Dos dies després que Israel celebrés el retorn de vint ostatges vius des de Gaza, dimecres va ser un dia d’enterraments per als primers que han tornat morts des de l’enclavament, aquesta setmana, en virtut d'un fràgil acord d’alto el foc.

Han tornat els aiguats, les crescudes, els barrancs desbordats a les Terres de l’Ebre, sobretot al Montsià, però també al Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, el Baix Camp i la Terra Alta. Cases, garatges i baixos inundats, carrers descalçats…

Donald Trump ho ha aconseguit. L’acord d’alto el foc que va forçar per sorpresa s’ha materialitzat aquest dilluns amb l’alliberament dels 20 ostatges israelians que continuaven vius des que van ser segrestats en l’atac del 7 d’octubre del 2023, a canvi de l’excarceració de 1.968 presoners palestins. Trump ha forçat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a aturar la guerra amb què ha devastat la Franja de Gaza els últims dos anys, les tropes israelianes s’han retirat del 47% del territori i ha començat a entrar ajuda per pal·liar la pitjor crisi humanitària dels nostres dies. El president estatunidenc ha arribat a Israel per a una visita fugaç i endur-se el rèdit de l'operació: ha estat l’heroi del dia.

Hamàs, com a part del pla de pau de Trump, ha alliberat aquest dilluns els 20 ostatges israelians vius. En total, el grup islamista tenia retingudes 48 persones. Aquests són els ostatges israelians que aquest dilluns han estat alliberats i retornats a Israel.

Un dels comentaris més repetits entre els que van viure el sorprenent i inusual atracament amb ostatges el dimecres 1 d’octubre a l’oficina del Banc Santander de l’Eixample de Girona és que els lladres havien vist “massa pel·lícules”. Però potser si haguessin vist Tarda negra (Dog day afternoon), de Sidney Lumet, amb Al Pacino encarnant l’atracador primerenc Sonny Wortzik, al qual tot li surt malament, s’ho haurien pensat dues vegades. Al film, igual que va passar a Girona, tres assaltants entren a robar en un banc i prenen set ostatges, però ràpidament el pla fa aigües i la policia envolta l’edifici. La darrera de les similituds és que l’atracament del First Brooklyn Savings Bank acaba sent retransmès per la televisió, convertit en un autèntic circ mediàtic, i el del Banc Santander, que també va reunir infinitat de curiosos i va tallar el trànsit del carrer, es retransmet per àudio gràcies al mòbil indiscret d’un dels treballadors. Al carrer Emili Grahit cantonada Rutlla de Girona, però, la pel·lícula s’acaba al cap d’uns 20 minuts, el temps suficient perquè els Mossos i la Policia Local s’ensumin que els atracadors són uns principiants i, malgrat tenir ostatges retinguts, es decideixin a entrar en tromba i detenir els atracadors. Els assaltants no es resisteixen i tiren a terra les dues pistoles simulades amb què havien amenaçat empleats i clients. Final feliç però amb incògnites obertes.

Israel viu avui una jornada de protestes nacionals convocades per les famílies dels ostatges retinguts a Gaza. Des de primera hora del matí, diverses mobilitzacions han començat en diferents punts del país, amb concentracions en cruïlles de carreteres i actes més massius previstos a Tel-Aviv a la tarda. A Jerusalem, un grup de familiars ha desplegat una gran bandera davant l’ambaixada dels Estats Units, símbol del clam que les famílies dels segrestats volen projectar tant dins com fora d’Israel.

La matança a Gaza continua un ritme dramàtic. L'exèrcit de Benjamin Netanyahu ha matat almenys 41 palestins en diferents atacs a la Franja des de primeres hores d'aquest matí de dissabte, segons han confirmat fonts hospitalàries a reporters d'Al Jazeera sobre el terreny. De fet, el nombre de víctimes des de l’inici de l’ofensiva israeliana l’octubre del 2023, ja supera els 62.600. Almenys 62.622 palestins han mort i 157.673 han resultat ferits a Gaza, segons fonts del govern de Hamàs.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, continua amb la seva fugida endavant i, després d'una reunió de més de deu hores amb els caps militars i de seguretat, ha anunciat que posarà en marxa un pla per ocupar la Franja començant per la seva principal població, Ciutat de Gaza, on es calcula que viuen un milió de persones. La durada de la reunió ja és indicativa de les resistències que Netanyahu ha trobat en el seu propi estat major, que considera que l'exèrcit no té a hores d'ara prou efectius per mantenir en el temps una operació d'aquestes característiques i que, a més, es posaria en risc la vida dels ostatges que encara estan en mans de Hamàs.

Hamàs ha anunciat que ja ha lliurat a la Creu Roja les restes de Shiri Bibas, l'ostatge israeliana que se suposava havia d'haver retornat dijous. Israel va denunciar que les restes d'un dels cossos que Hamàs va entregar aquest dijous no es corresponien a cap ostatge, després de les anàlisis d'ADN. Tel-Aviv havia acusat el grup palestí de "violació flagrant de l'acord" i el primer ministre, Benjamin Netanyahu, havia promès que Israel ho faria pagar a Hamàs. La milícia palestina ha respost que hi podia haver hagut un error i que les restes de la dona s'haguessin confós amb altres víctimes del bombardeig israelià en què asseguren que ella i els seus dos fills, de 9 mesos i 4 anys, van morir el novembre de l'any passat.

Quan les tres primeres ostatges israelianes van ser alliberades per Hamàs a mitjans de gener a Gaza, coincidint amb l’entrada en vigor de l’acord d’alto el foc amb Israel, totes presentaven més bon aspecte físic del que s’havia presagiat i els serveis mèdics que les van atendre van declarar que el seu estat de salut era estable. La resta d’ostatges que van ser posades en llibertat en dues rondes posteriors també es trobaven en condicions similars. Però aquest dissabte, durant el darrer intercanvi d’ostatges que s’ha dut a terme, l’estampa va ser, en canvi, molt diferent. Els alliberats van ser tres homes israelians visiblement desmillorats i prims, que presentaven un aspecte físic molt més deteriorat que les ostatges anteriors i amb els efectes dels gairebé 500 dies de captiveri evidents al cos.

El pas de Rafah, que uneix Gaza amb Egipte, s'ha tornat a obrir aquest dissabte, per primer cop des de fa nou mesos, per evacuar 47 criatures palestines ferides i malaltes, a més de tres pacients adults, i 67 acompanyants o cuidadors, segons dades de l'OMS. Aquesta primera evacuació humanitària forma part de l'acord de treva temporal, en virtut del qual aquest mateix dissabte Hamàs ha alliberat tres ostatges i Israel ha deixat anar 183 presos palestins. El pas de Rafah estava tancat totalment des del maig passat, quan l'exèrcit israelià va ocupar els seus voltants, però des d'aquest dissabte aquest acord preveu una evacuació diària de 50 palestins per rebre tractament mèdic a Egipte i altres països.

Aquest dijous, a Els matins de TV3, ens mostraven en directe les imatges del primer dels alliberaments d’ostatges israelians previstos per a la jornada, amb motiu dels acords d’alto el foc entre Israel i Hamàs. Descobríem una escena sorprenent, que anava més enllà dels codis habituals d’una operació d’intercanvi o rescat per entrar en l’àmbit de l’espectacle. Una ostatge, la soldada Agam Berger, de vint anys, pujava en un escenari precari muntat enmig de l'enrunament de Jabalia. Se sentia la cridòria de la gent al voltant. Berger saludava al públic amb el braç i sostenia un petit quadre, com si fos un certificat del procés o un diploma. Més que la fi d’un segrest semblava un acte de lliurament de premis inquietant. Al seu voltant, milicians encaputxats l’envoltaven i la gravaven amb sis càmeres diferents. Darrere seu, tres membres més de Hamàs l’escortaven amb fusells. Quan s’obria el pla descobríem dos drons més sobrevolant l’escena, com si també agafessin imatges aèries del moment. Un cop exhibida la soldada i feta la salutació de rigor, tots plegats baixaven de l’escenari i l’acompanyaven fins al cotxe de la Creu Roja que l’havia de conduir fins a Israel. Era desconcertant. No és, en cap cas, la primera vegada que veiem com l’intercanvi d’ostatges està acompanyat d’un relat de propaganda. En l’alliberament del 19 de gener vam veure com posaven les tres noies dins d’un cotxe, també mostraven el certificat emmarcat i ens oferien tot el viatge de la comitiva des del punt de vista dels membres de Hamàs, en pla subjectiu. Integraven l’espectador en el trajecte, enmig de la multitud que celebrava l’esdeveniment com una victòria, amb càntics populars de suport a la resistència.

És impossible no sentir un nus a la gola amb les imatges de les tres primeres ostatges alliberades per Hamàs després de 469 dies en captiveri. 469 dies en què l'exèrcit israelià ha convertit la Franja de Gaza en una mena d'infern a la Terra, amb un balanç provisional de 47.000 morts, entre els quals combatents i alguns dels principals dirigents de la milícia islamista, però la majoria civils innocents. La guerra ha estat, al capdavall, una suma d'impotències. D'una banda, Israel ha estat incapaç d'eliminar Hamàs i rescatar els ostatges com va prometre el primer ministre, Benjamin Netanyahu. I, de l'altra, Hamàs no ha pogut protegir els seus ciutadans ni evitar la destrucció generalitzada de les infraestructures i zones habitades de la Franja. Tot i això, i al marge dels familiars dels ostatges, són els gazatins, sotmesos des de fa 15 mesos a constants bombardejos i condemnats a viure en camps de refugiats i amb molt poca ajuda humanitària, els que tenen més motius per a l'alegria.

L'anunci de l'exèrcit israelià que la matinada de diumenge havia recuperat els cossos sense vida de sis ostatges en un túnel a Rafah, a la frontera sud de la franja de Gaza, ha desfermat una greu crisi a Israel. El país pateix una nova onada de protestes, les més nombroses, i s'encamina cap a una vaga general per exigir al primer ministre, Benjamin Netanyahu, que tanqui un acord per un alto el foc que permeti el retorn dels ostatges. Tot i la pressió, que també li arriba des del seu mateix govern, Netanyahu continua tancat en banda. "Qui assassina ostatges no vol un acord", ha assegurat Netanyahu, que assegura que està disposat, ell sí, a arribar a un acord que faci tornar tots els segrestats.

L'exèrcit israelià diu que ha recuperat el cos d'un ostatge que estava retingut a Khan Yunis, al sud de la franja de Gaza, tres mesos després que demanés el seu alliberament en un vídeo publicat pels seus captors de la Jihad Islàmica Palestina, segons Reuters. Es tracta d'Elad Katzir, un granger de 47 anys que vivia al quibuts Nir Oz. Era una de les 253 persones que Hamàs i altres faccions islamistes van prendre com a ostatges el dia 7 d'octubre durant l'atac a les poblacions israelianes del voltant de la Franja que va deixar més de 1.200 morts.

La primera vegada que vaig anar a Gaza va ser l’any 1967. Era una noia de 22 anys que vivia al petit quibuts agrícola de Nir Oz, un quilòmetre i mig a l’est de la frontera israeliana amb el territori, i em despertava de bon matí per cuidar els camps, collir pomes de l’hort i treballar al centre de dia per a persones grans.

Dimecres gairebé a les tres de la matinada, el govern que dirigeix Benjamin Netanyahu ha aprovat l'acord per a una treva de quatre dies amb Hamàs, que ha de possibilitar un intercanvi de presoners amb el grup jihadista. El pacte arriba després de 14.000 morts a Gaza en sis setmanes i mitja de bombardejos israelians i estava previst que entrés en vigor a partir d'aquest dijous a les 10 hores, segons van confirmar dimecres les dues parts. Però aquest matí de dijous, Israel anunciava que "l'inici de l'alliberament tindrà lloc segons l'acord original entre les dues parts, no abans de divendres". Es retardava així almenys un dia també l'esperat alto el foc.

Ja feia cinc anys que el soldat israelià Gilad Shalit estava retingut com a ostatge quan Israel i Hamàs es van mostrar disposats a parlar seriosament del seu alliberament. Era el 2011. Jo ja havia començat a mantenir contactes secrets i extraoficials amb Hamàs una setmana després que el capturessin en una incursió transfronterera i se l’enduguessin a Gaza. El meu company en aquelles negociacions era Ghazi Hamad, el portaveu de Hamàs, aleshores també assessor polític del primer ministre gazatià.

La guerra psicològica de Hamàs sobre la sort dels ostatges capturats durant l'atac del 7 d'octubre continua. A darrera hora del dilluns, l'organització islamista va publicar el que sembla un primer vídeo d'una de les presoneres, identificada pel diari The Jerusalem Post com Mia Shem, de 21 anys, de la localitat de Soham, al centre d'Israel, que va ser segrestada quan sortia de la festa electrònica. La família, amb què va contactar, ho ha corroborat. La noia, prou intimidada, que a l'inici del minutatge mira a la seva esquerra, potser per buscar l'aprovació del carceller a les seves paraules, assegura que els seus captors la tracten bé. Al principi de l'enregistrament, es veu com rep cures al braç dret, on té una ferida. Una anàlisi de The New York Times suggereix que la gravació es va fer fa sis dies.

¿Els Estats Units s'han de responsabilitzar de tots els seus ciutadans retinguts per la força en països estrangers? ¿Han de pagar qualsevol preu per alliberar els nord-americans segrestats? ¿Fins i tot quan el segrestador no és un grup terrorista, sinó un estat amb qui no es mantenen relacions diplomàtiques? Aquest és el debat que s'ha reobert arran del polèmic intercanvi de presoners estatunidencs amb l'Iran, i l'alliberament del soldat nord-americà Travis King, que el juliol havia entrat il·legalment a Corea del Nord.