Un cop confirmada la presència del president Aragonès a la cimera hispano-francesa, ara el dubte és quin paper li reservarà el govern espanyol en aquesta cita. I el més important: si li permetrà dirigir unes paraules als assistents, entre ells el president de la República Francesa, Emmanuel Macron. Mentre s'acaben de polir els detalls, que ni la Moncloa ni la Generalitat volen fer públics encara, hi ha dos precedents que permeten fer-se una idea de quins seran els marges que tindrà el president català. El primer, l'última cimera hispano-francesa a Catalunya, celebrada el 2006 a Girona. El segon, l'última celebrada a Espanya, el 2017 a Màlaga. Segons fonts de la Moncloa consultades per l'ARA, no preveuen que el paper d'Aragonès a Barcelona vagi més enllà de la salutació protocol·lària inicial.

Hi va haver un temps en què qualsevol acte electoral del PSOE andalús era una demostració de força, un esdeveniment multitudinari que reunia milers de persones. El dissabte 21 de maig es va donar el tret de sortida a la precampanya socialista amb un acte a Antequera on amb prou feines hi havia unes quantes desenes de militants. “Va ser molt trist, tot i que és veritat que feia molta calor”, comenta una exdirigent socialista que encara és fidel a Susana Díaz. 

Hi ha finals polítics molt difícils d’assumir. Susana Díaz va encaixar a finals del 2018 una dura derrota amb la pèrdua de la presidència de la Junta d’Andalusia. Pedro Sánchez va tenir llavors la temptació de posar punt final al lideratge polític que l’havia destronat de Ferraz durant un breu interval de temps. Però, contra tot pronòstic, va decidir plegar veles i no obrir un nou front quan tot just acabava d’aterrar a la Moncloa. Vindrien mesos d’incertesa electoral que van ajornar la batalla final. La venjança contra Díaz es faria esperar. Dos anys i mig després, el moment ha arribat i l’expresidenta andalusa, tot i aferrar-se amb ungles i dents a la secretaria general del PSOE-A, ha hagut d’acabar cedint per garantir-se almenys una posició que li permeti continuar en la política, encara que sigui allunyada de tots els focus, al Senat.

Les primàries d'Andalusia era l'última prova de foc de Pedro Sánchez per prendre el control total del PSOE, i l'ha superat amb nota. El seu candidat, Juan Espadas, alcalde de Sevilla, s'ha imposat a la seva eterna rival dins el partit socialista: Susana Díaz. Espadas ha superat el llindar del 50% dels vots necessaris per proclamar-se candidat a les pròximes eleccions autonòmiques, de manera que no caldrà segona volta i Díaz queda destronada com a candidata andalusa. Arran de la derrota l'expresidenta de la Junta ja ha anunciat que no tornarà a optar a la reelecció del PSOE andalús: Espadas ha obtingut el 55% dels vots amb el 75% de participació de la militància, mentre que Díaz un suport del 38,43% i Luis Ángel Hierro, un professor universitari que ja es va presentar a les primàries estatals del 2011 contra Alfredo Pérez Rubalcaba, un 5,5% dels vots.

Diumenge que ve la política espanyola té tres cites importants: Podem enceta una nova etapa amb l’anunci de la nova direcció que posarà fi a l’era de Pablo Iglesias, la triple dreta se cita de nou a la plaça Colón de Madrid per manifestar-se contra els indults i Pedro Sánchez confia que arribi finalment el moment de destronar Susana Díaz al capdavant del PSOE andalús amb la celebració de les primàries per escollir candidat si s’avancen les eleccions autonòmiques. L’última cita no és una més per al president espanyol, i suposarà la primera pedra per al congrés socialista que es farà a València a l’octubre, en què planeja remodelar el partit.

Després del fracàs en les eleccions de Madrid, Pedro Sánchez obre un altre meló que té pendent des de fa dos anys: el relleu de Susana Díaz –contra la seva voluntat– al capdavant del PSOE andalús (PSOE-A). En un moment en què les eleccions se succeeixen de manera frenètica en el panorama espanyol i gairebé cap legislatura dura quatre anys, el president espanyol i secretari general del PSOE tem que el PP, crescut pels bons resultats d'Isabel Díaz Ayuso, convoqui aviat eleccions anticipades a Andalusia. No en va la presidenta madrilenya va recomanar a la resta de barons seguir el seu model als seus territoris. Per això Ferraz ha decidit forçar la màquina i esmenar el calendari que tenia preparat Díaz per preparar-se per a les pròximes eleccions, previstes per a l'any que ve, el 2022. Si bé els càlculs de l'expresidenta andalusa i presidenta durant un temps de la gestora socialista que va desbancar Sánchez passaven per convocar un congrés a la tardor i llavors celebrar primàries, la direcció del PSOE l'ha forçat a convocar-les ja aquest mateix juny.

La vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, ha cridat aquest diumenge a donar suport al PSOE per "rematar" la feina iniciada a les eleccions del 28 d'abril, en un míting celebrat a Fuenlabrada i dedicat a Alfredo Pérez Rubalcaba, que va morir divendres a causa d'un ictus.

Des de la seva sortida de l’executiu andalús, el PSOE-A arrossega sensacions de frustració, ira i desconcert. Perdre el control d’una administració que considerava seva de ple dret i veure’s sotmès a l’escarni d’una auditoria que (previsiblement) destaparà un forat multimilionari en la gestió de la Junta ha transformat el socialisme andalús en una organització a l’aguait. Qualsevol mínima escletxa incita actualment a la mossegada, sobretot perquè està en joc el futur de Susana Díaz, enemiga íntima del president en funcions, Pedro Sánchez, que tornarà a governar si es posa d’acord amb Podem, ERC i el PNB. No hi havia millor ocasió (tampoc hi havia una ocasió pitjor) que les eleccions generals del 28 d’abril per demostrar on és avui aquest partit hegemònic vingut a menys.

L’hivern colpeja la moral del socialisme andalús justament quan irromp aquesta primavera carregada d’estiu en què Pedro Sánchez, encara president, pot ser-ho encara més després del 28 d’abril. L’ofensa, per al socialisme andalús, ha sigut greu: les llistes de les eleccions generals les ha decidit la direcció de Ferraz, de manera que les candidatures que anhelava Susana Díaz per col·locar els seus afins han quedat enterrades sota el criteri de Pedro Sánchez. Aquesta situació alimenta la hipòtesi a l’interior de la federació andalusa que potser seria millor que el PSOE-A es transformés en una mena de PSC, circumstància que conservaria el lligam entre els partits però evitaria la ingerència estatal.

Pedro Sánchez va començar ahir divendres la precampanya ja des del faristol de la Moncloa, quan va anunciar la convocatòria d'eleccions generals anticipades per al 28 d'abril. I l'ha continuat avui amb un gran míting a Sevilla acompanyat de Susana Díaz, amb qui no coincidia des de les eleccions andaluses, en què els socialistes van perdre el poder hegemònic a la comunitat enfront de l'aliança de dretes del PP, Ciutadans i Vox, que van convertir així la Junta en el laboratori del que Pablo Casado vol traslladar a la Moncloa.

La secretària general del PSOE a Andalusia no cedeix a les pressions i, ara per ara, no dimitirà. De fet, Susana Díaz ha assegurat aquest divendres que té la intenció de tornar-se a presentar com a candidata a les pròximes eleccions andaluses i recuperar el poder d'una Junta que, durant 36 anys, havia recaigut en mans de la seva formació.

L’entesa entre el PP i Vox va provocar ahir una conseqüència previsible. Després d’enrocar-se fins a l’últim sospir en la possibilitat de la investidura, la presidenta en funcions de la Junta, Susana Díaz, va comunicar a través del seu portaveu parlamentari que renuncia a aquesta idea per centrar-se en les inèdites tasques de l’oposició. Aquesta decisió decep dins la seu nacional del PSOE -en què els partidaris de Pedro Sánchez l’hi tenen jurada a la de Triana- i contradiu una reflexió que ella mateixa havia fet davant la militància el 2015, quan va afirmar que qualsevol secretari general (socialista) que empitjora els resultats del partit s’ha de plantejar la dimissió.

Tal com es preveia després que ahir el PP pactés amb Ciutadans i Vox per governar Andalusia, el grup socialista andalús ha renunciat oficialment a presentar la candidatura a la investidura de Susana Díaz, que liderarà l'oposició en la nova legislatura.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha dit aquest dimecres que, segons ella, la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, no ha plantejat que a Catalunya calgui aplicar ara l'article 155 de la Constitució, sinó que s'hauria d'activar si les institucions catalanes porten a terme un acte administratiu contrari a la legalitat. "Vull pensar que aquest ha sigut el sentir" de Susana Díaz, ha declarat Montero als periodistes sobre l'opinió expressada ahir per la dirigent socialista en un acte amb persones amb discapacitat.

Després de la victòria més dolorosa de la seva carrera política, Susana Díaz va esbossar una breu reflexió: “Estava equivocada, Catalunya té la culpa del meu fracàs”. El missatge, aparentment compungit, contenia una crítica subterrània al seu company, enemic i president del govern espanyol, Pedro Sánchez, partidari del diàleg amb l’independentisme. En aquesta qüestió, Díaz pertany a la vella escola socialista, poc amiga de retocar la Constitució i defensora a ultrança del principi d’igualtat entre territoris, però en la seva sagnia de vots batega el càstig per no haver-se explicat bé o, senzillament, per pertànyer al mateix partit que Sánchez.

Ahir li van preguntar a la consellera portaveu Artadi pel consell de ministres que Pedro Sánchez presidirà a Barcelona el 21 de desembre. (No se’n sap el loc. Difícilment serà al Palau de Pedralbes, perquè la gestió li correspon a la Generalitat i no hi donarà el permís.) Bé, el cas és que Artadi va dir que la visita era “una provocació”, perquè serà just un any després de les eleccions del 155, amb presos, amb exiliats, probablement amb presos en vaga de fam i sense cap diàleg anunciat amb el Govern.

La presidenta de la Junta d'Andalusia i secretària general del PSOE andalús ha considerat que avui és "un dia trist" per l'entrada de Vox al Parlament. "Faig una crida a totes les forces polítiques que diem que som constitucionalistes que ho demostrem aturant l'extrema dreta a Andalusia", ha dit.

Andalusia va posar punt i final aquest divendres a una campanya electoral que ha estat marcada per la presència dels líders estatals dels partits polítics, que han llegit els comicis d’aquest diumenge com una primera volta de l’intens cicle electoral que s’albira a Espanya. La candidata a la reelecció, la socialista Susana Díaz, ho ha lamentat en desenes d’ocasions durant aquestes dues setmanes, censurant als seus rivals que no parlessin d’Andalusia perquè estaven més preocupats per les possibles implicacions a Madrid. Això no obstant, la presidenta andalusa va entrar aquest divendres en la mateixa lògica que els seus rivals, presentant la seva victòria com el primer pas per construir un mur de contenció al “trident de la dreta més reaccionària, l’extrema dreta, la ultradreta”, en referència al PP, Vox i Ciutadans, tant al parlament andalús com a la Moncloa.