Demòcrates es proclama hereu d’Unió als estatuts
Més de 50 membres pugnaran dissabte pels 35 llocs de direcció de la formació “socialcristiana”
BarcelonaAntoni Castellà va definir Demòcrates de Catalunya com el “primer partit postprocés”, una proclama que els membres de la formació democristiana han intentat plasmar en els estatuts i el manifest fundacional que es debatran dissabte en el seu primer congrés. En la ponència dels estatuts, a la qual ha tingut accés l’ARA, el partit es reivindica com una formació d’ideologia “socialcristiana” i “social-liberal” amb arrels en l’humanisme i el personalisme comunitari. En els principis generals del text s’hi afirma que, en un eventual estat català, és “imprescindible definir uns valors que s’inspirin en la Il·lustració o en la doctrina social de l’Església [lluny del confessionalisme]”. També s’erigeixen com a “hereus” d’Unió, després que aquest partit, sota la batuta de Josep Antoni Duran i Lleida, s’hagi desmarcat del bloc sobiranista. “Sentim com a propi el llegat polític de la Unió dels anys 30 i ens en reivindiquem hereus”, proclamen.
Segons les fonts consultades, s’han presentat fins a 197 esmenes a la ponència dels estatuts que s’estan debatent aquesta setmana i que la ponència redactora haurà d’integrar al text final que es presentarà al Congrés. Les esmenes que quedin vives es discutiran dissabte. Al congrés també es votaran els membres de la direcció del partit, un total de 35, la qual serà col·legiada i no hi haurà les figures clàssiques de secretaria general o presidència.
En canvi, sí que hi haurà dos portaveus polítics: un representant dels membres electes de la cambra i un portaveu de les regions en què s’organitza internament. Per ara, segons ha pogut saber l’ARA, s’hi han presentat més de 50 membres, entre els quals l’exalcalde de Vic i expresident de l’Assemblea de Municipis per la Independència, Josep M. Vila d’Abadal; els exmembres del comitè de govern d’Unió Mercè Jou, Assumpció Laïlla i Josep Martorell; l’alcaldessa de Matadapera, Mireia Solsona, i el mateix Antoni Castellà, la cara més visible del partit, que ahir va deixar el càrrec al Govern com a secretari d’Universitats.
Forçar congressos extraordinaris
Així mateix, el màxim òrgan serà el congrés nacional, que es reunirà com a màxim cada tres anys, tot i que també se’n podrà demanar un d’extraordinari amb el suport del 10% dels afiliats o si ho decideix la direcció. Mentrestant, es reunirà el consell nacional, format per la cúpula i 200 representants del territori.
Pel que fa a l’endeutament, els estatuts fixen que “Demòcrates de Catalunya renuncia als crèdits bancaris per al finançament de la seva activitat ordinària”, cosa que deixa la porta oberta a recórrer a aquest tipus de finançament puntualment.
D’altra banda, el partit crea els “Espais Demòcrates de Pensament”, òrgans de debat, participació i elaboració de documents que formaran part del corpus ideològic de la formació, oberts a col·laboracions de persones alienes al partit per la seva “expertesa”. Existirà també el comitè demòcrata regional, format pels alcaldes i els portaveus comarcals de cada districte -Demòcrates ja disposa de més d’un centenar de regidors i una trentena d’alcaldes-, amb unes funcions que s’establiran en un reglament, i el partit es vertebrarà al territori en set regions.
Igualment, no existiran militants de Demòcrates, sinó només voluntaris, i ho serà tot major de 18 anys que accepti el seu codi ètic, un pas que permetrà votar i ser elegit per als llocs de direcció. Aquests voluntaris podran contribuir econòmicament al partit, de manera ordinària o extraordinària, tot i que no fer-ho “no limita ni suprimeix cap dret” als voluntaris que no ho facin.
Finalment, el partit també preveu establir relacions formals amb les joventuts del partit -quan es constitueixin- i un comitè d’enllaç amb el moviment jove.
