Llistes obertes per escollir la direcció i renúncia a crèdits bancaris: així funcionarà Demòcrates de Catalunya

BarcelonaAntoni Castellà va definir Demòcrates de Catalunya com el "primer partit postprocés", una proclama que els membres de la formació democristiana han intentat plasmar en els estatuts i el manifest fundacional que es debatran dissabte en el seu primer congrés.

En la ponència dels estatuts, a la qual ha tingut accés l'ARA, el partit es reivindica com una formació d'ideologia "socialcristiana" i "social-liberal" amb arrels en l'humanisme i el personalisme comunitari. En els principis generals del text afirmen que en un eventual estat català és "imprescindible definir uns valors que s'inspirin en la il·lustració o en la doctrina social de l'Església [lluny del confessionalisme]". També s'erigeixen com a "hereus" d'Unió, després que aquest partit, sota la batuta de Josep Antoni Duran i Lleida, s'hagi desmarcat del bloc sobiranista. "Sentim com a propi el llegat polític de la Unió Democràtica de Catalunya dels anys 30 i ens en reivindiquem hereus", proclamen.

Segons les fonts consultades, s'han presentat fins a 197 esmenes a la ponència dels estatuts que s'estan debatent aquesta setmana i que la ponència redactora haurà d'integrar al text final que es presentarà al Congrés. Les esmenes que quedin vives es discutiran dissabte. La proposta d'estatuts, doncs, ha tingut més resposta entre els voluntaris que el manifest fundacional del partit, al qual s'han presentat 55 esmenes i que defineix, bàsicament, la formació com a democristiana i social-liberal.

Al congrés també es votaran els membres de la direcció del partit, un total de 35 membres.

El comitè demòcrata nacional: una direcció col·legiada

S'escollirà a través de llistes obertes

La direcció del partit serà col·legiada i no hi haurà les figures clàssiques de secretaria general o presidència, que sí que hi ha en altres formacions. Estarà integrada per 35 membres escollits per llistes obertes, entre els quals hi haurà dos portaveus polítics: un representant dels membres electes de la cambra i un portaveu de les regions en què s'organitza internament el partit.

Ara per ara, segons ha pogut saber l'ARA, s'hi han presentat més de 50 membres, entre els quals destaca l'exalcalde de Vic i expresident de l'Assemblea de Municipis per la Independència, Josep M. Vila d'Abadal; els exmembres del comitè de govern d'Unió Mercè Jou, Assumpció Laïlla i Josep Martorell; l'alcaldessa de Matadapera, Mireia Solsona, i el mateix Antoni Castellà, la cara més visible del partit, que ja ha deixat el seu càrrec al Govern com a secretari d'Universitats.

Òrgans de decisió del partit

El consell nacional estarà format per 200 membres i el comitè demòcrata

El màxim òrgan de decisió del partit és el congrés nacional, que es reunirà com a màxim cada tres anys i debatrà les línies programàtiques del partit.

Pel que fa a la convocatòria d'un congrés extraordinari –cal tenir en compte que els crítics d'Unió, quan en formaven part, en van reclamar la celebració quan els democristians van decidir presentar-se sols a les eleccions– es pot convocar només si hi ha la petició del 10% de la militància o està motivat per la direcció.

En aquest sentit, el màxim òrgan de decisió entre congressos serà el consell nacional, format pels membres de la direcció del partit i de 200 membres més a distribuir pel territori.

Com es finançarà?

Renúncia als crèdits bancaris

"Els partits per ser lliures han de ser pobres", aquesta és una de les proclames que va fer Antoni Castellà el dia que va anunciar que el congrés del partit seria el mateix dia que el naixement d'Unió 84 anys després. Com s'ha traslladat això als estatuts? La formació democristiana renunciarà als crèdits bancaris. "Demòcrates de Catalunya renuncia als crèdits bancaris per al finançament de la seva activitat ordinària", disposa el text, la qual cosa deixa la porta oberta a recórrer a aquest tipus de finançament en ocasions puntuals.

Programa electoral

El partit es dota d'"espais demòcrates de pensament" per farcir el corpus ideològic

Als estatuts també es fa esment de la creació d'"Espais Demòcrates de Pensament", que es defineixen com òrgans de debat, participació i elaboració de documents que formaran part del corpus ideològic de la formació. S'hi permet la col·laboració de persones alienes al partit per la seva "expertesa".

Organització territorial

Es crea un comitè demòcrata regional que reunirà els alcaldes de la formació

Demòcrates és un partit que abans de constituir-se formalment en aquest congrés ja té representació institucional –més d'un centenar de regidors i gairebé una trentena d'alcaldes–, i això s'ha volgut reflectir en els estatuts. El partit crearà el comitè demòcrata regional, format pels alcaldes i els portaveus comarcals de cada districte. Les seves funcions, però, s'establiran posteriorment per reglament.

El partit es vertebrà territorialment de la manera següent: regió de Barcelona Ciutat, Barcelona comarques, Lleida, Muntanya, Terres de l'Ebre, Tarragona i Girona.

Qui pot ser militant?

Els membres del partit rebran el nom de "voluntaris" i no militants

El partit defineix als seus estatuts la manera com fer-se militant, és a dir, voluntari, en la nomenclatura de Demòcrates. Estableixen que ho pot ser qualsevol persona física, major de 18 anys i que accepti el codi ètic de la formació. Per donar-se d'alta només cap omplir el formulari d'adhesió a la web del partit. Els voluntaris tindran dret a ser elector i elegible a tots els òrgans del partit i tots els càrrecs de representació pública.

Els membres de la formació poden contribuir econòmicament al partit, de forma ordinària o extraordinària, tot i que no fer-ho "no limita ni suprimeix cap dret" als militants que no ho facin.

El partit també preveu establir relacions formals amb les Joventuts del partit –quan es constitueixin– i un comitè d'enllaç amb el moviment jove.