La situació d'inestabilitat en què es troba la V República Francesa (ha dimitit el cinquè primer ministre que ha tingut el país des de la victòria de Macron a les presidencials de l'abril del 2022, el tercer des de les eleccions legislatives avançades del juliol del 2024) dona peu fàcil a la caricatura i la riota. Més que més, perquè Macron s'ha negat reiteradament a encarregar la formació de govern a l'esquerra, i per tant ha nomenat primers ministres de dreta que li fossin propers, amb l'argument d'afavorir l'estabilitat. Els inspectors Clouseau i Gadget, i Louis de Funès, sobrevolen l'escena.

"Qui podrà governar demà un país ingovernable?", es preguntava l'editorialista del diari La Depêche, Jean-Claude Souléry, pocs dies després que el primer ministre francès, François Bayrou, anunciés per sorpresa, a finals d’agost, que se sotmetria a una qüestió de confiança a l'Assemblea Nacional el 8 de setembre. Si no hi ha una sorpresa majúscula –altament improbable–, França es quedarà aquest dilluns, de nou, sense govern ni primer ministre.

Les negociacions per a la pau a Ucraïna semblen en punt mort, però Europa avança per preparar el futur escenari de pau. El president de França, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dijous que vint-i-sis països –la majoria europeus– han acceptat participar en la missió de pau a Ucraïna que es desplegarà quan hi hagi un alto el foc. "Vint-i-sis països s’han compromès a desplegar com a força de garantia tropes a Ucraïna, o a ser-hi presents per terra, mar o aire", ha assegurat el cap de l'estat francès després de la cimera que s'ha celebrat aquest dijous a París.

Durant els últims set mesos, els líders del món occidental han estat inscrits en un curs intensiu de trumpologia. Un darrere l'altre, els presidents i primers ministres dels països europeus han viatjat a Washington per aprendre tota mena de lliçons sobre la millor manera de lidiar amb el complicat home que s'asseu darrere del gran escriptori a la sala daurada amb forma ovalada.

L'anunci del president francès Emmanuel Macron que França reconeixerà al setembre l'estat palestí afegeix pressió al Regne Unit i, sobretot, a Alemanya perquè facin aquest pas, en vista de la situació a Gaza, on la fam empitjora dia rere dia a causa del bloqueig israelià. França és el primer membre del G-7 que reconeixerà l'estat palestí, una decisió que ha estat criticada per Israel i els Estats Units.

Europa vol dues coses de la Xina. Primer, que com a soci comercial rellevant que és, rebaixi les mesures proteccionistes que perjudiquen la indústria del Vell Continent, per exemple, amb els cotxes elèctrics, que estan penetrant al mercat europeu a preus baixos, però també en altres aspectes de l'economia verda –plaques solars– o de la mèdica. I, segon, que com a gran actor geopolític exerceixi una influència moderadora real davant l'agressiva Rússia de Putin, aliat tradicional de Pequín. Alhora, per a Europa, mantenir relacions fluides amb Pequín és una manera de reivindicar-se en el tauler internacional, i més en concret de reforçar-se davant el soci històric preferent, uns Estats Units cada cop menys fiables a causa de l'ombra allargada de Trump.

Fa pocs anys era una àrea industrial a tocar de tres dels municipis més empobrits de la banlieue al nord de París: Saint-Denis, Île Saint-Denis i Saint-Ouen. El paisatge ha canviat del tot: ara s'alcen desenes d'edificis de colors acabats de construir que formen part de la vila olímpica que acollirà els 14.500 atletes i membres de les delegacions que participaran en els Jocs de París 2024 i els 9.000 atletes dels Paralímpics. Encara hi ha operaris fent-hi els últims retocs, però la vila ha quedat inaugurada oficialment aquest dijous pel president de la República, Emmanuel Macron, i l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo.

La primera dona que va ocupar la secretaria perpètua de l'Acadèmia Francesa, Hélène Carrère, sempre va exigir que li diguessin "el secretari perpetu" i no pas "la secretària perpètua". La historiadora i politòloga, que va ocupar el càrrec més important de la institució de la llengua francesa des del 1999 i fins a la seva mort fa tres mesos, era una ferma opositora del llenguatge inclusiu i la feminització de càrrecs. De fet, durant el seu llarg mandat a l'Acadèmia, la institució va considerar tabú durant molts anys la feminització de professions i càrrecs en la llengua francesa. Va acabar acceptant que es pogués dir "metgessa", "enginyera" o "ministra" el 2019, fa només quatre anys, pressionada per la realitat social i lingüística.

La visita oficial de Carles III a França per escenificar la reconciliació entre el Regne Unit i el país gal està deixant imatges plenes de pompa i celebració, però també de moment curiosos que han sorprès els monàrquics. I és que durant la visita del rei, el president francès, Emmanuel Macron, s'ha saltat una de les regles més preuades de la casa reial anglesa: hi ha una norma no escrita que prohibeix tocar el rei i que es va mantenir durant tot el regnat d'Elisabet II. Macron, però, no ha fet cas d'aquesta norma de protocol durant la visita de Carles III i se l'ha vist en repetides ocasions tocant el braç del rei anglès.

El món es despertava dissabte passat amb les terribles imatges del terratrèmol que havia tingut lloc durant la matinada al Marroc i que ha provocat prop de 2.500 morts. Hores després, les autoritats del país encara no s'havien pronunciat i no hi havia notícies ni cap reacció del rei Mohamed VI. Només hi havia un comunicat del seu gabinet decretant tres dies de dol nacional. L'absència del monarca era notòria. No va aparèixer fins al vespre, en una fotografia feta pública on se'l veia a Rabat presidint una reunió per fer balanç del desastre. On havia estat tot el dia Mohamed VI? Per què no havia fet cap aparició pública abans?

El president de França, Emmanuel Macron, ha complert la seva promesa de dissoldre el moviment ecologista més actiu els últims mesos al país, Les Soulèvements de la Terre [les revoltes de la terra], tot i les crítiques que ha rebut. Es tracta d'un col·lectiu nascut el 2021 que agrupa més d'un centenar d'organitzacions i grups ecologistes, actors rurals i moviments socials, i que ha protagonitzat les últimes grans manifestacions contra infraestructures franceses, com els megaembassaments artificials, la futura línia ferroviària entre Lió i Torí i la variant de Rouen.

“La reforma de les pensions de Macron és molt millor que la de Pedro Sánchez”: ho ha dit Alberto Núñez Feijóo a Brussel·les, amb els carrers de França encesos per la indignació popular. No sembla el moment més oportú, però el president del PP viu en una bombolla que el fa insensible als senyals exteriors. El seu discurs té una sola marxa: encadenar un no a Sánchez rere l’altre. I tant és així que el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, li va aconsellar que fes una oposició constructiva.

França ha viscut aquest dimarts la sisena jornada de vaga general en contra de la reforma de les pensions impulsada pel president Emmanuel Macron, un projecte de llei que el Parlament ha d'aprovar aquest mes. Els sindicats francesos consideren "injusta" la reforma, que allarga l'edat de jubilació dels 62 als 64 anys, i han mobilitzat tot el país. Les manifestacions d'avui al carrer han aplegat, segons la policia, 1,28 milions de persones a tot el país, una xifra rècord, que els organitzadors eleven a 3,5 milions. Philippe Martinez, líder de la CGT, el principal sindicat del sector públic a França, critica en una conversa amb l'ARA l'actitud de Macron, que no ha cedit tot i les protestes "històriques" al carrer.

La premsa assegura que el president de la República, Emmanuel Macron, l'adora. “És el seu ull dret”, titulava Le Parisien en una notícia que parlava d'una de les seves polèmiques d'aquest estiu. Però el ministre preferit de Macron, Éric Dupond-Moretti, titular de Justícia, és el protagonista d'un nou escàndol al si del govern francès que torna a posar contra les cordes el president. El ministre s'asseurà al banc dels acusats per haver-se venjat, suposadament, de magistrats que es van creuar en el seu camí quan Dupond-Moretti era un cèlebre i poderós advocat. Acusat de conflicte d'interessos per haver obert expedients disciplinaris contra els magistrats poc després d'entrar al govern, és el primer ministre francès en la història del país que és enviat a judici mentre encara ocupa el càrrec.

No està la cosa internacional per fer bromes, però ja que Iván Redondo i Enric Juliana han obert la veda humorística comparant Sòria amb Síria i amb Sibèria, jo també em llançaré a l'humor negre apocalíptic. Circula un mem en el qual es veu el president Macron assegut en una llarga taula del Kremlin. Té al davant el president rus, Vladímir Putin. Macron li demana a Putin que, sisplau, li ofereixi un got d'aigua. I Putin li pregunta, entre riallades, si la vol amb gas o sense gas.

Ni el president, Emmanuel Macron, ni el líder de la unió de les esquerres, Jean-Luc Mélenchon, són candidats a les eleccions legislatives que França celebra aquest diumenge en segona volta. Però, paradoxalment, els comicis es perceben com un duel entre els dos líders. Després de les presidencials de l’abril, el cicle electoral es tanca amb l’elecció dels diputats de l’Assemblea Nacional, i Macron lluita ara per mantenir la majoria absoluta. No ho tindrà fàcil: la nova unió ecològica i social de les esquerres (Nupes) ha agafat embranzida i amenaça de deixar el president sense els 289 escons que li calen per dominar el Parlament.

Gairebé dos mesos després de les eleccions presidencials en què Emmanuel Macron va ser reelegit, els francesos voten aquest diumenge a la segona volta de les eleccions legislatives per escollir els 577 diputats de l'Assemblea Nacional. A la primera volta, celebrada el 12 de juny, la majoria presidencial de Macron (Ensemble) i la unió de les esquerres (Nupes) van empatar amb percentatge de vots, però el dia decisiu per conèixer la composició del Parlament serà aquest diumenge. A França, les legislatives es coneixen popularment com la tercera volta.

En una cerimònia solemne amb aires i pompositat de monarquia al Palau de l'Elisi, tot i que més "sòbria" que en altres ocasions, Emmanuel Macron ha estat de nou investit president de la República Francesa aquest dissabte, gairebé dues setmanes després d'imposar-se a les urnes a l'altra candidata, la líder d'extrema dreta Marine Le Pen. El nou quinquenni de Macron, però, no comença oficialment fins al 14 de maig. A l'acte d'investidura hi han assistit 450 convidats, entre els quals la seva família, el govern sencer i els expresidents Nicolas Sarkozy i François Hollande.

La Unió Europea es temia un terrabastall o, com a mínim, un futur molt més complicat si la ultraconservadora Marine Le Pen s'hagués convertit aquest cap de setmana en la presidenta de la República Francesa. Però amb la victòria de Macron, a Brussel·les respiren, després de contenir l'alè des que la líder del Front Nacional va passar la primera volta. No només perquè la gestió de la guerra a Ucraïna requereix unitat i l'empenta que aportava l'europeisme de Macron, sinó també perquè amb la pandèmia i l'enfrontament amb Rússia s'ha guanyat consciència de la necessitat d'una Europa més geopolítica que no s'entén sense el motor gal. Les reaccions de les diferents veus i líders comunitaris que s'han anat transcorrent des que es va proclamar la victòria del liberal proven la importància europea d'aquestes eleccions.

Encara és aviat per saber si el president de França, Emmanuel Macron, serà capaç de frenar diumenge l’extrema dreta, però el candidat a la reelecció ha aconseguit aquest dimecres exposar públicament les debilitats i contradiccions de la líder del Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, en el cara a cara que els dos candidats han fet en directe a la televisió pública francesa, TF1. Le Pen ha aconseguit mostrar-se menys agressiva que en el debat de fa cinc anys, però Macron l’ha posat contra les cordes una vegada rere l’altra desemmascarant el populisme de les seves propostes i posant en dubte la seva capacitat per governar.