Després de setmanes d'amenaces sobre Groenlàndia, Donald Trump sembla haver frenat la seva ànsia d'aconseguir l'illa àrtica a la força després de tancar un suposat acord amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte. En aquest context de tensa calma, la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, i el primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, fan aquesta setmana una minigira europea per agrair el suport polític i militar dels països europeus davant l'actitud imperialista de Trump. Els dos mandataris es van reunir dimarts a Berlín amb el canceller alemany, Friedrich Merz, i aquest dimecres han viatjat a París per entrevistar-se amb el president de França, Emmanuel Macron.

Tant se val les amenaces i humiliacions de Donald Trump contra els aliats europeus. El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, sempre surt en defensa del president dels Estats Units. L'últim cop ha sigut aquest dilluns en una compareixença al Parlament Europeu, on la gran majoria d'eurodiputats que han pres la paraula han sigut molt contundents contra el seu lideratge i la seva proximitat amb l'inquilí de la Casa Blanca.

Les amenaces de Donald Trump contra Groenlàndia i el xantatge comercial als països que s'han oposat als seus plans expansionistes han provocat un distanciament de l'extrema dreta i els populistes europeus respecte al president dels Estats Units. Alternativa per a Alemanya (AfD), el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i el britànic Nigel Farage han estat alguns dels que han evidenciat que l'actitud de Trump respecte a Europa té efectes en la unitat que fins ara havia exhibit l'extrema dreta internacional.

En un altre gir que sembla que ens faci tornar al darwinisme internacional del segle XIX, Trump està exercint cada cop més pressió per annexionar-se Groenlàndia. L’argumentari del president ha estat poc subtil: vol forçar Dinamarca a vendre-li el territori i la primera amenaça és augmentar aranzels. Però, més enllà de Trump, hi ha una constel·lació de veus protrumpistes que han estat presentant l’annexió de Groenlàndia com una batalla en defensa d’una minoria oprimida (els inuits) contra el seu opressor colonial (Dinamarca). Fets històricament certs, com la campanya d’anticoncepció forçada contra dones inuits o les polítiques d’assimilació danesa de fa dècades, s’utilitzen per crear una imatge de Dinamarca com a colonitzador brutal. Els Estats Units i el president Trump, sota aquesta retòrica, serien els salvadors que el poble inuit necessita.

La influència i la solidesa dels aliats dins de l’OTAN no només es mesura pel nombre de tropes o per les xifres del pressupost en defensa. Dinamarca il·lustra clarament aquesta realitat. Malgrat ser una nació petita amb unes forces armades amb un nombre modest d’efectius, el país nòrdic s’ha construït una reputació de ser un membre crucial pels interessos de l’OTAN. Això es deu a la seva posició geogràfica i per la seva fiabilitat política, ja que històricament ha estat un dels aliats més pròxims i fidels a Washington.

Els líders europeus semblen haver entès que les bones paraules no funcionen amb Donald Trump. Malgrat que els principals aliats dels Estats Units han cedit en gairebé tot, el dirigent republicà no en té mai prou. El magnat no s'ha donat per satisfet després d'aconseguir un acord comercial amb la Unió Europea clarament favorable als interessos estatunidencs ni després d'obligar socis europeus de l'OTAN a multiplicar la seva despesa militar i redoblar els ajuts a Ucraïna amb armes fabricades a la potència nord-americana. Trump ha continuat humiliant i agredint Europa fins que, finalment, ha arribat la gota que sembla que ha fet vessar el got de la paciència dels líders de la UE: les amenaces d'envair territori europeu i, a més, d'aplicar nous aranzels als països que volien defensar la sobirania de Groenlàndia i la integritat de Dinamarca.

"Groenlàndia per als groenlandesos". "Groenlàndia no està en venda". "Terra dels groenlandesos". "Ni nord-americans ni danesos, som kalaallit”. Els últims mesos, però sobretot les últimes tres setmanes, clams com aquests s'han repetit, probablement, amb més insistència que mai. Les enquestes constaten que la gran majoria de la població de l'illa àrtica no vol ni sentir a parlar de convertir-se en una part dels Estats Units, i una majoria semblant afirma que l'objectiu és la independència.

Bona notícia, però tampoc per tirar coets. Els líders europeus respiren alleugerits per la marxa enrere de Donald Trump, i celebren que hagi retirat l'amenaça d'envair Groenlàndia i d'apujar els aranzels a estats membres de la Unió Europea. Ara bé, les humiliacions i agressions del president dels Estats Units al bloc europeu dels últims dies han deixat una ferida profunda. Pot ser un punt d'inflexió. La gran majoria de dirigents europeus insisteixen que no volen trencar les relacions transatlàntiques, però admeten que han canviat i comparteixen la voluntat de preparar-se per al nou ordre internacional.

Després de setmanes d'amenaces maximalistes sobre l'annexió de Groenlàndia, Donald Trump va sorprendre aquest dimecres amb l'anunci d'un "marc per a un futur acord" sobre l'illa àrtica. El més sorprenent va ser que aquest anunci no es va produir després que es reunís amb representants de Groenlàndia ni de Dinamarca, sinó amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que no té cap competència sobre l'illa àrtica. I ho ha deixat clar el primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen: "Ningú, a part de Groenlàndia i Dinamarca, té el mandat de fer acords sobre Groenlàndia sense nosaltres. Això no passarà". També ha subratllat que ningú els ha informat dels termes del suposat preacord: "No sé què hi ha a l'acord sobre el meu país".

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a sorprendre a tothom quan en el discurs al Fòrum de Davos ha reivindicat que Groenlàndia va ser territori estatunidenc i ha exigit a Dinamarca, així com al global d'aliats europeus que donen suport a la seva sobirania, que li "retorni" el "gran tros de gel". ¿D'on surt el nou argument del dirigent republicà per apoderar-se amb l'illa àrtica?

"Ningú que estigui mirant aquest discurs de Davos pot arribar a cap altra conclusió que no sigui que el president dels Estats Units pateix un trastorn mental. És alhora vergonyós i extremadament perillós". Aquesta piulada de l'especialista en política internacional nord-americà Tom Nichols resumeix la sensació que devia tenir l'audiència de Donald Trump a Davos quan va sentir un discurs ple d'incongruències, falsedats i confusions constants. Trump confonia Groenlàndia amb Islàndia i tot seguit es referia a l'illa danesa com "un tros de gel", per després posar en dubte el compromís dels aliats de l'OTAN o lamentar la baixada de les borses. És cert que al final el titular que queda és que afirma que no farà servir la força a Groenlàndia. Però quina credibilitat té algú que és un mentider compulsiu i que no té gens de respecte per les normes internacionals?

“Avui parlaré sobre la ruptura de l’ordre mundial, el final d’una bonica història i el començament d’una realitat brutal en què la geopolítica entre les grans potències no està subjecta a cap límit”. Així arrencava aquest dimarts el seu contundent i aplaudit discurs al Fòrum Econòmic de Davos el primer ministre del Canadà, Mark Carney. Durant gairebé 20 minuts, el liberal que governa el país veí dels Estats Units va fer una crida a les "potències mitjanes" a unir-se i "actuar juntes" davant un món en què "l'ordre basat en normes s'està esvaint". En l'àmbit de les relacions internacionals, el discurs en què Carney assegura que "el vell ordre no tornarà" s'ha llegit com un diagnòstic exemplar de la situació geopolítica actual. Però en el context actual, amb les amenaces de Trump d'annexionar-se Groenlàndia i l'agressió a Veneçuela encara coent, les paraules de Carney també s'han vist, en part, com una crítica al veí del sud. I no és el primer cop que el primer ministre canadenc planta cara a Trump.

Nou cop de volant de Donald Trump. El president dels Estats Units ha retirat l'amenaça d'imposar aranzels contra estats europeus, després d'haver pactat un principi d'acord el secretari de general de l'OTAN, Mark Rutte. "Aquesta solució, si s’arriba a consumar, serà una gran solució per als Estats Units d’Amèrica i per a totes les nacions de l’OTAN. Sobre la base d’aquest enteniment, no imposaré els aranzels que estaven previstos que entressin en vigor l’1 de febrer", ha escrit. "Tenim tot el que volíem", ha dit el magnat, sense més detalls sobre quina mena de principi d'acord s'ha aconseguit amb Rutte, que sempre li ha ballat l'aigua. L'Aliança ha confirmat la reunió i ha dit que "el marc" de l'acord se centrarà a garantir la seguretat a la regió amb "l’esforç col·lectiu dels aliats, especialment dels set aliats àrtics".

El secretari de Comerç dels Estats Units, Howard Lutnick, va ser escridassat dimarts en un sopar al Fòrum Econòmic Mundial (WEF, per les sigles en anglès) que té lloc a la ciutat suïssa de Davos, segons ha informat aquest dimecres el diari britànic Financial Times. Durant l'acte, Lutnick hauria pronunciat un discurs en el qual hauria atacat Europa, a més de defensar l'ús del carbó i altres hidrocarburs com a principals fonts d'energia per davant de les renovables, cosa que hauria provocat la indignació de part dels assistents i que alguns, com la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, abandonessin la sala, segons el rotatiu londinenc.

El president francès, Emmanuel Macron, va apujar el to ahir contra Donald Trump des de la tribuna de Davos, on va titllar el president nord-americà –sense referir-s'hi directament– d'"assetjador". Aquest dimecres l'Elisi ha sol·licitat formalment una missió de l'OTAN a Groenlàndia i ha dit que està disposat a contribuir-hi. D'aquesta manera, França explicita encara més el seu suport a Dinamarca, que la setmana passada ja va reclamar un exercici de l'Aliança Atlàntica a l'illa àrtica. La proposta d'un exercici militar conjunt en el marc de l'OTAN permetria als Estats Units participar juntament amb els seus aliats en un reforçament de la seguretat a Groenlàndia, el factor que suposadament més preocupa a Trump i pel qual argumenta que cal que Washington en prengui el control sigui com sigui.

Els atacs militars i les amenaces verbals reiterades dels Estats Units a la sobirania de tercers països estan fent trontollar l'ordre mundial tal com el coneixíem de fa dècades. És tal la magnitud i transcendència de la política exterior de la Casa Blanca que fins i tot el president del Canadà, Mark Carney, ha plantejat aquest dimarts en un discurs des del Fòrum de Davos, a Suïssa, que "el vell ordre mundial" no es recompondrà i ha fet una crida a diversos països a unir-se davant les grans potències que han desmuntat un món basat en unes normes internacionals que ara "s'apaguen".

Europa comença a elevar el to contra Donald Trump. Després de les constants amenaces i que el president dels Estats Units hagi publicat missatges privats d'Emmanuel Macron, el president francès ha criticat durament el dirigent republicà i, en la mateixa línia que Ursula von der Leyen, ha advocat per una Unió Europea sobirana, especialment respecte de Washington. "No podem acceptar un ordre mundial decidit per aquells que afirmen tenir una veu més potent. [...] Nosaltres preferim el respecte que els assetjadors", ha remarcat el líder gal en un discurs al Fòrum de Davos bastant dur contra el president nord-americà.

Donald Trump no dona cap senyal de distensió amb els líders europeus, ans al contrari. El dia abans de traslladar-se cap a Suïssa per participar en el Fòrum Econòmic de Davos, el president dels Estats Units ha insistit en la necessitat d'annexionar-se Groenlàndia. "Mireu, és que hem de tenir-la", ha subratllat Trump quan els periodistes li han preguntat si es reunirà amb els mandataris europeus per tractar la qüestió de l'illa àrtica. "Ells no poden protegir-la", ha afegit.

Els dirigents comunitaris insisteixen que la seva intenció no és en cap cas contribuir a aprofundir la crisi entre la Unió Europea i els Estats Units, sinó exactament el contrari. Les bones paraules, però, no han funcionat amb Donald Trump, que aquest dilluns ha dit que tirarà endavant la seva amenaça d'imposar aranzels a diversos països europeus si no arriba a un acord sobre Groenlàndia. "Al 100%", ha assegurat en una breu entrevista amb la cadena NBC.

La voracitat de Donald Trump es pot acabar menjant la Unió Europea tal com l’hem coneguda. L’excomissari francès Thierry Breton, un dels qui més es va enfrontar als gegants tecnològics de Silicon Valley durant el primer mandat d’Ursula von der Leyen, es revoltava aquest cap de setmana contra la idea d’una Europa poruga i sotmesa als Estats Units. Breton reproduïa, a X, la fotografia de l’acord tarifari firmat entre Trump i la UE l’estiu passat a Escòcia i citava una de les moltes frases atribuïdes a Winston Churchill: “Us van donar a escollir entre guerra i deshonor. Vau triar el deshonor, i ara tindreu guerra”. De moment, el repertori trumpista per a la UE ja inclou la guerra comercial, una guerra política i amenaces territorials.