celebració del títol Mundial dissabte a Sydney (Austràlia). Així, segons han avançat la SER i la Cope, Rubiales està preparant la seva dimissió per fer-la oficial durant l'assemblea extraordinària que se celebrarà demà divendres (12 h / Esport 3) a la Ciudad del Fútbol de las Rozas. Prèviament, el digital Relevo ha avançat que els 20 clubs professionals espanyols convocats a l'assemblea –entre els quals hi ha el Barça– no tenen previst anar-hi, fet que podria comportar, fins i tot, la impossibilitat que se celebrés, ja que han de ser-hi presents com a mínim 70 dels 140 membres convocats.

L'última convocatòria de Jorge Vilda abans de la llista definitiva per al Mundial ve amb sorpresa: Irene Paredes, capitana de la selecció i blaugrana, torna a les files del conjunt estatal. Paredes havia donat suport a les quinze, el grup de jugadores que van demanar públicament no ser convocades amb la selecció, tot i que ella no es va adherir mai al document. Amb aquest canvi de guió s’obre la porta que algunes de les quinze puguin tornar a vestir la camiseta d'Espanya al Mundial d'Austràlia i Nova Zelanda d'aquest estiu.

Fa poc menys de mig any, quinze futbolistes de la selecció espanyola de futbol van plantar-se contra la Federació. La seva reivindicació –professionalitzar l'estament i les condicions del futbol femení a la selecció– alguns la van veure com una rebequeria. Com si els canvis que demanen per erradicar la discriminació que pateixen no fossin necessaris. Des de llavors, moltes altres jugadores d'arreu del planeta s'han sumat a la causa i han posat contra les cordes els organismes dels seus països, i s'han unit per fer de la professionalització de l'esport femení una realitat i no una promesa. Amb el Mundial d'aquest estiu a Austràlia i Nova Zelanda ben a prop, les mirades no estan posades sobre la gespa sinó a les llotges.

Desgavell amb les dates, amb el protocol de seguretat i amb les condicions i les solucions. La tornada de la Primera Divisió del futbol femení no és aigua clara. La competició havia de tornar el 5 de setembre, però la Federació Espanyola (RFEF) ha sacsejat el calendari i ara té previst de manera provisional que la pilota torni a rodar el 18 d’octubre.

Les eleccions a la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) segueixen sense data ni candidats clars. La reunió d’aquest dimarts del Consell Superior d’Esports (CSD) tampoc servirà per desencallar una incògnita que s’arrossega des de mitjans de desembre, quan l’actual president, Luis Rubiales, va dir que sol·licitaria al CSD que li permetés avançar les eleccions –previstes per a l’octubre– a abans de l’estiu. Rubiales, que sap que compta amb el suport del Barça, sap també des d'aquest dilluns que no serà l'únic candidat: Iker Casillas ha confirmat que feia un pas endavant.

Iker Casillas ha pres una decisió: es presentarà a les eleccions a la presidència de la Federació Espanyola de Futbol previstes per aquest any, segons informa el programa El Larguero de la Cadena SER. La decisió del porter del Porto és lluitar contra Luis Rubiales, l'actual president de l'entitat, perquè creu que pot guanyar els comicis.

L'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy podria presentar-se com a candidat a la presidència de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF). Així ho ha avançat el diari Marca i ho ha confirmat posteriorment la Cadena Cope.

Que el president de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, i el president de la Lliga, Javier Tebas, no són amics no és cap secret. Les enganxades són contínues entre tots dos per temes tan variats com els horaris dels partits, el lloc on s'han de disputar (Tebas encara espera poder endur-se un partit de Lliga fora d'Espanya i a Miami encara esperen el Girona-Barça de la temporada passada) o els continus canvis en les competicions que proposa Rubiales. No hi ha cap decisió al futbol espanyol que no acabi amb un conflicte entre els dos presidents.

La Federació Espanyola de Futbol va confirmar ahir que el Futbol Club Andorra és l’equip que es quedarà la plaça del Reus Deportiu a Segona B. Els reusencs van perdre el seu lloc a Segona B per no haver fet front al deute que arrossegaven. El club andorrà, propietat de l’empresa Kosmos del central del Barça Gerard Piqué, havia demanat a la Federació cobrir la vacant, i tenia fins divendres de la setmana passada per abonar els 452.022 euros que demanava l’organisme estatal per cobrir aquesta vacant en el calendari de competició. De fet, hi havia més clubs interessats, tots de fora de Catalunya, com el Zamora i l’Intercity, que també havien abonat la quantitat sol·licitada.

El calendari de Primera i Segona Divisió per a la temporada 2019-2020 se sortejarà la primera setmana de juliol, en una data per concretar encara, segons la proposta feta per la Federació Espanyola de Futbol i anunciada durant l'assemblea general ordinària celebrada aquest dilluns.

La Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i la Lliga han intercanviat aquest dilluns els seus esborranys per a la renovació del Conveni de Coordinació de Competències en la tercera reunió mantinguda amb la mediació del Consell Superior d'Esports (CSD).