Universitats
Societat  /  Educació 03/07/2022

Oriol Amat: "De les 10 universitats espanyoles més mal finançades, sis són catalanes"

Rector de la UPF

5 min
Oriol Amat rector UPF en una imatge d'arxiu

BarcelonaL'economista Oriol Amat (Barcelona, 1957) fa un balanç positiu del seu primer any com a rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Té l'objectiu de seguir desplegant un nou model educatiu a les aules , incrementar la presència del català a la universitat i alhora seguir potenciant la seva internacionalització.

Què és el que més l'ha sorprès o decebut aquest any?

— No diria que m'ha decebut, però sí que és un tema que ens preocupa molt i que jo no sabia: que la UPF és la més mal finançada del sistema. Hi ha una llegenda urbana que diu que la UPF és la més ben finançada, però les dades posen de manifest que, per estudiants, som la universitat pública catalana que rep menys finançament. Rebem un 30% menys de finançament que el 2008, i això és un problema important perquè els països del nostre entorn, com França o Portugal, estan destinant molts més recursos a ciència i universitats. Val la pena dir que la tendència tan negativa que arrossegàvem s'ha frenat en l'últim any, amb un increment del finançament que no ha permès cap alegria però sí mantenir el que teníem l'any anterior. El país hauria d'apostar més per les universitats: de les 10 espanyoles més mal finançades, sis són catalanes. Treballem en unes condicions molt difícils.

S'ha anunciat la rebaixa del 30% de les taxes universitàries. Com impactarà això a la UPF i al sistema?

— Beneficiarà les famílies més desfavorides i que no tenien accés a beques.

Hi haurà un efecte crida?

— Hi ha un biaix socioeconòmic entre les persones que van a la universitat i les que no. Serà bo tot el que es pugui fer per enfortir les beques, que, per cert, el Tribunal Constitucional ha dit moltes vegades que s'han de transferir a la Generalitat. I sobretot, fer beques salari, perquè per a una família sense recursos, encara que la taxa fos de 0 euros hi ha un cost d'oportunitat de deixar de treballar.

Fa un any va explicar a l'ARA el projecte d'EDvolució, un nou model per fer menys classes magistrals i més sessions pràctiques que s'havia d'implantar en dos anys. Que s'ha fet?

— L'hem posat en marxa. Hi ha 250 professors que, voluntàriament, ja són dins del programa i tenim resultats molt bons. Anem pel bon camí, però pensava que la implantació es podria fer en dos anys i potser trigarem una mica més. Espero que estigui totalment implantat a finals del mandat, d'aquí a 3 anys. Ara al setembre ho accelerarem amb el passaport, una mena de certificat de notes on, a més de les qualificacions de les assignatures, hi haurà les competències de l'estudiant i tot allò que fa més enllà de les classes, com participar a l'aula de teatre o anar a una exposició.

Va dir que el primer que faria quan hi hagués nova consellera seria demanar-li que el professorat també sigui reconegut per la docència, i no només per la recerca, però encara hi ha molts professors que parlen de "càrrega docent".

— Hem avançat molt. A l'ACUP, l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, hem fet un acord perquè als processos de selecció del professorat hi hagi el camí de la recerca però també de la innovació docent i de la transferència del coneixement. Veurem canvis normatius molt aviat en aquesta direcció, perquè això encaixa molt amb la visió de la consellera, i també hem fet reunions amb els ministres Castells i Subirats perquè aquests temes estiguin a la llei.

Quins són aquests canvis normatius?

— Ara només hi ha trams per a la recerca, que impliquen un reconeixement i un incentiu econòmic per als professors en funció dels articles que publiquen. Es podrien crear uns trams de transferència del coneixement, perquè es reconegui aquesta feina i tingui un impacte econòmic per al professorat. Això va per bon camí, i un indicador és que s'ha nomenat un director general de transferència del coneixement.

Com ha vist el canvi de ministre?

— El ministre Subirats coneix molt bé la universitat catalana i espanyola, i també el context polític. Caldrà veure com es materialitza a la LOSU el compromís d’invertir l’1% del PIB en universitats, cosa que ha agradat molt als rectors. En les últimes setmanes hem vist canvis al projecte, i n’hi ha que tenen una regulació complexa, com per exemple el tema del professorat associat.

Què es vol canviar?

— Que el professorat associat que porti un temps passi a ser indefinit. Crec que això està fet per resoldre el problema dels falsos associats, que a la nostra universitat no és rellevant. El professor associat té una feina principal fora de la universitat, però col·labora amb la universitat; mentre que el fals associat no té una feina real fora, sinó que la seva feina és la universitat. Aquesta situació no existeix a la UPF. Amb el nou canvi de llei, un associat que ara tindria feina durant tres mesos tindrà un contracte indefinit, cosa que distorsiona la contractació. Si hi ha universitats que tenen el problema dels falsos associats s’ha de solucionar, però a la UPF no existeix aquest problema. Hem transmès al ministeri la nostra inquietud per aquesta mesura i esperem que sigui receptiu. Això no vol dir que a les universitats no hi hagi molta precarietat: hi ha retribucions molt baixes en el personal docent i investigador (PDI) que comença i molta dificultat per estabilitzar les plantilles.

Com us afecta haver de limitar els contractes temporals del 40% al 8%?

— Vull saber quins recursos hi posaran, perquè es legisla però tot això val diners. Hi ha una legislació que és contradictòria amb la realitat del finançament que tenim: no podem apujar el capítol de personal, no podem ampliar la taxa de reposició… Ara podem contractar 1,2 professors per cada professor que es jubila, però com que hi va haver molts anys que no podíem substituir ningú, amb aquesta taxa trigarem 25 anys a arribar on ens cal arribar.

Com s’explica que, malgrat tot això, les universitats catalanes segueixin estant al capdavant?

— Per dos motius. Des del 1990 fins al 2008, Catalunya va apostar per les universitats augmentant el finançament i fent bones polítiques de recerca i d’infraestructures. I segon: amb els mitjans que tenim, les universitats catalanes tenim models que funcionen millor que a la resta de l'Estat. I això que hi ha universitats que reben 14.000 euros per estudiant i la UPF en rep 6.000, o que a Catalunya, el 89% del professorat titular té més de 50 anys, mentre que a Múrcia és el 58%. El dèficit de finançament en relació a altres comunitats provoca menys professors per alumne i un envelliment de les plantilles.

Li queden tres anys de mandat. Quins són els reptes?

— Seguir amb el model científic de la UPF, que és molt exitós, i posar-hi més diners. Augmentar l’esforç en transferència, perquè la recerca arribi a la societat. Implantar EDvolució. I també el tema del català, per arribar complir com més aviat millor l'objectiu que el 80% d'assignatures de grau s'imparteixin en català. A la UPF tenim un nivell de castellà semblant a altres universitats, però tenim molt més anglès. Som una universitat catalana amb mirada global, i volem seguir sent una universitat internacionalitzada i alhora aconseguir complir l'acord que vam signar tots els rectors. Quasi 300 professors ja s'han acreditat amb el C1.

Com es reforça el català i alhora es potencia la internacionalització?

— Els drets dels catalans i la voluntat d'internacionalització no tenen per què ser incompatibles. Hem de buscar l'equilibri i treballar la seducció, per intentar que la gent vegi que el català és útil i necessari, i per això establirem ajudes als treballs finals de grau i les tesis en català.

stats