En l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de juny passat va ser quan Gabriel Rufián va aparèixer per primera vegada com un dels noms que els espanyols valoraven com a candidat a la presidència de l'Estat. El percentatge era baixíssim, d'un 0,6%, però el que era significatiu era que un dirigent d'ERC, en concret el portaveu del partit al Congrés, aparegués a les travesses. El fenomen Rufián ha anat creixent amb el pas dels mesos –en l'enquesta d'aquest mes de març el percentatge havia crescut fins al 5,8%–, esperonat per la seva campanya a favor d'un front d'esquerres. Tots els partits sobiranistes d'esquerres, començant pel seu, ERC, li van girar l'esquena i la sensació era que Rufián remava a contracorrent, tot i que ell no es cansa de dir que el que defensa és el que sent al carrer i el que a l'esquerra sempre se li ha criticat: la manca d'unitat. I especialment en un moment d'auge de la dreta i l'extrema dreta. Sumar va saludar la proposta de Rufián, però va convidar-lo a afegir-se a la coalició que ja estava negociant amb Esquerra Unida, Comuns i Més Madrid. Un projecte on no hi és, per cert, Podem. És precisament per això que la persona que ha agafat el guant a Rufián és Irene Montero, la número dos del partit lila.

Gabriel Rufián i Irene Montero s'han citat el 9 d'abril a Barcelona per fer un acte conjunt, moderat per Xavier Domènech, que servirà per defensar un front d'esquerres de cara les pròximes eleccions generals. Ho faran finalment a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), han anunciat aquest dimecres els organitzadors. Serà la segona aturada de la gira del portaveu d'ERC a Madrid, que pretén convèncer la ciutadania i els partits que la millor manera de combatre l'extrema dreta és la unitat electoral de les esquerres.

Gabriel Rufián i Irene Montero s'han citat el 9 d'abril per fer un acte conjunt, moderat per Xavier Domènech, que serveixi per defensar un front d'esquerres de cara les pròximes eleccions generals. Fins ara, no han fet públic el lloc exacte on se celebrarà l'acte i simplement havien explicitat que seria a Barcelona. Segons ha pogut confirmar l'ARA, on segur que no es farà és a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), tot i que era el desig dels organitzadors. La UAB, però, ha rebutjat la petició. La raó? La universitat no cedeix els seus espais per celebrar-hi actes que no siguin "acadèmics", apunten fonts del centre. Ara busquen alternatives amb l'objectiu de fer pública la ubicació definitiva en els pròxims dies.

“Fer equip amb el Gabriel [Rufián] em sembla una gran idea”, va dir fa uns dies Irene Montero, en un canvi significatiu d'actitud. A Sumar s'ha retirat de la primera línia l'enemiga més odiada de Montero, Yolanda Díaz, que ha deixat clar que acabarà el seu actual mandat com a vicepresidenta del govern espanyol, però que ja no es presentarà com a candidata de Sumar. També fa ja uns dies que Yolanda Díaz va deixar clara la seva bona disposició a la possibilitat d'unir (o subsumir) Sumar en un projecte més ampli de les esquerres-a-l'esquerra-del-PSOE per concórrer a les eleccions generals, tal com proposa el portaveu d'ERC al Congrés, el susdit Gabriel Rufián, convertit en la mèrlera blanca (traducció del castellà mirlo blanco, ja m'excusaran) de les esquerres, d'allò que Salvador Espriu anomenava la pell de brau. És a dir: esquerres catalanes, gallegues, basques i espanyoles, esquerres independentistes i unionistes, unides per aturar el pas a la dreta i l'extrema dreta. D'això en bona part anaven algunes de les obres principals d'Espriu, com la peça teatral Primera història d'Esther o els poemes de La pell de brau. Som als voltants de l'iberisme, la idea d'una península Ibèrica formada per un conjunt de cultures i llengües (la portuguesa, la castellana, la basca, la gallega i la catalana, que inclou Catalunya, el País Valencià i les Balears) que han de conviure en pau, respecte i coneixement mutu. Una idea que Espriu reprèn de Joan Maragall i que han defensat altres intel·lectuals: recentment, el portuguès José Saramago o l'asturià Xuan Bello.

"Un partit que ha tingut Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla, Josep Tarradellas i Pere Aragonès està per sobre de tot". El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha reivindicat aquest divendres la importància de la seva formació per sobre de qualsevol disputa concreta, també pel que fa al nom dels candidats. "No tenim cap por de res", ha respost en una entrevista a la SER Catalunya quan se li ha preguntat si tem que Gabriel Rufián pugui abandonar ERC a la recerca d'un front estatal d'esquerres. "ERC va molt més enllà de tot", ha insistit. "Si no hem tingut por de la presó, com hem de tenir por de qualsevol altra cosa, i menys d'això", ha dit.

Primera parada, Madrid, i ara arriba el torn de Barcelona. Gabriel Rufián tornarà a actuar el 9 d'abril per defensar la seva proposta de front d'esquerres estatal. Ho farà al costat de l'eurodiputada de Podem, Irene Montero, en un acte a la ciutat comtal moderat per l'exlíder dels Comuns, Xavier Domènech. El feeling entre Rufián i Montero és prou conegut i, com va passar amb Emilio Delgado a Madrid, probablement s'escoltaran discursos similars. Aquest dijous, de fet, la pròxima candidata de Podem a les eleccions generals ha considerat que seria "una molt bona idea" fer equip amb Rufián als comicis. En una entrevista a RTVE, Montero ha subratllat la importància que els ciutadans sàpiguen que hi ha persones "disposades a jugar i a guanyar el partit" a l'extrema dreta. La secretària general de Podem, Ione Belarra, també ha celebrat l'aliança entre Montero i Rufián: "No se m'acut un equip millor per donar esperança a la gent que podem governar des de l'esquerra", ha dit també a RTVE.

La divisió de l’esquerra deu ser tan antiga com l’esquerra mateixa. El purisme ideològic, la rigidesa doctrinal i l’escassa habilitat tàctica, afegides a vegades a un personalisme que teòricament rebutgen, són característiques històricament associades als grups i grupuscles que s’han situat a l’esquerra de l’esquerra “oficial”. Uns condicionants que sovint els porten, de forma gairebé inexorable, a la dissidència i a la fragmentació, i que s’acaben traduint en una impotència política inversament proporcional a la virtut ideològica que prediquen.

Xoc a les xarxes entre Elon Musk i Irene Montero: el magnat tecnològic ha acusat l'eurodiputada de Podem de "genocida". Ella ha contestat cridant la "gent decent" a "reemplaçar" el multimilionari –que ha aparegut als arxius Epstein– perquè deixi de "violar" i "matar". Tot plegat, però, ha començat amb unes declaracions de la dirigent lila en les quals defensava la regularització extraordinària de migrants a Espanya.

Yolanda Díaz o Irene Montero. Sumar o Podem. Aquesta sembla que és la disjuntiva a l'esquerra del PSOE de cara a les pròximes eleccions espanyoles. La formació lila ja ha proclamat formalment que l'exministra d'Igualtat serà la seva candidata i ha convidat formacions que ara estan integrades dins de la coalició de Sumar, com Esquerra Unida, a renegar de Díaz i aliar-se amb ells. El partit de la vicepresidenta segona del govern espanyol no ho ha oficialitzat, però la seva constitució com a tal va lligada a l'objectiu que Díaz tingui una estructura al darrere que li permeti continuar liderant l'espai i repetir com a cap de llista.

A l'oferta de Sumar de fer una llista unitària, Podem hi ha respost una setmana després designant Irene Montero com la candidata a les pròximes eleccions generals. No és cap sorpresa la tria, però sí que és important que s'hagi anunciat quan falten dos anys –teòricament– per a les eleccions. Ni tan sols Pedro Sánchez ha confirmat la seva candidatura. L'exministra d'Igualtat i actualment eurodiputada és considerada el principal actiu polític i líder del partit lila, malgrat que Ione Belarra en sigui la secretària general. El veto que Yolanda Díaz li va imposar a les eleccions del 23 de juliol del 2023 pels errors en la llei del només sí és sí atorga a Montero un estatus especial i ara tota la pressió se situa sobre la líder de Sumar de cara a una eventual negociació. "Els que comparteixen govern haurien de presentar-se junts a les eleccions perquè són els que més a prop estan programàticament", ha apuntat Montero en una entrevista a RTVE. És a dir, ha 'enviat' Yolanda Díaz al PSOE.

Irene Montero (Madrid, 1988) és exministra d’Igualtat i eurodiputada de Podem. Visita l’ARA després de publicar Algo habremos hecho (Navona), en què repassa la història del partit lila i la seva tasca al ministeri.

El 2019 Podem es convertia en la cinquena força a Catalunya amb 288.393 vots, un total d’un 8,4% de suports, gairebé triplicant els resultats que van assolir el 2014, quan van irrompre al Parlament Europeu. Aquest 2024, la formació lila, que ha decidit presentar-se en solitari després de la trencadissa amb Sumar, ha quedat molt lluny d’aquell èxit, però els resultats d’ahir són una petita victòria. Més enllà dels dos eurodiputats que va assolir al conjunt de l’Estat, Podem va superar els comuns a Catalunya, que va ser l’única comunitat autònoma on es va imposar a Sumar. A tota la resta, el partit liderat per la vicepresidenta Yolanda Díaz va quedar per davant de Podem. De fet, una cinquena part del mig milió de vots que va tenir a Espanya van sortir de Catalunya.

El llavors líder de Podem, Pablo Iglesias, tenia tot el protagonisme a les portades dels diaris de l'endemà de les eleccions europees del 2014. El que llavors no era un partit, tan sols una plataforma, va desafiar tots els pronòstics, que amb prou feines els donaven un eurodiputat. En van ser cinc.

Per primer cop des del 23-J, els partits espanyols tenen l'oportunitat de mesurar les seves forces al conjunt de l'Estat en una mena de segona volta de les eleccions generals. Els comicis europeus, a banda de ser un plebiscit entre el PP i el PSOE, també serviran per posar a examen les estratègies de Sumar i de Podem, que després de concórrer plegats fa gairebé un any, el 9-J es baten en duel després del divorci de fa uns mesos. La formació de Yolanda Díaz es posa a prova en ple debat intern sobre com encaixar totes les peces que la conformen i després d'encadenar fracassos electorals a Galícia, a Euskadi i a Catalunya. Per a Podem, aquestes eleccions són l'últim baló d'oxigen després de quedar exclosos del govern espanyol, de la posterior trencadissa amb Sumar al Congrés i de no haver obtingut representació en cap d'aquests tres Parlaments autonòmics. ¿Hi ha espai electoral per a tots dos a l'esquerra del PSOE? Poden resistir l'embat dels socialistes si van per separat?

Irene Montero (Madrid, 1988) és la candidata de Podem a les eleccions europees. L'objectiu del partit és obtenir representació mig any després de la trencadissa amb Sumar.

Podem va obtenir el seu primer escó en unes eleccions europees el 2014. Deu anys més tard, Irene Montero té des de fa mesos el 9-J entre cella i cella. Fa més de mig any, i amb la trencadissa amb la vicepresidenta Yolanda Díaz ja consumada, el partit va anunciar que hi concorreria en solitari amb l’exministra d’Igualtat com a cap de cartell. Amb els comicis a la cantonada, Montero es juga part del futur de la formació aquest 9 de juny i desembarca a Catalunya per centrar-hi gran part de la seva campanya.

Podem ha anunciat que concorrerà tot sol a les eleccions europees del 2024 i que l'exministra d'Igualtat, Irene Montero, serà la cap de llista, si ho confirma la militància en un procés de primàries. Ho ha avançat la líder del partit, Ione Belarra, durant un acte aquest dissabte amb el lema Ara més que mai, celebrat al Palau de la Premsa de Madrid, per rellançar el seu projecte després de la ruptura amb Sumar i el pas dels seus cinc diputats al Congrés al grup mixt.

La lluita entre Irene Montero i Yolanda Díaz per liderar l'espai a l'esquerra del PSOE es dirimirà en unes eleccions europees que funcionaran com un plebiscit intern d'aquest espai polític. Fins al juny de l'any que ve, Podem intentarà demostrar que és millor confrontar amb el PSOE que no pas aparèixer com uns fidels col·laboradors. I Sumar intentarà exactament el contrari: fer veure que l'electorat d'esquerres penalitza el soroll. El dilema de Podem a partir d'ara és que si bloqueja iniciatives del govern, pot perdre encara més suport, i si no ho fa, la gent es preguntarà per què llavors ha fet el pas. Sigui com sigui, només hi ha una cosa clara: no hi ha reconciliació possible, almenys mentre continuï l'actual nucli dirigent dels liles. Precisament els mateixos que van donar a Díaz el poder amb què ara intenta aniquilar-los.

De les cares que hi havia el 17 de gener del 2014 al Teatro del Barrio del barri madrileny de Lavapiés en queden poques. Aquell divendres l'espai va quedar petit per presentar el nou projecte polític, Podem, que volia beure de la força del 15-M i "assaltar el cel". Hi eren Pablo Iglesias, Íñigo Errejón, Teresa Rodríguez, Juan Carlos Monedero i Miguel Urbán. De tots ells, només l'exlíder de la formació lila continua defensant el projecte nou anys després. Pel camí, el partit s'ha perdut en batalles estratègiques i caïnites que els han acabat portant a cavar una trinxera que s'ha anat fent més estreta cada dia. Podem ha anat perdent efectius: l'últim, segons ha pogut saber l'ARA, Jaume Asens, després que el partit hagi abandonat Sumar al Congrés, cetificant el trencament amb Yolanda Díaz de la formació que pilota Ione Belarra al costat d'Irene Montero.