El Parlament va concedir llicències per edat a dos anys vista

És una de les qüestions que està investigant l'Oficina Antifrau

4 min
La secretària general del Parlament, Esther Andreu, durant la reunió de la mesa d'aquest dimarts

BarcelonaLes llicències per edat no només estan sota lupa de l’Oficina d’Antifrau pel que significaven –cobrar sense treballar durant cinc anys abans de la jubilació amb sous d’entre 3.000 i més de 10.000 euros mensuals– sinó també per la forma com es van concedir les últimes prejubilacions abans de ser reformades el febrer del 2022. Segons ha constatat l’ARA a través de diverses peticions de transparència, l’ex secretària general de la cambra Esther Andreu va intensificar la concessió d’aquestes llicències durant l’estiu i la tardor del 2021, quan s'estaven negociant els canvis per fer més restrictiva la norma per ordre de la llavors presidenta del Parlament, Laura Borràs. D'aquesta manera, els funcionaris que s'hi van poder acollir a última hora ho van fer en un règim més avantatjós. Aquell any es van concedir 16 llicències, el doble que l'any anterior i més que cap altre any fins llavors.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Cinc casos són especialment significatius, perquè es van concedir més d'un any abans de començar a gaudir-les. Avui, les onze persones que estan gaudint d'aquest règim –la modalitat ara ha passat a ser 100% de teletreball i sou pràcticament íntegre– cobren de mitjana 6.443 euros mensuals. Són els últims supervivents de la modalitat de llicència perquè a partir del febrer del 2022 cap funcionari més va poder accedir a aquest tipus de prejubilacions: després que l'ARA fes pública l'existència d'aquesta figura i el seu cost de dos milions d'euros anuals, la mesa del Parlament va decidir eliminar completament la figura del reglament de personal del Parlament, de manera que també va quedar derogada la reforma de la líder de Junts.

Un sou mitjà de 6.443 euros mensuals
  • Les onze persones en modalitat 100% teletreball i encara adherides al model de llicències per edat cobren de mitjana 6.443 euros mensuals. El Parlament ha facilitat dades agregades per categories: els sis funcionaris A1 adherits cobren 7.073 euros al mes i els cinc C1 5.6

Anem a pams. La norma que regulava les llicències per edat l’any 2021 establia que qualsevol persona que complís els 60 anys, amb quinze anys treballats al Parlament, podia accedir a la possibilitat de cobrar sense treballar durant cinc anys amb pràcticament la totalitat del sou. L’autorització d’aquesta llicència requeia en la secretaria general i podia anar condicionada a un "ajornament" dels seus efectes si així ho determinava el departament afectat. Ara bé, a través d'un procediment reglat: es podia ajornar sis mesos si es motivava la decisió i sis més si es tornava a justificar per necessitats de servei. Tanmateix, en el cas del 2021 aquestes llicències es van donar directament a un o dos anys vista, és a dir, en diferit, amb una sola resolució: en cinc casos van superar l'any màxim permès per la normativa. Hi ha un funcionari a qui Esther Andreu va autoritzar la prejubilació el 29 de juliol del 2021 –per tant, amb la normativa més beneficiosa–, però amb efectes gairebé vint-cinc mesos més tard, el 5 d'agost del 2023.

Aquesta distància tan gran entre l'autorització i els efectes reals de la llicència només es produeix l'any 2021. El Parlament ha facilitat dades a l'ARA des de l'any 2008 –quan es van aprovar les prejubilacions– i normalment es concedia i es gaudia en un espai temporal d'entre dos dies a tres o quatre mesos. De les 51 llicències concedides abans de l'any 2008, només hi ha un cas el 2010, quan Imma Folchi encara era secretària general, que aquest període s'enfila fins a nou mesos.

Però no només això: mentre s’estava reformant la norma, es va donar el major nombre de llicències de la història: segons les dades facilitades pel mateix Parlament, el 2021 se’n van donar 16, més del doble que el 2020 –7– i moltes més que en anys anteriors: 6 el 2019; 4 el 2018; 4 el 2017; 6 el 2016 i el 2015; 2 el 2014; 6 el 2012; 1 el 2011; 4 el 2010, i 2 el 2009 i el 2018. Per tant, fins a un 23% de les llicències concedides des del 2008 es van concentrar el 2021: 16 d’un total de 67, amb un cost total de més de 14 milions d’euros.

La investigació d’Antifrau

L’Oficina Antifrau està investigant la concessió d’aquestes llicències i n’ha de lliurar pròximament les conclusions. Així consta en una carta remesa al Parlament, a la qual ha tingut accés l’ARA a través d’una petició de transparència al Parlament, i on demana un seguit d’informació a la cambra arran de rebre una denúncia anònima però "extensa i detallada" sobre una "sèrie de presumptes irregularitats i males pràctiques en la gestió de la funció pública". Entre aquestes coses, assenyala la concessió "en diferit" de fins a 13 llicències per edat concedides l’any 2021.

En aquest sentit, cal veure quines conclusions treu Antifrau d’aquesta pràctica i si considera que el Parlament ha de corregir o no aquestes prejubilacions per haver-se donat sense seguir la normativa. I és que, malgrat que formalment ja no existeixin les llicències per edat, l'autorització d’aquestes últimes el 2021 encara té efectes al Parlament: la mesa va aprovar que els llicenciats poguessin acollir-se a la modalitat del 100% de teletreball, de manera que aquestes persones gaudeixen d’unes condicions diferents de la de la resta de funcionaris de la cambra –i de la resta de les administracions públiques– gràcies a les llicències en diferit. D'aquests, només un ha decidit tornar a treballar presencialment a la cambra, segons les dades facilitades a través de transparència.

stats