Així queda el projecte de Yolanda Díaz: "La gent vol que caminem junts"

MadridFa gairebé tres anys que Yolanda Díaz va donar el tret de sortida al seu projecte polític, un cop situada com a referent de l'espai a l'esquerra del PSOE per la sortida de Pablo Iglesias del govern espanyol. El que va començar com un "moviment ciutadà", que no anava "ni de sigles ni de partits", s'ha acabat convertint justament en una formació política convencional. En tot aquest temps, el recorregut de Sumar ha estat marcat pels canvis en la formulació que havia de ser davant les dificultats que ha anat trobant per desplegar-se. Els mals resultats a les autonòmiques i europees de l'any passat, les tensions amb els partits que van concórrer sota la marca Sumar a les generals del 23-J o l'escàndol d'Íñigo Errejón han estat pedres a la sabata de Díaz, que ha hagut de renunciar a l'estructura que va plantejar inicialment en la primera assemblea constituent del projecte, ara fa un any. El bany de masses inicial d'aquell juliol de 2023, amb 5.000 persones al centre cultural Matadero, ha deixat ara pas a un pragmatisme molt més contingut.

De fet, Díaz no ha estat proclamada formalment la líder de Sumar en la seva segona assemblea, celebrada aquest cap de setmana a Madrid i que treu el projecte de la provisionalitat en la qual feia mesos que estava instal·lat –aquesta trobada per culminar el procés s'havia de fer a la tardor, però es va posposar pel cas Errejón–. Ara bé, tothom assumeix que ho és a la pràctica i que, per molt que no ho hagi volgut avançar, serà qui s'erigeixi com a candidata als pròxims comicis espanyols. Els assistents al tancament d'aquest diumenge al teatre Alcázar, al centre de la capital espanyola, han proferit crits de "presidenta" quan Díaz ha sortit a l'escenari. La vicepresidenta segona del govern espanyol, conscient de l'impacte negatiu de la divisió de l'espai en les seves perspectives electorals –marcat per la mala maror amb Podem, que va sortir del grup parlamentari pocs mesos després del 23-J–, ha fet una crida a "caminar junts" tot i els "matisos" que hi ha entre formacions. "És el que vol la gent", ha insistit, de cara a les eleccions generals previstes per al 2027. Els ponts, però, amb la formació lila estan trencats i fonts de Sumar admeten que, més enllà de fixar l'horitzó de la unitat, no hi ha contactes de moment per aconseguir-la.

Així doncs, sense Díaz de número u, com queda Sumar? La direcció del partit estarà encapçalada a partir d'ara per Lara Hernández, que ha exercit de secretària d'organització en els últims mesos, i per Carlos Martín, que n'ha estat el portaveu econòmic. Després que al juny Díaz dimitís dels seus càrrecs orgànics, la vicepresidenta s'ha centrat en la tasca al govern espanyol i ha evitat involucrar-se en el dia a dia de Sumar, que ja pilotava Hernández. De fet, Díaz ni tan sols va assistir a la primera jornada de l'assemblea aquest dissabte, de caràcter pràctic, en la qual els 500 delegats de Sumar van debatre i votar els documents polític i organitzatiu i la candidatura directiva. Díaz s'ha limitat a pronunciar un discurs en el tancament d'aquest diumenge. "Estem aquí per avançar amb la Yolanda", ha deixat clar tanmateix la nova co-coordinadora de Sumar, sobre el rol de cara visible de la vicepresidenta, tot i que formalment és la número tres de la direcció amb el títol de coordinadora institucional i d'acció de govern. "Hem de canviar de debò la vida de la gent", ha dit Díaz, que s'ha fixat l'objectiu de "rellançar l'agenda social al govern espanyol". Entre les prioritats de contingut que es fixa Sumar, hi ha aconseguir la reducció de la jornada laboral fins a les 32 hores.

La convivència amb la resta de partits

La preeminència que s'havia atorgat la vicepresidenta segona del govern espanyol davant la resta de partits de la coalició del 23-J va generar queixes de manca de democràcia interna, que s'han anat apaivagant en els últims mesos, a mesura que ha anat canviant la formulació de Sumar. Després de la sortida d'Errejón, situat com a portaveu a la cambra baixa per decisió de Díaz, Esquerra Unida va arribar a plantejar que calia canviar el nom del grup parlamentari per evitar que es confongui el tot (l'aliança electoral) per la part (el partit de la vicepresidenta). Moviment Sumar, que "desplega les ales" a partir d'aquest diumenge, manté el mateix nom que el conjunt, però reconeix en la seva ponència política que cal treballar amb "procediments que respectin l'autonomia de les formacions de l'espai polític per assolir acords estables de confluència, basats en procediments que respectin l'autonomia de les formacions implicades". Inclòs Podem.

Si d'entrada el plantejament organitzatiu de Sumar era incorporar a la seva direcció la resta de formacions (a qui reservava un 30% dels seients) i ser no un partit sinó un paraigua per vertebrar aquest espai polític, a l'assemblea d'aquest cap de setmana s'ha confirmat el fracàs d'aquesta opció. Aquest va ser un dels arguments que va esgrimir Elizabeth Duval, un dels fitxatges estrella de Díaz el 23-J, quan va anunciar, fa una setmana i escaig, que renunciava a integrar-se en la nova direcció del partit. De fet, entre els assistents al tancament d'aquest diumenge no hi ha hagut cap primera espasa de Més Madrid, Esquerra Unida o Compromís. L'únic membre del consell de ministres present a la jornada, a banda de Díaz, ha estat Ernest Urtasun, que és no només ministre de Cultura sinó portaveu de Sumar i membre de Comuns, que sí que mantenen una implicació activa en Sumar. De fet, Urtasun és el número quatre de la llista avalada amb un 93% dels vots. Així doncs, el projecte de Díaz ja es reconeix oficialment a si mateix com un actor més de l'amalgama de partits del grup parlamentari al Congrés. Tanmateix, fonts de Sumar remarquen que "a la pràctica" el seu rol continuarà sent el de "coordinar" i "vertebrar la coalició".