Sánchez i Feijóo llancen els daus en un nou plebiscit

Madrid / BarcelonaPer quarta vegada en quatre mesos, la maquinària electoral torna a activar-se, ara per uns comicis europeus amb aroma de batalla estatal. Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo han situat tots dos el 9-J com un plebiscit entre ells, una revàlida de les eleccions espanyoles de fa menys d’un any. El líder del PP busca esprémer al màxim la inestabilitat que sobrevola la legislatura a l’Estat, amb la discutida llei d’amnistia i la finta de dimissió del president espanyol com a principals moments crítics. Per la seva banda, el PSOE aspira a un resultat ajustat amb el PP per discutir-li el paper d’alternativa.

“Sortim a guanyar!”, exclamava Sánchez per culminar l’acte d’obertura de campanya a València, davant 2.200 persones, en el qual no s'ha amagat de demanar explícitament el vot malgrat que tècnicament només es podia fer a partir d’aquesta mitjanit. La mitjana de les enquestes dels últims dies situen el PP al capdavant, amb més de cinc punts d’avantatge. El sondeig de 40dB publicat a El País i la Cadena SER dilluns, però, apropava els socialistes a 3,5 punts i el CIS d’aquest dijous ja va directament a contracorrent. Segons l’institut dirigit per José Félix Tezanos, seria el PSOE qui obtindria la primera plaça, amb cinc punts més que el PP. En escons, serien 21-24 per a la llista capitanejada per Teresa Ribera i 18-20 per a la que lidera Dolors Montserrat.

Els dos grans partits han arribat a la conclusió que, a cadascú a la seva manera, els convé espanyolitzar els comicis, tenint en compte que es vota a tot l’Estat. A Ferraz són conscients que la millor manera de mobilitzar els seus és posant tota la carn a la graella, dibuixant un sentit de transcendència com el de les espanyoles de l'any passat, quan l’espantall del pacte PP-Vox va funcionar per resistir davant la força electoral de la dreta. “Que retrocedeixi la coalició reaccionària a Espanya i a Europa!”, ha proclamat Sánchez, que no ha desaprofitat l’ocasió per respondre al seu nou arxienemic, Javier Milei. “La justícia social no és una aberració. Ho és el projecte que respon a l’interès d’una minoria amagant-se rere una falsa bandera de la llibertat”.

En aquest marc, el PP ja ha començat a obrir la porta als pactes amb l’extrema dreta a Europa per no dependre dels grups d’esquerres. Al debat de dimecres a La Sexta, Montserrat va evitar mullar-se sobre aquestes aliances, però el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, no ha descartat entendre's amb la família que integri la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. "No em sembla homologable a altres partits que es consideren d'extrema dreta a Europa", ha justificat durant un col·loqui organitzat pel Cercle d'Economia a Barcelona. Tot i que ha matisat que el seu plantejament "no és el d’una aliança amb l’extrema dreta", ha afegit que a Itàlia hi ha uns posicionaments que els "fan ser més optimistes". Tanmateix, el PP vol posar el focus en l’arena espanyola. Es tracta de les primeres eleccions en què es vota a tot l’Estat des que es va pactar l’oblit judicial del Procés amb Carles Puigdemont, i els populars creuen que això passarà factura al PSOE en algunes comunitats fora de Catalunya. Amb tot, aquest dijous ha triat la capital catalana per al tret de sortida de la campanya, després de multiplicar per cinc els escons en les eleccions autonòmiques.

La consigna ha sigut clara: "fer fora Pedro Sánchez" i oposar-se a "vendre Espanya" amb l'amnistia. Els encarregats de vendre-la han sigut Feijóo i Montserrat, que ha avisat dels riscos d'"abaixar la guàrdia": "Ni Sánchez és l’Estat ni Begoña [la seva dona] és una institució", ha etzibat. El dirigent gallec ha anat més enllà i ha demanat el vot contra el govern espanyol i l'amnistia a través dels comicis europeus. Fins i tot ha batejat com a "amo" el president espanyol, en un discurs de dinàmica plenament estatal en què ha retret les paraules del ministre de Transports, Óscar Puente, que es referia a Sánchez com a "puto amo", i que Feijóo ha associat a la servitud, "al poder". En aquest sentit, Feijóo s’implicarà en la campanya amb una caravana pròpia, la qual cosa evidencia que aquests comicis són també un test per a ell. Una sòlida victòria podria donar-li ales per amenaçar la legislatura a l’Estat, però també és una jugada de risc: si el PSOE aconsegueix un empat tècnic, deixaria Feijóo sense arguments.

Les altres pugnes

Més enllà dels dos grans partits, l’atenció d’aquests comicis se centra en la força de Vox davant l’auge dels de Feijóo i la pugna entre Sumar i Podem. El partit lila ho fia tot a la popularitat d’Irene Montero, que ha enarborat la bandera de l’antibel·licisme amb un dard a Josep Borrell: “No mou un dit perquè hi hagi pau a Ucraïna”, ha exclamat. Díaz, per la seva banda, ha fet costat a la seva candidata, la menys coneguda Estrella Galán, i ha presentat el seu partit com “la internacional de l’esperança” davant l’extrema dreta.

Vox ha començat la campanya a Castella i Lleó, on van entrar per primer cop a un govern autonòmic, en un acte amb lloances a Marine Le Pen i Viktor Orbán, els líders de l’extrema dreta a França i Hongria, i s’ha erigit en l’“únic partit que es preocupa pels interessos dels espanyols a Europa”.

Una batalla diferent és la de Ciutadans i el PNB, que lluiten per mantenir la seva representació a l’Eurocambra. Cs té una última bala i l’objectiu de “tornar a començar”, en paraules del candidat Jordi Cañas, i el PNB juga la revenja de les eleccions basques del mes passat amb EH Bildu.