“Al final del dia vaig anar a saludar la gent que havia col·laborat amb la jornada. I aleshores em vaig trobar amb aquest personatge allà. Es va aixecar, em va fer una salutació a distància, ens vam acostar i va sortir el producte d’una emoció continguda”. Era una abraçada i es va convertir en símbol del que havia representat aquella jornada. “No estava planificada, va ser espontània”, insisteix qui era president de la Generalitat durant la consulta (finalment procés participatiu) del 9-N, Artur Mas. L’ARA l’ha reunit deu anys després amb l’altre protagonista de la imatge, el llavors diputat de la CUP David Fernàndez. Durant aquesta dècada no han deixat d’abraçar-se, expliquen tots dos des de l’auditori de l’Institut Goethe de Barcelona, que ha cedit les seves instal·lacions per a la conversa.

El president Salvador Illa rep el president Pujol al Palau de la Generalitat. La imatge té el valor de la continuïtat històrica i institucional, d’una implícita restitució política de Pujol i de respecte personal. Aquest, el respecte personal, és una marca del comportament polític del nou president, que anem coneixent.

Aquest divendres s'ha repetit la imatge d'ara fa un any. Si el mes de maig de l'any passat, la CUP portava David Fernàndez i Anna Gabriel al bastió de Berga en l'acte final de les eleccions municipals, els mateixos exdiputats han tornat a estar presents en el tancament de campanya del 12-M. Tots dos, grans referents de l'esquerra independentista, van ser cabdals en el creixement de la CUP al Parlament. Entre el 2012 i el 2015 –o el que és el mateix, entre Fernàndez i Gabriel– els cupaires van guanyar més de 200.000 vots per arribar a gairebé 340.000 vots en el que és el seu rècord històric.

David Fernández va afartar-se de dir que menys de cinc contradiccions era dogmatisme. Era 2012, l’època en què Catalunya descobria la CUP i a una part del país els va caure en gràcia perquè duien samarretes, i també perquè érem un país en gràcia on es creia en Manel i en què Guardiola, que acabava de plegar, tard o d’hora tornaria al Barça. Tothom es preguntava si un diputat de la CUP podia tenir Iphone, dur roba d’una multinacional o tenir una segona residència on se suposa que només la poden tenir els capitalistes: “Menys de cinc contradiccions és dogmatisme”, deia Fernández, i a seguir. Per la resta, el partit amb menys contradiccions possibles: si ho deia, ho feia, i si no que l'hi preguntin a l’abraçat Artur Mas.

El periodista i activista David Fernàndez explica que la història de la seva família és com la de tantes altres durant la dictadura franquista: “Els meus pares van emigrar de diverses parts d’Espanya a Barcelona, al barri de Gràcia, on vaig néixer. Va ser una migració interna, motivada per la pobresa econòmica”. Fernàndez, que va estudiar a l’escola pública, va cursar ciències polítiques a la UAB durant els anys 90, però confessa que va deixar el grau l'últim any: “Quan em van dir que la Transició l’havia feta el rei, vaig negar-me a pagar les 50.000 pessetes de la matrícula per escoltar més fascicles d’aquest relat”.

La CUP ha tancat la campanya a Berga per reivindicar-se en el seu principal bastió en una decisió inèdita perquè fins ara la cloenda sempre s'havia fet a Barcelona. I ho ha fet amb els exdiputats de la CUP al Parlament, David Fernàndez i Anna Gabriel, dos dels grans referents de la formació anticapitalista, que no coincidien en un acte des que l'exdiputada va marxar a l'exili. I és que Berga és l’única capital de comarca que gestionen els cupaires, que hi manen des del 2015. Llavors van desbancar CiU per només 58 vots i van governar en minoria amb 6 regidors. Fa quatre anys en van sumar dos més i es van quedar a només un de la majoria absoluta, que es van assegurar pactant amb els dos regidors d’ERC.

Ha passat gairebé un any des que se'n va parlar seriosament per primera vegada, però finalment aquest divendres ha començat a caminar l'Acord Social per a l'Amnistia i l'Autodeterminació, una plataforma proposada en el seu dia pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, que després ha cedit l'organització a personalitats de la societat civil. Finalment, sota la batuta col·legiada d'un grup promotor d'una trentena de persones, aquest divendres han explicat que el seu objectiu serà fer "visible" la "majoria social" que hi ha a Catalunya favorable a aquestes dues demandes. El primer objectiu fixat al calendari serà un gran acte a la Llotja de Mar el 20 d'abril per presentar un manifest que reculli les demandes del moviment i que porti la firma d'almenys 150 entitats del país. Seria la millor manera, entenen, de demostrar que existeix aquesta majoria social.

"Impulsarem l'Acord Nacional per a l'Autodeterminació i l'Amnistia per defensar la necessitat d'una confrontació cívica i pacífica per forçar l'Estat a assumir la realitat fins ara negada". Aquest va ser el compromís que va assumir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el seu debat d'investidura del 20 maig de l'any passat. Malgrat que temps després va reiterar diverses vegades les seves intencions, anaven passant els mesos i la iniciativa no cristal·litzava. Doncs bé, aquest dijous el grup promotor ha anunciat que l'acord començarà a caminar el 30 de març. Com va avançar l'ARA, formaran part d'aquest grup l'exdiputat de la CUP David Fernández i els exconsellers Marina Geli i Joaquim Forn, i també hi haurà l'expresidenta de l'ANC i del Parlament Carme Forcadell. Aquest dijous s'ha sabut que estaran acompanyats de l'exdiputada d'ERC Marina Llansana i la investigadora en ciències socials Ozgur Günes Öztürk.

Un dels compromisos del president, Pere Aragonès, en el seu discurs d'investidura va ser engegar l'acord nacional per a l'autodeterminació i l'amnistia per escenificar el suport a aquests reclams de cara a la taula de diàleg amb el govern espanyol. Segons ha pogut saber l'ARA, Aragonès ha fitxat l'exdiputat de la CUP David Fernàndez perquè formi part del grup promotor del pacte nacional i en els últims dies ha intensificat els contactes perquè es pugui reunir abans de la primera trobada de la taula de negociació, prevista per a la setmana del 13 de setembre. El calendari, però, és just.

David Fernàndez no liderarà finalment la candidatura de la CUP a les eleccions del 14 de febrer i obligarà la formació anticapitalista a activar el pla B. Segons ha pogut saber l'ARA, aquest pla B passa pel tàndem format per l'exdiputada Eulàlia Reguant i el portaveu de Poble Lliure, Guillem Fuster, com a número 1 i 2, respectivament, a la circumscripció de Barcelona. Aquest duet permetria superar les divergències internes en el si de l'organització perquè l'exregidora per Barcelona és ben vista per Endavant, mentre que Fuster és el cap visible de Poble Lliure. Hi ha veus, però, dins d'Endavant que no veuen amb bons ulls Fuster per ser un dels fundadors de l'organització vinculada a la CUP que s'ha desmarcat en algunes ocasions de les directrius del partit, com quan va decidir presentar-se al Congrés amb Front Republicà.

«Police partout, justice nulle part»

El 27 de maig es compliran nou anys del desallotjament del moviment dels indignats de la plaça Catalunya per part dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana. El contundent operatiu policial, que va causar 120 ferits, només un detingut i imatges que van donar la volta a mig món, va posar en el punt de mira la cúpula política i policial del cos i va provocar que el llavors conseller d'Interior, Felip Puig, hagués de justificar el dispositiu davant de les crítiques dels partits a l'oposició al Parlament. A nivell judicial, la macroinvestigació, que va arribar a implicar el director de la policia i altres comandaments, va acabar arxivant-se i tan sols hi va haver un condemnat: Jordi Arasa, subcap de l'àrea regional de recursos operatius (ARRO), a qui es va imposar una multa per les lesions a l'exdiputat de la CUP David Fernàndez. Precisament, Arasa ha tornat aquest dilluns al banc dels acusats. La Fiscalia li demana dos anys de presó per les lesions que aquell mateix dia haurien patit cinc persones més.

Quan hi ha figures que s'han de recuperar és perquè abans algú ha deixat que es perdessin. Ras i curt: l'abandó que va patir Ovidi Montllor per institucions i escena musical en el postfranquisme és una de les grans vergonyes culturals (i polítiques) d'aquest país. Bandejat, oblidat i arraconat, el cantant i actor alcoià, mort fa 25 anys, va passar l'última època de la seva vida postergat i malvivint en un pis a Vallcarca. El motiu de l'ostracisme de Montllor, comunista incorruptible i defensor infatigable dels Països Catalans, era la seva indomabilitat. A l'Ovidi no el poden institucionalitzar perquè no havia nascut per ser domesticat.

Òmnium Cultural renova les xifres de l'onada repressiva contra el Procés. L'entitat que presideix Jordi Cuixart ha denunciat aquest dimarts que, des de la protesta al departament d'Economia el 20 de setembre del 2017, un total de 2.500 persones han estat represaliades per defensar l'autodeterminació o mobilitzar-se contra el judici i la sentència del Procés. Una xifra que "escandalitza", segons ha afirmat Marcel Mauri, vicepresident de l'organització, que considera que no hi ha precedents d'aquesta situació des del franquisme. Òmnium, amb tot, reclama que en el diàleg entre Catalunya i Espanya que podria derivar de les converses ERC-PSOE s'abordi també la fi de la repressió, tal com defensen els republicans.

La necessitat de tenir "parets de vidre" a l'Ajuntament de Barcelona va ser un dels mantres de l'inici del primer mandat d'Ada Colau. I molt especialment de qui va ser tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, ara diputat al Congrés. Asens presentava, el novembre del 2015, el nou Consell Assessor per la Transparència, format per tècnics municipals i persones que destaquen per la seva defensa de la transparència, amb l'objectiu de fer front a la corrupció i posar fi als "espais opacs".

El diputat de la CUP al Parlament Carles Riera ha assegurat que l'exdiputat David Fernàndez "podria ser un molt bon candidat" de cara a unes eleccions, ha explicat en una entrevista d'Europa Press. Ha recordat que l'última reforma de la CUP amplia el nombre de mandats permesos en un mateix càrrec fins a dues legislatures consecutives.

"L’única cosa que va fer la senyora Colau per l’1-O va ser posar-lo en perill", titulava Vilaweb aquest dijous l'entrevista amb Elsa Artadi. Una afirmació que no ha agradat gens a l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, que ha reaccionat ràpidament a través de les xarxes.