El vent de ponent i l'efecte föhn a Catalunya
El perquè de la disbauxa que hi ha hagut avui en les temperatures el trobem en el vent de ponent. A la ciutat de Barcelona s'ha arribat als 28 ºC de màxima i a Lleida, en canvi, no s'ha passat dels 24
BarcelonaSegurament us heu preguntat per aquest canvi sobtat que hi ha hagut en les temperatures entre ahir i avui a molts punts de la costa.
Ahir divendres la temperatura màxima a l'estació del Meteocat de Barcelona-Zoo, per exemple, no va passar dels 20 ºC, mentre que avui dissabte s'ha enfilat fins als 28.
El vent de ponent n'és el responsable. Un vent que, com el nom indica, ve de ponent i que en el cas de Catalunya arriba sec per haver creuat la Península. En el seu recorregut, doncs, perd humitat i fruit de l'orografia acostuma a bufar reescalfat a les zones situades a sotavent de les muntanyes.
Aquest vent és més conegut i força temut durant l'estiu per l'elevat risc d'incendi forestal que suposaal País Valencià, on arriba molt càlid i extremadament sec, cosa que fa desbocar les temperatures màximes per damunt dels 35 ºC amb humitats relatives baixíssimes, de prop del 10%. Si parlem del vent de ponent, però, hem de fer-ho també de l'efecte föhn.
L'efectefoehn és el terme internacional amb què es coneix el fogony a Catalunya, un vent càlid i sec que bufa a sotavent de les serralades. El nom 'föhn' té l'origen en els vents d'aquest tipus que bufen al Tirol (Alps), regió on van ser descrits per primer cop.
Es tracta, doncs, d'un procés en què una massa d'aire humida es veu obligada a superar un obstacle orogràfic important. Per superar-lo, aquesta massa tendeix a refredar-se progressivament (recordem que la temperatura de l'aire disminueix amb l'altura), es condensa i acaba formant núvols que donaran lloc a precipitacions a la vessant de sobrevent, la vessant on trobem aquest aire més fred i humit.
El contrari passa a sotavent, a l'altra vessant de la muntanya, on la massa d'aire arriba seca perquè ja ha alliberat la major part de la humitat a la fase inicial del procés. En el descens d'aquesta massa d'aire seca es produeix un procés de compressió adiabàtica (la pressió, al revés de la temperatura, disminueix amb l'altura) de manera que la temperatura tendeix a augmentar.
El resultat final, com dèiem, són vents càlids i secs que arriben al vessant de sotavent i que assequen i escalfen l'ambient.
A Catalunya aquest efecte es dona, principalment, al Pirineu, en valls com el Pallars o l'Aran, i fa que la diferència de temperatures i humitats sigui molt significativaentre les respectives capitals comarcals, Sort i Viella, a la mateixa hora. A la Vall d'Aran aquest vent es coneix popularment com a 'vent d'Espanya'.