Avui la transgressió és de dretes. Ho és molt més que la d’una esquerra que es mostra envellida i desconnectada de bona part de la ciutadania, inclosa la d’ingressos mitjans i baixos.

Carlota García Encina és investigadora principal de l'àrea dels Estats Units i Relacions Transatlàntiques del Real Instituto Elcano, i professora de Relacions Internacionals. Va ser seleccionada pel Departament d'Estat per treballar en el Programa de Seguretat Nacional de l'Institut sobre conflicte Global i Cooperació de la Universitat de Califòrnia- San Diego.

Situada a la part sud de la badia de San Francisco, a Califòrnia, Silicon Valley és l’àrea on es concentren algunes de les principals firmes tecnològiques del món, com ara Facebook, Netflix, Apple o Google, així com grans fons d’inversió. L’estat de la costa oest és un dels grans feus del Partit Demòcrata, on ha guanyat des del 1992. El hub tecnològic fins ara també era una veu progressista. Fa un mes, però, la decisió d’una vintena de magnats ha trencat els esquemes. Divuit multimilionaris de Silicon Valley van decidir el juny crear un súper-PAC i en les últimes setmanes han contribuït, amb les seves fortunes, a impulsar la candidatura de Donald Trump.

Atemptat. En els primers segons de caos i por desfermats pels trets contra Donald Trump a Pensilvània, amb el micròfon del faristol encara engegat, se sent l’expresident republicà reclamant les seves sabates. Trump crida reiteradament als agents del servei secret, que estan a punt de treure’l de l’escenari, que vol les sabates (que deu haver perdut en el desconcert del moment). Ho diu diverses vegades. Enmig del descontrol i la incertesa, l’expresident està pensant en la imatge de la sortida. Tot passa ràpid i, vist de lluny, el simbolisme empetiteix. Però la fotografia d'un Trump ensangonat amb el puny enlaire, envoltat pels agents que l’empenyen cap al cotxe, s’ha convertit en la icona del  seu retorn polític definitiu. 

"Trump acaba de ser elegit avui, amics. És un màrtir", va cridar un home pocs minuts després de l’intent d’assassinat contra l’expresident estatunidenc i candidat republicà Donald Trump, segons el cronista del New York Times. La imatge del puny alçat de Trump ja s’ha convertit en un símbol icònic de la seva candidatura i, per molts, el moment que definirà l’actual cursa per la Casa Blanca.

El governador republicà de Louisiana, Jeff Landry, va signar ahir, dimecres un projecte de llei que fa que l'estat sigui l'únic del país a exigir mostrar els Deu Manaments a totes les aules de les escoles públiques. La decisió s'emmarca dins del pla del nou governador, que va prendre possessió del càrrec el gener, d'impulsar una agenda conservadora a l'estat. Poc després que s'aprovés la llei, la Unió Americana de Llibertats Civils ha anunciat que demanarà bloquejar-la, al·legant que viola la separació constitucional entre l'estat i l'Església, també fixada per una sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units.

L'endemà del Superdimarts, la perdedora de la nit s'ha convertit en la protagonista de la ressaca electoral. Nikki Haley abandona la cursa de les primàries republicanes després dels mals resultats obtinguts. "Ha arribat el dia de suspendre la meva campanya", ha anunciat Haley aquest dimecres des de Charleston, a Carolina del Sud, la seva terra natal. L'exgovernadora d'aquest estat i exambaixadora dels Estats Units a l'ONU s'ha mostrat agraïda amb els seguidors i ha assegurat que, malgrat haver perdut, no se'n penedeix: "Vaig dir que volia que se sentissin les veus dels nord-americans. Ho he fet. No me'n penedeixo".

Una mica d'aigua per a Nikki Haley enmig del desert de les primàries republicanes. Haley ha aconseguit la seva primera victòria contra l'expresident Donald Trump als comicis que se celebraven aquest diumenge a Washington. La capital del país, que mai ha sentit simpatia per a Trump, no oblida els fets del 6 de gener de 2021. Però el triomf de l'exgovernadora de Carolina del Sud és agredolç i té poc pes més enllà de ser el primer.

El Partit Republicà dels Estats Units es va fundar el 1854 en contra de l'expansió de l'esclavitud. Avui els seus governadors prohibeixen que s'expliqui la història racista del país a les escoles. El partit d'Abraham Lincoln s'ha convertit en el partit de Donald Trump –i de personatges com Marjorie Taylor Greene, la congressista defensora de la teoria conspirativa de Q-Anon–. Fins a la radicalitat actual, la metamorfosi del gran vell partit dels Estats Units (GOP), que va començar molt abans de Trump, ha estat lenta però constant. El magnat novaiorquès li ha acabat de donar forma. Ara és, per damunt de tot, el partit de Trump: populista, demagog, antiimmigrant, anti-LGTBI, aïllacionista en política exterior i econòmicament proteccionista.

El governador de Florida, Ron DeSantis, ha anunciat per sorpresa aquest diumenge que retira la seva candidatura a la nominació republicana per a les eleccions presidencials del 5 de novembre. En un vídeo de cinc minuts, el candidat que anava segon tot just en l'inici de la cursa cap a la Casa Blanca diu que renuncia a seguir i anuncia que donarà suport a Donald Trump.

La victòria aclaparadora de Donald Trump a Iowa aplana el camí cap a unes eleccions presidencials als Estats Units, el 5 de novembre, que seran un déjà-vu del 2020: Donald Trump contra Joe Biden. O més aviat un second round que podria donar a Trump l'oportunitat de rescabalar-se d'aquella derrota.

Invocant l'esperit dels fundadors de la nació americana, des del comtat de Montgomery, prop del Valley Forge, un dels quarters generals de George Washington durant la Guerra de la Independència contra Anglaterra, Joe Biden, de 81 anys, ha advertit als votants aquest divendres que en les eleccions del 5 de novembre vinent està en joc el futur de la democràcia estatunidenca. "La democràcia està a les urnes. Avui som aquí per respondre a la pregunta més important: ¿la democràcia continua sent la causa sagrada dels Estats Units?", ha dit amb un to molt més enèrgic i segur que en altres intervencions, al mateix temps que ha assegurat que els republicans han "abandonat la nostra democràcia".

Nikki Haley, exgovernadora de Carolina del Sud i aspirant a la presidència dels Estats Units, es ven com la candidata d'aquells que voldrien les polítiques de Donald Trump, però estan cansats del seu esperpent, les distraccions i els comptes pendents amb la justícia de l'expresident. Haley, que està pujant com l'espuma a les enquestes i està a punt de desbancar el governador de Florida, Ron DeSantis, en la segona posició, s'ha convertit aquest dimecres a la nit, en el quart debat republicà de primàries, en la diana preferida dels seus contrincants.

Als Estats Units el tema era tancar el govern i van acabar tancant el Congrés. La recent destitució del líder republicà de la Cambra de Representants, Kevin McCarthy, reflecteix un conflicte de política pública i mostra una greu fallada institucional.

El republicà Kevin McCarthy s'ha convertit aquest dimarts en el primer president de la Cambra de Representants dels Estats Units a ser destituït del càrrec per la rebel·lió interna del seu partit. Liderats pel congressista Matt Gaetz, una vintena de membres de l'ala ultraconservadora dels republicans (Freedom Caucus) ha impulsat una moció per destituir el seu propi portaveu, que s'ha saldat amb 216 vots favorables i 210 en contra (inclosos 8 del seu propi partit). McCarthy era la tercera autoritat en la cadena de comandament dels Estats Units, però ara el seu seient ha quedat vacant.

Si les eleccions presidencials fossin avui, es repetiria l'embat electoral del 2020 –Donald Trump contra Joe Biden– i el resultat seria, com a mínim, igual d'ajustat. Això és el que es desprèn de l'últim sondeig disponible, l'enquesta de la Universitat de Siena per a The New York Times, que projecta un empat tècnic entre el republicà i el demòcrata, amb el 43% dels suports per a cadascun. El 14% restant té en els seus vots el rumb que prendrà la primera economia del món, almenys, en els pròxims cinc anys.

Les primàries republicanes recorden cada vegada més les del 2016. En la seva primera nominació presidencial, Donald Trump va ser escollit per davant de 16 candidats, cinc dels quals es van retirar abans de l'elecció. Després dels tres anuncis d'aquesta setmana –l'exvicepresident Mike Pence, l'exgovernador de Nova Jersey Chris Christie i l'actual governador de Dakota del Nord, Doug Burgum–, ja són nou (vuit homes i una dona) els republicans que pretenen disputar el lideratge del partit a l'expresident.

La candidatura de Joe Biden per a les primàries del seu partit no ha agafat ningú per sorpresa, ni tampoc ha generat un gran entusiasme als Estats Units. Les enquestes són demolidores: un 70% dels nord-americans haurien preferit que no s'hagués presentat a la reelecció, i només el 26% hi estan a favor, segons la NBC. L'edat és el principal factor, i amb raó: és el primer president octogenari del país i, en cas de guanyar, podria acabar el seu segon mandat amb 86 anys. Però no és l'únic motiu.

Després de tres anys de forta despesa per la pandèmia i de dues dècades arrossegant dèficit pressupostari, el deute federal dels Estats Units ja supera els 30 bilions de dòlars i està a punt de tocar el sostre legal. Per alleugerir aquesta càrrega, el president Joe Biden necessita arribar a un acord amb els republicans, que ara controlen la Cambra de Representants i tenen la clau per desbloquejar la qüestió. Però no estan disposats a incrementar el sostre de deute ni a aprovar uns pressupostos que impliquin augmentar els impostos, les dues propostes del president, que aquest dijous ha reiterat durant la presentació dels pressupostos per a l'any fiscal 2024.

Des que va anunciar que es postularà per a les presidencials del 2024, el xòuman Donald Trump no havia fet cap aparició pública fora de la seva residència de Mar-a-Lago, a Florida. Dos mesos després, aquest dissabte, ha reprès el paper protagonista per actuar en el seu escenari preferit: dos actes de campanya per a les primàries republicanes, als estats de Nou Hampshire i Carolina del Sud, on ha abandonat el silenci i la moderació dels últims discursos, i ha retornat al seu estil més guerrer.