Les boires vistes per satèl·lit, una classe de geografia

BarcelonaAvui la boira i els núvols baixos han estat persistents al pla de Lleida. A la capital del Segrià fins a les 4 de la tarda no s'havia passat dels 2º i a Mollerussa la màxima no passava dels 3º. Avui la passada diària del satèl·lit Terra per sobre de Catalunya ha captat perfectament la manta de boira que s'estenia aquest matí sobre la Depressió Central, però també en menor mesura per altres valls i zones enclotades.

És fascinant observar com la boira traça perfectament els cursos dels rius Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, i en menor mesura i de manera no tan continuada també el curs del riu Segre. En el cas del Segre, que és el fil de boira que queda més a la dreta dels tres, la taca es fa més present sobre el pantà d'Oliana, després desapareix, i torna a aparèixer en el punt en què el Segre s'ajunta amb la Noguera Pallaresa. També és molt fàcil observar la conca de Tremp, que és aquest punt del curs del Noguera Pallaresa en què la taca blanca vertical s'estén també de manera més horitzontal.

La inversió tèrmica fa que la humitat i l'aire més fred s'encaixonin a les parts més baixes de les valls, i en canvi l'aire més càlid s'ubiqui en capes més altes. Aquest fet provoca les conegudes com a boires d'irradiació, les típiques de l'hivern a Ponent i a la Catalunya Central. Per això la boira s'ajusta tan bé a la forma de la vall.

A part de la boira la imatge també permet veure clarament amb un to més marronós altres accidents geogràfics. Per exemple, ni la Plana de Vic ni el pla de Bages estaven emboirats aquest matí. També es pot diferenciar clarament el Camp de Tarragona, la Depressió Prelitoral o la plana empordanesa.

Aquesta imatge probablement s'anirà repetint durant el cap de setmana. Demà el vent de mestral pot fer més petita aquesta manta de boira i núvols baixos, però en general el Nadal pinta fred i emboirat a Ponent. És possible que dimecres que ve entri ponent que eviti que la boira es quedi molts dies.

El satèl·lit Terra és un dels satèl·lits anomenats polars, és a dir el grup de satèl·lits que donen voltes permanentment al planeta amb la finalitat de poder obtenir-ne imatges pròximes. Els satèl·lits polars roden al voltant de la Terra a una altura d'uns 800 quilòmetres, però tenen l'inconvenient que ofereixen molt poques imatges de cada lloc. El Meteosat en canvi pot oferir imatges continuades del mateix territori perquè es troba a uns 35.000 quilòmetres de la Terra, allà on la força de la gravetat ja no l'atrau.