En qualsevol negociació política hi ha una fase pública i una de privada i no tenen per què coincidir. Les reunions poden anar molt malament i estar a punt de trencar-se definitivament sense que això sigui obstacle perquè, amb un micro davant, els negociadors es mostrin eufòrics i anticipin un acord imminent. Josep Tarradellas va sortir el 1977 de la reunió amb Adolfo Suárez celebrant que tot hagués anat "molt bé", tot i que anys després se sabia que "estava desfet i ho veia tot perdut". També pot passar a l'inrevés i que les negociacions avancin superant a poc a poc elements que separen els interlocutors, però, en canvi, en públic hi hagi advertències que el pacte es pot acabar esfumant. Això és aproximadament el que està passant en les negociacions entre Junts i el PSOE, que continuen amb la impressió per part de les dues bandes que l'acord es va apropant, mentre es llancen missatges amenaçadors en públic. L'últim, el de l'expresident del Govern Carles Puigdemont, que ha recuperat un fragment de la seva conferència del 5 de setembre a Brussel·les per insistir que Junts "no ha renunciat ni renunciarà a la unilateralitat".

Les negociacions sobre la investidura de Pedro Sánchez es mantenen soterrades –al calendari només hi ha fixada la d'Alberto Núñez Feijóo–, però els contactes per comprovar si hi ha marge per arribar a un pacte entre el PSOE i Junts ja han començat. I, en aquest context, la unilateralitat ha aparegut com a primer escull: els socialistes (i també Sumar) reclamen un gest a Junts perquè renunciï a aquesta via de forma explícita per tirar endavant la llei d'amnistia. Un moviment que per ara els de Carles Puigdemont no estan disposats a fer: "És com si nosaltres els reclaméssim que han de renunciar a aplicar l'article 155", asseguren fonts del partit, que recorden que les "condicions" no les posa qui demana els vots sinó qui els ha de donar. "Em penso que algú es confon. No som nosaltres els qui necessitem suports per anar a la investidura [...]. Això va al revés", ha dit Puigdemont en les últimes hores.

Amb l'única certesa que es tornarà a reunir al setembre, la taula de diàleg encara està envoltada de moltes incògnites, entre elles: qui hi seurà, quantes vegades es repetirà i, sobretot, què en sortirà. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, però, s'ha avançat aquest divendres als esdeveniments i ha assegurat que del procés de negociació en poden brotar dos resultats, i tots dos són, segons ella, bons per a l'independentisme. El primer, fer realitat el referèndum i l'amnistia. Una solució que es preveu complicada vista la posició inicial del PSOE –que diu que cap dels dos elements té cabuda constitucional–, i, de fet, la mateixa Rovira ha reconegut que són "escèptics" amb el fet que això passi.

"Setmanes o mesos de caos". Aquests serien els costos, segons la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, d'aconseguir la independència de Catalunya. La líder de l'entitat aposta per una declaració d'independència "efectiva" i descarta la demanda d'un nou referèndum. El següent pas seria presentar-se com una "nova autoritat" en el context internacional i tenir "prou força" per ser reconegut com un estat. Aquest seria el punt on hi hauria un impàs de "caos". Per a Paluzie, els dirigents independentistes han d'estar disposats a córrer aquest risc i assumir una "transició dificultosa". Aquest full de ruta difereix de la dinàmica dels últims mesos de la política catalana, en què, amb Esquerra al capdavant de la Generalitat, s'ha optat més pel desgel i el diàleg que per la confrontació. I, de fet, el full de ruta amb què es va arribar a la tardor del 2017 obviava les dificultats –almenys públicament– en l'hipotètic moment de transició cap a la independència.

Les paraules, com els gestos, no són neutres. I és evident que el moment escollit i les paraules escrites per Oriol Junqueras a la carta "Mirant al futur" no pretenien ser neutres. I no ho van ser. La decisió de difondre la carta minuts abans de la trobada entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès no va ser atzarosa. Com en el cinema mut, Aragonès es va moure davant la pantalla deixant que altres hi posessin la lletra.

Comença a caminar una nova Generalitat republicana. Amb el govern encapçalat per Pere Aragonès, tindrem, després de més de 80 anys, un president d’Esquerra Republicana de Catalunya escollit amb normalitat parlamentària. Amb els mateixos objectius que ens han mogut sempre: construir un país pròsper, just i plenament lliure per a tots i cadascun dels ciutadans que viuen a Catalunya, pensin el que pensin i vinguin d’on vinguin. La nova Generalitat republicana té uns reptes immensos, però afronta les greus crisis que estem vivint amb voluntat transformadora, i estic convençut que sabrà liderar la reconstrucció social i econòmica del país i guanyar-se la confiança de la ciutadania mantenint-se sempre al costat de la gent.

Debut en sala de premsa de la nova portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Per primera vegada des que fa una setmana va ser anunciada en el càrrec, ha comparegut davant els mitjans de comunicació per explicar els acords del consell executiu. Un dels primers temes candents que s'ha trobat damunt la taula és la carta que aquest dilluns va publicar a l'ARA el president d'ERC, Oriol Junqueras, en què avalava els indults i qüestionava la via unilateral. L'escrit ha revifat amb força el debat sobre fins a quin punt el Govern preveu o descarta la via unilateral aquesta legislatura com uns dels mecanismes per intentar aconseguir la independència. Plaja ha evitat encendre el debat i ha dit que l'aposta de l'executiu passa per "l'amnistia i l'autodeterminació" i per consolidar una etapa de "diàleg permanent" entre la Generalitat i l'Estat.

Hem llegit amb atenció l’article del president d’Esquerra Republicana de Catalunya Oriol Junqueras i, malgrat l’audàcia del gest, ens preocupen, i molt, diverses qüestions que creiem cabdals; algunes per dites i d’altres per omeses.

Tant a Catalunya com a Escòcia ha sorgit la perspectiva de nous referèndums d'independència cap al 2023. A la proposta d'acord signada per ERC i la CUP totes dues parts anuncien que si durant la primera meitat de 2023 la taula de negociació amb el govern espanyol no condueix a l'autodeterminació i l'amnistia crearan les condicions per a un nou "embat democràtic" amb l'Estat, en el qual prioritzaran la via del refèrendum (unilateral, s'entén). Tant la CUP com ERC troben que aquest plantejament pot ser assumit per JxCat, que en el seu programa electoral opta d'entrada per un referèndum "acordat i vinculant" i, en el cas que no s'accepti, proclama que el nou Govern ha d'estar diposat a prendre "les decisions unilaterals que corresponguin".

El lletrat major del Parlament, Joan Ridao, encara els seus últims dies en el càrrec després de set anys al capdavant de l'assessoria jurídica de la cambra, tal com va avançar l'ARA. Ridao hi va arribar el 2016 i el seu pas pel Parlament no ha sigut ni fàcil ni tranquil: ha viscut el període de més intensitat política i jurídica dels últims temps a Catalunya i, al departament legal -fins al 2016 com a lletrat i el 2018 ja com a lletrat major-, ha vist passar la llei del referèndum, les de desconnexió, resolucions que reproven el rei i refermen el dret a l'autodeterminació i, sobretot, com les dues meses amb les quals ha conviscut han acabat en mans de la justícia per desobediència. Amb les experiències viscudes –també com a polític, ja que va ser secretari general d'ERC entre el 2008 i el 2011 i diputat al Parlament i al Congrés–, Ridao, en una entrevista al Punt Avui, és taxatiu a l'hora de valorar quina ha de ser la via predilecta per assolir la independència: el dret a decidir. Argumenta que amb els precedents d'Escòcia i el Quebec, "el dret a decidir és imbatible en termes democràtics de legitimació, perquè parteix de l'experiència d'aquests dos països [el Regne Unit i el Canadà], que són homologables a l'Estat espanyol".

Vicenç Fisas (Barcelona, 1952) ha analitzat i participat en infinitat de conflictes i processos de pau arreu del món. Ara amb el llibre Repensar el Procés a través del diálogo (Icaria)intenta aportar la seva visió en un conflicte que el toca més de prop, el de Catalunya amb l’Estat.

Més enllà de la pandèmia i la reconstrucció econòmica, les eleccions del 14-F han de servir també per marcar un rumb respecte a la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya. A grans trets, l’oferta electoral conté quatre grans vies: la unilateral, la negociació d’un referèndum, un nou Estatut (o més autogovern) o bé deixar les coses com estan. La que obté més suports entre la població general és la negociació d’un referèndum (34,1%), per davant d’un nou Estatut (25,3%), deixar les coses com estan (14,7%) i la via unilateral (12,8%).

després que un politòleg de referència en l'univers independentista com Jordi Muñoz reconegués el dèficit de legitimitat que arrossega l'independentisme des que va perdre les eleccions plebiscitàries del 2015 (a Principi de realitat, editat per L'Avenç), diferents líders independentistes han assumit públicament la conveniència de resoldre aquest dèficit tot superant el 50 per cent dels vots a les properes eleccions autonòmiques, una fita que no s'ha assolit en cap de les set eleccions celebrades després del plebiscit fallit d'ara fa cinc anys. Per a alguns d'aquests líders, atènyer aquest 50 per cent suposaria el primer pas en un renovat camí cap a una independència sense data; per a altres, superar el llistó seria l'últim pas per proclamar la República catalana durant la propera legislatura, amb el possible interludi d'una mediació europea.

No només hi ha diversitat estratègica entre els partits independentistes i, més en concret, a l'interior del Govern entre JxCat i ERC, sinó que també hi ha vies cada cop més clarament diferenciades entre les grans entitats de la societat civil. Cada cop es fan més evidents i explícites les maneres no coincidents d'afrontar el moment polític català entre Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) en aquesta allargada i difícil etapa de digestió postreferèndum.

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, creu que l'independentisme hauria de "superar" el debat de la unilateralitat, que considera que és fonamentalment "induït des de fora". "Podem decidir actuar unilateralment, però si no ho podem fer, perquè no tenim la capacitat coercitiva que sí que té l'Estat, entenc que és un debat que l'independentisme hauria de superar i que en bona part ja està superat", ha dit Aragonès en una entrevista publicada aquest diumenge a 'El Nacional'. Pel que fa a l'aprovació dels pressupostos de 2020, celebra que el PSC, els comuns i la CUP hagin obert les portes a negociar els comptes. "Fa un any no estàvem així", ha assegurat.