Junts abraça l'antisanchisme
BarcelonaPer a Junts, l'acord d'investidura amb el PSOE es basava en una premissa bàsica: havia de ser molt diferent del que havia fet ERC en les legislatures anteriors. Per això es van esforçar des del primer dia a deixar clar que ells no formaven part de cap bloc de la investidura, i es van intentar situar en un punt intermedi entre les forces que donen suport al govern espanyol (bàsicament partits progressistes però també el PNB) i l'oposició formada pel PP i Vox. En un context de polarització entre sanchisme i antisanchisme, un paradigma que també afecta l'ecosistema polític català, majoritàriament sanchista, Junts caminava per un camí molt estret que l'obligava a fer un cert contorsionisme parlamentari: ara pacto això amb el govern, ara li tombo allò altre amb el PP i Vox, per exemple, l'impost a les elèctriques.
Aquest difícil equilibri s'ha trencat per una barreja de factors i ha fet caure definitivament Junts de la banda de l'antisanchisme: bàsicament els incompliments del PSOE, evidents, i la pressió d'Aliança Catalana, que està portant el partit de Puigdemont a dretanitzar-se en consonància amb el que fan tots els espais conservadors europeus, han actuat de catalitzadors. El videojoc en què Miriam Nogueras fulmina Pedro Sánchez avui està fent salivar les dretes espanyoles i situa Junts en el cantó dels que volen fer caure el president espanyol.
El problema per Junts és que no té un candidat espanyol "investible" que no sigui Sánchez. Segons l'últim CEO, un 59% dels votants de Junts aproven Sánchez i només un 12%, Feijóo, o un 9%, Abascal. A Catalunya fins i tot els poders econòmics prefereixen el líder socialista a la Moncloa abans que un tàndem Feijóo-Abascal que pot tornar a incendiar Catalunya. I no es pot oblidar que en aquest escenari Junts perdria la gran palanca de poder obtinguda a les eleccions del juliol del 2023, que és la de vetar o aprovar lleis al Congrés espanyol.
Tot i això, caldrà veure fins a on porta realment Junts el seu pols contra Sánchez. El president espanyol té la capacitat de posar Junts entre l'espasa i la paret amb votacions endimoniades al Congrés (ajudes, pensions, etc.) i sotmetre'ls a un fort desgast abans de convocar eleccions. No hi ha dubte, també, que hi ha una part de Junts que avui se sent alliberada per defensar posicions més dretanes sense la llufa de donar suport a una icona progressista com ho és Sánchez. Però és clar, això implica situar-se en una trinxera determinada en un moment de polarització global entre dos bàndols (Trump vs. Mamdani), que és el que sempre va voler evitar Jordi Pujol.
