Clima
Meteo26/10/2022

L'erupció volcànica que pot haver escalfat (encara més) el planeta

El fenomen, a les profunditats de l'oceà Pacífic, va provocar una enorme injecció de vapor d'aigua a l'atmosfera

BarcelonaEl 15 de gener d'aquest 2022 el volcà submarí Hunga Tonga va fer una potent erupció que va tenir greus conseqüències en diferents illes del Pacífic i sobretot a Tonga. Com a mínim sis persones van morir a causa dels tsunamis que va generar tant en illes pròximes al volcà com fins i tot al Japó i diferents països d'Amèrica. Dues de les víctimes mortals es van ofegar a les costes del Perú.

L'erupció de l'Hunga Tonga ha estat catalogada com la més violenta del segle XXI i la més important des de la del Pinatubo, a les Filipines, el 1991. És, per tant, la més potent que s'hagi pogut seguir i mesurar amb instrumentació moderna i imatges de satèl·lit. Gràcies a això s'han pogut fer estimacions que situen aquesta explosió volcànica com un fet molt extraordinari i que pot tenir conseqüències sobre el clima del planeta.

Cargando
No hay anuncios

El factor més rellevant seria la gran quantitat de vapor d'aigua que l'erupció va expulsar cap a l'atmosfera. Un estudi científic publicat a la revista Geographical Research Letters estima en 146 teragrams la quantitat de vapor d'aigua injectada a l'estratosfera a causa de l'erupció. Això suposaria un increment del voltant del 10% en el total de vapor d'aigua que s'estima que hi ha en aquesta part més alta de l'atmosfera. El vapor d'aigua és un gas d'efecte hivernacle, cosa que fa pensar als científics que, al contrari del que va passar en altres grans erupcions volcàniques històriques, en aquest cas les conseqüències d'aquesta explosió no serien un refredament momentani del planeta, sinó un sobreescalfament.

Cargando
No hay anuncios

Un dels que hi entenen més en aquesta matèria al nostre país és el cap de climatologia del Meteocat, Marc Prohom, que va fer precisament la seva tesi doctoral sobre la incidència de grans erupcions volcàniques en el clima de la Península. Segons Prohom, la gran diferència entre aquesta erupció i altres grans esclats volcànics com els del Pinatubo o el Krakatoa és que en aquest cas s'ha expulsat molt més vapor d'aigua que no pas diòxid de sofre, cosa que fa d'aquesta erupció un cas d'estudi únic i encara amb moltes incògnites per desvelar.

Una de les coses que poden passar segons Prohom és que els efectes de l'erupció de l'Hunga Tonga durin més en el temps que no pas els d'altres grans erupcions. Tot el vapor d'aigua injectat a l'estratosfera pot trigar més de tres o quatre anys a dipositar-se i això, al seu torn, afavoriria que la temperatura del planeta del pròxim lustre fos una mica més alta del que hauria estat sense l'erupció.

Cargando
No hay anuncios

Els estudis sobre l'erupció s'han anat succeint en els últims mesos, però encara hi ha moltes incògnites per desvelar. A hores d'ara la temperatura mitjana del planeta del 2022 no està encaminada a batre rècords: entre els mesos de gener i setembre l'anomalia de temperatura se situa en 0,82 ºC segons l'agència nord-americana NOAA, un valor bastant normal en el context dels últims anys i, de fet, clarament inferior al del 2020 o al del 2016, en què l'anomalia va arribar a superar el valor d'un grau. Cal tenir en compte que fa molts mesos que el clima mundial es troba sota els efectes d'una fase de la Niña, un procés cíclic de refredament del Pacífic que acostuma a generar un efecte negatiu sobre la temperatura del planeta. És possible que l'efecte sobre el clima de la Niña estigui emmascarant la pujada de la temperatura causada per l'erupció.

Anomalia de la temperatura global del planeta
Dades dels nou primers mesos de l'any. Període de referència 1901-2000
Cargando
No hay anuncios

En tot cas, segons Marc Prohom és difícil establir cap mena de vincle directe entre l'erupció volcànica i el fet que concretament l'àmbit Mediterrani hagi experimentat uns últims sis mesos amb temperatures sostingudes extraordinàries. Segons Prohom, les erupcions que es produeixen a l'hemisferi sud acostumen a tenir uns efectes poc clars a l'hemisferi nord, cosa que fa pensar que és difícil que l'erupció de l'Hunga Tonga hagi sigut clau per explicar aquests últims sis mesos de temperatures extraordinàries que hem viscut.

Un altre dubte raonable és si una gran injecció de vapor d'aigua a l'atmosfera pot afavorir precipitacions més abundants en un futur immediat. Segons Marc Prohom, no hi ha a hores d'ara estudis que apuntin en aquesta direcció. La gran injecció de vapor d'aigua s'ha produït a l'estratosfera, la part alta de l'atmosfera, i no a la troposfera, la part més baixa, on es formen els núvols, però podria ser que part d'aquest vapor d'aigua s'anés transferint progressivament cap a capes més baixes de l'atmosfera. L'erupció de l'Hunga Tonga és un esdeveniment únic que caldrà continuar estudiant els pròxims anys.