Sobre la guerra: els Estats Units i Israel ni han fet caure el règim dels aiatol·làs, ni controlen l’estret d’Ormuz, ni Trump avança en converses de pau com ens vol fer creure amb aquesta dèria diària de parlar, parlar i parlar.

No hi ha sessió al Congrés dels Diputats que no impliqui un xoc entre Junts i Esquerra. El mateix cap de files dels republicans, Gabriel Rufián, ho ha admès aquest dimecres mentre intervenia en la compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, sobre la guerra d'Iran. Des del faristol, Rufián ha dit el següent: "Alguns periodistes catalans ja escriuen la crònica de Rufián ataca a Junts, doncs sí. M'és igual perquè la gent per sort té altres vies de comunicació per saber què passa aquí, Junts menteix i hi ha poc menys de 30 dies per dir-ho a la gent", ha sentenciat, en al·lusió a l'oposició dels juntaires a convalidar el decret que prorroga els contractes de lloguer del govern espanyol i que s'ha de votar al Congrés com a màxim d'aquí un mes. "Vostès per a qui treballen? No tenen cap votant a qui se li acabi el contracte de lloguer? Per què aquest vot tant autolesiu? Que tenen una empresa immobiliària?", ha preguntat a la bancada juntaire. "Si tomben aquest decret, els desitjo anys d'ostracisme polític i els prometo que m'esforçaré molt perquè així sigui. Fan un mal terrible a la gent d'aquest país", ha rematat.

Junts per Catalunya dona aire al govern espanyol i salvarà el decret que conté mesures fiscals per pal·liar els efectes de la guerra de l'Iran. Entre d'altres, inclou una rebaixa de l'IVA dels carburants, la llum i el gas. Així ho ha anunciat la portaveu dels juntaires al Congrés dels Diputats, Miriam Nogueras, en una entrevista a TV3. Ho ha lligat a un gest del PSOE a favor d'eximir l'IVA dels autònoms que facturin menys de 85.000 euros. Com hauria de ser la picada d'ullet? Amb un vot a favor en un punt d'una proposició no de llei –una iniciativa no legislativa, coneguda com a PNL, que no té caràcter vinculant– que va presentar Junts i que es votarà dijous. "Nosaltres comptem que votaran que sí a poder cuidar els autònoms; aleshores comptaran amb el nostre vot que sí al decret", ha dit Nogueras, tot i que encara que s'aprovi no tindrà efectes immediats si el govern espanyol no pren cap decisió concreta. "Ens consta que volen transposar aquesta directiva i que, efectivament, els petits autònoms tinguin una mica més d’aire", ha subratllat, en aquest sentit, Nogueras.

Veto del govern espanyol a l'enduriment de la regularització de migrants que s'havia d'aprovar aquest dijous al Congrés. Tenint en compte que, tal com va avançar l'ARA, Junts avalava l'esmena introduïda pel PP al Senat a la llei de multireincidència per controlar els antecedents penals dels sol·licitants del permís de residència i revisar informes policials, la Moncloa ha decidit fer ús dels poders excepcionals que li atorga la Constitució per frenar-ho. Segons ha avançat la SER i confirmen fonts parlamentàries a aquest diari, el govern espanyol ha vetat a través de la mesa del Congrés els canvis escudant-se en el fet que suposen un cost extra per a les arques públiques. En concret, han argumentat que revisar els antecedents penals o les causes pendents dels sol·licitants de residència implicaria una despesa de 16 milions d'euros.

Ahir li vaig preguntar a un negociador de la taula PSC-ERC com acabarà el duel Illa-Junqueras i em va dir: “estem parlant…, però és difícil que s’arribi a un acord.”

El vent ha paralitzat bona part de l’activitat del país. 

Pedro Sánchez compareixia aquest dimecres al Congrés per donar comptes dels accidents ferroviaris i el caos de Rodalies, tot i que la situació de la xarxa catalana no ha aflorat fins cinc hores després de l'inici del seu discurs, arran de les rèpliques de Junts i Esquerra. El president espanyol ha assegurat que la situació és "greu", però s'ha escudat en la falta d'inversió durant els governs del PP i en la situació meteorològica "extrema" que viu el Mediterrani per explicar el caos ferroviari. "Rodalies és una merda", ha replicat Gabriel Rufián (ERC), que ha recordat que es tracta del mitjà de transport de la gent del carrer. Míriam Nogueras (Junts), que ha demanat la dimissió del ministre de Transports, li ha respost: "Rodalies és una merda, hi estem d'acord [...]. Però la meitat d'una merda segueix sent una merda".

La política espanyola es prepara per a un nou déjà-vu. El govern espanyol porta aquest dimarts al Congrés la convalidació d'un decret òmnibus, l'anomenat "escut social", que inclou entre altres mesures la revalorització de les pensions. Ara bé, com a l'inici del 2025, no té els suports garantits: el PP ja ha advertit que el tombarà i fonts de Junts es decanten també per rebutjar-lo tenint en compte que incorpora altres mesures amb les quals no estan d'acord.

A ningú se li escapa que la relació entre ERC i Junts, especialment al Congrés dels Diputats, és sovint tempestuosa. Una de les poques imatges d’unitat de la legislatura va ser l’aprovació de l’amnistia, que no va estar exempta de dificultats i de moments de desavinences. Tampoc és cap secret que l’entesa que s’ha fet patent al llarg de la legislatura entre Junts i el PP en matèria econòmica ha aixecat els recels dels republicans. Però quin grau d’entesa tenen els dos partits independentistes en les seves pròpies propostes? L’ARA analitza fil per randa les votacions de les iniciatives o esmenes impulsades per Junts i ERC en els primers dos anys de la legislatura espanyola.

Avui ha arribat la resposta que tothom esperava de Junts a Pedro Sánchez, per boca de Miriam Nogueras. Ahir vam definir les entrevistes matinals de Pedro Sánchez com les d’un president “a la desesperada”. A les nostres pàgines, David Miró escriu avui “autohumiliació”. Certament, no fa ni un mes que Miriam Nogueras li va dir a Pedro Sánchez, al Congrés, que era un “cínic i un hipòcrita”, i en canvi ahir Sánchez va sortir a empassar-se l’orgull i va reconèixer que havien estat els socialistes els que havien incomplert el que havien pactat amb Junts. És normal, l'hi va la legislatura. 

Junts considera que les paraules de Pedro Sánchez assumint els incompliments i la reactivació de mesures pactades amb ells no canvien res a curt termini però marquen el camí que ha de seguir si vol refer la relació. "Tot això no canvia la posició de Junts; som on érem", ha remarcat en un primer moment la portaveu juntaire al Congrés, Miriam Nogueras, per després puntualitzar que "hi ha temps per negociar, hi ha temps per complir i hi ha temps per prendre decisions". Els juntaires no rebaixen el llistó d'exigència i reclamen el compliment de tots els punts acordats entre les dues formacions abans de tornar al diàleg i la negociació amb el govern espanyol.

Miriam Nogueras omplint la bossa del gimnàs amb uns guants de boxa, posant-se una dessuadora amb el Catalonia is not Spain a l'esquena i dirigint-se a col·laborar al Gran Recapte. O Miriam Nogueras caminant amb un vano a ritme de rap amb el missatge “aire que vol dir vent” dirigit a Pedro Sánchez. O la líder de Junts abatent el president espanyol en un videojoc de baralla urbana. O respirant profundament com si fes ioga abans d'una entrevista i dient a càmera que té ganes d'escoltar la Rosalía. Són només alguns dels vídeos que en les últimes setmanes Nogueras ha penjat al seu compte d’Instagram i que exemplifiquen la intenció del partit de potenciar-la i arribar a nous públics via xarxes, sobretot a franges mitjanes d'edat i joves, també en el marc de competència amb l'extrema dreta independentista i també per diferenciar-se d'Esquerra.

Ja s’ha acabat el judici contra el fiscal general de l’Estat. Ara ja només queda esperar la sentència, que diuen que sabrem abans de final d’any. L'última sessió va acabar a dalt de tot, amb l'UCO de la Guàrdia Civil acusant el fiscal de ser el filtrador i ell negant-ho. A jutjar pel que hem vist i sentit, l’acusació no ha aconseguit provar que Álvaro García Ortiz fos el filtrador. Més aviat la defensa ha aportat testimonis que demostren que la notícia del pacte de la parella d’Ayuso amb Hisenda ja corria abans que el famós correu estigués en poder del fiscal general.

La batalla entre Junts i Esquerra s'ha fet un lloc en la compareixença d'aquest dimecres del president espanyol, Pedro Sánchez. El portaveu republicà, Gabriel Rufián, que ha dedicat bona part del seu discurs a carregar contra el PP, també ha apujat el to contra el partit de Carles Puigdemont en els darrers minuts del seu discurs. Després d'haver fet tot el seu discurs en castellà, ha canviat al català per reclamar-li a Junts una "disculpa pública", després de "sis anys" –ha dit– dient que Esquerra donava suport a Sánchez "a canvi de res". "Ens hi hem deixat la pell mentre vosaltres fèieu tuits", ha sentenciat. "Deixin de fer mal al meu país", ha conclòs.

Com els comentàvem ahir, Junts ha anunciat el bloqueig de totes les lleis que estan en tramitació al Congrés. Vist que després del solemne anunci de Puigdemont a Perpinyà que no negociaran més amb el PSOE la reacció general va ser dir “I?”, Junts ha volgut fer un pas més: el PSOE no podrà aprovar cap llei. A veure si Sánchez és capaç d’aguantar governant fins al 2027, com va dient.

Un dia després de fer un pas més en el trencament amb el PSOE, Junts deixa clar que la ruptura és "irreversible". Així ho ha afirmat en declaracions a TVE la portaveu del partit a Madrid, Miriam Nogueras. "Qui ens ha portat a aquesta ruptura irreversible és el govern espanyol", ha dit. Aquest dijous els de Carles Puigdemont van anunciar el veto a una cinquantena de lleis dels socialistes i de Sumar al Congrés.

Per a Junts, l'acord d'investidura amb el PSOE es basava en una premissa bàsica: havia de ser molt diferent del que havia fet ERC en les legislatures anteriors. Per això es van esforçar des del primer dia a deixar clar que ells no formaven part de cap bloc de la investidura, i es van intentar situar en un punt intermedi entre les forces que donen suport al govern espanyol (bàsicament partits progressistes però també el PNB) i l'oposició formada pel PP i Vox. En un context de polarització entre sanchisme i antisanchisme, un paradigma que també afecta l'ecosistema polític català, majoritàriament sanchista, Junts caminava per un camí molt estret que l'obligava a fer un cert contorsionisme parlamentari: ara pacto això amb el govern, ara li tombo allò altre amb el PP i Vox, per exemple, l'impost a les elèctriques.

El mateix dia que Junts ha anunciat el veto a una cinquantena de lleis del PSOE i Sumar al Congrés per bloquejar la seva activitat legislativa després d'anunciar la setmana passada que ja no sustentarà Pedro Sánchez pels seus incompliments amb els pactes a què van arribar, els juntaires ho han escenificat amb la simulació d'un videojoc. Ho ha fet amb una publicació a les xarxes que ha publicat el diputat de la formació de Carles Puigdemont, Josep Maria Cruset, i també la mateixa líder a Madrid, Miriam Nogueras.

En setmanes com aquesta es percep de manera clamorosa la desaparició de la política catalana de la primera línia del protagonisme. Amb tot el que està passant a València, amb el judici al fiscal general, amb els casos de corrupció assetjant el PSOE, no és estrany. Però no és d’ara. Illa es va imposar pacificar i està lligat molt estretament a Pedro Sánchez, tant políticament com personalment, i tant Junts com Esquerra tenen els seus líders inhabilitats. Tant el de Catalunya com el d’Espanya són governs fràgils, però ja hem entrat en l’època en què no poder aprovar uns pressupostos ja no és motiu per convocar eleccions. Resultat? Un joc d’impotències.

Sánchez. Trencant amb el PSOE, Puigdemont ha triat l’opció menys dolenta. La menys dolenta, esclar, per al seu partit. L’han criticat molt els altaveus del PSOE, amb la cantarella del xantatge emocional, però el cert és que els socialistes, després d’anys i panys de repenjar-se en la por a la dreta franquista, han exhaurit tot el crèdit. El govern espanyol no pot fer complir els acords, i a més està en hores baixes per qüestions internes. No pot exigir complicitat a uns socis que aviat poden ser rivals electorals. Perquè Sánchez conserva el botó de les eleccions anticipades, i el pot prémer en qualsevol moment, aprofitant un sondeig favorable o una conjuntura inesperada. Quan això passi, els estrategs del PSOE, de Sumar i d'ERC tindran mitja campanya feta cridant que ve el llop (un llop real i temible, acceptem-ho). Però Junts necessita alguna cosa més, perquè el llop ja el té dintre casa: és l’ombra rampant d’Aliança Catalana, que aglutina dos motors de vot molt potents. El gir a la dreta, que és un fenomen global i transversal, i la desafecció de l’independentisme irritat cap als partits que encara reivindiquen els fets del 2017.