Congrés de Diputats
Política 24/11/2022

Sánchez aprova els seus tercers pressupostos amb el sí d'ERC

El president espanyol consolida una majoria absoluta davant l'oposició de la triple dreta, Junts i la CUP

5 min
El president espanyol, Pedro Sánchez, a l'hemicicle del Congrés

MadridPedro Sánchez ha aconseguit aquest dijous aprovar els seus tercers pressupostos de la legislatura, amb 187 vots a favor, inclòs els d’Esquerra, i consolida una majoria que ja mira a l'endemà de les eleccions generals de l’any que ve. La formen ERC, el PNB, EH Bildu, el PDECat, Més País, Compromís i el Partit Regionalista de Cantàbria. “Vull agrair als partits que han anteposat l’interès general”, ha afirmat el president espanyol al pati del Congrés, des d'on ha celebrat que es garanteixi “una estabilitat política necessària” en un context de crisi per la guerra a Ucraïna. Tot i subratllar que no es tracta d’una victòria contra ningú, sinó de la “política útil”, s’ha pogut llegir entre línies el dard implícit al bloc d’oposició que integren la triple dreta, Junts i la CUP. Aquesta vegada, Sánchez ha sumat al club Coalició Canària i ha perdut Terol Existeix.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els comptes tornen a deixar ERC com el soci més important de la legislatura, tot i que Sánchez ja s’havia assegurat els suports necessaris sense els independentistes catalans . No ha sigut fins a l’última intervenció després de tres dies de debat que ERC ha anunciat els 13 vots afirmatius del seu grup, que volia esgotar el marge de negociació. “Fa molt temps que vam dir que estàvem farts de militar exclusivament en la moral, en tenir raó i perdre. També volem militar en la utilitat”, ha argumentat Rufián, amb un vocabulari semblant al de Sánchez. En la seva intervenció, no hi ha hagut cap retret d’ERC cap a l’executiu, sinó més aviat una diferenciació del paper que té Junts, amb qui fins fa poc els republicans compartien govern a la Generalitat.

Més enllà de la reforma de la sedició –el principal punt d'acord tot i no quedar reflectit al document dels pressupostos– i haver desencallat l’execució d’inversions en infraestructures per valor de 900 milions d’euros, Rufián ha anunciat un pacte per paralitzar els treballs del ramal i la subestació de la línia de molt alta tensió a Girona, concentrada especialment a Santa Coloma de Farners. “En política ets el que dius, el que fas, el que defenses i, sobretot, el que aconsegueixes”, ha manifestat. L’altra formació catalana que ha arrencat mesures en la negociació és el PDECat. El seu líder a Madrid, Ferran Bel, ha reivindicat la vuitantena d’esmenes que han introduït als comptes. La portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua, ha subratllat que han aconseguit estendre fins al 2024 el límit del 2% en l'augment dels lloguers segons l'actualització de l'IPC.

La “quimera” de les inversions 

A l’espera que es concretés el pacte d’ERC i la Moncloa per garantir l’execució de les inversions, Junts ha mantingut el seu no argumentant que, més que la independència, és una “quimera que el govern espanyol pagui el que correspon als ciutadans de Catalunya”, ha dit Míriam Nogueras. Per la seva banda, el diputat de la CUP Albert Botran ha argumentat el seu rebuig als comptes per “l’espoli fiscal” que, segons ha dit, pateixen Catalunya, el País Valencià i les Balears. 

A la dreta, el PP ha votat favorablement alguns títols i seccions, com el de la Casa del Rei i altres institucions de l'Estat, però s'ha oposat al conjunt del text. Vox s'ha volgut desmarcar no participant en algunes votacions de les esmenes, tal com ja va passar en comissió. De fet, la formació d'extrema dreta només va fer-ho en 25 de les 586 i no va presentar cap esmena pròpia. Cs, al seu torn, ha anunciat que recorrerà en empara al Tribunal Constitucional perquè el govern espanyol, denuncia, ha fet ús de la seva potestat per vetar esmenes i després les ha transaccionat amb altres grups aliats.

Vetos i tensió a l'hemicicle

El pressupost ha ocupat bona part de les hores de debat al Congrés els últims tres dies, tot i que el ressò mediàtic se l'han endut les astracanades de la dreta contra Irene Montero. El primer dia, un portaveu del PP ja va qualificar d'"inútil" la ministra d'Igualtat pels efectes penals que estava tenint la nova llei del només sí és sí, i aquest dimecres al vespre la diputada de Vox Carla Toscano va superar els límits de masclisme. En l'últim torn d'intervenció aquest dijous, la majoria de portaveus dels grups han volgut fer referència a aquest episodi. "Aquí hi ha agressors i agredits. I sobretot, agredides. Ja n'hi ha prou", ha subratllat Rufián. Per la seva banda, Nogueras ha dut l'aigua al seu molí: "Fa massa anys que es pateix violència política a l'Estat. Es va viure ahir i fa molts anys que es viu a Catalunya". 

La tensió dialèctica ha continuat aquest dijous i Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, vicepresident del Congrés, ha limitat el marge discursiu dels diputats quan ha tocat parlar del capítol de la Casa del Rei. En tasques de presidència per absència de Meritxell Batet, ha anunciat que retirarà del diari de sessions totes les expressions sobre la "corrupció" de la monarquia espanyola, malgrat que la Fiscalia del Tribunal Suprem va corroborar les il·legalitats de Joan Carles I. Gómez de Celis se les ha tingut amb el portaveu del BNG, Néstor Rego, i amb el cap de files d'Unides Podem, Jaume Asens.

Gómez de Celis veta al BNG i Unides Podem referir-se a la monarquia com a "corrupta"

La primera víctima de la censura de Gómez de Celis ha estat Rego, interromput per haver parlat de la monarquia "anacrònica i corrupta". En una segona ocasió, el vicepresident de la cambra l'ha advertit que li retiraria la paraula si tornava a "insultar" la institució del cap de l'Estat, i el diputat gallec ha reiterat les seves manifestacions quan ha acabat la intervenció. El veto ha indignat el president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, que també ha mantingut una discussió amb Gómez de Celis després d'afirmar que la corrupció està en "l'ADN de la monarquia". "Em sorprenen les diferents vares de mesurar. Ahir es van sentir autèntiques barbaritats i des d'aquesta presidència no es va fer res. I avui s'està coartant la llibertat d'expressió dels diputats de l'esquerra", s'ha queixat Asens.

Vox acusa l'esquerra de "filoetarres" i "feixistes"

Gómez de Celis ja va proposar aquest dimecres retirar els insults masclistes a la ministra d'Igualtat, Irene Montero , tot i que ella va prendre la paraula per demanar que es mantingués en acta la "violència política" que utilitza Vox, a qui es va referir com una "banda de feixistes". Lluny de retractar-se, en la represa del ple l'extrema dreta ha continuat alimentant la polèmica: el diputat de Vox per València Julio Utrilla ha recordat que fa uns anys, des del plató de La Sexta, l'exlíder de Podem Pablo Iglesias va acusar l'exalcaldessa Ana Botella de "representar tot el contrari al que han representat les dones valentes". "Encarna ser esposa de, nomenada per i sense preparació", va dir. En la seva intervenció, Utrilla ha utilitzat els termes filoetarres i colpistes per referir-se a alguns grups parlamentaris, i quan ha acabat el seu discurs Gómez de Celis ha anunciat que retiraria del diari de sessions les paraules filoetarres i feixistes.

Altres mètodes

Sobre l'episodi d'aquest dimecres amb Montero, han circulat per les xarxes socials exemples que s'han produït en altres Parlaments. Per exemple, la manera com l'històric speaker de la Cambra dels Comuns del Regne Unit John Bercow va alliçonar el llavors ministre d'Exteriors Boris Johnson quan va utilitzar un llenguatge sexista contra una parlamentària. "La portaveu d'Exteriors de l'oposició té un nom i no és la senyoreta alguna cosa. És inapropiat i francament sexista parlar en aquests termes. No succeirà en aquesta cambra. Fi de la qüestió", li va etzibar.

stats