El Suprem ha desestimat la petició de Ciutadans de suspensió cautelaríssima dels indults concedits pel govern espanyol als líders independentistes perquè considera que no és un cas en què s'hagi de tenir especial urgència ni que s'hagi de decidir abans fins i tot d'escoltar l'Advocacia de l'Estat en representació de l'executiu de Pedro Sánchez.

Joaquim Forn (Barcelona, 1964) atén l’ARA des de casa mitjançant un Zoom. Admet que encara no s’ha fet a la idea que no haurà de tornar a la presó de Lledoners.

Quan falten només quatre dies per a la reunió a la Moncloa entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès, aquest divendres els dos presidents han discrepat sobre els límits que ha de tenir l'etapa de diàleg que estan a punt d'inaugurar. El president espanyol s'ha mostrat partidari que els dos governs dialoguin, però ha fixat d'entrada uns límits clars: el respecte al "pacte constitucional" i la "legalitat democràtica". Hores més tard, el president català li ha replicat que no renunciarà a posar sobre la taula dues de les seves reivindicacions troncals: l'amnistia i l'autodeterminació. "El nostre únic límit és la voluntat de la ciutadania de Catalunya", ha argumentat.

Els indults dels presos de l’1-O ja són aquí, però subsisteix el problema dels milers de persones encausades judicialment o amb procediments de responsabilitat comptable davant del Tribunal de Comptes. Hi ha tanmateix algunes vies de solució, i una d’elles és l’amnistia. Certament, es tracta d’una via anatemitzada —es diu que per inconstitucional—, però també els indults eren inviables i il·legítims fa pocs mesos. No ens enganyem. Es tracta d’una qüestió essencialment de voluntat política. La raó d’estat sempre troba fórmules que encaixin dins l’estat de dret.

Dimecres a les dotze del migdia, quan començaven a sortir els polítics i líders socials independentistes de les respectives presons, els diferents magazins matinals i programes de tertúlies a Espanya hi connectaven en directe.

L'existència de prop de 3.000 persones amb alguna causa judicial pendent relacionada amb l'1-O o amb les mobilitzacions posteriors ha fet que l'independentisme hagi estat contingut a l'hora de celebrar la posada en llibertat dels nou presos polítics. Però no hi ha dubte que després de gairebé quatre anys entre reixes, els indults es poden considerar una victòria del moviment independentista, ja que el gest del govern de Pedro Sánchez no s'entendria sense la perseverança en les mobilitzacions de protesta, sense el suport electoral rebut pels partits sobiranistes i, per descomptat, sense les victòries judicials a Europa i la pressió d'organismes internacionals com el Consell d'Europa o ONGs com Amnistia Internacional. És tot aquest seguit de factors, sumats a la necessitat aritmètica que té el PSOE del suport d'ERC al Congrés (és a dir, un altre cop els vots independentistes), el que explica que un govern espanyol s'hagi atrevit a desautoritzar el poder judicial amb una decisió que, com era previsible, ha crispat encara més la dreta.

Isabel Díaz Ayuso no ha esperat ni una setmana per iniciar el foc amic contra Pablo Casado. El dia que el president del PP ha demanat al president espanyol, Pedro Sánchez, que dimiteixi per la concessió dels indults, la presidenta de la Comunitat de Madrid ha mirat de fer ombra al seu líder orgànic amb una declaració institucional –sense preguntes– a la seu de la Puerta del Sol en què ha manifestat el seu rebuig frontal a la mesura de gràcia. Després de la reunió del consell de govern, ha proclamat que no consentirà que “les empreses i els autònoms madrilenys, i molt menys la resta de contribuents, paguin aquesta festa”. Ayuso ha vinculat així una suposada connivència de Sánchez amb el sobiranisme i les polítiques impositives de què fa bandera.

El primer recurs contra els indults als presos polítics no ha vingut de la mà de cap dels tres partits que l'havien anunciat -PP, Cs i Vox-, sinó de l'entitat unionista Convivència Cívica Catalana, presidida per l'advocat Ángel Escolano. L'organització ha presentat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem en contra de la mesura quan no feia més que unes hores que havia estat publicada al Butlletí Oficial de l'Estat. En un comunicat, considera que la concessió dels indults significa un greuge contra "la part de la societat catalana que va patir en carn pròpia els greus fets del mal anomenat Procés", i denuncia que es doni un "tracte de favor totalment injustificat" als presos polítics.

Voldria fer uns comentaris sobre el debat que s’ha desfermat per l'article d’opinió d’Oriol Junqueras, que després va donar origen a diversos comentaris d’altres polítics i que ha motivat una nova reflexió del mateix Junqueras, enfocant-ho amb altres paraules. Va parlar d’un nou paradigma i d’una nova etapa. La primera qüestió és reflexiva, i la segona, d’actuació política. Parlava d’errors i encerts, fortaleses i febleses, d’actuacions que no van ser ben enteses, i per la qual cosa molta gent es va veure exclosa. Penso que té molt de mèrit conèixer i dir en públic aquestes coses, ser honestos i modestos. Dir que les estratègies s’han d’adaptar a les circumstàncies per ser guanyadores, per a mi vol dir que el futur s’ha d’encarar per altres camins. El fet que més del 85% de la població catalana, amb tres enquestes diferents, refusi avui dia la via unilateral, ja vol dir molt. Tots plegats hem hagut de reflexionar en el darrers tres anys, amb variacions inevitables, i cal fer-ho per prendre les millors decisions de cara al futur. El dia 16 d’aquest mes, Junqueras va posar l’accent en la multilateralitat, dient també que la comunitat internacional aconsella que Catalunya no s’aixequi mai de la taula de diàleg. La multilateralitat, i això és una afirmació meva a partir del que diu el diccionari, és el contrari de la unilateralitat, i les experiències dels fracassos de les vies unilaterals a tot el món aconsellen ser prudents i encetar noves vies, encara que siguin més lentes del que molta gent voldria. Aquestes vies poden permetre guanyar adeptes i reconeixement internacional, i si es fan bones polítiques en el dia a dia. Primer vindrà l'etapa bilateral i, si això avança, després vindrà la multilateral.

Els indults del govern espanyol s'han fet efectius i els presos polítics ja són lliures. Els nou líders independentistes empresonats des de finals del 2017 dormiran aquesta nit a casa seva i no hauran de tornar l'endemà a la presó. A la sortida dels centres penitenciaris, una multitud els ha anat a rebre, entre ells membres del Govern com el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha estat a Lledoners. Els presos han sortit en llibertat reclamant l'amnistia de la resta de represaliats i assegurant que no canviaran les seves conviccions independentistes ni la seva aposta política per aconseguir la República. En definitiva, que no ho faran malgrat que sigui el govern espanyol qui hagi promogut la mesura de gràcia que els ha permès sortir de la presó abans de complir tota la condemna. "La repressió no ens ha vençut”, ha proclamat el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, s'ha reunit aquest dimecres amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i li ha proposat la creació d'una comissió de seguiment sobre l'informe del Consell d'Europa que es va fer públic el mateix dia en què el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar els indults, i que reclama alliberar els presos polítics i retirar les euroordres. "La comissió que proposem hauria de començar a treballar per veure com s'apliquen aquests acords", ha dit el Síndic, que ha proposat convidar el relator, el diputat socialista letó Boris Cilevics, que ha dedicat més d'un any a la redacció de l'informe, amb visita inclosa a Lledoners, així com el responsable del departament d'Afers Jurídics i Drets Humans del Secretariat de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, Günter Schirmer.

I ara què? Tant la Moncloa com la Generalitat coincideixen que amb els indults no s'acaba res sinó que s'obre un nou camí, i aquí és on tornen les bifurcacions. L'endemà de la concessió de la mesura de gràcia i que l'independentisme reiterés l'aposta per l'autodeterminació i l'amnistia, Pedro Sánchez ha reclamat a ERC i Junts que "defensin el pacte constitucional, la legalitat i l'Estatut". El president espanyol s'hi ha referit durant la sessió de control en una pregunta del portaveu republicà, Gabriel Rufián, que li ha demanat quin és el "pla" de l'executiu a partir d'ara. "I quin és el pla del Govern de la Generalitat?", ha replicat Sánchez.

El compte enrere perquè els nous presos polítics surtin de la presó ja està en marxa i s'estan complint els terminis previstos. Els departament de Justícia ha notificat que els centres penitenciaris de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada), Puig de les Basses (Figueres) i Wad-Ras (Barcelona) han rebut a les 10.30 hores la comunicació de la interlocutòria del Tribunal Suprem en què es fan efectius els indults aprovats pel Consell de Ministres i que suposa l’excarceració dels nou presos i preses polítiques. Els dirigents independentistes sortiran en llibertat tant bon punt facin els tràmits corresponents com firmar la resolució d'excarceració.

"Benvolguts amics, si veieu aquest vídeo és perquè els aparells de l'Estat han decidit limitar la meva llibertat". "Lamentablement la decisió de la jutge ha sigut privar-nos de llibertat, un acte que no respon a cap principi de justícia sinó que intenta atemorir-nos i castigar-nos". El 16 d'octubre del 2017 l'Audiència Nacional empresonava els líders d'Òmnium i l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i Espanya tornava a tenir presos polítics catalans. Malgrat tenir la condemna més baixa de tots els que van ser jutjats al Tribunal Suprem, els Jordis són, de fet, els que més temps han passat entre reixes: 1.346 dies, o el que és el mateix, 3 anys, 8 mesos i 1 setmana entre les presons de Soto del Real i Lledoners (a més de visitar-ne d'altres durant els trasllats). Han complert el 41% de la condemna de 9 anys de presó que seguirà als seus antecedents.