L'edificació de pisos cau a Catalunya tot i la crisi de l'habitatge
Els visats d'obra nova baixen un 7,46% el 2025 a Catalunya i un 39% a Barcelona ciutat
BarcelonaLa crisi de l'habitatge, i sobretot el seu encariment, es produeix per molts factors, però un d'ells és la manca d'oferta. Les lleis econòmiques expliquen que, quan hi ha molta demanda d'un producte i poca oferta, els preus tiren amunt. Per tant, caldria construir més habitatge per abaixar el preu dels pisos, cosa que sembla difícil, segons es desprèn de les dades de visats del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) publicades aquest dijous. Els visats cauen i això indica que els pròxims mesos la construcció de nous pisos anirà a la baixa.
La situació és generalitzada a Catalunya, però especialment greu a Barcelona. Segons les dades del COAC, els visats de nous habitatges a Catalunya van caure un 7,5% durant el 2025 en comparació amb el 2024, fins als 16.128 immobles, un descens després del repunt del 2024, quan es van visar grans promocions d'habitatge de protecció oficial. L'alentiment de l'edificació a la demarcació de Barcelona s'aprecia especialment a la capital catalana, que ha experimentat una davallada de gairebé el 40%, amb 9.465 habitatges visats. El COAC ha atribuït aquest descens a la manca de sòl disponible a la ciutat i a regulacions com la reserva del 30% de les noves promocions per a habitatge protegit.
Barcelona ciutat va encapçalar la caiguda, però la resta de la demarcació també va notar una davallada del 16,35%, que ha marcat un canvi de tendència respecte als últims quatre anys. Així, doncs, a la resta de ciutats de les comarques barcelonines es van visar 8.270 pisos, la dada més baixa des del 2021 (7.731). "Hi ha molta voluntat política i s'estan incrementant els instruments, però el visat d'habitatges de promoció privada encara no remunta. El 2024 vam tenir la millor dada dels darrers 10 anys i ens situem en 16.000 amb tendència positiva, però lluny d'aquests objectius polítics", ha dit la directora general del COAC, Sònia Oliveras, segons recull l'ACN.
El degà del Col·legi d'Arquitectes, Guim Costa, però, s'ha mostrat optimista i ha remarcat que els objectius del Govern de construir 50.000 habitatges fins al 2030 i impulsar-ne 210.000 de col·laboració público-privada es plasmaran amb més moviment al sector aviat. "Molts dels problemes que tenim es resoldran inundant el mercat d'oferta", ha afirmat Costa. En aquest sentit, ha valorat que la classe política "està posant remei i intentant posar solucions" a l'emergència habitacional. De resultes d'aquests canvis, els promotors i constructors estan "animats" perquè "hi ha un calendari, uns pressupostos, seguretat jurídica i financera que permetrà en els pròxims anys incrementar els habitatges". En total, el Col·legi d'Arquitectes considera que es necessiten 300.000 habitatges en els anys vinents per fer front al creixement sostingut de població.
A Barcelona ciutat, la meitat del total d'habitatges nous visats van ser de protecció oficial (597). El percentatge sobre el total de pisos ha pujat del 46,3% al 50%, però el volum de nous pisos protegits ara és inferior, ja que l'any passat se'n van visar més de 900. Costa ha dit que un dels aspectes que caldria "alleugerir", a parer seu, és la regulació de la reserva del 30% de les promocions per a pisos protegits a Barcelona. Al llarg del 2025 hi ha hagut un augment percentual significatiu del pes de les promocions amb pisos de protecció oficial, però la quantitat de pisos de resultes de la reserva del 30% continua sent "petita", segons ha advertit. Del total de projectes, 7 apliquen la reserva del 30% i combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial, amb un total de 166 habitatges, dels quals 52 són de protecció oficial. A la resta de Catalunya el total de pisos de protecció oficial ha baixat fins al 14,43%, amb 2.314 habitatges nous visats.
Pel que fa a la compra especulativa d'habitatges, Costa ha demanat que no es vinculi l'acumulació de pisos amb l'especulació i evitar mesures "contraproduents". "Hem de buscar mecanismes i no demonitzar la gent que té pisos i veure com arriben al mercat de lloguer de manera sensata", ha afirmat.
Menys edificació i rehabilitació
A banda del total d'habitatges, també s'ha reduït la superfície d'edificació total visada a Catalunya, amb un descens del 4,3% anual, que la situa en valors similars als del final de la pandèmia, amb 4.511.786 metres quadrats. La davallada es concentra a la demarcació de Barcelona, ja que a la resta del territori català els resultats del 2025 són positius, especialment a Lleida i a Girona.
L'estudi del COAC també demostra que la rehabilitació continua estancada. Aquesta modalitat representa només el 28% de la superfície total visada, i va reduir-se un 1,35% respecte a l'any anterior, amb 1.232.399 metres quadrats de rehabilitació, un decreixement per segon any consecutiu. En aquest cas, la demarcació de Barcelona és l'única que presenta una dada positiva, amb un augment del 9,13% de la rehabilitació, que es concentra a la capital (52,9%).
