Dit i fet. El govern espanyol ha accelerat el pas de cara a tenir pressupostos de l'Estat per a l'any que ve i acabar amb la pròrroga dels del 2023. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publica aquest dimecres les línies generals i criteris que hauran de tenir aquests comptes, que el president Pedro Sánchez va assegurar que presentaria durant una entrevista a TVE1 dilluns.

Pedro Sánchez se n'ha anat de vacances amb un repte: tenir uns pressupostos generals de l'Estat el 2026, tot i que ja va tard en els tràmits habituals. Durant aquesta legislatura, el govern espanyol no ha intentat portar uns comptes públics al Congrés dels Diputats –l'Estat està funcionant amb els pressupostos del 2023–. Ni tan sols ha presentat un avantprojecte de pressupostos, és a dir, un text que, com a mínim, passi pel consell de ministres. Ara, però, el mateix Sánchez ha assegurat que vol deixar enrere els comptes de fa dos anys. Per assolir aquest anhel haurà de convèncer la majoria plurinacional que va permetre la seva investidura –ningú preveu un acord amb el PP– i això requereix presentar uns pressupostos que agradin des de Junts fins a Podem, formacions que habitualment tenen posicions allunyades, cosa que ha suposat un entrebanc en moltes ocasions. L'horitzó, doncs, no es presenta plàcid. "No n'hi haurà [de pressupostos]", sentencia un exdiputat català al Congrés, que coneix de primera mà l'entramat negociador rere uns comptes públics de l'Estat.

La negociació dels pressupostos generals de l’Estat (PGE) per al 2011 ens dona moltes lliçons. En el pic de la crisi financera, el govern del PSOE depenia crucialment del suport de diverses minories. La més gran era CiU. El govern de l’Estat estava molt disposat a negociar per sobreviure políticament en aquells moments tempestuosos, quan molts governs europeus queien davant l’embat incontrolable de la crisi financera. CiU no va voler entrar a la negociació perquè s’havia d’enfrontar al PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya que s’havien de fer aquell novembre. Sentia que un pacte a Madrid era incompatible amb la competició electoral a Catalunya. Davant la negativa de CiU a pactar, el PSOE es va haver de posar en mans del PNB. Si el PNB hagués seguit la lògica de CiU s’hauria negat a negociar atès que, des de 2009, estava a l’oposició, a conseqüència dels canvis de majories parlamentàries derivades de la il·legalització d’Herri Batasuna i de la formació que l’havia substituït a efectes electorals. Tenia molt bones raons per mostrar el seu disgust al PSOE i per votar mogut per la ràbia d'haver perdut –en favor del PSE– la lehendakaritza i el govern. Però va seguir la seva pròpia lògica, consistent a obtenir el màxim que pogués en benefici de la seva ciutadania. Una lògica que separava la política i els sentiments, per calents que fossin, dels interessos i del servei a la seva ciutadania encara que estigués a l'oposició. A més, no oblidem que seguia havent-hi més de mil bascos presoners a més de mil quilòmetres de casa seva. Amb totes aquestes circumstàncies en contra, que haurien justificat la renúncia de minories catalanes a pactar millores econòmiques a Madrid, el PNB no només va pactar sinó que va aconseguir una de les millors collites d’avantatges econòmics que havia obtingut mai des de l’entrada en funcionament del seu Estatut d’Autonomia. Va posar les bases per a la seqüència, ininterrompuda des del 2012, de governs d’Euskadi amb presidència del PNB.

Del dit al fet. El Partit Popular, amb majoria absolut al Senat, ha tombat la senda d'estabilitat del govern espanyol i, per tant, els objectius de dèficit i deute que l'executiu de Pedro Sánchez havia establert per poder elaborar uns nous pressupostos generals de l'Estat (ara continuen prorrogats els comptes públics del 2023). Així ho ha anticipat el senador popular Gerardo Camps durant el ple a la cambra alta espanyola aquest dimecres al matí i s'ha confirmat hores després amb la votació.

Més enllà del conflicte polític, un dels grans problemes en la relació Generalitat-Estat ha sigut l'històric dèficit inversor del govern espanyol a Catalunya en matèria d'infraestructures. Ho constaten fins i tot els informes d'Hisenda: el 2021 només es va executar a Catalunya un 35% de la inversió estatal pressupostada, i en el primer semestre del 2022, un 16%. Per intentar revertir aquesta tendència, ERC i el PSOE han pactat en l'últim acord de pressupostos un nou sistema de "comandes" perquè la Generalitat tingui més pes a l'hora d'executar les inversions. Això suscita dues preguntes: Què ha fallat fins ara? I, sobretot, funcionarà aquest cop?

El ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, ha presentat "el pressupost més gran de tota la història", segons ell mateix ha dit, aquest divendres. El departament comptarà amb 1.804 milions d'euros (inclosos els 296 milions dels fons europeus), cosa que suposa un increment del 13,5% respecte a les xifres del 2022. La inversió directa en les institucions catalanes, però, no és tan generosa. De fet, si es compara el pressupost d'aquest any i el del passat, es manté la inversió de 38 milions en les institucions catalanes. L'aportació principal, de llarg, són els 20 milions que el ministeri transfereix a l'Ajuntament de Barcelona des del 2020 per compensar la cocapitalitat de la ciutat. La diferència clau és que apareixen als comptes institucions que els últims anys no tenien inversió directa de Madrid, com el Taller de Músics, Temporada Alta o el Museu Arqueològic de Banyoles.

L'alcalde de València, Joan Ribó, s'ha mostrat crític amb els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) pel 2023, qualificant-los com "inacceptables i insuficients" i condemnant el "greuge comparatiu" amb altres ciutats com Barcelona o Madrid. Ribó ha exigit al govern una "millora en el tractament dels valencians i valencianes" i que s'atenguin "d'una vegada per totes les reivindicacions històriques de València". L'exemple que ha utilitzat Ribó per manifestar el seu desencant ha estat la partida dels PGE prevista per a l'Autoritat del Transport Metropolità de València, que per a l'any vinent serà de 38 milions, mateixa quantitat que l'any anterior. "Això és totalment inassumible en una situació d'emergència climàtica i inflacionària i amb els preus totalment disparats", afirmava Ribó.

Catalunya hauria de rebre 2.230,3 milions d'euros en inversions de l'Estat el 2022. És una frase en condicional perquè si els pressupostos ja no són una ciència exacta, quan a més ens fixem en les inversions a Catalunya la capacitat de predicció pràcticament passa a ser la de les cartes del tarot. Entre el 2013 i el 2020, per exemple, l'execució de les inversions es va situar en el 67,4%, segons va calcular la Cambra de Comerç de Barcelona, amb un pic del 81% el 2017. És a dir, cap dels anys analitzats es va complir el que s'havia pressupostat. La situació no sembla haver canviat des d'aleshores: durant el primer semestre de l'any passat –les dades anuals encara no són públiques– només s'havia executat el 13% de les inversions. Eliminar la distància entre el que es diu que es farà i el que realment s'acaba fent és la base de l'últim informe de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA), que planteja tres possibles solucions. Totes elles, això sí, haurien de comptar amb l'acord del govern espanyol, el mateix que ara per ara continua sense complir.

Ja fa anys que un conegut escriptor em va dir una cosa que no em va semblar important aleshores però que el pas del temps ha demostrat que és central: que la distància entre el que els catalans diem que farem i el que després fem és enorme. Jo hi afegiria que estem davant la nostra feblesa més significativa. Esbombar plans que, en la majoria de casos, acaben en res. En això ens aproximem massa al comportament genuí de les cultures hispanes. Els bascos se n’allunyen. Sembla que també els gallecs.

Una línia ferroviària que uneixi les localitats de Gandia i Dénia, i enllesteixi així el tantes vegades reclamat tren de la costa; el túnel passant de València, fonamental per completar el Corredor Mediterrani; l'accés ferroviari a l'aeroport d'Alacant-Elx Miguel Hernández o la millora de la línia de tren entre Xàtiva i Alcoi. Són tres de les grans infraestructures que oblida el projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2022 que va presentar la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, ahir dimecres al Congrés de Diputats.

El País Valencià rebrà 1.208,61 milions d'euros d'inversions pròpies de l'Estat el 2022. És la proposta del projecte de pressupostos generals que ha presentat la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, aquest dimecres al Congrés de Diputats.

Catalunya rebrà el 17,2% de la inversió regionalitzable del govern espanyol. En total, la xifra equival a 2.230,3 milions d'euros pressupostats, segons el projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2022 que s'ha presentat aquest dimecres al Congrés de Diputats. Un cop més, la xifra queda per sota del pes de Catalunya en l'economia espanyola (19%). Les comunitats rebran 13.007 milions d'euros de la inversió regionalitzable (l'any passat en van rebre 12.125), si es compleix el pressupost per a l'any 2022, és a dir, si s'executa tota la inversió pressupostada.

ERC ha començat la setmana endurint el discurs sobre la negociació dels pressupostos generals de l'Estat. Els republicans mantenen que estan disposats a negociar-los amb el PSOE, però aquest dilluns han introduït un matís important: ara mateix no només dirien no a la votació final, sinó que fins i tot serien partidaris directament que el Congrés no els acceptés ni a tràmit. "Avui des d'ERC votaríem no als pressupostos generals de l'Estat", ha dit la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta.

No fa tant l’independentisme discutia sobre si s'havien de negociar o no els pressupostos generals de l'Estat. El 2019, per exemple, JxCat i ERC en van tombar l’admissió a tràmit i van contribuir que Espanya es veiés abocada a eleccions. Ara, per contra, aquests mateixos partits donen per fet que s'ha de negociar tant sí com no, i el problema és com fer-ho. Si aquest dimecres Junts emplaçava ERC a fer un front comú per afrontar la negociació, aquest divendres els republicans han proposat un altre esquema que passa perquè ells liderin la qüestió. El president del partit, Oriol Junqueras, ha defensat des de Tarragona que ERC és "la formació més important de Catalunya en molts àmbits institucionals", entre els quals el Congrés, i ha considerat que són la resta de forces independentistes les que han de "posar-se al costat del president de la Generalitat". En aquest cas, en la carpeta dels comptes estatals.

Amb l’acord dins la coalició sobre els pressupostos i la llei d’habitatge, el govern espanyol supera el primer pas i entra en el terreny de la negociació amb els aliats parlamentaris. Esquerra i el PNB estan cridats a ser els socis prioritaris de l’executiu, però aquest dijous la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha volgut apel·lar a totes les formacions polítiques –“excepte la dreta”, ha puntualitzat– perquè remin a favor d’uns comptes amb xifres rècord d’inversió –40.000 milions– i de despesa pública –196.142 milions– gràcies a l’impuls dels fons europeus. Els vots encara no estan garantits, però a diferència de l’any anterior la geometria variable amb Cs ja no és una opció.

El bo cultural que va anunciar aquest dimecres el president espanyol, Pedro Sánchez, destinat als joves que facin 18 anys i dotat de 400 euros no inclourà, finalment, els toros. En un inici, el ministeri de Cultura havia donat per fet que les curses de bous quedaven incloses en aquesta ajuda, però hores després, el ministre Miquel Iceta va rectificar i, en una entrevista a la Cadena SER, va explicar que finalment els toros en quedaven fora. Unides Podem havia expressat el seu malestar al PSOE per haver inclòs aquestes curses en el bo cultural. Poques hores després de l'anunci de Sánchez, la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, va reivindicar l'ajuda com una proposta del partit lila.

Fumata blanca al govern espanyol. El PSOE i Unides Podem han arribat a un acord per desbloquejar els pressupostos generals de l’Estat. Ara els queda el més difícil: trobar socis parlamentaris per aprovar-los. També han acordat la regulació dels lloguers, que la formació lila vinculava a la negociació per desencallar els comptes, i que és el que ja van acordar per als comptes de l’any passat, tot i que aquesta vegada hi ha un esborrany de llei pactat entre els dos socis. El desbloqueig ha arribat aquest dimarts al matí abans que comencés el consell de ministres en una conversa entre el president de l’executiu, Pedro Sánchez; el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, de la part socialista; i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, per part d’Unides Podem. Els pressupostos s’aprovaran aquest dijous en un consell de ministres extraordinari i la llei d’habitatge tindrà el vistiplau més endavant.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va prometre que els pressupostos s’aprovarien en consell de ministres entre finals de setembre i principis d’octubre. Un cop es va fer evident que la primera opció no era possible, ara la Moncloa només assegura que arribaran la primera quinzena del mes que comença divendres. I amb el pas dels dies, es multipliquen els avisos des d’Unides Podem: dimarts la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, expressava amb rotunditat des de la Moncloa que “és evident que no hi ha acord”. “Si hi fos, l’estaríem presentant”, va subratllar en roda de premsa.

Aquest dimarts comença oficialment la ronda de contactes amb els grups parlamentaris per negociar els pressupostos generals de l'Estat i els socis de la investidura, amb qui el govern espanyol preveu aprovar els comptes, han començat a demanar concrecions. Des del faristol del Congrés, cap dels grups ha volgut parlar de línies vermelles, però sí que han fixat les seves prioritats. Per a ERC, per exemple, la llei de l'audiovisual i la llei de memòria històrica són normatives que haurien d'avançar en paral·lel a la negociació dels comptes. Aquests són dos dels temes que els republicans posaran sobre la taula, precisament, en la reunió que mantindran aquest dimarts amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que abans haurà començarà la ronda reunint-se amb el PP.

La temporada estiu-tardor en les relacions entre la Generalitat i el govern espanyol promet ser intensa i ja té dues cites clau: la reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat del 2 d'agost i la taula de diàleg del 13 de setembre. Ara, però, se li ha d'afegir una tercera variable: la negociació dels pressupostos generals de l'Estat del 2022. Els vots d'Esquerra podrien tornar a ser claus perquè hi hagi comptes públics a l'Estat, i torna a situar els republicans en el radar del PSOE i la seva recerca permanent de socis parlamentaris. ERC reconeix obertament que està en disposició de negociar-los, però primer exigeix que es compleixi punt per punt el pacte de pressupostos que va firmar amb els socialistes el novembre de l'any passat i que va servir per aprovar els comptes que hi ha vigents actualment. "Per treballar en els de l'any que ve és necessari que es compleixin els acords", ha advertit aquest dilluns la secretària general adjunta republicana, Marta Vilalta.