Els efectes personals de Stefanos Kasselakis, fins fa uns dies líder de Syriza, ja no són al setè pis de l'oficina que el partit té a la plaça Koumoundourou, a Atenes. Escollit no fa ni un any enmig de diverses polèmiques, l'exassessor de Goldman Sachs va patir fa dues setmanes una moció de censura que va prosperar, així que el partit d'esquerres torna a estar sense líder. Els pròxims passos ja estan clars: l'executiva de la formació ha decidit convocar un congrés extraordinari per al cap de setmana de l'1 al 3 de novembre amb la intenció de pautar un full de ruta i presentar els candidats a les primàries. Aquestes, d'altra banda, se celebraran el 24 de novembre i, si calgués una segona ronda, l'1 de desembre. Pesos pesants de la formació com ara Pavlos Polakis o l'actor Apostolos Glentzos ja han dit que volen ser candidats.

Stefanos Kasselakis encara és un desconegut per a la ciutadania grega, però sobre seu recau, des d'aquest diumenge, la responsabilitat de fer reflotar l'esquerra política a Grècia. Passaven les dotze del migdia i Kasselakis, un dels candidats a prendre el relleu a Alexis Tsipras a la coalició d'esquerra Syriza-Aliança Progressista, arribava al centre cultural de Nea Smyrni amb un somriure d'orella a orella. Encara no sabia que seria el guanyador de les primàries, però ho podia intuir: a la primera ronda va arrasar amb la candidata fins aquell moment preferida, Efi Ahtsioglou, mà dreta de Tsipras i exministra de Treball durant el seu govern. Kasselakis va passar-li per sobre a Ahtsioglou amb el 56,7% dels vots.

Grècia gira full. El país més colpejat per la crisi del 2009 tanca un cicle deu anys després lliurant-se a mans del partit conservador, Nova Democràcia, que ahir va obtenir la majoria absoluta. Si la política d’austeritat dictada per la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional va fer fora del poder els primers ministres conservadors i socialdemòcrates, Alexis Tsipras no s’ha escapat tampoc del càstig de les urnes, amb l’agreujant de ser acusat d’haver traït els seus propis principis. Kiriakos Mitsotakis, membre d’una dinastia política grega i format en el món de les finances, va agafar les regnes d’un partit conservador en hores baixes fa tres anys i ahir va obtenir gairebé el 40% dels vots. Això li assegura una confortable majoria absoluta de 158 escons (inclosos els 50 escons que el guanyador rep pel fet de quedar primer) en un Parlament de 300. Syriza va quedar vuit punts per darrere, una derrota severa, però no irremuntable. Malgrat la calor, la participació va ser del 57%, un punt més que el 2015.

Sota un sol de justícia i amb 36 graus als termòmetres, els grecs voten aquest diumenge en les sisenes eleccions legislatives de l'última dècada, la setena consulta si comptem el referèndum del 2015 en què van rebutjar massivament els plans d'austeritat.

El president grec, Prokopis Pavlópulos, ha dissolt aquest dimarts el Parlament i ha convocat eleccions anticipades per al 7 de juliol en resposta a la sol·licitud que va presentar dilluns el primer ministre grec, Alexis Tsipras. Amb la publicació del decret presidencial, comença oficialment la campanya electoral a Grècia.

El primer ministre, Alexis Tispras, i els seus socis de govern, els ultranacionalistes Grecs Independents (Anel), han pactat la ruptura de la coalició que es va formar a Grècia amb victòria sense majoria absoluta de Syriza a les eleccions del gener del 2015, revalidada el setembre d'aquell any després del referèndum sobre la permanència a la UE. El motiu del trencament és el reconeixement del nom de Macedònia. El govern de Tispras haurà de superar una moció de confiança del Parlament la setmana vinent, per intentar esgotar la legislatura fins a l'octubre.

El transport públic a Atenes ha quedat totalment paralitzat aquest dilluns en la vaga general contra l'últim paquet de reformes pactades entre el govern d'Alexis Tsipras i els creditors internacionals. En les manifestacions a la plaça Sintagma hi ha hagut enfrontaments amb la policia, que ha llançat gasos lacrimògens. A la tarda el trànsit aeri quedarà interromput durant tes hores per l'aturada parcial dels controladors. Les protestes han de continuar fins a la nit. El parlament votarà una llei de més de 400 articles i 600 pàgines que els diputats amb prou feines han tingut una setmana per estudiar. Entre les mesures d'"emergència" es preveu limitar el dret de vaga i un sistema electrònic per accelerar les execucions d'hipoteques i altres deutes. Tsipras al·lega que cal fer un últim esforç perquè Grècia pugui sortir de la intervenció econòmica dels creditors aquest any.

Manifestacions de pensionistes, carreteres tallades pels tractors dels agricultors, vaixells bloquejats als ports en vaga, pescadors en peu de guerra... el vot de confiança que els grecs van donar a Alexis Tsipras, tot just fa un any, sembla esgotat. “Si els polítics d’aquest país ens continuen empenyent a l’abisme, si volen deshumanitzar-nos més, anirem a Atenes i ho cremarem tot”, declarava a la televisió Dimitris Vergos, un productor de blat de moro del nord del país. La setmana passada la policia va llançar gasos lacrimògens contra els manifestants que bloquejaven el ministre d’Agricultura, Evangelos Apostolou, en un edifici de la ciutat de Komotini. Tsipras afronta un dels hiverns més calents viscuts per Grècia en aquests turbulents anys de la seva història i per això diumenge prometia dialogar amb els agricultors i altres col·lectius sobre la imminent reforma de les pensions, en el discurs del seu primer any al càrrec.

El resultat de les eleccions espanyoles de diumenge respon a una dinàmica que s'ha repetit al sud d'Europa i que recorda molt el que va passar a Grècia als comicis de maig de 2012. Conservadors i socialdemòcrates, els vells partits que s'han alternat al poder i han estat el pilar dels règims de les joves democràcies de Portugal, Itàlia i Grècia, s'han enfonsat, i s'ha creat un nou paisatge polític més fragmentat en què les aliances són més difícils. I això porta a governs més febles i inestables. No és descartable que el mateix escenari es produeixi a França a les eleccions de 2017.

La primera vaga general a Grècia sota el govern d'Alexis Tsipras ha tingut avui un seguiment desigual, però a la manifestació del centre d'Atenes hi han participat prop de la mitjana de persones que hi havia, en episodis similars, contra l'executiu conservador d'Andonis Samaràs.

El nou govern grec, sigui quin sigui el joc d'aliances després del resultat d'ahir, té uns deures molt clars i un marge de maniobra gairebé nul. Ha d'aplicar els compromisos recollits al document de 29 pàgines que l'executiu de Syriza va signar, contra les cordes, el mes passat.

Les enquestes a peu d'urna de les eleccions d'aquest diumenge a Grècia apunten a un resultat incert. Segons la primera onada de sondejos elaborats pels mitjans grecs i que no compten amb l'extrapolació d'escons, Syriza guanyaria les eleccions amb una forquilla d'entre el 31 i el 34%, lleugerament per davant dels conservadors de Nova Democràcia, amb un percentatge d'entre el 30 i el 33% dels vots.

El president de Grècia, Prokopis Pavlópulos, ha dissolt aquest divendres el Parlament hel·lè i ha convocat eleccions anticipades per al 20 de setembre.

La líder de Podem a Andalusia, Teresa Rodríguez, ha rectificat i ha expressat la seva "solidaritat" amb el poble grec. Ho ha fet aquest dijous després d'haver piular que l'"atemoria la tremolor de cames de Tsipras després d'haver aconseguit un no clar de la ciutadania" a les mesures de la troica. Minuts més tard, ha fet un altre tuit aclarint el seu missatge. "Després de veure les interpretacions, rectifico perquè ningú m'utilitzi contra Grècia", ha dit. "El que m'atemoreix és que la troica es comporti com un sicari a sou de la banca. A mi també em tremolarien les cames i per això necessitem a un poble sencer al darrera", ha matisat.

El parlament grec ha iniciat aquest dimecres el debat en comissió del projecte de llei que recull el segon paquet de reformes acordat amb l'eurozona, com a pas previ a l'inici de les negociacions per a un tercer rescat. El text, que recull una reforma del codi civil i l'adopció de la directiva europea sobre sanejament de bancs, s'ha començat a analitzar en una reunió conjunta de les quatre comissions del Parlament i està previst que s'estengui tot el matí. Després, el projecte de llei passarà al ple i el debat acabarà amb la votació, que es preveu que s'allargui fins a la matinada.

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha optat per una remodelació de govern limitada, que s'ha consagrat amb la jura dels nous ministres i que exclou els membres dissidents respecte a l'acord, per així guanyar estabilitat interna. En el nou executiu hi ha fins a 10 cares noves.

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha remodelat aquest divendres el seu govern per respondre a les dissidències internes contra l'acord assolit amb els creditors i, entre d'altres, ha substituït el ministre d'Energia, Panaiotis Lafazanis.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha considerat que la dimissió del ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, després del 'no' rotund al referèndum a Grècia demostra que "el govern grec, algunes coses no les ha fet prou bé". En el marc de la seva intervenció al ple del Parlament d'aquest dimarts, Mas ha dit que respecta l'elecció democràtica del poble grec, però ha deixat clar que cal "equilibrar judicis per no fugir excessivament de la realitat".