Publicitat

Esport, música i idiomes són les activitats extraescolars més habituals entre els adolescents

Activitats en horari de tarda

Laia Arias té tots els dies de la setmana ocupats. Va començar fent dansa quan tenia cinc anys i deu anys més tard en continua fent a l'Escola de Música i Dansa de Sant Pol de Mar. Aquesta mateixa setmana ha participat en un festival fent un solo: "Faig dansa perquè sempre m'ha agradat ballar". Encara que no competeix i només pren part en exhibicions, s'entrena tres dies a la setmana durant dues hores. No és l'única activitat extraescolar que fa. Des de tercer de primària fa bàsquet els divendres i ara s'ha apuntat a anglès els dimarts perquè vol estudiar segon de batxillerat a l'estranger. Quan no hi ha dansa ho aprofita per fer teatre, una altra afició que ha descobert recentment. La Laia reconeix que és de les noies de la seva classe que fan més activitats a fora de l'aula i que tenir una agenda tan plena implica sacrificis: "Entre setmana no surto i només els dijous faig una volta si no tinc deures o exàmens". "Tot ho fa per gust, no és una imposició, la vaig apuntar a dansa i a bàsquet perquè m'ho va demanar, i ara ha decidit fer teatre amb un grup d'amigues, i també anglès perquè sap que el necessitarà si vol estudiar fora", explica la seva mare, Anna Castelo. La millor prova, a parer seu, és que "ara que és gran ho continua fent perquè vol". La Laia té clar que no es vol dedicar a la dansa. Sobretot des que fa uns anys va anar a un parc aquàtic i va veure una dona domant dofins. "Em va preguntar què havia d'estudiar per ser domadora i com que no ho sabia vam anar a veure la noia després de l'espectacle", explica l'Anna. Des d'aleshores vol ser biòloga marina. Tot i així, seguirà fent dansa, una de les activitats extraescolars més habituals entre les noies juntament amb música, perquè per ella és "un hobby per sempre".

Agenda massa plena

El cas de la Laia no és el més habitual. Molts adolescents opten per deixar de fer activitats extraescolars a mesura que es fan grans. Òscar Gonzàlez ho ha vist a l'equip de futbol on juga des dels sis anys: "Tres amics ho han deixat fa poc perquè volien estar amb els amics". Encara que fa deu anys que juga i que s'ha d'entrenar tres dies a la setmana, sempre s'ho ha pres com una afició: "Ho vaig demanar jo, i vull seguir perquè sempre m'ha agradat el futbol". La seva germana, la Gemma, que té tretze anys, també s'ha apuntat aquest any al club amb algunes amigues: "La majoria de les meves companyes de classe no fan res perquè volen estar al seu aire, però a mi m'agrada jugar a futbol". És una tendència a l'alça. Si fins fa uns anys la majoria de noies es decantaven per esports com la gimnàstica, la dansa, el patinatge i el bàsquet, ara moltes opten per jugar a futbol.

Primera autonomia

El pedagog Albert Lacruz comprèn que els adolescents deixin de fer activitats fora de l'escola: "És una qüestió lligada a l'edat, el nen de 5 o 6 anys és més curiós que l'adolescent, que té uns interessos més coneguts". Lacruz, que també és responsable de formació de la Fapaes (Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya), hi afegeix un segon element: "A partir dels 12 anys entren en una edat difícil des del punt de vista d'estabilitat emocional i la seva escala de prioritats passa per altres aspectes, com el sexe". Lacruz també introdueix un factor lligat als joves d'avui: "Tenen dificultats per mantenir les aficions un cop descobertes perquè l'oferta és molt àmplia i també perquè quan no els surt bé en lloc d'esforçar-se desvien el seu interès cap a una altra banda". La televisió, internet i les consoles també poden ser un problema a l'hora de seguir amb les activitats extraescolars: "L'atracció per les pantalles pot tenir una relació directa amb el desinterès per aquest tipus d'activitats, perquè fer-ne comporta unes obligacions, com ser puntual o complir unes normes, a diferència de mirar la tele quan i com vull". El pedagog parla dels beneficis de fer activitats fora de l'escola, a banda de fer amics i tenir nous referents: "Són valuoses perquè els aprenentatges són més senzills, perquè es fan en un ambient més relaxat que a l'escola i sovint aprenen més i millor perquè és més lúdic". Sí que deixa clar que no hi han dedicar moltes hores: "El temps material s'ha de reduir respecte de primària perquè tenen deures i és complicat que els facin, practiquin alguna activitat i vagin a dormir aviat".

Programa educatiu

Albert Lacruz lamenta que algunes activitats, sobretot esportives, presenten un projecte educatiu insuficient: "Mentre juguen se'ls ha d'educar i les famílies han d'exigir que se'ls ensenyi a aprendre a guanyar i a perdre o a acceptar les decisions de l'entrenador". Una opinió que comparteix Pep Montes, gerent de l'Acellec (Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura), que remarca que el gran repte és "aconseguir que tinguin un component educatiu i aportin valors". Montes afirma de manera taxativa que "les activitats extraescolars no poden consistir només en oci, perquè si no es banalitza el temps d'oci". L'altre repte és, segons el gerent de l'Acellec, "donar resposta a l'evolució social, perquè cada cop reben estímuls tecnològics més joves i cal promoure activitats que els resultin atractives". En aquest sentit, les activitats relacionades amb l'expressió artística, com la pintura i el còmic, van guanyant força perquè "tenen una relació directa amb la imatge i et permet positivar-ho". Sigui com sigui, les activitats esportives segueixen sent les majoritàries entre els joves, seguides de les artístiques com la música i el teatre.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT