Gaza: els pares marquen el nom dels fills a la pell per identificar-los si moren

JerusalemDescalç i plorant, Khaled Joudeh, un nen de nou anys, es va precipitar cap a la dotzena de cossos embolicats en sudaris blancs, mantes i catifes fora del dipòsit de cadàvers superpoblat. “On és la meva mare?”, cridava al costat d’un fotògraf del New York Times. “Vull veure la meva mare”. “On és el Khalil?”, preguntava ara, entre plors. El Khalil era el seu germà de dotze anys. Un treballador de la morgue obria una mortalla blanca perquè el Khaled pogués besar el seu germà per última vegada. Després, es va acomiadar de la seva germana de vuit mesos. Van retirar un altre sudari que deixava entreveure la cara plena de sang d’un nadó. El Khaled rompia a plorar a l'identificar-la. “La mama estava tan contenta quan et va tenir”, li murmurava, tocant-li suaument el front. 

A través de les seves llàgrimes, el Khaled s’acomiadava de la mare, el pare, el germà gran i de la seva germana petita. Només el Khaled i el seu germà petit, el Tamer, de set anys, van sobreviure a un bombardeig que va enderrocar l'edifici on vivien. Un total de 68 membres de la família Joudeh van morir aquell dia mentre dormien als seus llits a Deir al-Balah, al centre de Gaza, expliquen tres familiars del Khaled. Era el 22 d'octubre. Al final, van enterrar junts els membres de la família, l'un al costat de l’altre en una tomba llarga. Les Nacions Unides alerten que Gaza s’ha convertit en un “cementiri per a milers de nens”. 

Els oficials de salut de Gaza diuen que cinc mil nens palestins han estat morts des que va començar l’assalt israelià. Si les xifres són exactes, en les últimes sis setmanes haurien estat assassinats molts més nens a Gaza que els 2.985 nens morts a les principals zones de conflicte del món, en dues dotzenes de països, durant tot l’any passat, fins i tot amb la guerra d’Ucraïna, segons els comptes de les Nacions Unides de morts verificades en conflictes armats. 

El ritme furiós dels bombardejos israelians contra la Franja –més de 15.000 fins avui– fa que l'ofensiva aèria contra el territori palestí sigui una de les més intenses del segle XXI. I passa en un dens enclavament urbà, amb altes concentracions de civils, especialment de nens, cosa que provoca una alarma mundial creixent, fins i tot d’alguns dels aliats més pròxims d'Israel. 

"És esgarrifós"

Molts nens són portats al dipòsit de cadàvers de l'Hospital Al-Aqsa de Deir al-Balah. “Els cossos dels nens venen a nosaltres trencats i a trossos”, diu el director del dipòsit, Yassir Abu Amar. “És esgarrifós. Mai hem vist matar aquest nombre de nens”, afegeix. Alguns pares han decidit gravar a la pell dels seus fills el seu nom perquè algú els identifiqui en cas que morin.

A la sala d'urgències de l'Hospital Al-Shifa de la ciutat de Gaza, el Dr. Ghassan Abu-Sittah explica que molts nens arriben sols i en estat de xoc, amb cremades, ferides de metralla o ferides greus per enderrocs. En molts casos, ningú sap qui són ni d'on venen. “A ells se'ls dona una designació (infant de trauma desconegut) fins que algú els reconeix –explica–. El que és esgarrifós és que alguns d'ells són els únics supervivents de la seva família, així que ningú no ve mai”.

El 15 d'octubre el Dr. Mohammad Abu Moussa estava en un torn de 24 hores a l'Hospital Al-Nasr de Khan Yunis –al sud de la línia d'evacuació dibuixada per Israel– quan va sentir una forta explosió a prop. Va trucar a la seva dona a casa, però quan ella va respondre, va dir que tot el que va sentir eren crits. Aviat la seva dona, la seva filla de 12 anys i el seu fill de 9 anys van ser portats a la sala d'urgències, sagnants, histèrics i coberts de pols de runes. Va intentar consolar-los, però es va espantar quan es va adonar que el seu fill més jove, Yousef, de 7 anys, no era amb ells. “On és el Yousef?”, va preguntar. Ningú va contestar. Va insistir fins que un veí seu, que estava present a la sala, es va limitar a dir: "Que Déu tingui misericòrdia de la seva ànima". El doctor Abu Moussa no s'ho volia creure. El vídeo gravat per periodistes a l'hospital el mostra buscant frenèticament el Yousef. El va acabar trobant al dipòsit de cadàvers del mateix hospital. El seu cos sense vida estava estirat sobre una fusta. Portava una gorra al cap.

La mort també sacseja els que sobreviuen. Nida Zaeem, una oficial del camp de salut mental del Comitè Internacional de la Creu Roja a Gaza, assegurava que la majoria d'infants estan mostrant clars signes de trauma, inclosos malsons recurrents. "Es desperten a la nit cridant", diu Zaeem. "Morirem", afirma que diuen alguns dels nens quan es desperten. Altres, simplement, demanen clemència: "Sisplau, protegiu-me; sisplau, amagueu-me. No vull morir".

Copyright by The New York Times