Governabilitat a l'Estat
Política 22/11/2022

Sánchez s'assegura aprovar els pressupostos sense necessitar els vots d'ERC

Els republicans continuen negociant tot i ja haver aconseguit gestionar directament 900 milions en infraestructures

3 min
Pedro Sánchez, en la inauguració del XXII Congrés de la Internacional Socialista de Dones

MadridEl Congrés de Diputats aprovarà dijous els pressupostos de l’Estat, els tercers consecutius, després que el PDECat i EH Bildu anunciessin aquest dimarts que hi votaran favorablement. Pedro Sánchez s’ha assegurat 175 vots i ni tan sols necessita esperar la decisió d’ERC, que tot apunta que també s’acabarà decantant pel sí després d’haver pactat la reforma del Codi Penal i el traspàs de l’execució d’inversions en infraestructures a Catalunya per valor de gairebé 900 milions d’euros.

La votació dels pressupostos

NO

NO DEFINITS

ABSTENCIÓ

175

2

14

159

NO DEFINITS

ABSTENCIÓ

NO

175

2

14

159

ABSTENCIÓ

NO DEFINITS

NO

175

2

14

159

Les operacions que s’han acordat desbloquejar són les següents: unes actuacions a la C-32 i la N-II, al Maresme, amb una aportació plurianual de l’Estat de 384 milions d’euros que té origen en un conveni firmat el 2009; obres de millora de la connectivitat de l’AP-2 i l’AP-7 pactades amb diverses diputacions, amb una dotació plurianual que arriba als 250 milions d’euros, i una inversió de 260 milions d’euros per impulsar els estudis pertinents i establir actuacions a l’eix pirinenc (N-260). A més, s’ha acordat una altra esmena per a l’execució d’intercanviadors de FGC i Renfe a les estacions de Volpelleres i Hospital General que ja estaven previstos al Pla Director d’Infraestructures. 

Així ho reflecteix l’esmena transaccionada entre ERC, el PSOE i Unides Podem a la qual ha tingut accés l’ARA, on s’especifica que els convenis entre l’Estat i la Generalitat per dur a terme aquestes obres encara s’han de firmar. Segons fonts republicanes, l’acord amb el govern espanyol també inclou crear una comissió específica per garantir el compliment dels compromisos: la Generalitat hi exposaria les inversions que considera prioritàries, l’Estat hauria d’acceptar-ho i es firmaria un conveni per encomanar la gestió, obeint al que ja preveu la llei del règim jurídic del sector públic. Aleshores, el govern espanyol transferiria els diners i la Generalitat s’encarregaria de l’execució. La Moncloa encara no dona detalls sobre aquest mecanisme.

El pacte també inclou un compromís per al traspàs de la gestió del delta de l’Ebre, amb la creació d’una comissió bipartida i una taula de treball per a l’estudi d’inversions necessàries per a la conservació de l’espai natural. ERC també ha acordat altres partides: 40 milions d’euros a l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona, 60 milions per a Catalunya Media City, set milions a la investigació científica i 43 a actuacions de transició energètica en edificis dels Mossos d’Esquadra i renovació de la flota de vehicles. S’han afegit 24 milions d’euros més per a les comunitats autònomes que, en el cas català, es destinaran al pla bucodental incorporat a la cartera del sistema nacional de salut. 

ERC vol esgotar els dos dies per arrencar algun altre acord, tot i que l’eliminació de la sedició –teòricament deslligada de la negociació de pressupostos– va aplanar el camí per votar a favor del dictamen. Els republicans constaten les dificultats per incloure la reforma de la malversació, atès que si és molt genèrica pot afavorir corruptes i, si és molt específica, es corre el perill que sigui ad hoc per als encausats vinculats a l’1-O. El cost de veure l’esmena rebutjada pel Congrés seria menor per al PDECat que per ERC, i els de Ferran Bel es plantegen presentar-la. 

Busos estatals gratuïts

El PDECat sí que donarà suport als pressupostos estatals a canvi de la gratuïtat dels autobusos de titularitat estatal per a tot Espanya durant el 2023, informa Mireia Esteve. La gratuïtat d’aquests autobusos serà per a tots els trams de trajecte. El partit liderat per Ferran Bel a Madrid ha introduït una vuitantena d’esmenes al projecte que repercutirà en 40 milions d’euros per destinar als territoris, i als sectors cultural, esportiu, científic i al tercer sector. Per exemple, es destinaran 3,5 milions al Barcelona Institute of Science and Technology per desenvolupar la medicina de precisió.

Per la seva banda, EH Bildu ha arrencat al govern espanyol l’extensió durant tot l’any 2023 del límit del 2% en l’increment dels lloguers segons l’IPC i l’alça del 15% de les pensions no contributives. Aquesta segona mesura comportarà una despesa de 420 milions d’euros addicionals. A més, s’augmenta en 12 milions d’euros la partida per als afectats per la talidomida, s’incorporen 200 places MIR i es transferirà la gestió del trànsit a Navarra abans del 31 de març, de manera que deixarà de tenir-la la Guàrdia Civil.

Així, el govern espanyol suma 120 vots del PSOE, 34 d’Unides Podem i el de Meri Pita –que va marxar del grup–, 6 del PNB, 5 d’EH Bildu, 4 del PDECat, 3 de Més País i Compromís, 2 de Coalició Canària i 1 del Partit Regionalista de Cantàbria. Aquests 175 vots seran sempre superiors als 173 que com a màxim podria obtenir el bloc del no amb el PP i Vox al capdavant, sumant-hi Cs, Junts, la CUP, Navarra Suma i l’escenari hipotètic que s’hi afegissin els 13 d’ERC i el de Terol Existeix. El BNG ha anunciat que s’abstindrà. El més probable, però, és que Sánchez arribi als 188 sumant-hi ERC.

Brussel·les avisa Espanya per les taxes elevades d'atur i el deute

La Comissió Europea ha tornat a avisar avui el govern espanyol per les taxes elevades d'atur i el deute públic i privat. A més, Brussel·les assenyala que els "riscos de sostenibilitat fiscal" a Espanya persisteixen en gran part per culpa del cost d'envelliment de la població.

Tot i això, l'executiu ha avalat aquest dimarts els pressupostos del govern espanyol del 2023 i ha assegurat que segueix les recomanacions del Consell Europeu. És a dir, aprova que Madrid aposti per tirar endavant polítiques econòmiques expansives per afrontar la recuperació de la pandèmia del covid i la crisi energètica i de preus derivada de la guerra d'Ucraïna, i, d'altra banda, dugui a terme una fiscalitat "prudent".

stats