Inversions
Economia 30/09/2021

L’Estat executa un 13% de la inversió a Catalunya i un 40% a Madrid durant el primer semestre

Fins al juny, les comunitats van rebre de mitjana el 18% de la inversió pressupostada per a aquest any

3 min
Inversió executada

En la primera meitat de l'any, Catalunya ha rebut tan sols el 13,3% de la inversió territorialitzada que apareixia als pressupostos de l'Estat per a enguany. És la comunitat on menys s'ha executat el pressupost en aquest període. En total, han arribat a Catalunya 275,6 milions d'euros, segons dades publicades aquest dijous pel ministeri d'Hisenda. La xifra dista molt de la de Madrid, que se situa en el 40%. Perquè Catalunya rebi tot el que apareixia en els pressupostos, durant la segona meitat de l'any haurien d'arribar inversions valorades en uns 1.820 milions, gairebé set cops més del que ha arribat en el primer semestre.

Cal recordar que la inversió pressupostada per l'Estat a Catalunya durant el 2021 puja a 2.101 milions d'euros, segons les últimes dades actualitzades d'Hisenda. Fins i tot si es complís aquesta xifra, seria el 16,5% del total pressupostat per a les comunitats autònomes. Una xifra que no agrada a la Generalitat, que reclama des de fa anys que la inversió s'equipari al pes de Catalunya en el PIB d'Espanya, que és del 19%.

Fonts del ministeri d'Hisenda consultades per l'ARA apunten que el "moderat" ritme d'execució de la inversió pressupostada durant aquest mig any és resultat de les inversions "dependents d'Adif", una empresa pública que ara depèn de la ministra catalana Raquel Sánchez.

En el seu conjunt, les comunitats autònomes han rebut durant el primer semestre un 18,3% del total pressupostat, cinc punts més del que ha arribat a Catalunya, segons les dades publicades per a la Intervenció General de l'Estat i anticipades per Nació Digital.

Si la lupa es posa per comunitats, es dibuixen diferències importants. A Madrid ja hi ha arribat el 40% de la inversió pressupostada, com s'ha dit, mentre que al País Valencià o Andalusia no arriben al 20% de la inversió pressupostada per a cadascuna d'elles.

Cada vegada que el govern central presenta uns nous pressupostos, la Generalitat reclama que les xifres pressupostades es converteixin en xifres reals, és a dir, que els diners s'executin. Segons un estudi de la Cambra de Barcelona, des del 2001 l'Estat va deixar d'invertir a Catalunya el 25% del que hi havia pressupostat. En total, 8.000 milions d'euros.

A l'espera dels pressupostos

Aquests registres s'han conegut quan falta poc perquè el govern espanyol presenti els pressupostos del 2022. De fet, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha reiterat que té el text "a punt". Si l'any passat la inversió territorialitzada per comunitats va ser de 12.125 milions d'euros (una xifra que després de la tramitació parlamentària al Congrés i les esmenes dels partits polítics ha canviat lleugerament), enguany tot apunta que la inversió serà similar o superior.

Amb tot, caldrà veure si, després dels estralls que ha provocat la crisi sanitària als comptes públics, el govern espanyol aposta per una inversió territorialitzada que almenys li permeti rebaixar la tensió de les últimes setmanes al voltant del sistema de finançament que comunitats i ajuntaments reclamen reformar.

L'última reunió entre els dos socis del govern, el PSOE i Unides Podem, per pactar els pressupost ha tingut lloc aquest dijous a la tarda i tenia dos temes calents damunt la taula que, per ara, mantenen encallada la negociació. D'una banda, la futura llei estatal de l'habitatge que "controli" els preus dels lloguers. De l'altra, fixar un mínim del 15% efectiu en l'impost de societats a les grans empreses. Fonts del ministeri de Transports insisteixen a l'ARA que la negociació sobre la llei d'habitatge no està vinculada als comptes públics.

En aquest sentit, aquest dijous Unides Podem, ERC, Junts i la CUP –al costat de cinc partits més– han registrat al Congrés la llei d'habitatge impulsada per entitats socials com la PAH o el Sindicat de Llogateres i que inclou la regulació dels lloguers. Els portaveus de les entitats han coincidit en pressionar el PSOE perquè accepti aquesta regulació. Tanmateix, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha refredat la mesura i ha insistit en mantenir obertes "altres opcions". "La regulació dels lloguers és una solució que és molt discutida i que no ha donat resultats", ha dit en un acte a Logronyo.

stats