La cara i la creu pel que fa a les reserves de neu
Avui fa exactament cinc anys que al Prepirineu gairebé no hi havia neu. La situació enguany és radicalment diferent en aquest àmbit, tal com mostren les fotografies comparatives
BarcelonaAllò que una imatge val més que mil paraules seria força escaient a l'hora de valorar les reserves de neu d'aquesta temporada hivernal amb les d'ara fa exactament cinc anys en aquest sector concret del Pirineu oriental. Les fotografies corresponen al coll de Pal, a cavall entre el massís de la Tosa d'Alp i el Puigllançada, a 2.100 m, i a l'extrem nord de la comarca del Berguedà.
La variabilitat interanual pel que fa a precipitacions és rellevant en l'àmbitMediterrani, també al Pirineu. Les situacions associades al pas de fronts del nord i el nord-oest aporten nevades a la cara nord de la serralada –i en zones d'influència–, però a la cara sud i sobretot al Prepirineu solen ser força més minses. Això és el que va passar durant la temporada hivernal 2011-2012, gairebé sense neu a les muntanyes fins a mitjans de març en algunes zones del Pirineu i sobretot del Prepirineu.
La Vall d'Aran, per contra, tal com mostra la gràfica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, va beneficiar-se de nevades força regulars al llarg d'aquell hivern.
Enguany, en canvi, l'abundància de situacions del sud o de llevant ha afavorit que els gruixos de neu siguin especialment destacables des de principi de temporada a la cara sud pirinenca, també al Pirineu i Prepirineu oriental.
Les dades de gruix de neu de l'observatori del Servei Meteorològic de Catalunya del Prat d'Aguiló, relativament pròxim al coll de Pal, ho posen de manifest. Actualment en aquest sector del Cadí el gruix de neu és de 148 cm, un valor ben diferent del d'avui fa cinc anys.