Antifrau ha assenyalat fins a deu irregularitats i males pràctiques al Parlament de Catalunya. Cito telegràficament les més rellevants: premis de jubilació i premis de “vinculació” sense empara legal als funcionaris; llicències per edat concedides sense seguir la normativa; tractes de favor en dues oposicions, o creació de places ad hoc per incloure diversos caps de departament en el procés d’estabilització de la funció pública.

L'Oficina Antifrau ha assenyalat fins a "deu casos" d'irregularitats al Parlament de Catalunya, entre els quals el de les pagues addicionals que reben els funcionaris de la cambra i no estan previstes a l'Estatut de l'Empleat Públic: el premi de jubilació –un any sencer de sou que de mitjana arriba als 100.000 euros en el cas dels alts funcionaris– i el premi de "vinculació", una mensualitat extra quan es compleixen els 25 anys d'antiguitat. Antifrau considera que aquests pagaments "no tenen empara legal" i poden ser "nuls de ple dret". Què farà el Parlament? De moment només ha respost que demanarà un informe al nou secretari general, Albert Capelleras, i manté el silenci sobre com actuarà davant les males pràctiques assenyalades per Antifrau.

L'Oficina Antifrau ha detectat fins a deu casos d'"irregularitats" i "males pràctiques" al Parlament de Catalunya i insta la cambra catalana a revisar les actuacions de forma urgent i a comunicar, en un termini màxim de trenta dies, les mesures que prendrà per resoldre aquesta situació. Aquesta és la primera conclusió de l'oficina dirigida per l'exmagistrat Miguel Ángel Gimeno, que ara fa un parell de mesos va engegar una investigació sobre la cambra catalana arran d'una denúncia anònima que apuntava males pràctiques en matèria de contractació i diversos privilegis atorgats al personal funcionari. Entre aquestes irregularitats, Antifrau assenyala la concessió de llicències per edat en diferit –tal com avançava aquest dijous l'ARA– i els premis de jubilació, que és una figura actualment vigent i que implica el cobrament d'un any sencer de sou –que pot arribar a 200.000 euros en el cas d'alguns funcionaris– quan arriba l'hora de jubilar-se.

Les llicències per edat no només estan sota lupa de l’Oficina d’Antifrau pel que significaven –cobrar sense treballar durant cinc anys abans de la jubilació amb sous d’entre 3.000 i més de 10.000 euros mensuals– sinó també per la forma com es van concedir les últimes prejubilacions abans de ser reformades el febrer del 2022. Segons ha constatat l’ARA a través de diverses peticions de transparència, l’ex secretària general de la cambra Esther Andreu va intensificar la concessió d’aquestes llicències durant l’estiu i la tardor del 2021, quan s'estaven negociant els canvis per fer més restrictiva la norma per ordre de la llavors presidenta del Parlament, Laura Borràs. D'aquesta manera, els funcionaris que s'hi van poder acollir a última hora ho van fer en un règim més avantatjós. Aquell any es van concedir 16 llicències, el doble que l'any anterior i més que cap altre any fins llavors.

El 9 de maig la mesa del Parlament, encara presidida per Alba Vergés, va donar llum verda que l'Oficina Antifrau investigui la concessió de les llicències per edat i diversos processos de personal sota sospita de la cambra catalana. És el primer cop que això passa, ja que fins ara el Parlament, però també el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes, havia vetat qualsevol investigació externa feta per Antifrau. Segons ha pogut saber l'ARA a través d'una petició de transparència a Antifrau, l'oficina que presideix l'exmagistrat Miguel Ángel Gimeno havia demanat fins a tres vegades realitzar una investigació a la cambra catalana arran de diverses denúncies (per qüestions diferents del cas en curs), però mai havia rebut l'autorització. El mateix li ha passat en dues ocasions quan s'ha dirigit a les altres institucions estatutàries: el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes.

Una denúncia ha posat el Parlament de nou a l'ull de l'huracà. L'Oficina Antifrau ha iniciat el procediment per investigar presumptes irregularitats en la concessió de privilegis, com les llicències per edat destapades per aquest diari i diversos processos de selecció de personal. Una investigació que només podia tirar endavant si la mesa de la cambra ho autoritzava i així ha estat. Aquest dimarts l'òrgan rector de la cambra ha acordat per unanimitat donar llum verda a l'ens que presideix Miguel Ángel Gimeno perquè procedeixi a verificar la "versemblança dels fets" denunciats i a requerir la informació que necessiti per fer-ho.

Escric aquest article des de la tranquil·litat que em dona el fet que ni jo ni ningú del meu entorn ha gaudit mai dels “privilegis” a què em vull referir. Potser, doncs, els plantejaments que faré són completament equivocats, però en tot cas no responen a la defensa d’uns interessos personals o de grup. M’agradaria parlar de la subhasta desfermada darrerament entre partits per veure qui proposa una retallada o supressió més radical de pensions i altres assignacions econòmiques de presidents del Parlament, presidents de la Generalitat i altres càrrecs institucionals.

A principi de l'any 2022 l'ARA va revelar que el Parlament gastava gairebé 2 milions d'euros anuals per pagar funcionaris que ja no hi treballaven. Va obtenir les dades a través d'una petició de transparència que va trigar nou mesos a donar els seus fruits, ja que l'administració de la cambra va obstaculitzar el lliurament de les xifres. De fet, va acabar donant-les de forma agregada, de manera que aquest diari va poder fer referència només a mitjanes mensuals –que es podien situar en 10.000 euros al mes– i anuals del que cobraven els funcionaris en llicència per edat. Ara bé, aquest dimarts el ElDiario.es ha aconseguit individualitzar aquestes xifres després de també 14 mesos d'estira-i-arronses amb la cambra catalana.

El PSC ha pres la iniciativa després de setmanes de debat entorn de l'eventual pensió d'expresidenta que podria cobrar Laura Borràs i aquest dilluns ha registrat una proposició de llei per eliminar els sous que tenen dret a rebre els expresidents del Parlament, entre els quals hi ha una pensió vitalícia. El text, al qual ha tingut accés l'ARA després que La Vanguardia avancés la notícia, proposa suprimir la totalitat dels articles de la llei 2/1988, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, i reduir i limitar en el temps les quantitats que ja perceben ara els expresidents de la cambra. En els últims 25 anys, el Parlament s'ha gastat 5,7 milions d'euros en aquestes prestacions.

"No se'n poden rentar les mans". La líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha anunciat aquest dijous que reclamarà la convocatòria d'una reunió de la mesa ampliada per demanar informació sobre els 3,9 milions d'euros que la cambra ha destinat a premis de jubilació per als funcionaris, tal com va destapar l'ARA. El partit lila, que considera aquests privilegis "escandalosos" i "insostenibles", també ha demanat en l'escrit registrat al Parlament que se'ls facilitin dades sobre els "altres possibles acords assolits amb els representants dels treballadors d'aquesta institució". La mateixa mesa del Parlament que va autoritzar aquest import, presidida per Ernest Benach als anys 2000, també va donar llum verda a un increment de les indemnitzacions dels membres de l'òrgan quan deixaven la cambra.

Les indemnitzacions dels diputats van ser compatibles amb tenir altres ingressos públics i privats fins a l'any 2012. Però no només això, sinó que fins i tot eren compatibles amb l'assignació (i pensió a partir de la jubilació) dels expresidents de la Generalitat i els expresidents del Parlament. Així ho constaten les dades facilitades per la cambra catalana i per l'executiu català. D'aquesta manera, per exemple, Benach va percebre 128.760 euros d'indemnització per deixar el Parlament el 2011 i el mateix any va rebre una primera pensió d'expresident de 117.266 euros. És a dir, just després de deixar la política va ingressar en concepte d'indemnitzacions fins a 246.026 euros bruts. A partir d'aquí, va continuar cobrant l'assignació d'expresident: 105.946 euros el 2012 i el 2013, i 102.950 euros el 2014, l'any fins al qual tenia dret a cobrar la pensió per haver estat dues legislatures de president. Ara treballa en el món privat i serà a partir de la seva jubilació –ara té 63 anys– quan cobrarà el 60% del sou de la presidència del Parlament.

La mesa del Parlament, presidida en funcions per Alba Vergés, mantindrà els premis de jubilació per a tots els treballadors de la cambra, incloent-hi els alts funcionaris que poden arribar a cobrar més de 100.000 euros quan pleguen. Així ho han decidit en la reunió d'aquest dimarts, en què han pres nota de la publicació de l'ARA que xifra en 3,9 milions d'euros el cost d'aquests subsidis per a les arques públiques. "Són fruit de la negociació col·lectiva", han assegurat fonts parlamentàries en sortir de la reunió, asseverant que aquesta figura s'ha "racionalitzat", malgrat que la cúpula de l'administració podrà seguir percebent més de 100.000 euros de premi quan es retiri. Fins i tot podrien ser més diners en funció dels triennis que hagin acumulat i els complements per direcció que hagin consolidat al llarg de la seva carrera. I és que la regulació actual només restringeix l'accés a aquesta figura (s'han de portar 15 anys treballats), però no posa límit en les quanties: manté el cobrament d'un any sencer de sou.

El Parlament de Catalunya ha pagat 3,9 milions d'euros en premis de jubilació, subsidis que en el cas de l'excúpula funcionarial s'han elevat a més de 100.000 euros de mitjana. Tot i que és una figura gairebé inèdita en aquests termes (les primes en altres llocs són més baixes), la cambra catalana defensa la permanència d'aquest privilegi. Fonts de l'administració parlamentària justifiquen la mesura per la "plena disponibilitat", argumenten, que requereix l'activitat parlamentària.

La prima de jubilació del Parlament és un privilegi dels treballadors de la cambra catalana que no existeix, segons confirma el Govern, en el cas dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat –"no hi ha cap regulació que inclogui la percepció d'aquests premis", asseguren des de Funció Pública–. Ara bé, sí que té rèpliques en altres cambres parlamentàries de l'Estat i en alguns treballadors específics vinculats al sector públic del govern català. Però amb condicions diferents del Parlament de Catalunya, on comparativament surten més beneficiats els alts funcionaris que, a més a més, es van acollir a la llicència per edat. A continuació en repassem només alguns casos.

Si per saber el cost de les llicències per edat el procés es va allargar nou mesos plens de traves, el procediment per aconseguir les xifres de les primes de jubilació tampoc ha estat senzill. L'ARA va fer la petició de transparència l'1 de juny de l'any passat, reclamant que s'individualitzés la quantitat de diners que havien rebut en concepte de prima de jubilació tots els funcionaris del Parlament. La petició demanava que s'indiqués el grup i el nivell de cada treballador, però que les dades es lliuressin de forma anonimitzada –és a dir, sense noms i cognoms.

Les llicències per edat (reformades per darrer cop durant el 2022) no són l'únic privilegi que tenen els funcionaris del Parlament. També existeix el que s'anomena subsidi de jubilació, més popularment conegut a la cambra catalana com a "premi de jubilació". Què és? Què implica per a les arques públiques del Parlament? Quin és el seu origen? L'ARA ha fet diverses peticions de transparència per posar xifres a una figura que consisteix en percebre, en el moment de la jubilació, fins a un any de sou extra i que, en el cas de l'excúpula funcionarial, supera els 100.000 euros bruts de mitjana. En alguns casos podria ser més, ja que la regulació ha variat al llarg dels anys.

El Parlament ha tirat endavant els pressupostos de la cambra de l'any 2023 sense cap acord per limitar les dietes dels diputats. És a dir, els parlamentaris seguiran cobrant indemnitzacions per representació i desplaçaments (tant si en fan com si no) amb una quantitat que pot arribar fins a 23.895,12 euros l'any sense tributar. De fet, per aquest motiu els comptes no han tingut el suport dels comuns i la CUP, que hi han votat en contra, i Junts, Cs i el PP, que s'han abstingut. També l'extrema dreta de Vox s'hi ha oposat.

Fins al gener d’enguany una vintena de funcionaris del Parlament de més de 60 anys cobraven sense treballar pràcticament tot el seu sou, que podia arribar als 10.000 euros al mes. Un privilegi que, tal com va revelar l’ARA, costava uns dos milions d’euros anuals. Arran de la indignació ciutadana, la mesa va eliminar aquest privilegi del reglament, anomenat llicència per edat, i va obrir una negociació amb els treballadors per decidir què es feia amb les 21 persones que n’estaven gaudint i les 12 més que la tenien autoritzada per al 2022. L’estira-i-arronsa ha durat sis mesos: ara s’han revocat totes les llicències i s’ha creat un nou sistema de prejubilació.

Punt final a les llicències per edat. Després de sis mesos de negociació, la mesa ampliada del Parlament –amb representació de tots els grups– ha decidit finalment que la vintena de funcionaris que actualment cobraven sense treballar (i els dotze que estaven pendents de fer-ho) es reincorporin formalment al seu lloc a l'administració parlamentària a partir de l'1 de novembre. D'aquesta manera han pres la decisió definitiva sobre les llicències ja autoritzades i que restava pendent des del mes de gener, quan la cambra va decidir eliminar aquest règim del reglament de personal després que l'ARA destapés que el Parlament es gastava dos milions d'euros a l'any per pagar funcionaris que ja no prestaven serveis. Ara bé, la revocació de les llicències ja concedides té matisos, ja que els afectats es podran acollir a teletreballar el 100% de la jornada laboral, i també excepcions, perquè en alguns casos no s'hauran d'incorporar; d'acord amb el que ha aprovat la mesa –i després ha ratificat la comissió d'afers institucionals–, no hauran de tornar aquells a qui els quedi només un any per acabar la llicència, els que tinguin una "incapacitat temporal", els que s'hagin de fer càrrec d'un familiar o els que hagin passat una malaltia oncològica.

La mesa del Parlament va eliminar les llicències per edat –que permetien cobrar sense treballar a partir dels seixanta anys– el passat mes de gener, però va quedar pendent resoldre la situació de les 21 persones que les cobraven el 2021 (amb un cost d'aproximadament 2 milions d’euros anuals) i dels 12 funcionaris a qui se’ls havia autoritzat la llicència però encara no l’estaven gaudint. Doncs bé, mig any després no hi ha acord sobre què s'ha de fer amb aquests funcionaris i aquest dimarts la mesa ha ajornat per enèsima vegada el límit temporal per trobar una sortida, fins al 28 de juliol. És el tercer cop que ho fa: primer havia de tancar-se l’1 d’abril; després es va ajornar fins al 17 de juny i, posteriorment, fins a aquest dilluns, un cop més sense èxit.