Comprar Groenlàndia? Com els EUA s'han expandit pagant per territoris

BarcelonaQue totes les potències busquen expandir-se és un fet. Sigui comercialment o territorialment, els gegants que dominen el món –i en el passat, els seus imperis– busquen sovint augmentar la seva influència arreu del globus. Ho fan per tal de garantir els seus interessos i, alhora, minimitzar el pes d'altres potències que els puguin fer ombra. Un dels últims exemples és l'interès de Trump en Groenlàndia. No és una inclinació nova: per exemple, l'any 1946 l'aleshores president dels Estats Units Harry Truman va oferir 100 milions de dòlars a Dinamarca per l'illa.

Tampoc és res nou que Washington ofereixi diners a canvi de territoris. De fet, l'expansió dels EUA s'ha basat històricament en compres i acords amb estats europeus que havien colonitzat el continent americà. En comptades ocasions l'obtenció de nou territori estatunidenc ha estat exclusivament a través d'una victòria militar. Repassem a continuació les principals adquisicions de territori per part de la Casa Blanca, que han acabat dibuixant l'actual frontera estatunidenca.

Louisiana (1803)

Compra

La primera gran compra dels EUA va ser a França, l'any 1803. El president estatunidenc Thomas Jefferson volia impulsar la pagesia nord-americana. Per a això calia tenir cada cop més terres. Principalment per aquest motiu, la tot just estrenada Casa Blanca va proposar a Napoleó Bonaparte adquirir Louisiana per 15 milions de dòlars de l'època.

L'emperador francès, que necessitava diners per finançar les seves operacions bèl·liques a Europa, va acceptar l'oferiment, i els EUA van doblar el seu territori d'un dia per l'altre. D'aquesta forma, Washington va incorporar gairebé 1,3 milions de quilòmetres quadrats de superfície, i es va expandir cap a l'oest del continent americà.

Florida (1819)

Cessió a canvi de la condonació de deutes

La següent potència a entregar territoris als EUA va ser Espanya. En aquest cas no es va tractar d'una compra directa: Madrid, immersa en les guerres d'independència al centre i sud del continent americà, va cedir a Washington l'any 1819 l'actual estat de Florida. A canvi, al Tractat d'Adams-Onís els EUA es van comprometre a pagar 5 milions de dòlars de deutes que Espanya devia a ciutadans estatunidencs.

Texas i la Cessió Mexicana (1845-1848)

Guerra i compra posterior

Texas s'havia independitzat de Mèxic l'any 1836. Els EUA es van annexionar el territori nou anys després, el 1845. L'entestament expansionista de Washington, però, va xocar amb els interessos de Mèxic, que controlava l'oest del que avui dia són els EUA. Les disputes per l'abast del control territorial dels EUA a la zona van desembocar en un conflicte entre estatunidencs i mexicans: la Guerra de Mèxic i els EUA, que es va allargar fins a la signatura del Tractat de Guadalupe-Hidalgo, l'any 1848. En aquest acord, Mèxic va entregar a la Casa Blanca els actuals estats de Califòrnia, Nevada, Utah, Arizona i parts de Colorado i Nou Mèxic a canvi de 15 milions de dòlars i el pagament de deutes mexicans per valor de 3,2 milions de dòlars. Uns anys més tard, el 1853, Washington va pagar a Mèxic 10 milions de dòlars més per gairebé 77.000 km² al sud d'Arizona, el que es coneix com la compra de Gadsden.

Oregon (1846)

Tractat amb el Regne Unit

Al nord de les terres venudes per Mèxic s'hi situava el Territori d'Oregon, que s'estenia fins a Alaska. Dos anys abans de la venda mexicana, el 1846, els EUA i el Regne Unit se'l van partir, i Washington va passar a controlar la part corresponent als actuals estats de Washington, Oregon, Idaho i la part dels actuals estats de Montana i Wyoming que havien quedat fora de la compra de Louisiana.

Alaska (1867)

Compra

Els EUA van comprar a Rússia el territori del continent americà més proper a l'Àsia l'any 1867. Washington va guanyar amb aquesta adquisició 1,7 milions de km². Tot i la gran extensió del territori, l'import de la compra va ser menor als precedents fins al moment: Washington va pagar a l'Imperi Rus 7,2 milions de dòlars. Va ser el primer cop que Rússia va cedir territori, en un moviment impulsat pel tsar Alexandre II, que intentava evitar que l'imperi britànic es fes amb la regió. Aquest mateix any, el Regne Unit va acordar amb el Canadà més independència respecte de Westminster.

Amb el temps, la venda d'Alaska s'ha considerat un error estratègic per part de Rússia. Ja en aquell moment, la ubicació d'aquest territori entre l'oceà Àrtic i l'oceà Pacífic li conferia una elevada importància en termes geopolítics. Amb el pas dels anys, a més, s'ha descobert que les terres d'Alaska són riques en or, gas i petroli.

Puerto Rico, Guam i Hawaii (1898)

Guerra, compra i annexió

L'any 1989 els EUA van adquirir diverses illes al Pacífic i al Carib després de la guerra amb Espanya, coneguda com a Guerra Hispano-estatunidenca. Puerto Rico, Guam i les Filipines van deixar de formar part de l'Imperi Espanyol per estar sota control dels EUA –l'any 1946 Filipines es va independitzar dels EUA–. El conflicte bèl·lic amb Espanya, conegut pel seu desenllaç com a Desastre del 98, va acabar amb el Tractat de París, en què es fixava el pagament de 20 milions de dòlars per part de Washington a Madrid a canvi de les diverses illes.

Aquell mateix any el president William McKinley, de qui Donald Trump ha lloat la seva aposta expansionista, va decidir annexionar-se l'arxipèlag de Hawaii. Els motius expressats per l'administració estatunidenca van ser similars als que ara posa sobre la taula la Casa Blanca –com a mínim discursivament– per annexionar-se Groenlàndia. McKinley considerava que si l'arxipèlag queia en mans d'una altra potència, aquest fet suposaria una amenaça per a la seguretat dels EUA. Amb aquest pretext l'agost de 1898 el Congrés va aprovar l'annexió de Hawaii. I més enllà d'aquest arxipèlag, encara avui dia Washington controla més d'una desena d'illes al Pacífic.

Les illes Verges (1917)

Compra

En el cas de Groenlàndia, no és el primer cop que Dinamarca es troba amb una possible compra per part dels EUA de territori sota el seu control. En el seu afany expansionista al Carib, els EUA van comprar a Dinamarca l'any 1917 les Illes Occidentals Daneses, avui conegudes com a illes Verges estatunidenques. L'operació, en què Copenhaguen va rebre 25 milions de dòlars en or, va incloure les illes de Sant Tomàs, Sant Joan i Santa Creu.