Després que els magazins matinals de les televisions privades es fessin ressò del vídeo de Margarita Robles que el PP va difondre acusant-la de donar suport a Trump, era interessant veure si els informatius del migdia repetien la tesi. Calia comprovar si el PP era capaç de marcar l’agenda periodística. A l’edició del migdia del Telediario de La1 desmentien la versió del PP oferint la versió de la Moncloa de l'“estoy cómoda”. A La Sexta noticias, Helena Resano va advertir que la confusió havia estat intencionada. I afegia: “Se difundió el bulo, la mentira, de que ahí Robles estaba con Trump. Pero Defensa confirma que lo que dice es que está cómoda. Al Partido Popular le ha dado igual y han comprado la mentira de que apoyaba a Trump”.

Dijous al matí, el Partit Popular va filtrar a la xarxa X un vídeo de la ministra Margarita Robles rebent l’ambaixador dels Estats Units. El so era molt precari, però la piulada assegurava que la ministra de Defensa deia “No, no, yo estoy con Trump...”. Afegien la transcripció de la frase sobre la imatge per reforçar la declaració i demostrar que Robles contradeia el "No a la guerra" de Sánchez. Poc després, la Moncloa va advertir que era una manipulació del relat. Va facilitar el fragment del vídeo amb més context per confirmar que Robles parlava de la calefacció de la sala i que en realitat deia “No, no, yo estoy cómoda”.

Què hauria passat avui, en ple rearmament europeu i espanyol, si un taller per reparar i adaptar vehicles militars s’hagués posicionat com a candidat per reindustrialitzar l’antiga fàbrica de Nissan a la Zona Franca? El projecte es va posar damunt la taula l'any 2021, però la Generalitat, aleshores sota el lideratge de Pere Aragonès, hi va donar carpetada ràpidament. Aquest va ser el motiu oficial pel qual la proposta del consorci Tess Defence, i apadrinada pel ministeri d’Indústria, no va prosperar. Els titulars del moment recullen que la Generalitat va rebutjar aquesta opció, però, segons ha pogut saber l'ARA, qui ja havia sentenciat de mort aquella inversió a la Zona Franca va ser la mateixa ministra de Defensa, Margarita Robles. 

Quan Margarita Robles va aterrar al ministeri de Defensa l’any 2018 no hi havia ni munició –en paraules seves–, però set anys després, amb el govern de coalició d’esquerres del PSOE i Sumar, la despesa militar es va enfilar per primer cop el 2024 fins a l'1,4% del PIB. I ha arribat al 2% aquest 2025, tal com ha defensat la ministra aquest dimecres en un col·loqui del Cercle d'Economia a Barcelona. "La inversió en defensa ha vingut per quedar-se", ha deixat clar en la seva intervenció inicial –que ha començat en català–, a més d'explicar que des del govern espanyol treballen en una mena de cinturó industrial perquè totes les comunitats autònomes desenvolupin projectes empresarials en aquest àmbit. També Catalunya.

Un avió militar espanyol amb la ministra de Defensa Margarita Robles a bord ha patit una interferència al GPS mentre sobrevolava la ciutat russa de Kaliningrad, un enclavament clau entre Polònia, Lituània i el mar Bàltic. En concret, a uns 60 km de la regió russa i a 40.000 peus, segons han indicat fonts militars a l'agència Efe. La titular espanyola de Defensa es dirigia a Siauliai, a Lituània, on aquest dimecres al matí ha mantingut una reunió bilateral amb la seva homòloga, la ministra de Defensa de la República de Lituània, Dovilë Sakalienë, en el marc d'una visita als efectius espanyols de l'exèrcit de l'aire i l'espai en aquesta base. En aquesta zona, Espanya hi té vuit avions Eurofighter que formen part de la missió de vigilància aèria reforçada de l'OTAN per protegir el flanc est de l'amenaça russa.

Dilluns Netanyahu va gravar un vídeo per explicar als israelians per què deixava entrar camions amb menjar a la Franja de Gaza, i ho va dir ben clar: li truquen països aliats per dir-li que no poden suportar les imatges de nens famolencs. 

Nova entrega en el serial dels whatsapps entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i l'exministre de Transports José Luis Ábalos. Si El Mundo revelava aquest dilluns les sortides de to del secretari general del PSOE amb els barons díscols del seu partit, aquest dimarts li toca el rebre a l'ara ministra de Defensa, Margarita Robles. A la conversa, el novembre del 2020, Sánchez i Ábalos comenten una entrevista de Robles a La Sexta, on la ministra contestava a unes declaracions elogioses de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, amb ella i la feina de l'exèrcit durant la pandèmia. Robles va replicar que aquestes bones paraules eren per a les forces armades, que "van fer una feina impagable". I aquí és on Sánchez i Ábalos fan befa de la ministra: "Per sobre del bé i del mal. Patrimoni nacional", diu Ábalos. "Se'n va a dormir amb l'uniforme [...]. És una pájara", diu Sánchez.

Avui és 21 de juny. Aquesta nit ha començat l’estiu i avui s’acaba l’escola. En certa manera, avui s’acaba l’any, perquè s’ha acabat la temporada 23/24, i per als que tenim organitzada la vida en forma de temporades l’any nou arribarà l’1 de setembre. 

Pedro Sánchez va anunciar aquesta setmana que el 28 de maig el govern espanyol reconeixerà Palestina com a estat, un gest que va enervar Israel. Aquest dissabte la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha anat encara un pas més enllà i ha qualificat d'"autèntic genocidi" l'ofensiva israeliana a la franja de Gaza. "Espanya sempre és molt solidària amb el que passa al món, no ens podem oblidar que a Ucraïna està morint la gent, és una guerra tremenda, ni prescindir del que està passant a Gaza, que és un autèntic genocidi", ha afirmat Robles en declaracions a RTVE el dia que ha participat en la commemoració de les Forces Armades a Oviedo. Robles ha afegit que tampoc s'ha d'oblidar "el que passa a l'Àfrica, en llocs com el Sudan, on hi ha milions de morts, i la gent mira cap a una altra banda".

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha negat que els dispositius dels membres del govern espanyol, entre ells el del president, Pedro Sánchez, infectats amb el programa informàtic Pegasus tinguessin informació secreta o reservada. La ministra ha assegurat que únicament van afectar la seva intimitat, i que “no hi ha cap dada” que acrediti que la seguretat nacional s'hagués vist compromesa.

El govern espanyol estava valorant la possibilitat d'enviar oficials d'enllaç a l'operació que els Estats Units i la Gran Bretanya lideren al mar Roig contra els rebels houthis per acontentar Washington, però finalment ho ha descartat. El debat havia provocat tensions internes amb Sumar, totalment contrari a involucrar-se en una operació militar que, amb el pretext protegir el tràfic marítim internacional en aquesta zona, estaria ajudant directament Israel en el seu conflicte contra Hamàs. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha descartat la participació espanyola tant en la missió dels Estats Units com en la que prepara la UE i ha llançat un missatge directe als Estats Units: "Cap país li diu a Espanya on ha de participar i on no", ha afirmat.

Espanya es descarta per participar en la missió americana al mar Roig i en proposa una de "nova i específica". El moviment arriba després que el govern espanyol es desmarqués del consens al Consell de la UE i bloquegés el suport europeu a la missió americana al mar Roig. En un comunicat, el ministeri que lidera Margarita Robles ha assegurat que Espanya no ha vetat cap missió de la Unió Europea en aquesta zona, tot i que va bloquejar la decisió d'Europa de modificar el mandat de l'operació naval Atalanta per contribuir a la missió llançada pels Estats Units. Atalanta és la missió que la UE té activa contra la pirateria a l'oceà Índic i en la qual Espanya té un pes important.

La nit electoral del 23-J va deixar unes quantes paradoxes, corregides o ampliades, en el taulell polític català, el celtibèric i gairebé també l'europeu. Potser la més evident, ratificada ahir per la Junta Electoral Central, és que el futur de la legislatura dependrà de nou dels vots de l’independentisme en general, de Junts en particular i singularment de Carles Puigdemont, president a l’exili des de fa més de cinc anys. I això que en el brogit dels primers compassos de la campanya, el president Pedro Sánchez va afirmar taxatiu, sumant-se al mercat electoral en què deshumanitzar l'exili i repartir garrotades a l’independentisme cotitza a l’alça, que Puigdemont ja era una anècdota de la història. D’anècdota mínima, ves per on i de la nit al dia, a protagonista màxim. No és l'única reubicació postelectoral. Viure per veure, en Jaume Asens també va prendre protagonisme l’endemà d’una campanya en què l’havien esvaït. Defenestrat per una part dels seus abans de les eleccions, tot Sumar va sortir a buscar-lo a correcuita aquella mateixa nit, vindicant precisament –pont amb el sobiranisme, sensibilitat antirepressiva, consciència de conflicte irresolt– tot allò que havia motivat la seva cancel·lació com a cap de llista. De fet, el referèndum que Yolanda va treure del programa electoral entra ara en la realitat postelectoral. Les caramboles i els capricis de la història, ja ho veuen. Amb un altre efecte mirall que a la casernària caserna de Vox provocava esglai, urticària i cefalea: Catalunya i el País Basc –el problema espanyol– decantaven la balança i obturaven la ultradreta, també en dimensió europea.

De les ruïnes de Ciutadans segueixen fugint-ne els aprofitats i els oportunistes que hi van acudir quan el partit taronja semblava un cavall guanyador. L’últim (en el moment d’escriure aquestes línies) ha estat l’inefable Nacho Martín Blanco, aquell individu que qualificà les tertúlies de TV3 de “circo del odio” (ell és tot amor, tal com demostrà després al Parlament) i que ara busca refugi en les llistes del PP per a les generals del juliol. Liberal? Conservador? De dreta extrema? Es tracta de no haver-se de buscar feina i de mantenir una nòmina pública, estúpid!

Espanya obre la porta a sumar-se, en col·laboració amb els seus aliats, a la iniciativa per enviar tancs Leopard a Ucraïna després que Alemanya hagi canviat de posició en aquesta qüestió. Així ho ha anunciat la ministra de Defensa, Margarita Robles, a l'agència Efe. Ara bé, en cap cas hi enviaria les seves millors unitats, sinó que repararia els que ara no estan operatius. Robles ja va advertir al juny que la majoria estaven en un "estat lamentable", en paraules textuals, però ara es veu viable la possibilitat de reparar-los per enviar-los al front ucraïnès.

La Pasqua Militar ha recuperat la normalitat prèvia a la pandèmia, sense restriccions i amb 169 convidats al Palau Reial de Madrid, però amb la novetat de celebrar-se sense polèmiques de fons que havien marcat edicions anteriors. La Zarzuela ha aconseguit treure Joan Carles I del focus després del retorn a Sanxenxo del maig passat i a l’exèrcit s’ha amagat el nervi feixista d’alguns grupuscles. El protagonisme dels discursos se l’ha endut la guerra d’Ucraïna i el consegüent redoblament d’esforços d’Espanya amb les missions de l’OTAN a l’est d’Europa, així com l’acceleració de l’increment del pressupost en defensa. El rei ha fet una defensa tancada de l’augment de la despesa militar i, davant el nou context geoestratègic, ha remarcat que “és necessari dotar [les forces armades] dels recursos necessaris que garanteixin la formació de la màxima qualitat, unes capacitats militars suficients i d'avantguarda tecnològica i una operativitat flexible i adequada”.

L'exèrcit ja ha acabat la investigació interna sobre el sorteig dels serveis d'una prostituta que van fer alguns militars de la caserna del Bruc de Barcelona amb motiu de la Puríssima. El ministeri de Defensa ha confirmat a l'ARA que s'han identificat els responsables de la rifa que va avançar aquest diari i que s'han pres mesures respecte a aquests militars. No obstant això, Defensa no ha volgut confirmar ni quantes persones s'han considerat responsables dels fets ni tampoc quin tipus de decisions s'han adoptat. L'ARA ja va explicar que els primers missatges sobre el sorteig els van enviar el 22 de novembre un caporal i un sergent, promotors de la rifa entre una setantena de militars.

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha anunciat que els militars de la caserna del Bruc responsables del sorteig dels serveis d'una prostituta hauran de ser expulsats de l'exèrcit. Els soldats "han de sortir" de les forces armades, ha dit la ministra en relació amb la notícia que va avançar l'ARA sobre la rifa d'una "dama de companyia" que van fer uns militars a Barcelona. La rifa es va promoure en un grup de WhatsApp del qual formen part una setantena de militars, entre els quals hi ha alguns comandaments (els de més rang eren caporals) i també a través de cartells penjats a la cantina de la caserna. La participació estava oberta a qualsevol soldat que hagués aportat 25 euros per organitzar el sopar de la Puríssima. Al xat es van enviar fotografies de la noia i dels serveis que oferia. "Jo en vull 30 participacions", deia un militar. "Això no val 50 euros", responia un altre. "Jo en vull 50 més, aquell dia follo o follo", comentava un altre dels integrants. "Casos estranys —especificava un dels organitzadors—, que es dirigeixin a mi personalment i se’ls ajusta preu per dia i puta".

Quan a la Moncloa es va detectar dijous de la setmana passada un paquet per a Pedro Sánchez que contenia material deflagrant, la Policia Nacional va reforçar la seguretat en edificis institucionals i va obrir una investigació per decidir si calia posar els fets en mans d’un jutge. La intenció era que no transcendís, però aquest dimecres l’explosió d’un de característiques similars a les mans d’un treballador de l’ambaixada d’Ucraïna a Madrid va canviar-ho tot. Un cop fet públic aquest incident, l’Audiència Nacional va reclamar el cas i va obrir diligències per terrorisme, i s’han succeït més enviaments les últimes hores fins a un total de sis: dimecres a la tarda a una empresa armamentística de Saragossa; de matinada a la base aèria de Torrejón de Ardoz; aquest matí al ministeri de Defensa dirigit a Margarita Robles, i, al migdia, a l’ambaixada dels Estats Units. En principi, els paquets han estat enviats des de territori espanyol i la cal·ligrafia del remitent seria coincident.

La Torre Massorrà de Sant Andreu de Llavaneres havia de ser una escola pública el 1936, però va acabar sent, després del triomf de les tropes franquistes fins avui, la casa d'estiueig de l'inspector general de l'exèrcit, un càrrec que actualment ocupa el tinent general Manuel Busquier. Tot plegat, però, podria canviar els pròxims mesos, després de 47 anys de democràcia. Interpel·lada per la senadora d'ERC Mirella Cortès, la ministra de Defensa del govern espanyol, Margarita Robles, en el debat al ple del Senat celebrat dimarts, es va mostrar disposada a negociar amb l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres que la casa de l'exèrcit pugui passar a ser d'ús públic. La intenció del consistori és utilitzar-la com a escola de música. "Aquest mateix matí [dimecres], el tinent general m'ha trucat per dir-me que està d'acord en què la casa ha de passar a tenir un ús social. Ells mateixos reconeixen que no li donen cap ús públic", assegura l'alcalde de Sant Andreu de Llavaneres, Nani Mora Buch, d'ERC. "Entre tots buscarem la fórmula legal per fer-ho possible, el ministeri, de moment, tan sols parla d'ús però nosaltres també en volem la titularitat", afegeix.