La qualitat, punt clau per avaluar els allotjaments

Andorra La VellaAndorra compta actualment amb 349 establiments turístics classificats que ofereixen 43.480 llits. En els últims anys l’oferta de llits s’ha mantingut més o menys estable en tots els tipus d’establiment a excepció dels apartaments turístics, que han experimentat un creixement espectacular: del 104% des del 2010. L’actual llei de l’allotjament turístic data del 1998 i, davant la voluntat d’adaptar aquest text a les necessitats del viatger actual, “garantir l’equitat i combatre l’intrusisme”, però sobretot per “incrementar la qualitat dels serveis”, des del Govern s’ha impulsat un projecte de llei de l’allotjament turístic que ara està en tràmit parlamentari. “La filosofia de la llei és millorar la qualitat dels serveis”, destaca el cap de l’àrea de Planificació Turística i Econòmica del Govern, Sergi Nadal.

D’aquesta manera, i un cop s’aprovi aquesta llei i la vintena de reglaments que se’n derivaran, la qualitat passarà a tenir una importància fonamental en la qualificació dels establiments hotelers, més enllà de les instal·lacions de què disposin. Així, un client misteriós -una mena d’inspector- o la reputació en línia, és a dir, què es diu a les xarxes, seran barems que es tindran en compte per a la puntuació dels allotjaments. Aquests criteris se sumaran a l’avaluació dels equipaments disponibles als establiments, i tot plegat pot donar lloc a canvis en la categoria dels hotels. Actualment dels 168 hotels 134 són de 3 i 4 estrelles, 9 disposen de la màxima categoria i 25 en tenen dues. Ara la feina que es farà és ponderar quin valor percentual tindrà cadascun d’aquests factors. Es tracta, segons destaca Nadal, d’un “treball pioner” perquè pràcticament enlloc existeixen aquests criteris d’avaluació. La voluntat és que cap a l’any 2018 o 2019 tots els allotjaments estiguin degudament inspeccionats i reclassificats segons els nous criteris. A més, la llei obre la porta a la creació del Servei d’Inspecció d’Allotjaments Turístics.

Moment “oportú”

Per dur a terme aquesta feina s’ha comptat amb la col·laboració de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) i l’empresa Magma, que ja ha començat a treballar amb el sector els reglaments que regularan les diferents tipologies d’allotjament. Des del Govern defensen que “el moment” escollit per tirar endavant aquesta modificació que afectarà un sector estratègic de l’economia del país és “oportú”, després de la crisi econòmica i, en aquest sentit, creuen que ara cal “anar a buscar la qualitat”. Amb aquest objectiu, incideixen en els canvis d’hàbit dels clients i en el nou context internacional com a elements que fan recomanable afrontar aquesta remodelació ara com ara. Assenyalen, però, que els primers anys seran d’adaptació per anar “afinant” aquest nou sistema de classificació. Per exemple, entre els aspectes que caldrà definir hi ha com repercutirà la inspecció que faci el client misteriós en cas que no hi hagi conformitat per part de l’establiment.

Actualment, tal com recorda Nadal, hi ha establiments amb bones notes en plataformes com Booking, però cal “buscar que els que estan més baixos facin alguna cosa” i admet que caldrà determinar com, des de l’administració, també se’ls pot ajudar perquè millorin aquestes qualificacions.

Un dels punts forts de l’oferta actual, segons el responsable de planificació turística del Govern, és que hi ha “una important oferta d’allotjaments turístics” adaptada “a tot tipus de client”, però considera que per ser “competiu l’única solució és millorar la qualitat”.

Apartaments turístics

El volum d’apartaments turístics ha experimentat en els últims anys un creixement notable i és sobre aquest tipus d’allotjament on la llei fa més incidència i, per tant, sembla que serà el sector que més adaptacions haurà de fer per complir les noves exigències. Precisament, tal com destaca Nadal, “la lluita contra els allotjaments il·legals és un dels punts forts” del text legal. Així, per exemple, es fixen noves normes d’accessibilitat, per garantir que a partir de deu habitatges n’hi hagi d’haver un mínim d’accessibles per a persones amb discapacitat, i també s’hi ha inclòs un article que determina que en edificis en què hi hagi més de deu apartaments turístics i se superi el 75% del volum total, hauran de passar d’ús residencial a hoteler i el 100% d’aquests pisos hauran de ser per a ús turístic. Els edificis actuals, però, podran mantenir el percentatge actual, si bé hauran de fer el canvi d’ús. Conscients que això pot suposar una important inversió per a les empreses que gestionen els apartaments turístics, des del Govern es preveu que el pla d’ajudes a la rehabilitació d’edificis inclogui l’any que ve aquest tipus d’allotjament.

La nova llei general de l’allotjament turístic també millora les definicions i el seu àmbit d’aplicació i es considera que qualsevol establiment que es promociona o es publicita, ja sigui per internet o altres mitjans, és turístic. Els habitatges d’ús turístic s’hauran d’inscriure al registre turístic i hauran de fer constar el seu número de registre en qualsevol publicitat que facin. Fins ara, calia tenir un número de registre de comerç -un tràmit més complicat- i des de l’executiu es considera que, d’aquesta manera, també aflorarà una activitat que “ja existeix i que no acaba de prosperar”. Amb aquesta i altres mesures, la llei permetrà lluitar contra allotjaments no declarats i a més fixarà detalladament les condicions de contractació i els drets i deures dels allotjaments i també dels clients.

Definició d’allotjament

A més, també es defineix com a establiment turístic aquell que ofereix allotjament ja sigui a canvi d’una prestació econòmica o a través de qualsevol altre mitjà, com l’intercanvi, amb la qual cosa es regulen els nous models com els que ofereix la plataforma Airbnb.

També s’obre la porta a noves modalitats d’allotjaments atípics que han anat sorgint en els últims temps i que no estaven regulades, com ara el glamping (les cabanes als arbres), i també s’hi inclouen les bordes de muntanya (construïdes en sòl no urbanitzable), un allotjament a mig camí entre el rural i el refugi de muntanya i que pot donar sortida, per exemple, a les construccions que hi ha a la vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. També s’hi inclouen dos grups d’àrees per a caravanes que no eren al text actual: l’àrea d’estada i l’àrea d’acollida, que es diferencien per les hores que aquests vehicles hi poden estar.

El termini per presentar esmenes a aquest projecte de llei s’ha prorrogat i caldrà veure quin és el text que sortirà, finalment, del Consell General (Parlament), però el que sí que és clar és que els barems per avaluar la qualificació dels establiments seran uns altres quan aquest text legal i i els reglaments que se’n derivin estiguin en vigor: això representarà un canvi important per al sector turístic, que hi haurà de fer les adaptacions oportunes amb la premissa de prioritzar la qualitat.