Pedagoga, activista i política des que va expulsar Xavier Albiol de l’alcaldia de Badalona, Dolors Sabater fa 63 anys que està entregada a les lluites socials i culturals. L’actual regidora a l’oposició de Badalona s’identifica “100%” amb la classe obrera. “No vam tenir cotxe, ni televisió, ni cap dels electrodomèstics típics, fins als anys 70. I el furgó que es feia servir per a la feina, el netejàvem, i era el vehicle que fèiem servir els diumenges”, explica rememorant la seva infància. De fet, en els primers records de petita els diners hi són molt presents: “Aquesta mentalitat de gastar poc i d'estalviar”. 

Dolors Sabater anunciava el 16 de juny que deixava el Parlament per centrar-se en la seva tasca com a regidora a l'Ajuntament de Badalona, on és l'única representant de Guanyem. Mig any després, la presidenta del grup parlamentari de la CUP-Guanyem segueix a la cambra catalana, tot i que els estatuts dels cupaires com els de la formació municipalista impedeixen la duplicitat de càrrecs. Per què segueix, doncs, al Parlament, l'exalcaldessa de Badalona?

De candidata de la CUP a les últimes eleccions al Parlament a cap de llista per Badalona. Segons ha pogut saber l'ARA, la diputada dels cupaires Dolors Sabater tornarà a encapçalar la llista de Guanyem Badalona a les pròximes eleccions municipals. Sabater ha estat escollida per consens com a figura principal del projecte amb l'objectiu de plantar cara a Xavier García Albiol, que també tornarà a ser el candidat dels populars i que és el principal favorit a guanyar els comicis. Sabater seguirà com a diputada al Parlament a l'espera dels resultats que obtingui la seva formació a les eleccions, ja que Guanyem Catalunya permet la duplicitat de càrrecs, a diferència de la CUP.

Fa exactament un any la CUP era qui més a prop estava de ser el partit de l'estabilitat a Catalunya. Amb ERC i JxCat barallats per la investidura i amb el PSC i els comuns exclosos de les negociacions, els cupaires eren els únics que garantien els seus vots per fer Pere Aragonès president. Per tant, l'únic partit –al marge d'ERC– disposat a desbloquejar la legislatura i evitar unes noves eleccions. 365 dies després, s'ha girat la truita. Esquerra i Junts governen de nou, i ho fan més amb el suport habitual dels comuns –com els pressupostos– i el PSC –Jocs Olímpics i renovació dels mitjans públics– que no pas amb el del partit anticapitalista. ¿S'han trencat definitivament les relacions entre els dos partits de govern i la CUP? La resposta no admet ni un sí ni un no rotund.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, surt de la ronda de contactes amb l'independentisme constatant el que ja sabia abans de començar: cap partit l'acompanyarà a la taula de diàleg i la unitat estratrègica és un miratge. Junts i la CUP no només no compren la via de la negociació, sinó que ja demanen que s'alci l'alternativa que es va pactar per la investidura, que sobre el paper s'anomena embat democràtic, però a la pràctica els cupaires la bategen com un nou referèndum i Junts la denomina xoc amb l'Estat. Les cinc reunions han servit al president per veure com Elisenda Paluzie (ANC) li retreia que no tenia cap pla per a la independència, Albert Batet (Junts) criticava que la taula de diàleg era un "fràcas" i Dolors Sabater (CUP) abonava totes les tesis anteriors i l'avisava que els cupaires són la seva oposició, no el seu soci. La mateixa consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha acceptat que en les trobades s'ha constatat aquest "principi de realitat".

La CUP avisa que no li està agradant el que veu en els primers compassos de la presidència de Pere Aragonès. Així s'ha expressat la líder cupaire al Parlament, Dolors Sabater, que ha dit sentir-se decebuda per "l'escenificació d'una pretesa normalitat en les relacions Generalitat-Estat", fins al punt que ha acusat Aragonès de "voler tornar al peix al cove". "El que ens hauria agradat és que deixés clar que els missatges de pretesa distensió no tenen lloc", ha argumentat la diputada dels anticapitalistes, que veu en el president "gestos molt preocupants", com ara participar en el sopar inaugural del Mobile World Congress i seure a la mateixa taula que el rei Felip VI i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Unes declaracions que pocs minuts després ha rebatut la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, que ha afirmat que "l'època del peix al cove ja ha passat" perquè ara es lluita "per l'amnistia i l'autodeterminació".

"Ara que no hi ha una amenaça constant d'eleccions ens relaxarem més". Amb aquesta promesa de Jéssica Albiach ha començat un debat organitzat per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) que, encara que no hi hagi comicis a l'horitzó, podria haver tingut lloc en prime time televisiu a dos dies d'unes eleccions. La pregunta inicial que havien de respondre Marta Vilalta (ERC), Dolors Sabater (CUP), Sílvia Paneque (PSC) i la mateixa Albiach era clara: "Per què no hi ha un govern d'esquerres a la Generalitat?" Tot i això, l'anàlisi ha virat en una petita competició per saber qui era més d'esquerres, verbalitzant les pròpies fortaleses i burxant els companys de taula amb les seves contradiccions. Tant, de fet, que després de rebre retrets constants per governar amb Junts, Vilalta ha marcat distàncies amb els socis a la Generalitat i ha afirmat que el partit de Carles Puigdemont "quedarà superat per les polítiques nítidament d'esquerres i progressistes": "Potser Junts hauria de patir perquè dins l'independentisme les esquerres són majoritàries", ha assegurat Vilalta.

Quina setmana més intensa: la constitució del nou Govern, els indults i la sentència de l'atemptat de Barcelona i Cambrils, i amb la pandèmia minvant de fons. Ahir vam entrevistar Dolors Sabater, la presidenta de la CUP al Parlament, que dimecres era al carrer plantant cara als Mossos, que protegien un desnonament. Tothom està davant les seves contradiccions: la CUP colla Esquerra i afirma que no li agrada Jaume Giró com a conseller d’Economia, però, en la mateixa entrevista, Sabater arriba a considerar més progressista el govern Esquerra-Junts que no pas el PSOE-Podem d’Espanya..., gràcies als acords amb la CUP.

Dolors Sabater (Badalona, 1960) és la lider de la CUP-Un Nou Cicle per Guanyar al Parlament, un grup que serà clau per a l’estabilitat del Govern.

La CUP ha tornat a reiterar aquest divendres que el seu suport a la investidura de Pere Aragonès no és un "xec en blanc" i ha advertit que retirarà el suport a la governabilitat del nou executiu si no es compleix íntegrament el seu acord amb ERC o queda desdibuixat per l'entesa amb Junts. En la seva intervenció al debat d'investidura de Pere Aragonès, la cap de llista de la CUP, Dolors Sabater, ha ressaltat que es tracta d'un "un acord de mínims per orientar el Govern a l'esquerra i seguir lluitant per afrontar totes les emergències", però ha recordat al candidat republicà el seu compromís a "complir cadascun dels punts assolits" amb els anticapitalistes.

Abans que Pere Aragonès oferís a la CUP sotmetre’s a una qüestió de confiança a mig mandat, un altre membre d’ERC va lligar el seu destí polític a Dolors Sabater. La trajectòria pública d’Oriol Lladó (Badalona, 1971) discorre en comú a la de l’exalcadessa, amb qui va estrènyer vincles a Òmnium abans que tots dos es llancessin a la política badalonina el 2015 i es repartissin el govern que va deposar Xavier García Albiol. Lladó va ser un tinent d’alcalde de la confiança de Sabater en un mandat turbulent. Després van seguir vetant el retorn del PP: es van sacrificar junts i van investir Álex Pastor, que els havia muntat abans una moció de censura. Ara tots dos abandonen l’Ajuntament amb el cordó sanitari a Albiol trencat.

ERC ha airejat les diferències dins del seu grup municipal de Badalona amb l’anunci de la propera dimissió de qui va ser el seu alcaldable el 2015 i exlíder del partit a la ciutat, Oriol Lladó. La formació ha difós a través d’un comunicat que Lladó –ben connectat amb la cúpula d’Oriol Junqueras– renunciarà a l’acta de regidor de l’Ajuntament de Badalona a finals d’abril per “discrepàncies amb l’executiva local” dels republicans.

Primer va ser de David Fernàndez i després ha estat de Lluís Llach i de Ruben Wagensberg. Ara l'ha heretat la cap de llista cupaire, Dolors Sabater. El republicà li ha entregat la ja emblemàtica samarreta negra amb lletres vermelles en què es llegeix "Xàtiva renaix de les cendres", en referència a la ciutat valenciana que Felip V va cremar després de la Guerra de Successió. Des que la CUP va entrar al Parlament, el 2012, revolucionant l'estètica dels diputats, la peça sempre ha tingut un lloc a l'hemicicle.

La cap de llista de la CUP al 14-F, Dolors Sabater, s’ha acomiadat avui com a regidora de Guanyem Badalona en Comú emplaçant la resta de grups municipals a fer efectiva una moció de censura contra l’alcalde, Xavier García Albiol, que ha assegurat que ja s’ha anat negociant amb tots els grups de l’oposició en els últims mesos. En aquest sentit, l'exalcaldessa ha lamentat que el PSC i els comuns vulguin "apuntalar les polítiques del PP" i els ha instat a tornar a seure a la taula de negociacions per fer fora Albiol de l'alcaldia.

Després d’Adrián Sas, Marcel Vivet podria ser el següent militant independentista a ingressar a la presó. La Generalitat va mantenir dilluns la petició de quatre anys per a aquest badaloní de 26 anys, acusat d’haver colpejat un agent dels Mossos en les protestes contra l’acte de Jusapol del 29 de setembre del 2018 a Barcelona. En plenes negociacions per formar govern, en què la CUP reclama que la Generalitat es retiri de totes les causes contra independentistes, el cas de Vivet és un nou escull per atraure els cupaires. “Qui ho vegi com un escull és perquè no vol acabar amb la repressió”, defensa l’activista, conscient que ja no es beneficiarà de qualsevol canvi a Interior.

La cap de llista de la CUP, Dolors Sabater, ha demanat una estratègia compartida de l'independentisme a Madrid com reclama JxCat per "no contrarestar-se" i "acabar amb les picabaralles". "Necessitem ser fortes en l'estratègia de confrontació", ha dit en una entrevista a TV3. Sabater ha reiterat els recels de la CUP amb la taula de diàleg tal com està plantejada i ha exigit que sigui "efectivament de diàleg". "Fer veure que el conflicte no existeix és un error d'estratègia, perquè a ulls d'Europa sembla que ja s'estigui resolent amb aquesta taula de diàleg", ha afegit. En aquest sentit, ha reclamat la necessitat de promoure un embat a l'Estat. "Hem d'anar a una legislatura de conflicte", ha apuntat, per fer efectiu el dret a l'autodeterminació, però també per aplicar polítiques socials recordant les lleis d'aquest àmbit que el Tribunal Constitucional ha tombat. "Ha anul·lat més de 40 lleis del Parlament", ha denunciat. 

Canvi de guàrdia al Palau de la Generalitat. Les eleccions del 14-F van ser tan disputades com es preveia, però van tancar-se amb la certesa que hi haurà un relleu al capdavant del Govern. Tot i la victòria global del PSC (33), en el bloc independentista ERC (33) va imposar-se per la mínima a Junts (32) i s’ha guanyat l’oportunitat de liderar el pròxim executiu català. Per fer-ho necessitarà superar l’escull d’una investidura que tornarà a estar en mans de la CUP, una de les triomfadores de la nit amb els seus 9 diputats. L’independentisme, que va superar per primer cop la barrera del 50% de vots amb un 51,2%, es va beneficiar de l’abstenció -la més alta de la història, amb una participació de només el 53,5%- i va obtenir el seu millor resultat amb 74 diputats.

La campanya electoral de la CUP va començar amb un mapping desconcertant. Mentre es projectaven missatges programàtics de l’esquerra independentista, sonava Drive-8466, una muntanya russa techno de Dmitri Belichencko que tan aviat serveix per al tràiler de l’anime Atom: the beginning com per a partits de bàsquet escolar. En comptes d’un míting, allò retrunyia com la rave del Cap d’Any pandèmic a Llinars del Vallès. Era fàcil imaginar que Dolors Sabater apareixeria amb les llargues posades per cridar: «Gent de la CUP, sou mooooooolt bona gent!», i que tot seguit Eulàlia Reguant, enfilada en un subwoofer industrial, matisaria que això de la bona gent ho hauria de decidir el secretariat nacional. Uns dies més tard, un cop superada la ressaca ravera i la divergència entre la cap de llista i la nomenklatura, i després d’entomar que Lluís Llach ja no era ni de Junts ni d’ERC, l’organització política que anuncia un nou cicle per guanyar va tirar dels clàssics per apaivagar les dissensions. En l'acte central al recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau, una big band amb músics que van participar en el vídeo cupaire de suport a la cultura Som altaveu van acompanyar els dos cantants de Dr. Calypso a Brigadistes internacionals: memòria internacionalista a ritme de ska per consolidar el consens. No hi ha res millor per recuperar el senderi que un toc jamaicà.

La CUP ha emplaçat aquest dimecres, com ja va fer la candidata Dolors Sabater en el debat de TV3, a tirar endavant les lleis socials suspeses pel TC en l'última legislatura. La presidenciable ha instat els partits independentistes i sobiranistes, en referència als comuns, a "plantar cara a l'Estat" i aplicar les lleis que han estat tombades per l'alt tribunal. "Les formacions independentistes fan moltes promeses i grans discursos, però volem que responguin si se sumaran a aquest embat", ha etzibat Sabater.