Política 05/09/2015

11.591 milions d’euros: el guany fiscal de la independència

El programa de la coalició garanteix el futur de les pensions catalanes

O.m.
3 min
El president de la Generalitat, Artur Mas, va pronunciar ahir un discurs al recinte modernista de Sant Pau amb motiu del setantè aniversari de l’ONU.

BarcelonaRaül Romeva, Artur Mas i Oriol Junqueras seran els encarregats de presentar avui el programa electoral de Junts pel Sí de cara al 27-S. Serà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), en ple barri del Raval, on els tres dirigents sobiranistes -números u, quatre i cinc de la coalició formada per CDC i ERC- desgranaran les propostes per a una legislatura que esperen que sigui de 18 mesos. Un termini de temps en què Junts pel Sí espera construir un estat català que, segons consta al programa -al qual ha tingut accés l’ARA-, gaudiria d’un guany fiscal d’11.591 milions d’euros. Això equival al 5,95% del PIB, defensa la candidatura.

Com s’arriba a aquesta xifra? Les previsions econòmiques de Junts pel Sí assenyalen que la independència aportaria una quantitat d’ingressos addicionals de 45.317 milions d’euros, que corresponen als ingressos fiscals “que ara s’originen a Catalunya i van a parar a les arques estatals, menys les transferències que rep del sector públic central”. Ara bé: les noves despeses d’un hipotètic estat català serien de 39.507 milions d’euros, arran de l’assumpció de noves competències, la creació d’estructures d’estat “ara inexistents”, el pagament d’interessos del deute i el “reforçament” de les estructures administratives actuals. En aquest punt, el guany fiscal “net i directe” per als comptes de la Generalitat seria de 5.810 milions d’euros anuals.

Sumes, restes, passius i actius

El plantejament econòmic, però, preveu més ingressos i despeses a partir d’aquesta xifra per arribar al guany fiscal final. Als 5.810 milions addicionals “nets i directes” cal afegir-n’hi 7.184 més pel fet de “deixar de participar en l’amortització del deute que suposa el dèficit pressupostari de l’Estat”. Si s’agafen els 5.810 milions “nets i directes” de guany fiscal i s’hi suma aquest últim concepte, la xifra total arriba als 12.994 milions. Per què no és la definitiva? D’aquí cal restar-ne “la contribució que hauria de fer Catalunya a les organitzacions internacionals de què formés part (Fons Monetari Internacional, Unió Europea)”.

“La més rellevant en termes quantitatius és la de la UE, que s’eleva a uns 1.400 milions”, assenyala el programa de Junts pel Sí. Per tant, seguint el raonament de la candidatura sobiranista, el guany final és d’11.591 milions. Una dada que demostraria la “viabilitat econòmica” de la independència del país.

En tot cas, bona part de les xifres de la plena sobirania anirien marcades pel procés de repartiment d’actius i passius que s’establiria en el cas d’una hipotètica negociació amb l’Estat. “Caldria negociar tots els béns materials que Espanya administra a Catalunya -carreteres, ports, aeroports, immobles-, així com també els béns que Espanya té a l’estranger i que són compartits”, assegura el text, que també estableix els “béns econòmics i financers”. Aquí es diferencien els actius -fons de la Seguretat Social i fons de compensació- i els passius, com ara els deutes de Catalunya avalats per Espanya i els deutes de l’Estat que podrien correspondre a la Generalitat. La gestió de fronteres amb Espanya, els traspassos de funcionaris i l’espai radioelèctric també formarien part de la taula de negociació.

Un dels aspectes en què Junts pel Sí té intenció de fer molt èmfasi és en la “garantia” que les pensions estan més assegurades en un estat català que no pas dins d’Espanya. “Podran fins i tot ser millors”, defensa el programa, que no detalla aquest hipotètic increment. Aquesta pujada, segons Junts pel Sí, es podria fer extensiva a les prestacions d’atur. “Es podrà legislar segons les necessitats de Catalunya i no supeditats a les necessitats de l’Estat”, indica el full de ruta de la coalició.

Adéu a les retallades?

El programa assegura que un estat català “no hauria d’haver fet les retallades pressupostàries dels últims anys”, i assenyala que un sol any de dèficit fiscal és superior a la xifra dels ajustos de despesa dels últims exercicis. Uns exercicis també marcats per la creació de noves taxes i la recuperació d’impostos com el de successions. El full de ruta avança que disposar de més recursos serviria per “incrementar la inversió pública i/o rebaixar la pressió fiscal”. “Es calcula que, per cada euro que gasta la Generalitat, es genera un efecte multiplicador en l’economia d’entre 1,3 i 1,4 euros”, detalla.

Més infraestructures i millors i accés als mercats financers completen un programa que pretén anar més enllà del full de ruta nacional.

stats