Política 06/10/2021

El Govern presentarà els pressupostos a principis de novembre i suggereix una rebaixa de l'IRPF

JxCat proposa un "front comú" independentista per negociar els comptes estatals i Aragonès reclama "propostes concretes"

4 min
El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, i el president, Pere Aragonès, aquest dimecres al Parlament.

BarcelonaPrimera sessió de control al Govern al Parlament després de l'aturada estival. En l'ambient del Parlament encara sobrevolava la trencadissa del debat de política general de la setmana passada, en què el Govern i la CUP van evidenciar les seves diferències estratègiques sobre el futur del Procés. La sessió ha estat protagonitzada per les dues negociacions que marcaran la tardor política: la dels pressupostos de la Generalitat i la dels comptes estatals. Sobre els primers, el conseller d'Economia, Jaume Giró, s'ha compromès a presentar-los a principis de novembre i ha descartat una pujada generalitzada d'impostos. Sí que ha suggerit, en canvi, la possibilitat de rebaixar l'IRPF en els trams baixos. Sobre els comptes estatals, JxCat ha reclamat al president Pere Aragonès fer un front comú independentista a Madrid a l'hora de negociar-los amb el govern espanyol. El president no ho ha descartat, tot i que ha reclamat al seu soci de Govern que no es quedi en el terreny declaratiu i faci "propostes concretes".

El conseller Giró ha assumit la part del debat sobre els pressupostos catalans. Dues dades destacades al respecte. La primera, que els portarà al consell executiu a principis del mes vinent perquè comencin la tramitació parlamentària. Això vol dir que ho farà amb un mes de retard respecte al que fixa la llei, que insta a presentar-los abans del 10 d'octubre. L'objectiu del departament és que puguin ser aprovats definitivament al Parlament i entrin en vigor "a començaments de l'any 2022". Catalunya funciona actualment amb els pressupostos prorrogats del 2020, que van ser dissenyats abans que esclatés la pandèmia.

La segona dada rellevant, com ja es va intuir al debat de política general, és que l'executiu no preveu una pujada d'impostos substancial en aquest exercici. Aquest dimecres la CUP ha demanat a Giró que es plantegi tocar l'IRPF a l'alça, l'impost de successions i donacions i el de patrimoni, però Giró ho ha descartat assegurant que aquests tributs ja estan "al límit". Com a molt, ha obert la porta a reduir l'IRPF en els trams baixos, però no ha fet cap proposta concreta. Segons les seves dades, el 72% de les declaracions de la renda a Catalunya són de 30.000 euros o menys i el 94% de 60.000 euros o menys. "Treballem aquí, ajudem a qui més ho necessita, és la prioritat que podem compartir", ha resolt. Fonts de la conselleria d'Economia expliquen que s'intentarà buscar la manera d'ajudar les rendes més baixes, però que encara no hi ha definida una proposta exacta. Aquesta seria una rebaixa per intentar acostar la CUP en la negociació, però els cupaires aquest dimecres han seguit mostrant la seva distància. De fet, els anticapitalistes s'han centrat sempre en l'increment de l'IRPF als trams alts perquè, si només es rebaixen els baixos, tothom se n'acaba beneficiant, també els contribuents de rendes altes.

Front comú?

Pel que fa als pressupostos generals de l'Estat, fins aquest dimecres Esquerra s'havia mostrat més aviat refractària a fer aquest front comú amb Junts en la negociació dels comptes estatals perquè desconfiava que fos una oferta sincera. L'any passat, per exemple, aquesta mateixa negociació va acabar amb retrets creuats entre els dos socis de Govern a Catalunya. ERC els va pactar amb el PSOE i JxCat va criticar l'acord. Aquest dimecres, el líder parlamentari de Junts, Albert Batet, ha reclamat al president fer un "front comú" entre les dues formacions perquè si aconsegueixen treballar de "manera coordinada" els permetrà negociar amb "tota la força". "[Els pressupostos] són una palanca de pressió que no podem desaprofitar", ha conclòs Batet.

El president de la Generalitat s'ha pres seriosament la proposta. "Endavant", ha replicat, però també ha posat condicions als seus socis de Govern: que facin propostes concretes sobre cap on volen que vagin els pressupostos. És a dir, que els diferents departaments de la Generalitat facin aportacions de com voldrien que fossin aquests comptes públics. "Amb propostes concretes és com podrem avançar", ha conclòs. Els republicans consideren que, en la negociació d'ara fa un any amb el PSOE, el paper de JxCat no va passar de la crítica per la crítica, així que ara busquen que el partit de Batet es mulli sobre com creu que haurien de ser aquests comptes. Fonts de JxCat lamenten que Aragonès s'hi hagi posat "de perfil" i no hagi donat una resposta satisfactòria. "Lamentem que ara hagi fugit per la tangent", conclouen.

Nous agents dels Mossos

El debat sobre la seguretat també ha marcat la sessió de control. El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha anunciat la contractació de 860 nous agents del cos el 2022, cosa que permetrà, al seu entendre, garantir la jubilació anticipada de tots els treballadors previstos. Però aquesta dada no ha permès al Govern escapar de les crítiques del PSC, Vox, Ciutadans i el PP per aquesta qüestió. El líder dels socialistes, Salvador Illa, ha carregat contra Aragonès perquè, al seu entendre, existeix una "percepció" estesa que els Mossos generen "desconfiança al Govern". Així, ha exigit al president que "aclareixi que l'autoritat dels agents de l'ordre públic no està subjecta a desconfiança", a la qual cosa Aragonès ha respost que l'executiu sempre ho ha tingut "clar".

Per la seva banda, Cs i el PP han acusat el Govern de generar "odi" i "violència": els taronges, per una pancarta en suport a Terra Lliure que es va penjar durant uns dies al municipi de Sarrià de Ter, un cartell que Carlos Carrizosa ha mostrat a l'hemicicle, i els populars perquè consideren que l'executiu utilitza la campanya de vacunació per desmerèixer els cossos i les forces de seguretat de l'Estat. Aragonès ha acusat els dos partits de fer "manetes" amb Vox i d'oferir un discurs que no s'ajusta a la realitat. De fet, Vox ha mantingut el discurs antiimigració tot i l'avís de la mesa del Parlament, que estudiarà si sancionar o no el president del grup, Ignacio Garriga, per haver vinculat immigració irregular i delinqüència a l'hemicicle.

stats