Política 23/06/2021

Més d'11.000 dies acumulats a la presó: el preu per haver organitzat un referèndum

Sànchez i Cuixart han passat 3 anys, 8 mesos i 1 setmana entre reixes

4 min
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez agraeixen el suport de diputats i senadors dels partits sobiranistes, que van anar fins a la porta de l’Audiència Nacional, tot i que el dispositiu policial no els va permetre que se’ls acostessin.

Barcelona"Benvolguts amics, si veieu aquest vídeo és perquè els aparells de l'Estat han decidit limitar la meva llibertat". "Lamentablement la decisió de la jutge ha sigut privar-nos de llibertat, un acte que no respon a cap principi de justícia sinó que intenta atemorir-nos i castigar-nos". El 16 d'octubre del 2017 l'Audiència Nacional empresonava els líders d'Òmnium i l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez , i Espanya tornava a tenir presos polítics catalans. Malgrat tenir la condemna més baixa de tots els que van ser jutjats al Tribunal Suprem, els Jordis són, de fet, els que més temps han passat entre reixes: 1.346 dies, o el que és el mateix, 3 anys, 8 mesos i 1 setmana entre les presons de Soto del Real i Lledoners (a més de visitar-ne d'altres durant els trasllats). Han complert el 41% de la condemna de 9 anys de presó que seguirà als seus antecedents.

Aviat se'ls afegiria la meitat del Govern . El 2 de novembre la mateixa jutge, Carmen Lamela, dictava presó contra Oriol Junqueras i Joaquim Forn (1.329 dies), contra Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa (1.220 dies), i també contra Carles Mundó i Meritxell Borràs (32 dies) i Santi Vila (1 dia). Una setmana després, el Tribunal Suprem hi afegia la presidenta del Parlament , Carme Forcadell (1.189 dies). En total, l'organització de l'1-O s'ha saldat amb 11.475 dies acumulats a les presons de l'Estat. Els indults han posat punt final a aquesta etapa, tot i que aviat en podria començar una de nova, amb més presos derivats de les moltes causes judicials sorgides de l'1-O, malgrat que el Consell d'Europa i altres organismes internacionals estan reclamant obertament que es posi punt final a la repressió de l'independentisme.

Presó provisional

A Junqueras per ser el màxim responsable del Govern (Carles Puigdemont és a l'exili), a Forn per ser el responsable polític dels Mossos i a Sànchez i Cuixart per ser els líders de les organitzacions civils, el Tribunal Suprem —que es va fer càrrec de la causa— va decidir castigar-los de manera extra mantenint per a tots ells la presó preventiva que el 4 de desembre va revocar per a la resta d'investigats. Tots els presos polítics, excepte Cuixart, van formar part de les llistes electorals de les eleccions al Parlament que s'havien de celebrar el 21 de desembre i, tot i que alguns d'ells van optar també per intentar exercir de diputats, aviat va quedar clar que la justícia espanyola intentaria evitar-ho a qualsevol preu. Junqueras fins i tot va ser sancionat per difondre un missatge d'àudio en un míting electoral. A Sànchez no li van permetre acudir a la seva sessió d'investidura i, al març, el jutge instructor, Pablo Llarena, va decidir tornar a empresonar els polítics als quals havia concedit la llibertat immediatament abans de comprovar si Turull podia acabar sent investit president .

La presó provisional per a tots ells seria llarga. Primer a Madrid, a les presons d'Estremera i Soto del Real per als homes i a la d'Alcalá Meco per a les dones, i, a partir del juliol del 2018 , a Catalunya als centres de Lledoners en el cas dels homes i de Puig de les Basses en el cas de les dones (Forcadell va acabar demanant el trasllat a la de Mas d'Enric a Tarragona i, un cop va ser condemnada, a la de Wad-Ras a Barcelona). 1 de febrer del 2019 de nou cap a Madrid, per començar el judici al Suprem. Durant els gairebé dos anys que va durar la presó preventiva en el cas dels Jordis (la sentència del Suprem es va fer pública el 14 d'octubre del 2019), només a algun d'ells se li va permetre excepcionalment sortir amb algun permís mèdic, per conèixer el seu fill acabat de néixer , i en el cas dels que es van presentar a les eleccions espanyoles de l'abril d'aquell any per acudir a la sessió constitutiva del Congrés i del Senat . En el cas de les europees del maig, en canvi, a Junqueras no se li va permetre ni tan sols agafar les credencials.

El 100.2

Un cop condemnats i, conscients que la magistratura els observava amb lupa, la Generalitat va optar per no concedir-los d'entrada el tercer grau. Van ser classificats en segon grau (el que havien assenyalat les juntes de tractament de les presons) el 9 de gener del 2020 . Una setmana després, Cuixart i Sànchez complien una quarta part de la condemna i podien començar a optar pels permisos. Però la via per flexibilitzar l'estada a la presó per la qual van optar les institucions penitenciàries va ser la del 100.2, l'article del reglament penitenciari que va permetre als presos sortir a treballar, fer voluntariat o cuidar de familiars entre els mesos de febrer i juliol d'aquell any —amb un parèntesi obligat pel confinament del covid—. En el seu primer dia de feina, després de dos anys sense poder-hi anar, Cuixart es va desplaçar directament cap a la seva fàbrica de Sentmenat .

Tercer grau

Hi ha hagut molta polèmica vinculada a la concessió, el 14 de juliol del 2020 (es va executar a partir del dia 17), del tercer grau penitenciari. La Fiscalia s'hi va oposar ràpidament i la dreta espanyola va posar el crit al cel. I això que, en el cas dels homes, només van poder gaudir del règim de semillibertat (que els permetia passar els caps de setmana a casa i no anar a la presó més que a dormir entre setmana) durant 50 dies, entre els del juliol del 2020 (11 dies) i els d'aquest 2021 (39). Sànchez i Cuixart, per exemple, han estat 50 dies en tercer grau d'un total de 1.346, un 3,7% dels dies que han passat a la presó. El Suprem s'hi va oposar malgrat que els jutges de vigilància penitenciària els havien validat i ara l'alt tribunal també ha fet un informe en contra dels indults. Aquest cop, però, no podrà evitar que surtin al carrer, ara sí, en llibertat.

stats