Toc d'alerta de Demòcrates al full de ruta de les formacions independentistes del Govern. El portaveu de la formació –escindida d'Unió Democràtica– ha anunciat aquest dilluns que es "plantejarà" el seu posicionament si l'executiu de Quim Torra "renuncia al mandat de l'1 d'octubre". "No comptarà amb el suport de Demòcrates", ha assegurat Castellà, si es dona el cas que JxCat i ERC continuen amb una legislatura poc ambiciosa amb la República. El també diputat del grup republicà al Parlament ha demanat públicament que es convoqui la taula de partits i entitats per abordar el full de ruta i ha lamentat que no s'hagi reunit formalment des del referèndum. "No té cap sentit", ha assenyalat Castellà. Segons ha explicat, hi ha hagut trobades de partits entre ells i de partits amb les entitats, però cap reunió de tots els integrants d'aquesta taula que ha d'abordar "l'estratègia política".

L'alcaldia més important de Demòcrates de Catalunya és, des d'aquest dilluns al vespre, del Partit Demòcrata (PDECat). L'alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona, ha deixat el partit nascut d'una escissió d'Unió per integrar-se a la formació hereva de Convergència, i aquest dilluns al vespre ja ha participat en l'acte per presentar la nova executiva del partit al municipi amb l'expresident de la Generalitat i president del PDECat, Artur Mas.

Nou episodi de tensió en les relacions entre el Partit Demòcrata (PDECat) i Demòcrates de Catalunya. Dues formacions que van anar juntes a les eleccions espanyoles del 20-D però que des d'aleshores han viscut un distanciament que aquest dissabte ha tingut un altre capítol, després que la cúpula de Demòcrates hagi esclatat a les xarxes socials pel fet que la formació hereva de Convergència utilitzi l'adjectiu 'demòcrata' en la seva imatge corporativa. "Seguiu sent establishment", ha criticat el portaveu de Demòcrates i diputat de Junts pel Sí, Antoni Castellà.

Tret de sortida a la campanya que impulsa Demòcrates de Catalunya pel sí a la independència en el referèndum del 2017. Una campanya que viurà el seu primer gran acte dijous i que aquest dimarts el portaveu de Demòcrates i diputat de Junts pel Sí, Antoni Castellà, ha afirmat que no és la campanya d'un partit sinó que vol ser "una campanya que acompanyen els partits". Per això, ha convidat tots els partits a sumar-s'hi.

ERC i Demòcrates de Catalunya han escenificat unitat aquest dimecres a la tarda en un acte conjunt d'homenatge a les víctimes del franquisme. "La Transició va ser modèlica, sí, però per a l'oligarquia franquista", ha assegurat el portaveu polític dels democristians independentistes, Antoni Castellà, que va assegurar que l'Estat no serà plenament democràtic fins que no anul·li els judicis sumaríssims del règim. "Volem una nova república que condemni tots els crims contra la humanitat", ha assenyalat Castellà.

El ministeri de l'Interior adverteix que hi ha un alt grau de probabilitats que no inclogui el Partit Demòcrata Català (PDC) al registre de formacions polítiques per suposades similituds amb el nom de Demòcrates de Catalunya. Fonts del Ministeri recorden que, a finals del 2015, els promotors del Bloc Democràtic Nacional van intentar registrar també el nom de Partit Demòcrata de Catalunya amb les sigles Padeca i el registre els va demanar que canviessin de nom per similituds amb el que lidera Antoni Castellà. "El precedent indica que no es poden inscriure amb aquest nom", apunten les fonts del Ministeri.

La mala maror entre Convergència i Demòcrates de Catalunya, formació nascuda després del trencament d'Unió, ha anat creixent durant les últimes setmanes. La tria del nom que batejarà el futur partit que naixerà de CDC ha generat malestar dins de Demòcrates, fins al punt que la formació estudia denunciar els nacionalistes en cas que triïn Partit Demòcrata Català com a denominació. "Al ministeri de l'Interior ens van dir que, existint Demòcrates de Catalunya, no es podria registrar un Partit Demòcrata Català", asseguren fonts consultades per l'ARA. Francesc Sànchez, coordinador de règim intern, ha tret ferro a l'assumpte i ha indicat que no hi ha "cap conflicte" mirant el registre de partits.

La candidata a encapçalar la llista de CDC a les eleccions espanyoles del 26-J, Sílvia Requena, ha apel·lat aquest diumenge a la "neutralitat" a les primàries que organitza el partit per elegir candidat, en un missatge clar per a la direcció de la formació. Així, Requena ha reivindicat en un comunicat que el procés electoral fa que els vots d'un diputat i d'un militant de base del partit tinguin "el mateix pes".

Quan Unió es va trencar per la meitat el mes de juny passat, ràpidament els renovadors del partit es van erigir en hereus de l'esperit fundacional de l'any 1931. De fet, un cop el consell nacional va aprovar concórrer en solitari a les eleccions plebiscitàries del 27-S, els sobiranistes van atendre els mitjans de comunicació per anunciar que es creava la plataforma Hereus UDC 1931, germen de Demòcrates de Catalunya, un partit que ara té representació a ajuntaments, consells comarcals, diputacions, al Parlament i al Congrés dels Diputats gràcies a les coalicions que ha bastit amb formacions com Convergència –a les eleccions espanyoles– i també amb ERC en el marc de Junts pel Sí, on també hi havia el partit liderat per Artur Mas. Aquest dissabte s'ha celebrat el primer homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat pels franquistes fa 78 anys, i un dels punts forts de la jornada ha estat la pugna entre Demòcrates i Unió pel llegat del dirigent històric democristià.

El mateix dia que Unió celebrava l’aniversari dels 84 anys de la seva fundació, en un dinar a l’Hotel Porta Fira de Cornellà després del Consell Nacional, Democràtes de Catalunya s'ha forjat com a nou partit polític en el seu congrés fundacional a l’Auditori de Cornellà. Els independentistes escindits d’Unió han aprovat els estatuts i el manifest que marca el corpus ideològic del partit, basat en la democràcia cristiana i i el social liberalisme. Demòcrates de Catalunya vol ser hereu d'Unió i així ho proclama en el seus estatuts fundacionals -tal com va avançar l’ARA.

L'exsecretari d'Universitats, Antoni Castellà, ha demanat aquest dissabte en el marc del congrés fundacional de Demòcrates de Catalunya que els "72 diputats independentistes" del Parlament votin 'sí' a la investidura d'Artur Mas.

El 78% de militants de Demòcrates de Catalunya –la escissió independentista de Unió– han avalat aquest dijous en referèndum intern que el partit es presenti a les eleccions espanyoles el 20 de desembre en coalició amb CDC i Reagrupament.

Convergència liderarà una coalició a les eleccions espanyoles amb marca pròpia que integraran Reagrupament i, molt possiblement, Demòcrates de Catalunya. Així ho han assenyalat a l'ARA fonts coneixedores de la negociació, que s'ha de concretar abans de divendres, que és la data límit per registrar coalicions davant la Junta Electoral. La direcció de CDC es reuneix d'aquí a dos dies a les quatre de la tarda per aprovar la unió per al 20-D i, només una hora més tard, està previst que el consell nacional ho ratifiqui. L'escenari final depèn de Demòcrates, que entre avui i demà dijous està fent una consulta interna als seus voluntaris –denominació que reben els seus militants– per decidir què fer.

Demòcrates de Catalunya ha posat en marxa una consulta interna per decidir si compareix en coalició amb Convergència a les eleccions espanyoles del proper 20 de desembre, segons han assenyalat a l'ARA fonts de la formació. Els voluntaris del partit, que és la denominació que reben els militants, tenen 24 hores per fer efectiu el seu vot a través d'internet. El procés ha començat aquest dimecres a les 12 del migdia i acabarà demà aquesta hora.

Antoni Castellà va definir Demòcrates de Catalunya com el "primer partit postprocés", una proclama que els membres de la formació democristiana han intentat plasmar en els estatuts i el manifest fundacional que es debatran dissabte en el seu primer congrés.

El líder de Demòcrates de Catalunya i exmembre d'Unió, Antoni Castellà, ha considerat "coherent" Josep Antoni Duran i Lleida, amb la seva decisió de mantenir-se en el càrrec i encapçalar la candidatura d'UDC el 20-D. "Això que ha passat a Unió després de les eleccions del 27-S és un ensurt enorme amb un iceberg. I, per coherència, el capità és l'últim que ha de marxar del vaixell", ha comparat Castellà al programa 'El suplement' de Catalunya Ràdio. El diputat electe de Junts pel Sí ha avançat també que Demòcrates de Catalunya ha iniciat una campanya de 'crowdfunding' a través de la plataforma Tot Suma per aconseguir 4.500 euros i així poder finançar el congrés fundacional del 7 de novembre.

Demòcrates de Catalunya (DC) ha fet aquest divendres la seva primera roda de premsa després del 27-S, per valorar la situació política i el rol que la nova formació, fruit de l'escissió dels sobiranistes d'Unió, vol adoptar en aquesta etapa. "Som el primer partit post procés" ha estat la definició triada per Antoni Castellà per referir-se a l'essència de Demòcrates, que té l'objectiu de ser el pal de paller socialcristià de l'independentisme després que Unió hagi quedat fora del Parlament.

Demòcrates de Catalunya s'ha posat el repte d'"agafar el relleu" del socialcristianisme a Catalunya, després dels resultats del 27-S que han deixat Unió fora el Parlament.

Demòcrates de Catalunya, els democristians sobiranistes escindits d'Unió, ja han triat els seus candidats per a la candidatura de Junts pel Sí. Toni Castellà i Assumpció Laïlla seran els dos dirigents que ocuparan un lloc de sortida per Barcelona en la llista independentista, segons informen fonts coneixedores de les converses per confeccionar les llistes. A més, Núria de Gispert, Joan Rigol i Raimon Carrasco ocuparan llocs simbòlics de tancament.