Poques vegades els jutges veuen amb els seus propis ulls les conseqüències de les seves decisions. I aquest dijous ha sigut un d’aquests dies. La majoria dels magistrats del Tribunal Suprem que van condemnar Álvaro García Ortiz han sigut testimonis, des de primera fila, de la presa de possessió de la seva successora com a fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato. 786 dies després, l’alt tribunal ha tancat el cercle i ha collit els fruits d’una sentència sense precedents que significarà un punt d’inflexió.

Aquest matí hi ha hagut l'última sessió de control de l’any al govern de Pedro Sánchez i Feijóo ha atacat durament pel cas Salazar. Com que els escàndols al voltant de Sánchez creixen a notable velocitat, refresco els antecedents: Paco Salazar era un home de confiança de Sánchez, el va ajudar a les primàries socialistes a Andalusia, se’l va endur a la Moncloa, va estar a les llistes per ser secretari d’organització del PSOE, però no va ascendir perquè van sorgir denúncies de treballadores del partit segons les quals Salazar havia assetjat sexualment algunes companyes. Les denúncies van ser desades al calaix fins que han tornat a aparèixer i han obligat el PSOE a demanar perdó. És clar, si a un partit que ja té un exministre a la presó que freqüentava prostíbuls, li sumem que faltaven les denúncies per assetjament sexual d’un home pròxim a Sánchez, el feminisme de Sánchez queda en entredit. Per això, Feijóo se li ha llançat al coll aquest matí:

"Hem de condemnar i condemnem Álvaro García Ortiz com a autor d'un delicte de revelació de dades reservades". Dinou dies després d'anunciar la condemna, el Tribunal Suprem ha fet pública la sentència que consuma un xoc institucional sense precedents i que inhabilita dos anys el fiscal general de l'Estat. El tribunal, per una majoria de cinc vots a dos, es basa en un conjunt de proves "sòlides, coherents i concloents" per afirmar "necessàriament" que ell o "una persona del seu entorn immediat i amb el seu coneixement" van filtrar a la Cadena SER el correu de l'advocat de la parella d'Isabel Díaz Ayuso. La sentència, de 181 pàgines, considera que Álvaro García Ortiz tenia un "reforçat deure de reserva" que "va infringir sense justificació". En canvi, les progressistes Ana Ferrer i Susana Polo, que han emès un vot particular, sostenen que "no ha quedat acreditat" que el fiscal general fos l'autor de la filtració. Álvaro García Ortiz serà substituït per Teresa Peramato, que aquest dimarts ha estat nomenada formalment i aquesta setmana prendrà possessió del càrrec.

Fa quinze dies que el Tribunal Suprem va informar que inhabilitava el fiscal general de l'Estat. Va comunicar la decisió, però el text complet de la sentència –amb els motius de la condemna– quedava per a més endavant. La urgència amb què es va fer la deliberació dels jutges, tot just una setmana després que acabés el judici, va ser una sorpresa per a tothom. D'aleshores ençà, cada matí plana l'interrogant sobre si serà el dia que coneixerem la sentència. Però encara no arriba. I això ha incitat múltiples lectures: fonts del Suprem consultades per l'ARA sostenen que la tardança "no és extraordinària ni estranya", mentre que la Unió Progressista de Fiscals (UPF) expressa una "profunda preocupació" i denuncia un "maltractament institucional". Sigui com sigui, la realitat és que Álvaro García Ortiz va renunciar al càrrec i el govern espanyol va iniciar el procés de substitució, cosa que culminarà en els pròxims dies amb el nomenament formal de la seva substituta. Teresa Peramato, de fet, podria prendre possessió abans de conèixer-se el contingut de la sentència contra el seu antecessor.

En els pròxims dies, Teresa Peramato serà nomenada formalment nova fiscal general de l’Estat. Després de rebre la idoneïtat del CGPJ i de comparèixer al Congrés dels Diputats, falta que el rei certifiqui el seu nomenament. El seu aterratge al carrer Fortuny de Madrid –seu de la Fiscalia General de l’Estat– es va precipitar després que el Tribunal Suprem condemnés Álvaro García Ortiz i que ell, malgrat que encara no es coneix la sentència, renunciés al càrrec. Tot seguit, el consell de ministres va activar la maquinària de la successió. Quan va anunciar el seu nom, el ministre Félix Bolaños la va instar a “continuar reforçant l’autonomia” de la Fiscalia i a treballar per “aconseguir la independència i llibertat de criteri”.

Teresa Peramato serà la nova fiscal general de l'Estat. El nom d'aquesta veterana fiscal especialitzada en violència de gènere ha transcendit enmig de la polèmica pels motius que han dut el govern espanyol a haver de substituir Álvaro García Ortiz: una condemna per revelació de secrets del Tribunal Suprem. El consell de ministres d'aquest dimarts ha iniciat els tràmits per nomenar-la formalment entre crítiques de la dreta per les formes, però sense que els conservadors hagin desqualificat el perfil d'una professional considerada de prestigi. En roda de premsa al Palau de la Moncloa, Bolaños ha destacat el "compromís feminista" i la "vocació de servei públic" de Peramato, així com la seva "extraordinària formació jurídica". També ha lloat un cop més el seu predecessor, la sortida del qual es produeix a contracor. El nomenament de la seva substituta no serà immediat i la intenció de l'executiu espanyol és que fins que no es concreti, García Ortiz es mantingui en el càrrec. Fonts del govern espanyol confien que els terminis de totes dues coses coincideixin perquè, per molt que el Suprem pugui notificar abans la sentència que l'inhabilita durant dos anys, "no serà executiva immediatament".

Fi al silenci. Tres dies després, el president espanyol, Pedro Sánchez, ja s'ha pronunciat sobre la condemna al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, apujant el to del xoc amb el poder judicial i encomanant-se al Tribunal Constitucional perquè corregeixi "alguns dels aspectes de la sentència". "Nosaltres hem estat sempre respectuosos amb la independència del poder judicial; han estat altres els que han parlat de controlar per la porta del darrere la sala segona del Tribunal Suprem", ha afirmat aquest diumenge en una roda de premsa des de Johannesburg, on participa en la cimera del G-20. Amb aquest dard al PP pel control de l'alt tribunal del qual va presumir el senador popular Ignacio Cosidó, s'hi ha diferenciat i ha aprofitat per fer una crítica implícita a la sala de Manuel Marchena que ha decidit la condemna. "Acatem, tot i que no compartim la sentència", ha continuat, reiterant el missatge verbalitzat per la Moncloa des de dijous.

Si el judici en si mateix ja era bastant insòlit, la condemna al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d'inhabilitació i a indemnitzar Alberto González Amador –és a dir, a la seva mort institucional– encara ha estat més sorprenent. El resultat és que ha triomfat l'estratègia de l'assessor i home fort darrere d'Isabel Díaz Ayuso, el polèmic Miguel Ángel Rodríguez, que fins i tot Aznar va cessar per massa radical quan era portaveu del seu govern. Rodríguez, ajudat per la premsa i la judicatura afí als seus postulats, ha aconseguit el cessament del fiscal i hi ha la possibilitat després d'aquesta sentència que el judici a la parella defraudadora d'Ayuso acabi en res si es considera que es van vulnerar els seus drets.

La condemna del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, és de les que marquen un període, una etapa de la vida de l'Estat i de les relacions entre les seves institucions. S’haurà de veure el raonament de la sentència, per descomptat, però ja d’entrada el fet mateix que el fiscal hagi estat considerat autor d'un delicte implica una correcció imposada al govern de Pedro Sánchez, que havia defensat la seva innocència. D’altra banda, aquí es jutjava la conducta de la Fiscalia per desmentir una manipulació informativa. El que va fer García Ortiz va ser sortir al pas d’una mentida que comprometia la credibilitat de la seva gestió. La falsa notícia era que el ministeri públic havia aturat una negociació amb l’empresari Alberto González Amador –denunciat per frau fiscal– seguint instruccions rebudes des d'altes instàncies, és a dir, des del govern. S’afegia que l’intent d’acord havia sigut inicialment impulsat pels fiscals, quan en realitat ho havia demanat la defensa.

Una setmana després que acabés un judici inèdit, el Tribunal Suprem ha comunicat una decisió sense precedents. Ha condemnat el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de dades reservades per haver filtrat el correu en el qual la parella d'Isabel Díaz Ayuso reconeixia que havia comès dos delictes fiscals. La sentència, que encara s'ha de redactar i que comptarà amb dos vots particulars, li imposarà dos anys d'inhabilitació i una multa de 7.200 euros i l'obligarà a indemnitzar Alberto González Amador amb 10.000 euros per danys morals. El Suprem ha anat per feina després d'un judici que es va allargar sis dies i en el qual van declarar una quarantena de testimonis. Avui s'ha conegut la decisió, però serà quan la sentència es notifiqui formalment que la condemna tindrà efecte i el govern espanyol estarà obligat a nomenar el seu substitut. Ara bé, la defensa del fiscal encara pot recórrer contra la decisió del tribunal presentant un incident de nul·litat.

Ens estem acostant a Nadal amb un bon sac d'incògnites i una seguretat. La legislatura no s’acaba, per molt que el PP ho demani a cada pas. Pedro Sánchez ha dit dos cops aquests darrers dies que es votarà el 2027, i ha quedat ben clar que no li preocupa gaire la falta de suport parlamentari. En definitiva, que no ho considera un inconvenient insalvable. Junts ja li ha deixat també ben palès que no compta amb ells, que s’ha posat punt final a la col·laboració que amb alts i baixos es mantenia des del debat d’investidura del 2023. Però en paral·lel els juntaires han salvat el govern d’alguna ensopegada al Congrés. Ja se sap que les ruptures també poden tenir graus. Per arrodonir el quadre de les advertències, la portaveu del grup, Miriam Nogueras, va qualificar Sánchez de “cínic i hipòcrita” a l’últim debat maratonià celebrat al Congrés, per la falta de compliment de pactes i promeses.

Aquest dijous se celebra l'última sessió del judici al Tribunal Suprem contra el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, en què les acusacions i les defenses llegiran els seus escrits finals. La vista oral, per la qual han passat desenes de testimonis, però, no ha canviat res des del principi del procés: el judici va començar sense que hi hagués cap prova inculpatòria directa contra García Ortiz i ha acabat de la mateixa manera. Això sí, s'ha viscut la situació inèdita de veure un fiscal general de l'Estat assegut al banc dels acusats.

La defensa que va fer el president espanyol, Pedro Sánchez, diumenge a El País, de la "innocència" del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha enervat la dreta, que considera que és una forma de "pressionar" el Tribunal Suprem. Res més lluny de la realitat, segons la Moncloa. Aquest dimarts la portaveu del govern espanyol i titular d'Educació, Pilar Alegría, s'ha reafirmat en el fet que "no hi ha proves" per condemnar el fiscal general de l'Estat, i ho ha dit sobre la base dels diferents testimonis que han desfilat pel judici al Suprem. Si la setmana passada un periodista d'Eldiario.es ja el va exculpar, assegurant categòricament que García Ortiz era "innocent" i que no era la font que li va facilitar el correu filtrat, dos periodistes més han apuntalat aquesta versió en la quarta jornada de judici. El periodista de la Cadena SER Miguel Ángel Campos, que va publicar la nit de la filtració el contingut del missatge del 2 de febrer de 2024 amb informació confidencial del nòvio d'Isabel Díaz Ayuso, també ha desvinculat el màxim responsable del ministeri públic.

En aquestes pàgines ja hem recordat en altres ocasions que el 2 de novembre del 2017, la llavors secretària general d’ERC, Marta Rovira, va avisar que el que la justícia espanyola, de la mà del PP, feia contra l’independentisme –empresonar tot un govern–, algun dia es giraria contra el PSOE. Que aquest moment ha arribat es torna a demostrar amb l’inici del judici al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, un punt àlgid de la guerra que la cúpula judicial espanyola dominada per la dreta va iniciar contra Pedro Sánchez quan va pactar una amnistia amb Junts a canvi de mantenir-se al poder. Executiu, perquè seria inadequat no especificar-ho.

Un error al sistema de control de les ordres d'allunyament va deixar inaccessibles les dades de localització de multitud d'investigats i condemnats per delictes de violència masclista que haurien estat claus per demostrar incompliments d'aquestes ordres de protecció. Els efectes d'això, alerta la Fiscalia General de l'Estat, s'han notat en "gran quantitat de sobreseïments provisionals o sentències absolutòries". La incidència que es va produir l'any passat va afectar tant en casos que estaven en fase d'instrucció i que han acabat arxivats com als judicis en què, per falta de proves, no es va poder condemnar un incompliment de l'ordre d'allunyament.

Crit d'atenció de la Fiscalia per l'augment "alarmant" del narcotràfic a la demarcació de Barcelona. L'any passat hi va haver un 71,49% més de causes per tràfic de drogues que el 2023, i les que més van créixer són les relacionades amb drogues dures. De 4.234 procediments judicials el 2023 es va escalar a 7.261 el 2024, una xifra que situa Barcelona com la província amb més causes de tot l'Estat i amb gairebé el doble que Madrid, que l'any passat en va acumular 3.891.

L'endemà de la manifestació del PP a Madrid, una interlocutòria del Suprem proposa un judici contra el fiscal general de l'Estat. El delicte del qual el considera sospitós el magistrat Ángel Hurtado és el mateix que fa mesos que li atribueixen el PP i la inevitable Ayuso: revelació de secrets. Se suposa que el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, hauria sol·licitat, i fet circular, un correu de la parella d'Ayuso, el ja famós González Amador, en què demanava un pacte amb la Fiscalia a canvi de reconèixer algunes de les activitats fraudulentes amb què s'ha enriquit. El tòxic Miguel Ángel Rodríguez, pioner de la retòrica delinqüencial i xulesca que s'ha imposat a la política madrilenya, ja ho havia vaticinat: el fiscal general havia d'anar p'alante. Doncs aquí ho tenim. El Tribunal Suprem no tan sols coincideix en aquest cas amb l'opinió del sicari, sinó també amb la del cap de la banda (ves per on, hem anat a parar a un símil amb la màfia): tothom té present l'ordre d'Aznar en deixar caure allò de "qui pugui fer, que faci".

En plena ofensiva judicial contra el fiscal general de l'Estat, investigat per la filtració del correu del nòvio d'Isabel Díaz Ayuso, el govern espanyol mou fitxa per despolititzar la màxima representació del ministeri públic. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts una reforma que fixa en cinc anys el mandat del fiscal general, amb l'objectiu de "garantir la seva independència". Així, la renovació del fiscal general ja no coincidirà amb el de l'executiu, com fins ara, de manera que un hipotètic govern d'un altre color polític hauria de conviure el primer any amb un fiscal general proposat per l'executiu anterior. A més, no podrà repetir en el càrrec. És a dir, Álvaro García Ortiz ja no podria continuar després de les eleccions del 2027, tot i que en el seu cas ja era així de totes maneres perquè ja haurà esgotat dos mandats. Aquestes són les principals novetats que Pedro Sánchez proposa per al ministeri públic.

No és una novetat que el PP i el PSOE s'estiguin tirant els plats pel cap per la presumpta filtració d'un correu confidencial de la parella d'Isabel Díaz Ayuso per part del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. En aquest camp de batalla política s'ha sabut un element nou aquest dimarts: l'advocat de Manos Limpias que es fa càrrec de l'acusació contra el fiscal per la suposada filtració a la premsa és Víctor Manuel Soriano i està a sou del PP, segons ha avançat Eldiario.es i ha pogut confirmar l'ARA.

Tot i que de moment cap de les diligències practicades pel jutge del Tribunal Suprem ha pogut demostrar que el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, va ser qui va filtrar el correu de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, el magistrat Ángel Hurtado sí que n'ha extret que va tenir un "paper rellevant" en la presumpta revelació de secrets. D'aquí que hagi pres la decisió de citar-lo a declarar com a investigat d'aquí dues setmanes, el dimecres 29 de gener. Hurtado també ha cridat a declarar l'endemà la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez, i afegeix un tercer nom a la llista d'investigats, el del tinent fiscal de la secretaria tècnica de la Fiscalia General, Diego Villafañe, citat el dimecres 5 de febrer i a qui Hurtado atribueix també un rol "rellevant" en la filtració com a "persona de confiança" de García Ortiz, si bé amb una preponderància "menor".