Per què les postes de sol són rogenques?

BarcelonaEls més observadors fa dies que se'n han adonat i ja tenen a punt la càmera fotogràfica per immortalitzar les sortides i postes de sol més espectaculars. Les tonalitats rogenques o ataronjades solen ser força habituals en les èpoques que, com ara, el sol es troba més baix a l'horitzó, per bé que les podem observar durant tot l'any si es compleixen un seguit de requisits.

Les causes dels cels blaus i rogencs

La llum està formada per una mescla de tots els colors bàsics, és per aquest motiu que "és blanca". Cada color té una longitud d'ona diferent.

La llum procedent del sol és dispersa en contactar amb els gasos que hi ha a l'atmosfera. El color blau experimenta una dispersió molt més intensa que els altres colors en interactuar amb les molècules d'aire que troba a l'atmosfera, és per aquest motiu que acaba essent el color "més dominant", i fa que el cel es vegi de color blau durant el dia. A les grans ciutats o en zones industrials la major presència d'aerosols i contaminants fan que la llum solar es difongui de manera diferent i acabin predominant cels d'aspecte més blanquinós.

Abans que surti o es pongui el sol, els raigs solars arriben molt més inclinats, es veuen obligats a creuar un tram molt més llarg d'atmosfera que no pas al migdia, i, per tant, interactuen amb moltes més molècules d'aire. Això implica que es vagin dispersant i perdent progressivament els diferents colors, primer el d'ona més curta, com són els blaus, després el verds, grocs i finalment els vermells. És en aquest moment que el cel pot mostrar les coloracions més vermelloses o ataronjades.

Núvols alts i mitjans

Quan hi ha presència de núvols alts o mitjans, el cel pot adquirir tons especialment rogencs pel fet que les partícules en suspensió dispersen aquests colors càlids, de longitud d'ona més llarga com el taronja o el vermell, i acaben tenyint de forma gradual la part baixa d'aquests núvols, tal com es pot veure en aquest vídeo accelerat. Algunes partícules en suspensió afavoreixen també que les postes siguin molt rogenques. És per aquest fet que després d'una erupció volcànica s'observen sortides i postes especialment pujades de tons.

Perquè es pugui veure bé a la posta cal que hi hagi clarianes o cel clar a l'oest, per on es pondrà el sol, i núvols a llevant. A la sortida cal que, per contra, el cel estigui més clar a llevant, per on sortirà el sol, però que avancin núvols prims des de l'oest.

Cel rogent, pluja o vent?

Aquesta dita popular es basa en el fet que a la nostra latitud i posició, a l'est de la península Ibèrica, les pertorbacions i els sistemes frontals procedents de l'Atlàntic arriben habitualment amb poca energia i s'anuncien, inicialment, amb l'arribada de núvols alts i mitjans des de l'oest. Si al vespre, coincidint amb la posta del sol, ja els veiem arribar amb decisió i de forma organitzada per ponent, possiblement al cap d'unes hores arribarà el gruix del front que descarregarà alguns xàfecs o plugims.

Si, per contra el front arriba desgastat, un fet força habitual sobretot a les zones més properes al mar, els seus efectes es notaran bàsicament en un gir o entrada sobtada de vent, normalment de ponent, mestral o tramuntana, i no tant en l'arribada de precipitacions.

Clicant aquí podeu accedir a un experiment casolà que explica el perquè dels colors del cel i la posta de sol a partir d'afegir llet en un recipient. La llet faria el paper de les partícules de l'atmosfera.