El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha demanat aquest dijous polítiques innovadores, de ciència o d'infraestructures en el sector agroalimentari, tant públiques com privades, perquè la producció d'aliments, que de vegades "s'ha subordinat a la resta de paradigmes", sigui el projecte estrella de Catalunya en els pròxims anys.

Laia de Nadal, catedràtica del departament de medicina i ciències de la vida, és la nova rectora de la Universitat Pompeu Fabra en substitució d'Oriol Amat, que va anunciar per sorpresa que plegava i avançava les eleccions el setembre passat. La de Nadal era l'única candidatura que es presentava als comicis, que han comptat amb una participació del 17,55% (similar a la dels anteriors de fa només dos anys) i on la nova rectora ha obtingut un 58,2% dels vots ponderats per sector i un 72% de suports entre el professorat permanent de la universitat.

Un any i quatre mesos després d'arribar al càrrec, el rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Oriol Amat, ha anunciat aquest migdia la voluntat d'avançar les eleccions al rectorat. També ha indicat que no optarà a la reelecció. L'anunci l'ha fet a l’executiva del consell de direcció i l'ha justificat pel fet que ara mateix ja s'han complert o estan en marxa els principals objectius que es va marcar en el programa electoral. A partir d'ara s'engega el procés per trobar-li relleu. Segons fonts de la UPF, les eleccions podrien ser el primer trimestre del 2023, abans que Amat arribi a l'equador del seu mandat.

El primer animal que el catedràtic Oriol Amat recorda haver vist quan era petit és un bou. Tenia dos o tres anys, però assegura que aquell moment li va quedar gravat. “Estàvem en una masia envoltada de granges a Sant Just Desvern. Els meus pares es van despistar un moment i jo vaig anar gairebé gatejant fins a l’estable del bou. Aquell animal enorme em va mirar i em va fer una llepada que em va deixar absolutament remullat: vaig quedar tot repentinat”, explica el rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que se’n recorda “per la cara d’ensurt de la família”.

Catalunya trigarà tres anys més en recuperar els quatre milions d'ocupats que hi havia al mercat de treball abans que esclatés la crisi. Són previsions de la 'Memòria econòmica de Catalunya' de 2016, que s'ha presentat aquest dijous al matí a la Casa Llotja de Mar de Barcelona. L'informe també destaca que el 2016, Catalunya va aconseguir superar el nivell de PIB del 2007 per primera vegada des que va començar la crisi. El ritme de creixement, a l’entorn del 3%, ha fet que l’economia catalana avanci terreny i ara ja situï el seu pes dins de l’economia espanyola per sobre del 19%, el valor més alt des de l’inici de segle.

En plena negociació amb la CUP per desencallar la legislatura, un dirigent de Convergència feia la següent reflexió: "Hem trencat tots els ponts que ens unien amb l'alt empresariat més restringit. No poden dir que som els representants de la burgesia". Artur Mas, en el seu primer discurs d'investidura a finals del 2010, va defensar una Catalunya 'business friendly' que estengués la mà a l'empresariat i que fos capaç de captar inversions potents per al país. L'aposta independentista de CDC, explícita sobretot després de trencar amb Unió –sempre ben connectada amb els actors de l'establishment, especialment Josep A. Duran i Lleida i Josep Sánchez Llibre– va aixecar recels en directius i empresaris partidaris del diàleg amb l'Estat. En aquesta campanya, Convergència fa bandera del seu independentista, però des d'una branca moderada. "Sense fer bestieses", tal i com es va expressar Mas en un míting aquest dimarts a les escales de la Catedral de Tarragona.

El candidat de Convergència a les eleccions municipals, Francesc Homs, ha assegurat aquest dimecres al matí que l'Estat converteix l'activitat econòmica en un "viacrucis" arran del seu model tributari. "Si vols exportar, et trobes amb un viacrucis. Si vols innovar, també. I el mateix passa si vols fer una 'joint venture'", ha apuntat Homs, que ha acusat Espanya de "no tenir projecte" en aspectes clau, com és el cas de la integració Europea. En aquest sentit, Homs ha defensat que la "dependència de l'Estat" és "antieconòmica i antiempresarial".

Junts pel Sí ha ratificat aquest dissabte que, si el 27–S "obté el mandat democràtic que demana a les urnes, l'única cosa que es negociarà és com s'implementa aquest mandat", el qual serà "la creació d'un nou estat independent per a Catalunya". La coalició hi ha insistit en un comunicat arran d'unes declaracions del seu número set, l'independent Oriol Amat, "que no s’ajusten al programa de la candidatura, que no són encertades i que ell mateix ha rectificat". L'economista havia afirmat a la ràdio alemanya ARD –segons recull ElDiario.es– que "és un escenari d'alta probabilitat que després del 20 de desembre el govern espanyol faci un replantejament i torni a l'Estatut que es va retallar", un pas que creia que es posaria a votació i que els catalans podrien acceptar.

Els arguments econòmics són una peça nuclear de la campanya del 27–S i, en general, del debat sobre la independència. És per això que les forces sobiranistes defensen que fer el pas seria un bon negoci mentre que, per contra, els unionistes dibuixen l'estat català com una catàstrofe. En aquest sentit, Junts pel Sí ha editat un vídeo que recull les raons de l'economista i número set de la candidatura, Oriol Amat, a favor de la independència, el qual és un resum d'una conferència que va celebrar fa uns dies junt al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.

Oriol Amat, economista i número set de Junts pel Sí, ha assegurat aquest dimecres en una roda de premsa a Badalona que Catalunya podria pagar "automàticament" les pensions en cas d'independència. "Les pensions estan garantides i poden ser millors", ha apuntat Amat, que ha explicat que la Seguretat Social a Catalunya ha tingut un superàvit de 3.200 euros per persona en el període 1995-2011, que supera els 24.000 euros en total incloent-hi els anys de la crisi econòmica. "Catalunya genera més ingressos perquè hi ha més ocupació", ha asseverat. Elisenda Paluzie, candidata en llocs simbòlics a la llista de Junts pel Sí, ha apuntat que en cas de negociació amb l'Estat pertocarien 6.656 milions d'euros del fons de reserva de les pensions per a Catalunya.

Junts pel Sí, ja amb el programa electoral presentat, s'encarregarà els propers dies d'explicar qüestions concretes relacionades amb la independència. Aquest dilluns, tres membres destacats de la candidatura (Artur Mas, Oriol Amat i Germà Bel) han defensat la viabilitat econòmica de l'estat català. Bel, economista i cap de llista per Tarragona, ha destacat que Catalunya seria la dotzena economia de la Unió Europea, amb un PIB per habitant en paritat de poder de compra superior al Regne Unit o França.

El catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat ha defensat aquest dimarts la viabilitat financera de Catalunya com a estat independent. Ha calculat que, comparant ingressos i despeses, Catalunya tindria "un guany net de 13.618 milions d'euros" separada d'Espanya, una xifra equivalent al 7,1% del PIB.