Després de la seva explosiva declaració davant la justicia, en què va acusar el seu pare i tutor legal d'abusos, Britney Spears ha reaparegut a Instagram per explicar que durant els últims dos anys ha fingit a les xarxes socials que tenia una vida feliç perquè li feia vergonya confessar les experiències traumàtiques que havia patit. La cantant d'I'm a slave for you ha dit a la xarxa: "Em disculpo per haver fingit durant els dos últims anys que estava bé. Era per orgull i perquè em feia vergonya compartir el que m'havia passat, però, honestament, ¿qui no vol tenir un Instagram que sigui divertit i alegre?"

El nou president de RTVE, José Manuel Pérez Tornero, ha confirmat que els treballadors que van fer comentaris masclistes durant la retransmissió per Facebook de la catifa vermella dels Goya han estat sancionats, un cop tancat l'expedient disciplinari que es va obrir per investigar els fets. Pérez Tornero ho va explicar durant la compareixença davant la comissió mixta de control parlamentari de RTVE que va tenir lloc aquest dijous.

Espanya ha d'impulsar una llei que ampliï i reconegui totes les formes i àmbits de la violència masclista, entre les quals la violència vicària que reflecteix l'assassinat de les dues nenes de Tenerife a mans del seu pare en un crim que buscava, també, fer mal a la mare i exparella de l'agressor. Ho ha defensat aquest dissabte la consellera d'Igualtat i Feminismes del Govern, Tània Verge, que ha instat l'Estat a accelerar la transposició del dret internacional que ja preveu aquesta i altres formes de violència masclista.

El Camp Nou, que les guies turístiques de Barcelona inclouen com a imprescindible –de fet, el seu museu és el més visitat de la ciutat–, és, per contra, un punt clarament a evitar per a moltes veïnes de les Corts. Com ho és també el tram de mig quilòmetre per Carles III entre la plaça Maria Cristina i Mejía Lequerica. Així, fins a 67 ubicacions “poc segures”, ja sigui per un paisatge hostil o un paisanatge agressiu. Convocades pel grup Cortsenques Dissidents, mig centenar de dones del districte d’entre 17 i 64 anys van analitzar, debatre i posar en comú quins són els trams que eviten, ja sigui de nit, quan van soles o amb amigues.

Ni Luisa Roldán ni Maruja Mallo. Tampoc María Zambrano o Judith Butler. Les dones no són matèria d’estudi a escoles i universitats perquè senzillament han desaparegut dels currículums escolars i gairebé les úniques que hi surten ho fan en qualitat d’esposes o germanes de reis. Per feminitzar els llibres, aquest divendres tres iniciatives populars lliuren al ministeri d’Educació més de 100.000 firmes que reclamen corregir “l’esborrament de dones artistes i filòsofes” com María Blanchard i Simone de Beauvoir.

L'escriptora i periodista nord-americana Gloria Steinem ha estat reconeguda amb el premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2021 per la seva trajectòria marcada per la defensa del feminisme, un moviment del qual ha sigut una gran referents mundial i del qual va ser portaveu destacada durant els anys 60 i 70. El tribunal dels premis ha remarcat que Steinem, nascuda a Ohio l'any 1934, és "una referència icònica essencial del moviment pels drets de les dones" i que durant sis dècades ha lluitat per la igualtat i la inclusió de totes les veus.

Què hauria passat si el Barça masculí hagués derrotat el Celta de Vigo i l’Atlètic no hagués guanyat? És a dir, què hauria passat si el mateix dia que el Barça femení guanyava la Champions, l’equip de Koeman hagués acabat amb moltes opcions de guanyar el títol? De ben segur que el tractament de la jornada de tots els mitjans de comunicació hauria sigut ben diferent. L’èxit de Göteborg serveix per recordar-nos que encara queda molta feina per fer. La Champions no és el destí final, perquè no som ni a la meitat del camí.

L'Ajuntament de Girona va ser pioner en la decisió d'implantar un permís que permeti a les dones que pateixen dolor menstrual absentar-se durant vuit hores de la feina i recuperar-les en els tres mesos següents. Un pas que ara haurà de ratificar el ple del consistori l'avalarà amb els vots a favor de com a mínim JxCat, ERC i Guanyem- i que a ulls de la Intersindical, que és qui va presentar la proposta a la mesa general de negociació, és "fonamental" per treure el tema del dolor menstrual de l'àmbit domèstic i trencar el tabú de la regla. Així ho destaca la secretària nacional de feminisme del sindicat, Ester Rocabayera, que afegeix, però, que perquè la conquesta del nou dret sigui total caldria aconseguir que el permís fos remunerat i no recuperable per evitar que hi hagi qui eviti demanar-lo per problemes de conciliació o altres situacions que li facin inviable treballar fora de l'horari que té establert. És a dir, que qualsevol dona amb dolor menstrual -o associat a la menopausa- tingui dret a absentar-se un dia.

Va néixer al Prat de Llobregat, però la polèmica regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI de Palma, Sonia Vivas (Podem), parla un català molt empeltat del de Mallorca. Va anar a l’illa quan tenia 18 anys i s’hi va sentir prou a gust per quedar-s’hi. Allà es va fer policia local, de la unitat motoritzada pesada, i va xocar amb el doble rebuig masclista per ser dona i lesbiana. A més, va topar amb un dels escàndols de corrupció més grans dels últims anys a l’illa: el cas Cursach, que duu el nom d’un conegut empresari d’oci nocturn, però que ha esquitxat el poder polític i la policia de la ciutat. Ara aborda tot això al llibre Cuando vinieron a por mi (Península).

Home i dona. Masculí i femení. Aquesta classificació binària del món deixa fora moltes persones que no s’hi identifiquen. Més enllà dels genitals, les generacions joves reivindiquen la diversitat de les noves identitats de gènere i orientacions sexuals, representades per les sigles LGTBIQA+.

El debat sobre l’autodeterminació de gènere ha impactat els últims anys en l’arena política. Les negociacions a la Moncloa sobre l’anomenada llei trans han alimentat tibantors entre el PSOE i Unides Podem, que en l’últim any han encarnat -amb matisos- els corrents del feminisme. Si en el socialisme l’argumentari actual -que va transcendir als mitjans el juny del 2020 i que el partit considera vigent- defensa que el sexe és un fet “biològic”, Unides Podem reivindica que el sexe, com el gènere, també és cultural. Això últim es tradueix en la futura llei en el fet que qualsevol persona de més de 16 anys pot canviar-se nom i sexe al registre civil només amb una declaració expressa. 

Andrògina

Persona que presenta trets atribuïts socialment masculins amb d'altres de considerats femenins.

]]>

Ara que falta poc menys d’una setmana per Sant Jordi, les llibreries ja estan plenes de novetats editorials. Entre aquestes, enguany destaquen diversos llibres amb veus de dones que aborden el tema del desig i el plaer des d’una perspectiva femenina i feminista, sens pèls a la llengua i en alguns casos de manera franca i una mica descarada. Llibres com Sexe fora de norma (Raig Verd), Feminismo vibrante d’Ana Requena (Roca Editorial) i Sexe Ficció de Marta Pontnou (Rosa dels Vents) parlen de sexe i de plaer fugint de la mirada tradicional, i posen la dona i els seus desitjos al centre. Però aquesta nova visió del plaer femení també la trobem en pel·lícules i sèries que estan ajudant a crear nous models i configurant un imaginari col·lectiu renovat, sobretot per als joves, en què les dones deixen de ser objectes sexuals per convertir-se en subjectes. Sèries com Sex education, Normal people, Fleabag, Working mums i fins i tot Els Bridgerton han aconseguit fer caure tabús al voltant de qüestions com la masturbació femenina, el sexe oral, el desig, la maternitat i el consentiment.

]]>

Qui protegeix les persones que protegeixen les víctimes de la violència masclista? Fins ara l’única resposta era ningú. Però des d’aquest any a Catalunya hi ha en vigor una norma que reconeix els que ajuden les supervivents i també reben atacs masclistes. És el que s’anomena la violència de segon ordre, que per primera vegada al món s’inclou en una llei. El Parlament va aprovar al desembre una modificació de la llei catalana contra la violència masclista del 2008 per actualitzar-la amb noves tipologies, com la violència masclista digital, l'obstètrica, la institucional i la de segon ordre. És un terme nou, del qual hi ha poca literatura científica, però tots els experts consultats valoren que el sol fet que es posi negre sobre blanc ja suposa un enorme pas per donar “visibilitat i trencar silencis”.

]]>

"La gent abans es tallava més. Els costava molt més fer discursos del tipus «Sou totes unes boges» o fer bromes sobre la violència de gènere". És el testimoni d'un jove sobre el discurs d'odi sexista a les xarxes socials que ha recollit en un informe el FAD, el Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, que constata com l'anonimat i la distància amb la víctima fa que els haters, els emissors de missatges d'odi, s'animin.

]]>

El primer ministre pakistanès, Imran Khan, ha rebut aquest dimecres dures crítiques de les organitzacions de drets humans i feministes per haver culpat les dones de la violència sexual, en considerar que són elles qui tempten els homes quan no fan servir vels, informa Efe.

]]>

L'efecte Rocío Carrasco existeix i té xifres. El telèfon de violència masclista 900 900 120 ha tingut un 61% més de consultes en l'última setmana, un augment que l'Institut Català de les Dones (ICD) atribueix al fet que moltes dones que pateixen o han patit agressions s'han reconegut en el testimoni d'un personatge popular que en horari de màxima audiència ha narrat l'assetjament i els maltractes psicològics que va rebre del seu marit i pare dels dos fills.

]]>

Danae Boronat (Tarragona, 1985) no se sap estar quieta, així que travessa la ciutat de Barcelona amb un patinet, d’un estudi de televisió a una entrevista. Incansable, ara publica el seu primer llibre: No las llames chicas, llámalas futbolistas (Planeta), on dona veu a diferents generacions de jugadores. Entre elles, les que van patir abusos de qui va ser seleccionador espanyol del 1988 al 2015, Ignacio Quereda.  

]]>

Deixar de pagar la pensió alimentària dels fills és "violència econòmica" i produeix una doble victimització: la dels menors, que no veuen cobertes les seves necessitats, i la de l'altre progenitor -molt majoritàriament dones-, que ha de fer-se'n càrrec amb un excés de cura que no li correspon. En una sentència que marca jurisprudència, el Tribunal Suprem ha condemnat a sis mesos de presó un home per abandonament familiar en deixar d'abonar voluntàriament 34.639 euros compromesos malgrat que tenia prou capacitat econòmica, segons ha avançat Efe.

]]>

La Clara s’ha passat sis mesos amb mal de panxa cada cop que havia de parlar amb un mitjà de comunicació. La Jenn no s’atrevia a enviar les seves propostes a un grup de WhatsApp si abans no havien sigut validades per algú altre. L’Anna Pacheco reconeix que molts cops ha trucat a expertes per elaborar un reportatge i sovint li han dit que no estaven prou formades per opinar. I l’Anna López encara sent que al quiròfan ha de demostrar que ho fa molt millor que els altres perquè és una dona en un món d’homes. L’anomenada síndrome de la impostora –la tendència, més acusada en les dones, de menystenir-se i de pensar que no s’està prou preparada per a una feina– es manifesta de múltiples maneres i es combat amb més referents femenins. En parlem per videconferència amb quatre dones d’edats i àmbits diversos: Anna López, cap del servei de cirurgia plàstica de l’Hospital de Bellvitge; Jenn Díaz, diputada i escriptora; Clara Prats, investigadora i professora de la UPC, i la periodista Anna Pacheco.

]]>