En el moment d'escriure aquest article, i en el que portem d'any 2026, s'han comptat a l'estat espanyol catorze dones assassinades per violència masclista. En un dels casos va ser assassinada també la filla de la víctima, de 12 anys. En un altre, com que l'agressor va calar foc a l'edifici on vivia la víctima, va causar també la mort de dues dones més, la mare de la víctima i una veïna. Amb aquests catorze casos, la xifra de dones assassinades a Espanya per violència masclista puja a 1.357 des del 2003, que és l'any que va començar el recompte. Per a qui li agradin les dades, en tres d'aquests catorze casos la víctima i l'assassí eren parella; en els altres onze crims, eren exparelles o parelles que s'estaven separant. També, en només tres casos, tant la víctima com l'assassí eren estrangers; en els altres onze, tant l'una com l'altre eren de nacionalitat espanyola. Per comunitats autònomes, tres crims van ser comesos a Andalusia, dos al País Valencià, dos a l'Aragó, un a Madrid, un a Castella i Lleó, un a Navarra, un a Cantàbria, un a Extremadura, un a Canàries i un a Galícia. Abans que algú canti victòria, que no n'hi hagi a casa nostra no vol dir res: Catalunya és una de les comunitats amb més víctimes, i Balears una de les que té un percentatge més alt de feminicidis sobre la població. 

És la xifra més baixa dels últims anys, però, així i tot, és "inadmissible". Una dona va ser assassinada per violència masclista a Espanya cada 7,6 dies durant l'any passat, el 2024. Així ho subratlla l'Informe sobre víctimes mortals de la violència de gènere i domèstica en l'àmbit de la parella o exparella que ha fet públic aquest dilluns al matí l'Observatori del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a Madrid. Es tracta de 48 víctimes mortals en total, de les quals, un 25% van perdre la vida en crims que es van produir en municipis petits, de menys de 25.000 habitants, segons recull l'informe.

Aquesta setmana hem viscut un nou terrible crim masclista. L’assassí, comissari del Cos Nacional de Policia, ha posat fi a la vida de la seva parella i a la de la seva exparella i després s’ha suïcidat. Es tracta d'un cas d’extrema complexitat i si volem fer-ne una anàlisi és important assenyalar una sèrie de factors clau. Perquè els feminicidis comparteixen una base estructural comuna (una societat en què la violència masclista és la principal causa d’inseguretat i de mortalitat violenta de les dones), però cal veure cada cas de forma singular per entendre els elements de risc o els desencadenats. Només així, amb un bon mapa, es poden dissenyar bé les polítiques de prevenció. 

Només una de les quinze dones assassinades per violència masclista aquest any a Catalunya havia presentat una denúncia contra el seu agressor. Si el càlcul inclou l’històric des del 2011, quan la Generalitat va començar a fer-ne el registre, només el 10% de les 139 víctimes havien fet el pas de dur als jutjats o a la policia l’home que havia de ser el seu assassí. La història es repeteix en el cas de les últimes dues víctimes, una dona veïna de Castellbisbal i una altra de Rubí, assassinades a trets per un mateix home –exparella i parella, respectivament–, que havia estat el número dos de la Policia Nacional a Catalunya fins a la seva jubilació l’any passat.

Aquestes darreres setmanes és constant la pregunta sobre l’augment dels feminicidis. I la resposta no es deu a un sol factor, sinó a la interacció de diversos elements –algun d’estructural i altres d’individuals.

Aquest dilluns a la mateixa hora, les places de l'Ajuntament de Sabadell i de Salou han convocat un minut de silenci per denunciar els dos últims assassinats masclistes a Catalunya en un cap de setmana que reafirma el 2024 com un any tràgic. En només mig any, tretze dones han estat assassinades per les parelles o exparelles; les dues últimes, una dona de 76 anys i una altra en la trentena. Els assassins ja han estat detinguts. Aquests tretze casos pràcticament igualen els de tot l'any passat (14) arreu del país i, a més, superen els comesos en el mateix període, entre gener i juny: n'hi va haver 9. Si a més es tenen en compte els infants víctimes de la violència vicària o dones assassinades per altres familiars o persones de l'entorn, com ara els fills –tal com fa el departament d'Igualtat–, el nombre de crims masclistes augmenta fins a 18. En total, i des que es tenen registres, els assassins masclistes han deixat 148 víctimes a Catalunya, entre les quals quatre infants. 

"El que abans eren cops de puny, ara són ganivetades". El primer i el penúltim crim de l'any resumeixen a la perfecció aquesta frase d'un investigador dels Mossos d'Esquadra. La nit de Reis dos homes (suposadament beguts) van començar a discutir en un local de l'Hospitalet de Llobregat. Van arribar a les mans i un va treure una navalla i va apunyalar l'altre, que va acabar morint. Dimarts passat, dos nois que es coneixien, un d'ells menor, es van endinsar en una discussió a Badalona. Tot va venir per un gos que passejava el major d'edat. Aquest últim li va clavar un cop de puny al menor, que va marxar i va tornar acompanyat del seu germà gran i la seva parella. Entre els tres, presumptament van apunyalar i apallissar el noi fins a la mort. Entre el crim de l'Hospitalet i el de Badalona han transcorregut 312 dies que han deixat una seixantena d'homicidis, una mitjana d'un crim cada cinc dies.

A Itàlia, aquest estiu, dues nenes de 13 anys han estat violades per una manada de sis adolescents i una noia de 19 anys violada per set nois després d’emborratxar-la. Andrea Giambruno, la parella i pare de la filla de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va dir a la televisió que “si evites emborratxar-te, evites determinades problemàtiques perquè després trobes el llop”. 

Els assassinats inhumans i injustos de dones no cessen. Però, tot i la recurrència d’aquests dolorosos feminicidis, continuem amb una falta de resposta social extrema. I això passa perquè som les dones, les que morim assassinades pel sol fet de ser-ho.

Embarassada de quatre mesos, a l'Arantxa Caro, de 31 anys, la seva parella la va assassinar el dia 6 de maig al domicili familiar de Manresa. No hi constaven denúncies contra l'agressor, malgrat que tot l'entorn coneixia els maltractaments i qualifica l'agressor —ara detingut— com un tipus "gelós, controlador i agressiu" que havia arribat a tancar la dona a casa perquè ningú li veiés "les marques de violència". En un principi la seva mort es va atribuir a una caiguda accidental, i no va ser fins a tenir els resultats de l'autòpsia en què es va confirmar que la dona com a víctima de violència. Com ella, cap de les altres 18 dones assassinades per violència masclista a Espanya durant el que portem del 2023 havien presentat denúncies prèvies per maltractaments, ni tampoc cap dels assassins havia estat denunciat. Ni els familiars, ni els veïns, ni amistats, ni tampoc cap dels serveis públics de sanitat o de serveis socials. La dada l'ha donat la delegada del govern espanyol de Violència de Gènere, Victoria Rosell, que ha instat la ciutadania i els professionals a denunciar els casos de maltractaments de tota mena. "La violència de gènere és un delicte públic en aquest país des del 2004, no és una qüestió privada", ha subratllat en una compareixença institucional.

Hem començat l’any amb quatre feminicidis i encara horroritzades per les xifres del desembre. La violència masclista és estructural, una qüestió social de primer ordre, i és evident la feina pendent com a societat per combatre-la. Les dades parlen per si soles. Davant d’aquests fets i de la nova proposta del ministeri de l’Interior d’informar les dones si la seva parella té antecedents per maltractament, com a advocades i feministes se’ns plantegen dubtes.

Assassinades a mans de la seva parella, exparella, pare, germà o fill. Algunes d'elles ja els havien denunciat, d'altres no ho havien fet o no s'hi havien atrevit per por de represàlies. Les circumstàncies i les edats de les víctimes són diferents, com també el seu origen, però totes elles tenen en comú que han passat a formar part del tràgic recompte de feminicidis del 2022. Són 12 les morts que aquest any ha deixat la violència masclista a Catalunya segons el recompte de la Generalitat, que inclou qualsevol homicidi d'un home sobre una dona, sense que s'hagi hagut de donar en l'àmbit de la parella. Darrere la xifra hi ha noms i vides segades. A Espanya, durant el 2022, s'han comès 49 assassinats per violència de gènere en què els autors han estat parelles (32) o exparelles (17) de les víctimes.

Les morts són la punta de l'iceberg de les violències masclistes, però el balanç que se'n desprèn és el més tràgic de cada any. Segons el balanç de l'Institut Català de les Dones, adscrit a la conselleria d'Igualtat i Feminismes, el 2022 ha deixat dotze feminicidis a Catalunya. A diferència del recompte que es difon a nivell estatal, el del Govern inclou des del 2018 tots els homicidis comesos per un home sobre una dona sense que hagi de ser en l'àmbit de la parella. Així, la lamentable xifra de les 113 morts per violència masclista registrades des del 2012 podria ser encara més gran. Des del 2019, de fet, s'han comptabilitzat més de deu assassinats cada any, una tendència que no sembla anar a la baixa. "Desgraciadament, el nombre de casos són relativament estables al llarg dels anys", lamenta Laia Rosich, directora general per a l'Erradicació de les Violències Masclistes, que admet que l'increment de la detecció de situacions de violència, així com de les denúncies i les demandes d'ajuda, encara no són suficients per minimitzar la part "més visible i cruel" del masclisme. "Els casos extrems en què s'acaba produint un assassinat ara mateix no es redueixen", reconeix.

Un matí fred d'octubre, el Colin Canham i la seva dona, la Sara Emerick, van ser trobats morts en el que semblava un assassinat i un suïcidi. A ell el van trobar estirat prop d'una arma de foc fora de la casa on vivien. Ella era a dins. Un detectiu em va dir que tot apuntava que el Colin havia comès un "crim passional", un terme legal que implica manca de premeditació, un acte suposadament nascut per amor o devoció.

Tots els crims són execrables, llevat d’aquells que siguin en legítima defensa, m’atreviria a dir. Però, sense que es tracti d'establir cap jerarquització, n’hi ha que resulten especialment repugnants. En aquest terreny destaquen els assassinats de dones a mans d'homes amb qui han compartit vincles familiars o de parella, els genèricament anomenats crims masclistes, que aquestes darreres setmanes s’han convertit a Espanya en notícia quasi quotidiana, en un moment en què legalment sembla consolidat el reconeixement de la igualtat de drets i de condició entre homes i dones.

L’onada de crims masclistes evidencia que les cadenes privades espanyoles continuen utilitzant unes rutines informatives nocives i sense ètica per informar d’aquests casos.

S'acaba l’any i voldríem que al gener s’obrís una porta que es manté tancada. Els gurus de l’autosuficiència ens diran que la porta s’obre si nosaltres volem, perquè tenim la clau. Els pessimistes, que encara que l’obríssim, n’hi hauria una altra de tancada al darrere. Les atrevides mirarien d’entrar-hi per on fos. Les resignades no volen saber què hi ha darrere d’una porta que no s’ha obert mai. Per a cadascun de nosaltres el que hi ha al darrere ens duu a llocs diferents. Alguns es trobaran amb multituds i d’altres només a si mateixes. Tot és vàlid si el tot no anul·la ningú. També és possible obrir portes per tornar a tancar-les i rectificar situacions que no hem pogut ni sabut gestionar com voldríem en un altre moment. Sovint els malentesos tenen més a veure amb el silenci que amb les paraules, encara que hi ha qui va a destemps en tots dos casos. Estaria bé trobar un equilibri col·lectiu que ens permeti escoltar-nos i parlar-nos sense trepitjar-nos, però mentrestant, amb la sort de l’atzar que ens ha tocat al néixer, seguim construint els refugis personals que ens confirmen que l’amor és un acte de generositat. També d’egoisme. Les contradiccions hi són sempre, amb la porta oberta de bat a bat, encara que hi passem per davant sense gosar ni pensar-les. S'acaba un dia i en comença un altre. Tot el que passa i no passa al llarg dels mesos són possibilitats i voluntats que ens formen la vida. No recordem mai un any sencer. Què triem i què se’ns queda inesborrable?

Una jornada tràgica empitjora un desembre especialment greu pel que fa als feminicidis a Espanya. En menys de deu hores, entre dimecres a la nit i la matinada d'aquest dijous, s'han comès tres crims masclistes a Madrid, Benidorm i Toledo, aquest últim amb dues víctimes, perquè la dona agredida estava embarassada. De fet, estava a punt de donar a llum. El desembre s'ha convertit en el mes amb més víctimes de violència de gènere del 2022 a Espanya, tal com va alertar dimecres el ministeri d'Igualtat, que va parlar d'una situació d'"extrema gravetat". De moment, Igualtat ha confirmat deu crims per violència de gènere i dos més s'estan investigant.

"La situació d'extrema gravetat". Així ha definit aquests dimecres el ministeri d'Igualtat el "repunt" d'assassinats masclistes a l'Estat, amb vuit casos confirmats només aquest mes de desembre i dos més en vies d'investigació (46 en tot aquest any, 12 dels quals a Catalunya). Després de la primera reunió del comitè de crisi sobre la violència masclista –on també estan representats els ministeris de Justícia i de l'Interior, la Fiscalia i les comunitats autònomes on s'han produït feminicidis–, la secretària d'estat d'Igualtat, Ángela Rodríguez, ha explicat que en els períodes vacacionals o de festes augmenta el "risc" de crims masclistes i ha fet una crida a "extremar l'alerta", tant a les institucions com a la ciutadania, a qui ha demanat "col·laboració". Cal "no menysprear cap indici del nostre entorn, encara que ens sembli lleu o poc greu", ha dit.