De venir per uns mesos a refer tota una vida

Andorra la VellaAndorra és un país amb una forta demanda turística estacional. L’hivern és el moment més àlgid de l’any: aquest període genera gairebé 340 milions d’euros i proporciona al voltant de 3.000 llocs de treball. El Principat rep anualment al voltant de 8 milions de visitants. A part de ser una atracció turística també és un indret ideal per buscar-hi oportunitats de treball.

Una part dels nouvinguts s’instal·len a Andorra per treballar-hi només durant una temporada d’hivern, però molts acaben optant per quedar-s’hi definitivament buscant altres oportunitats professionals, com és el cas de molts ciutadans argentins.

Segons dades registrades pel departament d’Estadística, el mes de juliol d’aquest mateix any es van registrar 686 assalariats al Principat amb nacionalitat argentina. Tanmateix, al mes de març es van comptabilitzar 1.408 persones d’aquesta mateixa procedència. Aquest augment fa referència a un gran percentatge d’assalariats que vénen a treballar per a la temporada d’hivern. Tot i així, aquestes dades no són del tot representatives, ja que hi ha argentins amb passaport europeu. Molts vénen per uns mesos i finalment s’hi acaben quedant.

És el cas de Lorena Tremonti, que va aterrar l’any 2001 a Andorra i actualment encara viu al Principat. Assegura que “s’ha enamorat del país”. La Lorena va arribar quan tenia 23 anys i va venir amb tres amigues per treballar en una estació d’esquí. “Jo volia anar a l’aventura i fer un any diferent. Era una nena mimada de Buenos Aires i havia acabat els meus estudis com a professora d’educació física -explica-. Em feia especial il·lusió viure fora de casa”, afegeix. Actualment la Lorena treballa de tècnica de recursos humans a Grandvalira-Ensisa i explica que contracten molt argentins per treballar a les pistes d’esquí perquè s’estalvien fer la formació per a aquest col·lectiu. “Són gent d’estacions d’esquí; saben de què va el tema”, destaca.

Un país desconegut

La majoria dels argentins que actualment resideixen a Andorra desconeixien que aquest territori existia. Mauro Vergara va arribar a Andorra fa onze anys. Abans vivia a Barcelona i treballava a l’Hospital Universitari Quirón Dexeus. Ell és metge i destaca que tenia un pacient andorrà que sempre li parlava d’aquest indret. Encuriosit, un dia va pujar a visitar Andorra, i dos anys més tard es convertia en el seu país de residència. Actualment treballa a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i assegura que els inicis van ser “durs”. Tot i així, admet que l’hospital li va obrir les portes i el país també. Vergara explica que una de les coses que més li va sobtar quan va arribar a Andorra va ser com va formalitzar el contracte de lloguer del pis: “La confiança de fer un contracte verbal em va impactar moltíssim”.

Un altre argentí que va arribar a Andorra per casualitat és Martín Blanco, quan va acabar els estudis d’art a l’Argentina. Destaca que “tenia la necessitat de viatjar i veure què passava fora d’on vivia”, i el destí el va fer aterrar a Barcelona i després el va portar cap a Andorra. La seva dona va trobar feina al Principat: “Si ella no hagués trobat aquest lloc de treball, segur que jo avui no seria aquí”. De fet, explica que com que ja havia emigrat del seu país no li va ser gens complicat tornar a canviar de lloc de residència. Actualment, amb 41 anys, assegura: “Ja estic molt acomodat i no pots viure sent un nòmada”.

Seguretat i qualitat de vida

Malgrat la nostàlgia, la majoria dels entrevistats expliquen que no tornarien a viure al seu país. El Martín explica que quan fa visites puntuals a Buenos Aires allò sembla “la jungla”, hi ha molta corrupció. Per exemple, quan et para la policia el primer que pensa la gent és a donar-los diners i solucionar l’assumpte. “Aquí això és impensable”, afegeix. La seguretat i la qualitat de vida són els motius que exposen la majoria d’argentins que s’han decidit a seguir residint a Andorra. Com Eduardo Quiroz, que va arribar a Andorra l’any 2002 per fer temporada a l’hivern i ho va seguir fent durant uns anys. La idea que tenia Quiroz era obrir un negoci a l’Argentina. “Però em vaig fer enrere per la falta de seguretat -explica-. La meva dona i jo no volíem viure amb por; no podíem deixar que el nostre fill sortís sol al carrer”.

Mantenir les tradicions

Actualment és el president de l’associació La Querencia, que vol dir saber querer, fundada el 2012, amb la voluntat d’agrupar la comunitat argentina a Andorra, compartir experiències i mantenir les tradicions. Explica somrient que de tant en tant fan trobades i alguns asados argentins, quan el temps els hi permet. A més, aquesta associació també ajuda els argentins que encara no han arribat a Andorra a tramitar els papers i els facilita l’adaptació al país un cop ja són aquí.

El que sí que és cert és que aquell tros de terra situat entre Espanya i França que per a molts argentins és desconegut, per a una minoria ha acabat sent el territori adoptiu i que molts defineixen com el país bucòlic que els ha ofert oportunitats professionals.