Evolució fotogràfica d'un miratge inferior del sol

BarcelonaEn Xavi Cabo, des de les platges de Gavà, va observar aquest miratge durant la sortida del sol del dia de Nadal. En el moment en què el sol emergia per damunt de l'horitzó es veia duplicat per la part inferior.

Aquesta distorsió, habitual a la posta i la sortida del sol, es produeix quan trobem una gran extensió d'aigua (el mar o bé un gran llac) més càlida que l'aire que té situat justament al damunt. Durant la matinada de Nadal, precisament, el contrast tèrmic fou especialment notable, ja que aquests dies l'aigua superficial del mar encara ronda els 16 ºC i, en canvi, la temperatura ambiental, a aquelles hores del matí, amb prou feines assolia els 5 ºC arran de platja. Aquesta diferència fou la que va afavorir aquest fenòmen òptic.

Els miratges es formen pel canvi en la densitat d'algunes capes d'aire, originades a causa de la diferència de temperatura d'aquestes capes respecte a l'aire del seu voltant. En canviar la densitat de l'aire es produeix també un canvi de l'índex de refracció, i, per tant, de la velocitat i de la direcció de propagació de la llum. Hi ha dos tipus de miratges, els inferiors –els més freqüents– i els superiors. En els inferiors, el nostre cas, la capa d'aire situada a pocs metres d'altura es comporta com una mena de mirall que reflecteix i inverteix els objectes.

Quan el sol es troba molt a prop de l'horitzó sorgeix aleshores des d'aquest punt un fragment estret que no és res més que la imatge solar invertida, que s'uneix al disc solar i dóna lloc a una figura que s'assimila a la lletra omega.