La convivència entre els ciclistes i els patinets elèctrics als carrils segregats –que fins fa poc eren gairebé exclusius per a les bicis– cada cop és més complicada. Segons l'últim baròmetre de la mobilitat ciclista a Barcelona i als seus accessos del RACC, tres de cada quatre usuaris de bicicleta asseguren que els patinets elèctrics els fan sentir insegurs. De fet, segons l'enquesta que el RACC ha fet a 800 ciclistes, el percentatge d'enquestats que han assegurat sentir inseguretat davant dels patinets elèctrics (70%) és lleugerament superior als que en senten pels busos (68%) i frega el nivell de sensació d'inseguretat generat pels cotxes (73%). Tot plegat s'acompanya del fet que el 70% dels ciclistes també creuen que s'haurien de fer més controls als conductors d'aquests patinets.

El dia que el Girona guanyava el Barça, alguns es van fotre un festiu cop de cap contra el radiador de la calefacció. El crani bullia mode central nuclear d’oferta 2x1. Tot era energia a granel: si la pilota entra també podríem alçar-nos amb la victòria de ser capital de Catalunya. Els gironins sempre creuen que lliguen els gossos amb llonganisses, però són temps de frankfurts i pequinesos satisfyer. Girona, com Barcelona, també està en hora Gattopardo: la dolça decadència del narcòtic no fet a casa. 

Darrere d'una pancarta que deia “Prous morts, més justícia”, unes dues-centes persones s'han concentrat aquest dimecres a la cruïlla de la Devesa de Girona on dissabte una conductora sense carnet de conduir va atropellar mortalment la jove Iris Martí i Pujolràs, de 21 anys. Els presents han guardat un minut de silenci abans dels parlaments, que han fet Xavier Corominas, president de l’associació Mou-te en bici, i Lluc Salellas, alcalde de la ciutat. Corominas ha reclamat un enduriment de la legislació i més celeritat en la instrucció d’aquests homicidis. “A les comarques de Girona hi ha quatre homicidis per atropellaments a ciclistes pendents de judici, algun de fa més de tres anys. La lentitud de l’administració de justícia és indignant perquè una cosa que no es jutja de manera immediata no és justícia”, ha dit Corominas, que també ha lamentat que la conductora ja sigui a casa seva quan encara s’ha d’enterrar la víctima.

Dos homes de 70 i 73 anys han mort aquest dimarts atropellats per una furgoneta de repartiment a la carretera CV-405 entre els termes valencians de Torrent (Horta Sud) i Montserrat (Ribera Alta). La Guàrdia civil i la Policia Local de Montserrat continuen buscant el conductor del vehicle, que ha fugit.

Llegeixo a l’ARA que la Generalitat “estudia” posar un carril bici als túnels de Vallvidrera. Ara, els ciclistes que volen anar a la muntanya, que en són molts, el que fan és anar-hi per la carretera. És molt més costeruda i llarga, però també més bonica. No cal dir que amb un carril al túnel hi arribarien més de pressa. Diu que en un quart d’hora (de pujada).

Durant anys, la imatge de persones anant a treballar en bicicleta era una excepció, a casa nostra. Una imatge que es relacionava amb el nord d'Europa. Però ja fa anys que anar pedalant a la feina s'ha convertit en un fet ben normal i la pandèmia ha potenciat aquesta tendència. Barcelona, de fet, viu una revolució de dones sobre rodes. A la capital catalana, el 65% de les persones que van a treballar en bicicleta són dones, un fet que la situa al capdavant del rànquing mundial en aquest aspecte, per sobre de llocs com ara Londres, Nova York, París o Berlín. La xifra de dones que pedalen cap a la feina ha crescut un 81% a Barcelona respecte a les dades anteriors a la pandèmia, un augment que no s'ha vist enlloc més. En general a totes les grans ciutats cada cop més dones aposten per la bicicleta, però enlloc com a Barcelona, segons es desprèn de l'informe Year in Sport de l'aplicació Strava.

El nombre d'usuaris habituals de la bicicleta com a mitjà de transport s'ha triplicat des del 2008. Actualment, el 57% dels espanyols d'entre 14 i 70 anys, és a dir, gairebé 6 de cada 10 ciutadans –més de 20 milions de persones– asseguren que utilitzen la bici de manera habitual, és a dir, cada dia o bé setmanalment. De fet, en els últims tres anys el nombre de persones que han passat a fer-la servir diàriament per anar a la feina o a estudiar ha crescut gairebé un 12%. I en el cas dels estudiants, a més, les dades constaten que el percentatge s'ha incrementat entre 10 i 11 punts respecte a fa tres anys i ja suposen al voltant del 30% d'usuaris de la bicicleta.

L'ús de la bicicleta és cada vegada més freqüent i això s'ha traduït en un increment de la sinistralitat. Des de principis d'any han mort sis ciclistes a les carreteres, les dues últimes víctimes en un atropellament a Castellbisbal per part d'un conductor begut i sense carnet. Però més enllà d'aquest fet delictiu, l'augment dels accidents amb ciclistes implicats reobre el debat sobre la seva seguretat a l'asfalt. La majoria de conductors saben que han de deixar un metre i mig de distància a l'hora d'avançar-los, però la resta del codi de circulació encara genera dubtes, i encara més pels canvis de la nova llei de trànsit. ¿Es pot trepitjar la línia contínua a l'hora d'avançar una bicicleta? Com a ciclista, ¿puc circular per la calçada tant dins de la ciutat com a la carretera? Des del RACC HolaBICI, la comunitat ciclista del RACC, recorden que "és prioritari posar el focus en la protecció dels ciclistes", els vehicles més vulnerables de la carretera, i "garantir el coneixement i el respecte de la normativa". Aquests són els principals punts:

Més controls per garantir la seguretat dels ciclistes. Aquest cap de setmana els Mossos d'Esquadra i el Servei Català del Trànsit reforcen la seva presència a les carreteres catalanes per on circulen més ciclistes. Ho fan amb l'objectiu, d'una banda, "d'incrementar la sensació de seguretat" i, de l'altra, d'evitar atropellaments com el de diumenge al terme de Castellbisbal, en què van morir dos homes.

El conductor detingut diumenge per atropellar un grup de vuit ciclistes a Castellbisbal i matar-ne dos conduïa drogat, a més velocitat de la permesa i sense carnet. I no era la primera vegada. Segons la jutge del cas, ja acumulava dues condemnes anteriors per circular sense permís. La jutge de Rubí que l'ha interrogat aquest dimarts ha ordenat el seu ingrés preventiu entre reixes, sense fiança. El responsabilitza de dos delictes contra la vida (encara s'haurà de concretar si es tracta d'un homicidi o d'un assassinat) i quatre en greu de temptativa, un delicte de conducció temerària i un altre per circular sense permís.

Els Mossos d'Esquadra continuen amb la investigació per aclarir les causes del greu atropellament mortal d'aquest diumenge a Castellbisbal en què van morir dos ciclistes i un tercer va quedar ferit crític. Les víctimes formaven part d'un grup de ciclistes que pedalejaven per la carretera entre Castellbisbal i Martorell i van ser envestits per un vehicle que havia ocupat el carril contrari. Al volant hi anava un conductor que va fugir del lloc de l'accident sense aturar-se a socórrer les víctimes. Segons un testimoni, hauria accelerat després d'envestir els ciclistes.

Matí de diumenge negre a la carretera. Dos ciclistes de 66 i 72 anys han mort i tres més han resultat ferits aquest diumenge al matí al ser envestits per un cotxe a la C-243c a Castellbisbal (Vallès Occidental). Poc abans de les 11 de la nit els Mossos han informat de la detenció del conductor sospitós i han afegit, però, que la investigació continua oberta.

Hi ha un clàssic dels dies d’estiu a la carretera: veure els ciclistes pedalant per la serpentina de l’asfalt, pujant els ports més inclinats, amb el tronc doblegat i amb l’esforç marcat a la cara. I hi ha un altre clàssic al qual cal estar ben atent per prendre’n nota: l’estol de bicicletes arrambades contra una paret. Si en veieu, busqueu els ciclistes, perquè estaran asseguts en una de les millors taules del país on menjar un esmorzar de forquilla i ganivet d’alta volada. Entrevistem dos ciclistes aficionats, amb oficis allunyats de la bicicleta, el joier Roc Majoral, de la joieria Majoral, i Miquel Torres Maczassek, cinquena generació del celler Família Torres, que ens expliquen les seves rutes, cadascú per separat i per diferents indrets del país, que acaben en una bona meta gurmet.

Tres quarts d’una, l’hora d’agafar la bici i anar a buscar la meva filla al casalet. Apago l’ordinador i opto per deixar el mòbil a casa amb el projecte de tenir mitja hora de banal sensació de llibertat mentre pedalo, noto l’aire a la cara i, a la tornada, intento que la meva filla m’expliqui com ha anat el matí. Vaig pel carril bici. En una cruïlla un cotxe se salta el senyal de stop. Veig que se m’està tirant al damunt. Crido al conductor. Frena, però massa tard: em tira a terra. Una part de les rodes i el meu peu queden sota del seu cotxe.

Els usuaris de bicicletes tenen dret a circular per les carreteres i carrers. En l'entorn urbà, la seva irrupció amb força en els últims anys ha suposat una revolució que tot just es comença a regular i ordenar, amb carrils propis i prohibicions de circular per les voreres. Persisteixen els problemes i falta molta cultura cívica, però s'ha fet un salt endavant en poc temps. D'entrada, que creixi el trànsit rodat de bicicletes, que no són sorolloses ni contaminants, és positiu. Això no vol dir, ni de bon tros, que els ciclistes tinguin patent de cors. Se'ls ha d'exigir la mateixa disciplina que als conductors de vehicles de quatre rodes o als motociclistes. I el mateix també val per als conductors de patinets. Als pobles i ciutats, la baula més dèbil són els vianants: i tots els han de respectar.

"Vaig fer un petó a la meva dona i als meus dos fills, vaig agafar la bici per sortir a entrenar-me i els vaig dir: torno d'aquí una estona. I resulta que era mentida". L'Enric Pérez ha repassat mentalment milers de vegades el matí del 2 d'agost del 2011, ara fa 11 anys. Va trigar mesos a tornar a casa. I ho va fer en cadira de rodes. Aquell dia, un accident a la carretera el va obligar a passar un mes sencer a l'UCI i mig any més d'hospital en hospital. "Estava acabant una baixada i vaig reduir la velocitat de la bicicleta per entrar a una població. Hi havia un revolt i del primer carrer del municipi en va sortir un cotxe que es va saltar el senyal de cediu el pas", recorda l'Enric, que tenia 42 anys quan va patir l'accident. "És un carrer on hi ha diverses naus abandonades i un taller mecànic i, sincerament, no m'esperava que en sortís cap cotxe". La perícia de l'Enric, que era guia de muntanya i estava acostumat a entrenar-se amb la bicicleta per carretera, va fer que pogués esquivar el cotxe. "El que ja no vaig poder evitar va ser la paret de l'edifici del costat".

I qui diu ciclistes, diu patinadors, o usuaris de qualsevol altre dels vehicles que configuren l’anomenada “nova mobilitat personal”. Es tracta d’un fenomen generalitzat a l’Occident europeu i que ve de temps enrere; però, arran de la pandèmia, està protagonitzant també entre nosaltres una gran eclosió: em refereixo a la proliferació de carrils bici i, en paral·lel, a la penalització de l’automòbil privat i el menyspreu del vianant per part de les administracions locals.