La setmana acaba amb un anunci important: el PSOE i Bildu s’han posat d’acord per reformar la llei mordassa.

Gairebé al mateix moment que el govern de Mariano Rajoy aprovava l'anomenada llei mordassa el 2015, en un context de mobilitzacions populars i protestes per les retallades, el llavors cap de l'oposició, Pedro Sánchez, va prometre que la derogaria quan arribés al poder. Això va passar el 2018 i, des de llavors, en les diferents campanyes electorals sempre ha sigut una promesa del PSOE que no s'ha materialitzat mai. Recordem que la llei, impulsada pel ministre Jorge Fernández Díaz, tenia com a objectiu protegir la policia atorgant una mena de carta blanca als agents per arrestar i multar manifestants.

La derogació de l'anomenada llei mordassa és l'eterna promesa del PSOE i ha acordat amb EH Bildu un pas important en aquest sentit. La formació abertzale i els socialistes han pactat l'eliminació de les pilotes de goma per altres materials antidisturbis menys lesius, reduir el càstig a la desobediència a l'autoritat i les faltes de respecte als agents i també agilitzar les sol·licituds d'asil per evitar les devolucions amb la reforma de la llei d'estrangeria. Aquestes són algunes de les qüestions que van encallar en l'anterior legislatura la reforma de la llei de seguretat ciutadana, que va decaure a la comissió d'Interior pel rebuig d'Esquerra i EH Bildu, que no veien prou ambiciosa la modificació de PSOE i Sumar.

Tècnicament, es diu 4/2015, però tothom la coneix com la llei mordassa. Ja fa nou anys que el govern popular de Mariano Rajoy la va impulsar i, tot i les crítiques constants que ha rebut per poder sancionar amb massa discrecionalitat, continua vigent. Hi ha hagut intents de reformar-la, però totes les policies de l'Estat poden continuar fent-la servir. El departament d'Interior de la Generalitat no pot fer res per no aplicar-la, però el juliol del 2022 va impulsar un nou protocol per intentar esquivar els seus efectes. Principalment, volien evitar que la policia multés fàcilment manifestants o activistes que volien frenar desnonaments. En els deu primers mesos de vigència, el nou protocol va aconseguir reduir un 38% les sancions en aquest àmbit. Ara bé, aquest dilluns el sindicat majoritari dels Mossos, Fepol, ha denunciat que el nou protocol també ha tingut efectes adversos per a la policia.

La llei de partits de 2002 es va aprovar amb la finalitat d'il·legalitzar Euskal Herritarok i Batasuna, amb l'argument que no havien condemnat el terrorisme etarra (el PP no ha condemnat mai amb claredat els crims del franquisme, i Vox els enalteix). També es va il·legalitzar el Partit Comunista d'Espanya (Reconstituït), per la seva vinculació als Grapo. La llei de partits segueix vigent avui dia. La llei de protecció de la seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa, també segueix vigent, a pesar de les reiterades promeses de derogar-la. Aquesta mateixa setmana ha servit perquè el PSOE deixés a la intempèrie Yolanda Díaz, que es va precipitar a anunciar que per fi la derogaven.

"La llei mordassa serà derogada, acabem de tancar-ho amb el PSOE", ha anunciat aquest dimarts al matí la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, des de Brussel·les. Hores després, Sumar ha rebaixat el contingut de l'acord, que els socialistes limiten "únicament i exclusivament" a les injúries a l'Estat. Es tracta d'una sèrie de modificacions del Codi Penal "que tenen a veure amb la llibertat d'expressió" i que no formen part de la llei de seguretat ciutadana, el que es coneix com a llei mordassa. És el que han explicat María Jesús Montero, vicepresidenta primera, i Pilar Alegría, portaveu de l'executiu, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. En paral·lel, des de Sumar el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha argumentat a La Sexta que el que han aconseguit esgarrapar al PSOE és "un acord polític per tornar a iniciar els tràmits de la derogació de la llei mordassa, que està inclosa en diverses mesures legislatives".

Ja fa vuit anys que va entrar en vigor la polèmica llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa, una norma promoguda pel PP i criticada per alguns sectors perquè consideren que permet a la policia sancionar amb massa discrecionalitat. Han passat els anys (i els colors polítics dels governs), però la llei continua en vigor malgrat els intents fallits de reformar-la. Ara fa dos mesos va caure la nova norma proposada per la Moncloa pel desacord amb ERC, EH Bildu i Junts. Amb tot, la llei no ha deixat d'aixecar polseguera i ha permès, per exemple, que activistes a favor del dret a l'habitatge fossin multats per asseure's en un portal enmig d'un desnonament o fotoperiodistes que cobrien una manifestació. A Catalunya, fonts del departament d'Interior apunten que els últims anys havien augmentat les actes que els Mossos d'Esquadra aixecaven emparant-se en la norma. De fet, Catalunya és la quarta comunitat amb més sancions imposades. Davant d'aquesta situació incòmoda, el departament encapçalat per Joan Ignasi Elena va intentar esquivar els efectes de la llei mordassa amb un nou protocol intern. Va entrar en vigor el juliol de l'any passat i deu mesos després s'observa que, fins ara, ha aconseguit reduir l'abast de la norma espanyola.

Amb la llei mordassa ja no és un jutge el que decideix si un ciutadà ha desobeït un policia, li ha faltat al respecte o s'ha negat a identificar-se: ho decideix el policia mateix, que multa directament, tal com explica el professor de dret constitucional de la Universitat de Sevilla Joaquín Urías. El canvi respecte a la legislació anterior és fonamental. I per això el Govern hi va posar un pas intermedi: a Catalunya l'expedient l'instrueix un funcionari de la conselleria d'Interior, no cap cos policial. Però aquesta solució és un pedaç. La realitat és que la llei de seguretat ciutadana que va aprovar el PP el 2015 va convertir els policies en jutge i part. Moltes sancions que abans les havien de decidir els jutges ara són responsabilitat de l'administració o, directament, del cos policial que les ha decidit. El resultat, segons les dades que Interior ha facilitat a l'ARA, són 132.000 sancions fins al 2022 només a Catalunya. La majoria, 74.425, per consum i tinença de drogues en espais públics, però més de 17.800 són per faltes de respecte als agents de l'autoritat, prop de 15.500 per desobediència, resistència a un policia o negar-se a identificar-se.  

Se la coneix com la llei mordassa perquè quan es va aprovar, el 2015, amb els vots del PP en solitari, els que s’hi oposaven consideraven que amenaçava amb conculcar drets fonamentals. L’oposició en bloc va criticar la nova llei de seguretat ciutadana, que atorgava més capacitat a la policia per poder imposar sancions administratives i no prohibia ni les devolucions en calent ni l’ús de pilotes de goma. "La derogarem tan bon punt entrem al govern", va proclamar llavors el president espanyol, Pedro Sánchez. Però cinc anys després, amb una majoria d’esquerres, la norma continua vigent per manca d’acord al Congrés. A Catalunya l'aplicació ha comportat més de 132.000 sancions fins al 2022. La major part (74.425) per consum o tinença de drogues en espais públics, però també se n’han posat milers de relacionades amb infraccions com les "faltes de respecte o consideració" als agents de l’autoritat, més de 17.800, o la "desobediència o resistència a l’autoritat" i la "negativa a identificar-se": 15.459.

El procediment per sancionar un ciutadà en virtut de la llei de seguretat ciutadana –la llei mordassa– és administratiu. Un membre d’un cos policial incoa una acta proposant l’obertura d’un expedient sancionador, i a partir d’aquí entra en el tràmit administratiu. A Catalunya, les dels Mossos d’Esquadra –l’àmplia majoria– es tramiten al departament d’Interior i, segons les dades facilitades per la conselleria, menys d’un terç de les actes aixecades –en total 462.331– han acabat fins ara en sanció: 128.730. I només s’ha iniciat l’expedient en 217.354 casos.

Com a pedrolià empedreït, la manera com s’ha presentat el desenllaç infeliç del debat legislatiu sobre la reforma de la llei mordassa m’evoca el títol de dues de les novel·les de l'escriptor de l’Aranyó més celebrades. D’una banda, el tot o nul del PSOE: tot i el compromís explícit de Pedro Sánchez durant la campanya electoral de les últimes eleccions generals de derogar una llei de seguretat ciutadana concebuda pel PP per sotmetre els carrers per la via d’empoderar la policia i limitar severament el dret de protesta, aquest partit ha acabat sucumbint a la pressió dels sectors policials refractaris ja no a derogar la llei, sinó fins i tot a reformar-la per suavitzar-la. No debades, els primers a felicitar-se públicament per l’empat infinit d’impotències exhibit per les esquerres al Congrés han sigut els principals sindicats i associacions de la Guàrdia Civil, que ja havien sortit al carrer més d’un cop per protestar contra els canvis projectats.

El fracàs de la llei mordassa és d'aquests que causen desmobilització entre l'electorat d'esquerres. La incapacitat del govern d'Espanya i dels grups que li han donat suport des de la investidura de Pedro Sánchez per derogar o reformar aquest text (i encara més després que ells mateixos, començant per Sánchez, n'haguessin fet bandera) és una decepció important, que ve a afegir-se a la causada pels errors i les reculades que s'han comès entorn de la llei del només sí és sí. Dues de les iniciatives legislatives més emblemàtiques del govern de coalició, i de la legislatura, han acabat en poc i brut, com el vi de ca n'Alet. El motiu en els dos casos és el mateix: el càlcul dels interessos de partit i electorals per sobre de l'interès general. Naturalment que el PSOE s'acovardeix sempre davant de la pressió de la dreta nacionalista de PP i Vox (i, en el cas de la llei mordassa, dels sindicats de policia, un altre agent polític de la ultradreta amb un poder important). Però que ni Unides Podem, ni ERC, ni Bildu aconsegueixin negociar amb els socialistes i treure'ls acords presentables en matèries en què se'ls suposa compromesos, i que s'estimin més fiar-ho tot al gest d'aixecar-se de la taula fent cara d'indignació, tampoc no serveix per a res. El joc posterior de declaracions i contradeclaracions, culpant-se els uns als altres del fracàs, només és una manera de subratllar-lo.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha volgut tallar de soca-rel els rumors sobre l'abast que tindria la crisi de govern que està obligat a fer per poder situar la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, i la de Sanitat, Carolina Darias, com a candidates a les eleccions municipals a Madrid i a Las Palmas de Gran Canària, respectivament. "Els dono un titular, la crisi de govern serà després de la moció de censura i se circumscriurà a les dues ministres. Les trobaré a faltar, però com a secretari general del PSOE els desitjo tota la sort del món en les seves comeses", ha dit Sánchez al costat del primer ministre portuguès, António Costa, des de Lanzarote, on s'ha celebrat una cimera hispanoportuguesa.

L'endemà de tombar la reforma de la llei mordassa, al grup d'ERC a Madrid no regna la satisfacció, sinó una certa sensació d'abatiment, d'estar vivint sempre en la mateixa pel·lícula i afrontant els mateixos debats interns. "El PSOE sempre ens situa en l'escenari d'haver d'acceptar el que ofereix amb l'argument del mal menor, però en algun moment hem de dir prou. I nosaltres considerem nuclear tant la qüestió de les pilotes de goma com les devolucions en calent", afirmen fonts republicanes. En efecte, el dilema sempre és el mateix: quan cal desmarcar-se del PSOE i quan agafar el que proposa? Quan acontentar-se amb el 60% o 70% i quan apostar al tot o res?

Va ser el mateix Pedro Sánchez, llavors cap de l'oposició, el que va prometre que derogaria la llei mordassa tan bon punt arribés a la Moncloa. Recordem que aquesta llei és l'herència política d'un personatge tan funest com l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, que, a més de conspirar i fer servir els aparells de l'Estat per atacar adversaris polítics, va retallar drets civils i va empoderar la policia en un context de gran convulsió social per les retallades de la crisi del 2008. En efecte, la llei mordassa inclou una limitació al dret de manifestació, ja que prohibeix fer crides a participar en mobilitzacions no autoritzades a través de les xarxes socials, per exemple. També prohibeix gravar o fer fotografies als agents, cosa que afavoreix la impunitat; detenir desnonaments, o manifestar-se a les portes del Congrés o el Senat. Tots aquests canvis tenien com a objectiu minimitzar la protesta ciutadana en un moment amb molt malestar social.

Fracàs de la reforma de la llei mordassa promesa pel govern espanyol al principi de la legislatura. El text no arribarà ni a votar-se al ple del Congrés perquè ha quedat rebutjat a la comissió d'Interior d'aquest dimarts al matí. ERC i EH Bildu han votat en contra de la reforma (els seus vots eren claus perquè tirés endavant i calia almenys l'abstenció dels dos grups), així com també Junts. Creuen que no és prou ambiciosa i que deixa sense resoldre qüestions que consideren prou importants com l'eliminació de l'ús de les pilotes de goma per part dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. L'efecte real d'aquest fracàs, que ha obert una nova esquerda amb els socis d'investidura i un xoc a l'executiu, és que continuarà vigent la llei mordassa aprovada pel PP l'any 2015. El PP, Ciutadans i Vox, de fet, també han votat en contra de la reforma i n'han aplaudit el seu fracàs, igual que els sindicats policials. El text només ha obtingut el suport del PSOE, Unides Podem i el PNB.

La setmana que ve sembla que es votarà la reforma de la llei mordassa i no hi ha expectatives que s'aprovi. Les negociacions han fracassat i el govern no està disposat a acceptar les propostes dels seus socis –ERC, Junts i Bildu–. Els punts conflictius són la prohibició de les pilotes de goma, a més de les devolucions en calent, que es volen deixar per a “més endavant”. Els altres elements que bloquegen les negociacions són “les faltes de respecte” als agents i “la desobediència”, dues eines clau que augmenten desproporcionadament el poder de la policia. Molts ciutadans han estat sancionats simplement per interrogar els agents quan aquests realitzen identificacions per perfil racial. No volen que ningú controli els controladors.

La llei del només sí és sí és ara mateix l'esquerda més profunda al govern de coalició del PSOE i Unides Podem, però no és l'única. Vegem-ho.

Era un dels compromisos de l'actual govern espanyol i va ser una de les primeres iniciatives que va entrar al Congrés quan va arrencar l'actual legislatura, el gener del 2020. Però, a hores d'ara, el més calent és a l'aigüera. La reforma  –no derogació– de la llei de seguretat ciutadana, l'anomenada llei mordassa, està encallada a la cambra baixa des de fa mesos per les desavinences amb els socis, imprescindibles perquè la norma pugui veure la llum. Les reunions entre el PSOE, Unides Podem, ERC, EH Bildu, PNB i també Junts són gairebé setmanals des de ja fa gairebé un any, però a hores d'ara hi ha temes en què les posicions encara són molt distants. És el cas de l'eliminació de les pilotes de goma, una qüestió prioritària per a l'independentisme català i basc, i a la qual els socialistes es neguen. Aquest dilluns hi torna a haver una altra reunió per intentar acostar posicions, però sembla difícil que es pugui arribar a un pacte abans que s'acabi l'any.