Reconeixement de Palestina

Espanya anuncia el reconeixement de Palestina i Israel crida a consultes l'ambaixadora a Madrid

El consell de ministres de dimarts que ve ho aprovarà al mateix temps que Irlanda i Noruega

4 min
Persones i vehicles envoltats d' edificis destruïts a Khan Younis, al sud de la Franja de Gaza, el 22 de maig de 2024.

MadridEspanya reconeixerà Palestina com a estat el 28 de maig. Pedro Sánchez ha anunciat que el consell de ministres de dimarts vinent aprovarà el reconeixement que fa mesos que el president del govern espanyol es va comprometre a impulsar. El líder socialista havia manifestat la intenció de fer-ho abans del juliol i en la compareixença d'aquest dimecres al Congrés ha fixat finalment una data concreta. Espanya farà el pas el mateix dia que Irlanda i Noruega, que també han anunciat que reconeixeran l'estat palestí dimarts que ve. El moviment ha fet enfadar Israel, que ha cridat a consultes els ambaixadors israelians als tres països.  

Sánchez anuncia que Espanya reconeixerà Palestina com a estat dimarts que ve

"Aquest reconeixement no és contra ningú. No és contra el poble d'Israel. Tampoc és a favor de Hamàs. És a favor de la coexistència pacífica i del dret internacional. És un acte de pau, justícia i coherència", ha argumentat el cap de l'executiu espanyol des del faristol de la cambra baixa. Sánchez ha afirmat que Espanya està "preparada per assumir les conseqüències" de la decisió, que ja han començat a concretar-se en forma de xoc diplomàtic amb Israel. El ministre d'Exteriors israelià, Israel Katz, ha fet tornar temporalment la seva ambaixadora a Madrid, Radica Radian-Gordon, i ha convocat a la seu del ministeri l'ambaixadora espanyola a Tel-Aviv.

En un missatge a X, Katz ha denunciat que Sánchez ha decidit "concedir una medalla d'or als assassins de Hamàs" i ha avançat que obligarà els ambaixadors d'Espanya, Noruega i Irlanda a veure un vídeo dels segrestats en l'atac terrorista de l'organització del 7 d'octubre per evidenciar la decisió "distorsionada" que han pres els seus països. Una reacció del govern d'Israel que des del govern espanyol ja preveien. "La diplomàcia no consisteix en no molestar ningú sinó en defensar els interessos i valors propis de forma pacífica. Precisament això és el que estem fent avui", ha defensat Sánchez. D'altra banda, l'Autoritat Nacional Palestina així com Hamàs han celebrat la decisió d'Espanya, Irlanda i Noruega.

Sánchez ha assegurat que amb el reconeixement de Palestina, el govern espanyol "es fa eco del parer majoritari" de la societat espanyola i ha mencionat les manifestacions a favor de Gaza en campus universitaris. "Són valentes, legítimes i admirables", ha afirmat. Ara bé, el partit amb més representació al Congrés no ha donat suport a la decisió anunciada. Alberto Núñez Feijóo ha rebutjat que sigui el moment de reconèixer Palestina i ha retret que el govern espanyol faci el pas sense comptar amb més consens internacional. "Això no és o amb Sánchez o contra la pau. Vostè no és la mesura de totes les coses", ha defensat. Si bé el líder del PP s'ha mostrat d'acord amb la solució dels dos estats, Feijóo ha dit que abans de parlar-ne caldria aconseguir la fi de les hostilitats. Fer-ho ara "perjudicarà el poble palestí", ha advertit.

Per contra, el president del govern espanyol sosté que aquest reconeixement pot contribuir a forçar la resolució del conflicte. Sánchez ha opinat que cal utilitzar "totes les palanques polítiques a l'abast" per "dir alt i clar" que "l'única solució justa" és la dels dos estats i ha esperat que la decisió d'Espanya, Irlanda i Noruega provoqui que més països facin el pas. "Com més siguem, més força tindrem per imposar un alto el foc, l'alliberament dels ostatges i per rellançar un acord de pau", ha afirmat. Sánchez ha retret al PP que sigui "equidistant" i es "posi de perfil davant les matances".

Sumar vol trencar relacions amb Israel

Des de Sumar, Íñigo Errejón ha anat més enllà que Sánchez: ha parlat de "genocidi" a Gaza i ha demanat el trencament de relacions amb Israel. "És una gran notícia que arriba enmig d'un genocidi, d'una tragèdia descomunal. És un punt de partida, no d'arribada. Després d'aquest pas valent n'han de venir més", ha defensat el portaveu de Sumar, que ha recordat que amb aquest anunci es dona compliment a un dels punts de l'acord de coalició amb el PSOE, inclòs després que els de Yolanda Díaz ho reclamessin.

Sánchez al Congrés dels diputats

Sánchez ha coincidit que "el reconeixement no és el final, sinó que serà només el principi", però sense acceptar les mesures que demana Sumar contra Israel. Entre d'altres, Errejón ha demanat retirar l'ambaixadora espanyola a Tel-Aviv, tal com ha fet el govern espanyol amb l'ambaixadora a l'Argentina per la negativa de Javier Milei a disculpar-se per les paraules contra la dona del president espanyol. "Si està justificat retirar l'ambaixadora a Buenos Aires, com pot no estar-ho amb Israel després de 35.000 morts?", ha afirmat. Una reclamació que també ha expressat Gabriel Rufián, que ha lamentat que el reconeixement arriba tard. "Reconeixeran més runa i cadàvers que territori", ha lamentat. EH Bildu i Podem han coincidit que hauria d'haver arribat abans mentre que Junts ha evitat posicionar-se en el debat sobre aquest afer.

En el torn de rèplica, Sánchez ha defensat que el PSOE està sent "prou compromès i assertiu" i està "fent el que li correspon" en resposta a la reclamació expressada pels partits a l'esquerra del PSOE, que li demanen que faci més. A diferència d'ells, el cap de l'executiu no ha parlat de genocidi, si bé ha pronosticat que d'aquí un temps es veurà "amb claredat" que el que passa a Gaza és "un dels episodis més foscos del segle XXI". En l'altre extrem s'ha situat Santiago Abascal, que ha acusat Sánchez d'estar actuant amb "equidistància" entre "un terrorisme satànic i un estat democràtic com és Israel". "Aquesta equidistància és complicitat amb el mal. El mal que és Hamàs", ha assegurat el president de Vox.

stats